 |
| La Paret Bucòlica des de l'aparcament i des de peu de via. |
La Paret Bucòlica mai decep, hi trobem un calcari excel.lent i un reguitzell de vies prou interessants; ideal per a dies d'hivern amb anticicló sempre que no hi faci vent. Pot fer-hi molta calor o molt fred depenent de la méteo, el vent hi sol bufar i tant ens pot ajudar si fa calor o glaçar en cas contrari, tanmateix com apunto, ideal per l'hivern/primavera.La darrera via oberta és obra de l'incansable Joan Vidal "Indi" en solitari, acabada després de diversos atacs el 17-04-2023. Com que som uns fans de les seves apertures no ens podem resistir i amb el Josep Maria i el Joan fem cap a La Bucòlica.
APROXIMACIÓ
Anem a Oliana on ens aturem a esmorzar, continuem per la C-14 direcció a La Seu, pugem al Pantà d'Oliana; creuarem uns túnels, passat el segon, ja albirem la paret i abans d'entrar al tercer, veurem una caseta a la dreta, la deixem enrera i girem a la dreta per l'antiga carretera. Aparquem a la primera explanada sota la paret.
Per fer cap a peu de via reculem uns metres fins una canal, trobarem fites, aleshores ens enfilem per terreny trencat mig perdut a buscat una línia d'alta tensió fns a peu de paret, la nostra via és passat la Terra de Dinosaures en una clariana; hi trobem una fletxeta picada i les inicials A.R...
 |
| Esperant tanda... |
 |
| Al primer llarg ( Foto Josep Maria Mallofré) |
Primer llarg localitzada la via veurem unes terrasses ajagudes que es van redreçant fins al primer muret, aquí ja comença a "picar" la cosa, hi trobem un passet que costa de llegir a l'inici. Una vegada superat anirem a buscar una placa - diedre cap a la dreta, al seu cim en un replà còmode trobem la primera reunió. |
| Des de la primera reunió els companys apunt de començar. |
 |
| Entrant a la primera reunió. |
Segon llarg surt de la reunió per la dreta resseguint una vira ascendent fins a trobar un primer muret on hi ha el pas de la via; una vegada superat anem altre cop a la dreta a buscar un diedre que seguirem acabant d'entrar a la placa que seguim entrant a la segona reunió després de travessar un tram de vegetació que no molesta gens. |
| El segon llarg va a buscar un diedre a la dreta. ( Foto Josep Maria Mallofré) |
 |
| Al pas clau de la tirada. ( Foto Josep Maria Mallofré) |
 |
| Entrant a la segona reunió. |
 |
| El Josep Maria encapçala els tercer llarg. |
Tercer llarg comença per un vertical i amable diedre que ens acosta a un sostret que esquivem per la dreta per entrar a una placa de presa petita i cantelluda que ens fa treballar...es deixa fer.
 |
| Al tram finot on cal fer una ziga-zaga tot cercant el millor camí. |
 |
| Entrant a la tercera reunió. ( Foto Josep Maria Mallofré) |
 |
| El quart llarg fa una marcada diagonal a l'esquerra. |
Quart llarg ben trobat, pugem a buscar un ressalt al que ens enfilem i resseguim entre la placa i la fissura de sobre tot fent un flanqueig ascendent fins a topar amb un mur que desploma suaument, aquí ens caldrà progressar en artificial A0 i algun pas d'Ae, quan s'ageu anirem per placa fins la reunió a la deta. |
| Al tram d'artificial |
Cinquè llarg som al tram mes vertical de la paret i ja començarem en artificial, pe`ro de seguida ens adonem que l'abundor de preses i la seva qüalitat ens permeten fer més A-0 del que pensàvem, així com passos en lliure entremig. Aquí l'hi ha tocat el torn al Joan, que l'ha disfrutat ! |
| És el torn del Joan que surt en artificial a fer el cinquè llarg. ( Foto Josep Maria Mallofré) |
 |
| Artificial amable, amb algunes sortides en lliure. ( Foto Josep Maria Mallofré) |
 |
| Recuperant el cinquè llarg. ( Foto Josep Maria Mallofré) |
Sisè llarg Curiosa tirada final, que per evitar un tram de roca compacta que s'hauria d'haver superat en artificial gairebé tot, surt per la dreta fent un aeri i senzill flanqueig a la dreta per anar a trobar la cresta, aquí és on farem la reunió cimera, continuant ja desencordats tot grimpant la cresta fins a trobar el camí de baixada. |
| El darrer llarg és un divertit flanqueig a buscar la creta per on sortirem. |
Descens De la cresta pugem en direcció esquerra a trobar el camí on acaben la majoria de vies. El seguim primer fent una forta pujada i travessant al vessant sud on trobarem un corriol per una vira descendent fins al capdamunt de la canal que hem pujat al començar; Ens hi posarem mirant de no perdre la ruta. La baixada és delicada a causa de la quantitat de terreta solta que hi trobem, aneu amb cura. Després d'alguns canvis de vessant acaben al fons de la torrentada de la que en sortim per l'esquerra a trobar la carretera on hem aparcat.
 |
| Ja a la setena reunió i sortint per la cresta a buscar el camí de baixada. |
.jpg) |
Ressenya de l'autor : Joan Vidal "Indi"
|
De les víes que trobem a La Bucòlica, aquesta és potser la que recomanaria com a primera visita ja que al ser oberta en solitari té un grau obligat més baix així com menys exposició. Amb una dotzena de cintes exprés i un estrep en tindrem prou, tot i que un joc d'Àliens ens podran ésser útils si anem justos de grau.
Agraïr la feinada de l'aperturista, gràcies Joan Vidal !
.jpg)
