dimecres, 31 de març del 2021

Via Wolfgang Amadeus Mozart a l'agulla d'en Salvat Papasseit o Cua del Bacallà. 27-03-2021. Frares Encantats. Montserrat

Aproximem per Coll de Port, la boira juga amb la Cadireta...

Tornem a Montserrat, de moment no volem anar massa lluny ja que anem cada un amb el seu cotxe;  avui serem una bona colla, el Josep Maria i el Joan volen fer la Bavària a la Cua del Bacallà i nosaltres amb l'Àngels i el Quique farem la via W. Amadeus Mozart també a la mateixa agulla però al vessant oest.  Ens acompanyaran el Toni i la Salo fins a peu de via.

Per arribar a l'agulla d'en Salvat Papasseit o Cua del Bacallà hem d'anar al coll de Can Massana, actualment no fan pagar, coses de la pandèmia...a veure quan dura.  
D'aquí puguem a coll de Guirló, aleshores podem triar:  anar pel refugi d'Agulles fins al Coll del Pas del Príncep o be fer-ho per la cara Nord tot enfilant-nos a Coll de Port, tot prou llarg, però si fa calor evidentment millor l'opció de Coll de Port, estarem mes a l'ombra.
A peu de via, just passada l'aresta Brucs una mica encarats a ponent, prop del camí.

Abans del Coll passem per la Font de Coll de Port i poc després som al port;  toca baixar una mica i poc després trobem la font de l'Esllavissada, el Joan i Josep Maria es queden aquí.
El Josep Maria ens acompanya a peu de via ja que ells van fer la via la setmana anterior.
Quan el camí canvia de vessant ben be a l'aresta anem amunt pel mig de la vegetació a buscar una placa de roca amb una Alzineta prima però llargaruda, si mirem amunt, força amunt veurem la primera assegurança.

Burins de l'aresta Brucs nosaltres passem de llarg per fer reunió mes amunt.

La primera tirada comença delicada, l'alzina pot servir per ajudar-se si cal;  arribar a la primera xapa demana concentració, aleshores amunt sense veure res mes, les assegurances es mimetitzen amb la roca i avui no fa sol... es redreça i llaço un bon merlet, quan el tinc xapat veig uns metres mes amunt la xapa!  vaja,  i és que les excursions són bones, sort que la roca és excepcvional, o no tant, que vinc d'un estage Sant Llorentí que em distorsiona les percepcions....

La paret va perdent verticalitat, segueix paralela a l'aresta brucs, molt mes a la dreta, però al capdamunt coincidim amb la primera reunió d'aquesta via, l'hem de passar de llarg i uns metres mes amunt a l'esquerra trobo la primera reunió de dos parabolts.
Segona tirada amunt en tendència a l'esquerra.


Ens reunim i segueix l'Àngels, aquesta tirada és senzilla , sempre en flanqueig a esquerres anant a cercar un muret a sobre del que farem la segona reunió.  Aquí el mes difícil és localitzar les expansions quatre en 45 metres i dues concentrades al muret.
Entrant a la segona reunió després d'un muret i recuperant-nos.


Acostant-se al muret amb roca prou bona.

La tercera tirada és ben curiosa, comença pujant a sota la bola de pre-cim per aleshores començar a flanquejar i a baixar...sí, un flanqueig lleugerament descendent, tot buscant la millor roca.   Es fa prou be ja que trobes  sempre bons peus i mans, és un anar fent amb tranquil.litat.   Al tram final costa saber com continuar, som a sota un mur vertical i no veig les xapes...i sí toca anar amunt a buscar la base d'aquest mur per on sortirem la propera tirada.
Curiós flanqueig en lleuger descens, l'Àngels apunt de baixar.


El flanqueig sembla mes del que és en realitat, plaent!

Tercera reunió

Ja tots tres a la tercera reunió, ens resta la darrera apretada;  se surt per la dreta de la reunió a buscar la base del mur, aleshores gràcies a molt bones i cantelludes preses anem decantant-nos a l'esquerra per quedar a la vertical de la reunió.   Passos aeris i atlètics però amb molt bon canto, un gaudi.  Superat el primer tram molt ben assegurat, possibilitat de fer-lo en A-0, la paret perd una mica de verticalitat i les assegurances tornen a allunyar i són difícils de veure, sortosament quan no hi penses apareixen!  L'arribada a la reunió ja és una grimpada amable.
Darrera reunió després d'una tirada magnífica.

Sortint del tram vertical

Al cim !

Quan arriben els companys continuen fins el cim, resta un llabi i ja hi som.   S'ens presenta una panoràmica, no per moltes vegades admirada, menys espectacular!!!  Quin reguitzell d'Agulles i agulletes....quanta feina ens queda per fer encara !
Un regal de paisatge !!!

Foto retorn a Montserrat !

Ressenya original i de l'amic Joan Prunera
  • Coleccionista de Vies


  •  

    Una via oberta bastant mes tard que totes les d'aquesta agulla, el 18 de febrer de 2006 per en Xavi Vidal i  Verena Masius, també autors de la via Bavària, així com d'altres el Xavi i companys.
    Potser una mica rebuscada, però es fa un lloc sense trepitjar cap altre línia, a la Normal només s'hi acosta a nivell de la seva primera reunió, però no la toca.  Sap buscar gràcies a un flanqueig gairebé constant la millor roca i una arribada al cim fantàstica.
    Recomanable,   De material nosaltres només vam posar cintes i un merlet, però pot ser útil anar proveït de cordinillos per merlets que en podrem llaçar prous.  
    Atenció amb la distància entre assegurances, sobretot a la primera tirada, cal anar-hi amb el grau consolidat.

    Via Normal al Setrill. Serra de l'Obac, Parc Natural Sant Llorenç del Munt. 24-03-2021.

    El Setrill el trobem passat el cingle de la Foradada de Coll de Tres creus anant pel camí ral.


    Quan vam anar a fer la via Estambul, ens quedava tarda, però no com per enbolicar-nos en altres objectius mes complicats...aleshores vam pensar en el Setrill, cap dels dos l'havíem pujat i ens vam posar d'acord de seguida.  L'aproximació va ser mínima ja que el teniem al costat del Cingle oest del Setrill, caminem una mica pel Camí ral de Terrassa a Manresa i ja veïem la cara oest de l'agulla, ens enfilem a buscar-ne el mànec del Setrill.




    Com arribar-hi: Per arribar-hi:  haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles
    Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
    D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;  seguim pel camí Ral fins a ensopegar a la dreta amb l'agulla, ben evident per la seva forma característica.
    És una curiosa agulla que demana ésser pujada.

    Per la cara oest s'intueix el mànec del Setrill per on ens enfilarem.


    La Normal és un itinerari molt evident, que podríem fer desencordats fins i tot, però donada la descomposició de l'agulla millor fer-ho equipats.  Trobem un seguit de Savines que ens permeten assegurar-nos si ens cal.
    El cim és ben petit i descompost, per assegurar el company prefereixo baixar una mica i assegurar des d'unes branques de Savina prou fermes.  Aneu amb cura amb no llençar còdols que van directe al camí .
    Inici de la via i el Sergi a l'avantcim.


    Fa il.lusió enfilar-s'hi.

    Des d'una Savina sota el cim, el camí ral.

    Algú hi ha deixat muntat un ràpel d'una Savina, sinó es pot desgrimpar .

    Per baixar ho podem fer desgrimpant la carena, el mes habitual, però nosaltres ens vam trobar que algú havia deixat instal.lat un ràpel d'una Savina, i el vam aprofitar.
    Una grimpada a una agulla ben interessant i emblemàtica que ens va fer molta il.lusió.
    Per la seva cara est hi ha una via de l'Amadeu Pagès i Joan Artmengol de l'any 1992 per si voleu aprofitar l'aventura.
    Dibuix-ressenya dels amics 
  • Manel i Ita

  •  Una agulleta per a romàntics enamorats de Sant Llorenç que podeu grimpar, si sou valents, sense cordes tot aprofitant una excursió per l'Obac, o com nosaltres, com a complement d'alguna altra escalada.  Amb unes bagues savineres en tindreu prou.

    A gaudir Sant Llorenç del Munt i l'Obac !


    diumenge, 28 de març del 2021

    Via Estambul (LIB) a la cinglera oest del Setrill. Serra de l'Obac Parc Natural Sant Llorenç del Munt. 24-03-2021.

    El Cingle oest del Setrill des del camí ral.


    Les tardes ja s'allarguen amb el que quedem amb el Sergi per anar a l'Obac, la darrera vegada que hi vam anar,  el Crístian i el Xavi ens van donar molt bones referències de la via Estambul i cap aquí que anem.

    Per arribar-hi:  haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles
    Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
    D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;  seguim pel camí Ral , deixem enrrera l'evident agulla del Setrill i al tombar d'un revolt i encarada a l'oest tenim al davant la nostra paret;  si arribem a la Balma de la Porquerissa ens haurem passat de llarg.
    Preparant-nos a peu de via, al fons el Setrill.


    Del camí grimpem un ample sòcol fins a peu de paret on ja veïem l'espit d'inici de la via, just a sota i a l'esquerra d'un gran balmat que ratlla la paret.   Decidim que comença el Sergi;  Per fer el pas inicial ens ajudem d'un estrep, tot i que en lliure és factible, hi ha bones preses de mans.  

    Abans de començar ens saluda una noia que va sola amb un gos, la Lorena, també grimpa i es queda a veure com pugem tot fent-nos un bon reportatge gràfic, gràcies Lorena!

    Ja al llabi superior cal flanquejar a la dreta, la següent expansió és molt lluny, cal protegir-se amb flotants a les escletxes de la balma.   Quan es va de primer no s'hi pensa, però per a protegir la progressió del segon és molt interessant mirar de posar alguna peça a la vertical de la primera, ja que sinó quan es recupera i es treu la primera cinta tens una caiguda potencial en pèndul que fa patxoca!!!  Penseu-hi si la repetiu, el company us ho agraira.

    El Sergi pot posar dues peces a la balma força a la dreta, anant així mes tranquil a caçar la següent expansió, que està ja entrant a la canaleta.    Aquí  la roca és delicada, cal palpar be el que agafes....el Sergi fa neteja d'uns bons bolos!
    Ja xapada la següent expansió ens relaxem....però no gaire que la roca continua ben delicada i s'ha d'acaronar, vigilant de posar els peus en forats més que en còdols. 


    Inici vertical amb bona presa.  Foto  Lorena.
    Flanqueig a l'esquerra, la següent expansió és força lluny.
    Canaleta fina amb roca a controlar.
    Al darrer pas abans d'entrar a reunió Foto Lorena.

    Recuperant la tirada i ja a la reunió acomiadant la Lorena.



    Escalada tècnica, en diedre amb balmes que s'han d'anar superant, sortosament ben protegides.   La  darrera abans d'arribar a l'Alzina on farem reunió s'ha de mirar be ja que de mans anirem escassos.

    És el meu torn, aleshores m'adono que tinc un bon percal....la corda et tira enfora!  Bufa!  em costa trobar la manera de superar el pas amb solvència i ja al replanet abans d'entrar a la lleixa veig que no puc recuperar els estreps ni la cinta...he quedat massa amunt.   Aleshores és quan cal tibar d'enginy:  veig un còdol que fa rebava i l'aprofito per passar-hi una baga de la que m'arrepenjo per a poder caçar la cinta i els estreps!
    Si repetiu la via el que encapçali la cordada hauria de mirar de posar una assegurança flotant a la vertical  de la primera, evitant així el pèndul pel segon.
    Primera reunió en una bona Alzina.

    La reunió és sota una bona Alzina, felicito el Sergi que aquesta tirada no és banal!  Després del patiment del flanqueig ara és la meva, m'ha tocat un diedre de roca bona i ben assegurat tot i que cal escalar.  Jo m'enfilo en diedre fins gairebé dalt, el Sergi a mig diedre es posa per la placa gaudint d'unes preses petites però cantelludes, quina diferència amb el rocam de baix, quina llàstima que no fos tot com aquest tram!
    Inici del diedre de la segona tirada amb roca de la bona de Sant Llorenç !

    Escàrpia original al diedre, la resta d'assegurances al pany de la dreta.

    Reunió cimera en una Savina.

    El diedre ens fa gaudir!

    Foto Cinglera

    Una vegada al cim podem baixar rapelant de la Savina on fem la reunió cimera o be baixar caminant, que és la opció nostra.   Veurem rastres de camí, al davant el Turó de La Pola.
    Trobem anant al Turó una canal enbrossada però que es deixa transitar i que ens deixarà altre cop al camí Ral en poca estona.

    Via oberta l'any 1975 per en Joan Wenceslao, Òscar Costa i Jordi Romero de la Unió Excursionista de Sabadell , bons amics i grans escaladors, quan la van obrir eren ben joves 17/18 anys aprox. i ens van deixar una línia molt elegant, gràcies companys.  Va ser reequipada amb espits i la podeu trobar ressenyada com a via LIB en algunes publicacions.

    Per a repetir-la,  és tota equipada, us caldrà un joc de Camalots per a protegir el flanqueig inicial i el xapatge de la segona assegurança.  Nosaltres vam posar el Tòtem groc i el Verd.
    La meva ressenya


    dilluns, 22 de març del 2021

    Nova línia a la Codolosa, Via l'Avi Antònio. 21-03-2021. Collbató. Montserrat sud.

    A peu de l'Avi Antònio, a la dreta de l'Avi Trepador.

                Aquest primer diumenge de primavera amb temperatures hivernals, per fí puc escapar-me a Montserrat;  i quan fa fred i vent quin és el millor recer?  evidentment La Codolosa.  Quedem a l'aparcament dels Bombers una bona colleta, cada un amb la seva bombolla, que el punyetero virus no afluixa.  

    Els diumenges toca caminar des dels Bombers fins a peu de via, cap problema, fins i tot la passejada és agradable;  Pel carrer Muntanya anem al carrer Drecera fins on s'acaba;  allà comença la drecera de Fra Garí, nosaltres la seguim una estona fins un pal indicador que ens mena a la Cova de Les Arnes i la Codolosa.

    La nostra via és al pany central de la paret, a la dreta del tot on l'esperó de la via Iona  el separa el sector de la via Alimera i de Les Cabres etc.

    Entrant a la primera reunió per una bonica placa.

    La primera tirada és un peatge a pagar per a poder gaudir de la resta, no us desanimeu.

    Avui comença el Josep Maria, ell ja havia fet la via i així alterna les tirades.  Comença per unes grades terroses que haurem d'anar superant, si ens cal podem autoprotegir-nos en alguna escletxa.  A la meitat la línia es decanta a l'esquerra per aprofitar una placa prou aprofitable, aquí és on trobarem els dos únics parabolts del tram.   L'entrada a reunió és terrosa i relliscosa, compte després de pluges.

    Curiós inici de la segona tirada, apunt d'entrar a la placa.

    Segona reunió sobre un pa de terra...

    La segona tirada canvia completament, vertical i compacta, per un pany de paret d'aspecte brut i liquenós, però que quan t'hi poses ni te n'adones.  L'inici és per estudiar-lo, d'entrada no saps com posar-t'hi, la placa de peus és llisa, a la dreta una aresta fragmentada prou sanejada i de la que ens haurem de regfiar per progressar;  a l'alçada del primer bolt un bloc encastat fa por...tanmateix està ben collat, però jo per si de cas no el vaig ni tocar.

    Progresso en diedre fins a superar l'esmentat bloc, aleshores busco la manera de col.locar-me a la placa, que ja no deixarem fins la reunió.  Hi trobo uns passos gens evidents que et fan buscar la manera mes eficient d'anar progressant.   Abans d'arribar a la reunió la paret s'ajeu i tenim un tram llargot però facil fins una sabina que millor llaçar, ja que l'entrada a la reunió altre cop, és terrosa.

    Entrant a la segona reunió.


    Començant la ben trobada i potent tercera tirada.

    La tercera tirada és pel Josep Maria, ha gaudit a la segona, ara li toca apretar!  Aquí la roca és prou bona.  La primera assegurança és prou amunt, però la roca és franca i no posa res, tanmateix si voleu es pot assegurar amb un camalot del 2 en un bon forat a mig camí.

    Ja sota la placa vertical, segons com desplomada hi tot, s'ho va fent però li cal fer un parell d'A-0, m'explica que hi trobaré un parell de bons forats;  el perdo de vista i poc després m'avisa que ja puc pujar.

    La placa desplomada surt prou be, però clar, anant de segon i havent vist com ho fèia el company, tot és mes senzill, però sí, és un bon 6a, i no d'un sol pas, sinó que cal fer uns quants moïments per a sortir-ne airós...i si us pensàveu que ja s'havia acabat, després d'una rampeta un nou mur que tira enrrera, ben protegit per un bon pitó a la base i dos bolts mes amunt, us acabaran de deixar satisfets.

    La reunió ben còmoda a peu pla en un repla,també preparada per rapelar.

    Al pas clau, que costa de llegir !


    A les envistes de l'Àtic de La Codolosa, on podem continuar escalant o escapar-nos a l'esquerra cap a la drecera de Fra Garí.

    Ressenya de l'autor: Lluís Nadal

    Nosaltres donem per acabada l'escalada per avui, el company ha de ser prou d'hora a casa.

    Per baixar nosaltres hem decidit fer-ho caminant, teníem els companys a sota i en aquesta paret millor evitar els ràpels per la caiguda de pedres.   Hem continuat grimpant un parell de ressalts fins a trobar unes fites que porten a la via de l'Ernesto a la dreta, anem a l'esquerra perdent una mica d'alçada fins a trobar poc després la drecera de Fra Garí per on havíem començat a pujar.

    Via recomanable si obviem la primera tirada, molt terrosa, potser es netejarà amb el temps...equipada amb bolts, alguns de la tercera tirada els hi balla la plaqueta, els justos per a no passar por i amb possibilitats de posar flotants si ens cal, un Joc d'Àliens i Camalot fins al dos poden ser útils.

    Compte si ha plogut recentment ja que la primera i segona reunió són terroses i podem enfangar els gats.

    Felicitar els autors . l'amic Lluís Nadal, Albert Astals i Dani que han sabut trobar una línia ben lògica dins les possibilitats que proporciona aquesta paret.