dilluns, 30 d’octubre del 2023

Terra de Dinosaures a la Paret Bucòlica, Calcari addictiu ! 12-03-2023.

La Paret Bucòlica des de l'aparcament mateix.
           La Paret Bucòlica a l'Alt Urgell és garantia de Calcari de qüalitat i vies d'una llargada amable, ideals per un matí i fins i tot per a fer-ne més d'una.   Amb itineraris ben atractius, potser per a conèixer el terreny la Terra de Dinosaures oberta el novembre de 2007 per en Xavi Grané i en Marcel Lavaquiol, és ideal.

APROXIMACIÓ :

Si venim del sud anem a Oliana aleshores continuem direcció La Seu, puem al Pantà d'Oliana;   creuarem uns túnels, passat el segon, ja veurem la paret i abans d'entrar al tercer, veurem una caseta  a la dreta, la deixem enrrera per girar a la dreta i entrar a l'antiga carretera, aparquem a una petita explanada sobre el pantà.
Per fer cap a peu de via reculem uns metres fins una canal, trobarem fites, aleshores ens enfilem per terreny trencat mig perdut a buscat una línia d'alta tensió fns a peu de paret, la Terra de Dinosaures és al costat de la Bàlsam, hi ha un Pi i hi trobarem les inicials picades..

Les inicials gravades a peu de via i estudiant l'inici.


El primer llarg comença en una placa ajaguda de bon fer, en tendència a la dreta, equipada a on cal, austerament;  va superant plaques, cada cop més dretes sempre en tendència a la dreta, abans d'entrar a reunió la paret es posa més vertical, pujarem al costat d'una fissura que ens servirà per progressar en bavaresa.   Una vegada superat aquest tram entrem a reunió anant a l'esquerra.
Comença superant unes plaques lleugerament inclinades per anar cap a la dreta. Foto Josep Sanz. 


Recuperant la primera tirada.


A la engrescadora bavaresa abans d'entrar a reunió.

Començant el segon llarg i després d'entrar a la placa vertical.


El segon llarg surt a buscar un desplomet cap a l'esquerra, que supera per entrar a una placa prou trempada, anirem progressant recta amunt a buscar un diedre  , aquí és on trobarem els passos més obligats;  segons com ho veïeu podreu progressar pel fons del diedre i anar de dreta a esquerra per superar el pas clau.
Superat el tram clau on cal anar de dreta a esquerra.

Al tercer llarg ( Foto Josep Sanz)  i recuperant-lo.


 El tercer llarg surt recta amunt i va superant plaques més o menys verticals fins a perdre potència i anar a buscar la reunió a l'esquerra.
Potent inici del quart llarg


El Quart Lllarg surt directa amunt, farem una potent bavaresa per abastar la primera assegurança i aleshores per placa d'aspecte, més seriós que no pas difícil en realitat,  anirem enlairent-nos fins que un desplomet ens fa derivar a la dreta, aquí és on trobarem els passos més obligats i difícils;  després de preses menudes apareix un bon canto que ens permet acabar el flanqueig i entrar a la reunió.  Espectacular !
Arribant al flanqueig per entrar a la reunió.


Recuperant la quarta tirada, abastar el caire salvador és el "quid" Foto Josep Sanz. 


Superat el tram delicat de la cinquena i última tirada

El Cinquè llarg comença anant a la dreta a buscar una placa delicada i trempada per anar perdent verticalitat fins entrar a reunió caminant.  La fem en una ferma alzina.
Cinquena reunió en una ferma Alzina

Foto Dinosaures.  Foto Josep Sanz. 

A la feixa de tornada a buscar la canal.

DESCENS :
                    de la reunió cimera seguim un corriol i fites que ens menen a l'esquerra per superar un collet , entrem a la feixa que ratlla la part superior de la paret, per la que baixarem per anar a trobar la canal de pujada;  aquesta canal està molt relliscosa i trencada, cal baixar amb cura.
Ressenya de Kutreescaladors i la original.



Una via de caire esportiu, amb les assegurances justes, on cal.   Ens caldran unes deu cintes expres  i alguna baga per savines, si anem justos de grau un joc discret de Tòtems pot ser útil.  Molt recomanable.
Porteu pensada alternatives ja que acostuma a estar molt sol.licitada.

 

4 comentaris:

  1. Quina gràcia veure la ressenya original del llibre del Tahussà que vaig fer el dia que la vam acabar! Llàstima que ara ja no es porta això del llibre de piades, era divertit esmorzar o fer un beure després de la via tot buscant info i xafardejant... Felicitats per l'ascenció, la Bucòlica sempre és garantia de passar una bona matinal!!

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari Xavi, tot un honor repetir la teva via, sempre està tant sol.licitada que abans de la teva en vaig fer altres tres. Aquesta és molt compensada en tot, grau i itinerari. Bona feina vau fer.

    ResponElimina
  3. Una via molt agradable, la clàssica de la paret! Em va agradar molt. Sorprèn que un home de la teva edat encara no l'hagués fet....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Joan, tens raó, però algunes vegades que hi anàvem estava ocupada i d'altres els companys ja l'han feta....vaja que he tardat però l'he gaudit com un marrano !!!!

      Elimina