 |
| El Setrill el trobem passat el cingle de la Foradada de Coll de Tres creus anant pel camí ral. |
Quan vam anar a fer la via Estambul, ens quedava tarda, però no com per enbolicar-nos en altres objectius mes complicats...aleshores vam pensar en el Setrill, cap dels dos l'havíem pujat i ens vam posar d'acord de seguida. L'aproximació va ser mínima ja que el teniem al costat del Cingle oest del Setrill, caminem una mica pel Camí ral de Terrassa a Manresa i ja veïem la cara oest de l'agulla, ens enfilem a buscar-ne el mànec del Setrill.
Com arribar-hi: Per arribar-hi: haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'EstenallesAparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari. Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles. Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus. Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat; seguim pel camí Ral fins a ensopegar a la dreta amb l'agulla, ben evident per la seva forma característica.
 |
| És una curiosa agulla que demana ésser pujada. |
 |
| Per la cara oest s'intueix el mànec del Setrill per on ens enfilarem. |
La Normal és un itinerari molt evident, que podríem fer desencordats fins i tot, però donada la descomposició de l'agulla millor fer-ho equipats. Trobem un seguit de Savines que ens permeten assegurar-nos si ens cal.El cim és ben petit i descompost, per assegurar el company prefereixo baixar una mica i assegurar des d'unes branques de Savina prou fermes. Aneu amb cura amb no llençar còdols que van directe al camí .
 |
| Inici de la via i el Sergi a l'avantcim. |
 |
| Fa il.lusió enfilar-s'hi. |
 |
| Des d'una Savina sota el cim, el camí ral. |
 |
| Algú hi ha deixat muntat un ràpel d'una Savina, sinó es pot desgrimpar . |
Per baixar ho podem fer desgrimpant la carena, el mes habitual, però nosaltres ens vam trobar que algú havia deixat instal.lat un ràpel d'una Savina, i el vam aprofitar. Una grimpada a una agulla ben interessant i emblemàtica que ens va fer molta il.lusió.
Per la seva cara est hi ha una via de l'Amadeu Pagès i Joan Artmengol de l'any 1992 per si voleu aprofitar l'aventura.
Una agulleta per a romàntics enamorats de Sant Llorenç que podeu grimpar, si sou valents, sense cordes tot aprofitant una excursió per l'Obac, o com nosaltres, com a complement d'alguna altra escalada. Amb unes bagues savineres en tindreu prou. A gaudir Sant Llorenç del Munt i l'Obac !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada