Via Estambul (LIB) a la cinglera oest del Setrill. Serra de l'Obac Parc Natural Sant Llorenç del Munt. 24-03-2021.

El Cingle oest del Setrill des del camí ral.

Les tardes ja s'allarguen amb el que quedem amb el Sergi per anar a l'Obac, la darrera vegada que hi vam anar,  el Crístian i el Xavi ens van donar molt bones referències de la via Estambul i cap aquí que anem.

Per arribar-hi:  haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles

Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.

D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;  seguim pel camí Ral , deixem enrrera l'evident agulla del Setrill i al tombar d'un revolt i encarada a l'oest tenim al davant la nostra paret;  si arribem a la Balma de la Porquerissa ens haurem passat de llarg.

Preparant-nos a peu de via, al fons el Setrill.

Del camí grimpem un ample sòcol fins a peu de paret on ja veïem l'espit d'inici de la via, just a sota i a l'esquerra d'un gran balmat que ratlla la paret.   Decidim que comença el Sergi;  Per fer el pas inicial ens ajudem d'un estrep, tot i que en lliure és factible, hi ha bones preses de mans.  

Abans de començar ens saluda una noia que va sola amb un gos, la Lorena, també grimpa i es queda a veure com pugem tot fent-nos un bon reportatge gràfic, gràcies Lorena!

Ja al llabi superior cal flanquejar a la dreta, la següent expansió és molt lluny, cal protegir-se amb flotants a les escletxes de la balma.   Quan es va de primer no s'hi pensa, però per a protegir la progressió del segon és molt interessant mirar de posar alguna peça a la vertical de la primera, ja que sinó quan es recupera i es treu la primera cinta tens una caiguda potencial en pèndul que fa patxoca!!!  Penseu-hi si la repetiu, el company us ho agraira.

El Sergi pot posar dues peces a la balma força a la dreta, anant així mes tranquil a caçar la següent expansió, que està ja entrant a la canaleta.    Aquí  la roca és delicada, cal palpar be el que agafes....el Sergi fa neteja d'uns bons bolos!

Ja xapada la següent expansió ens relaxem....però no gaire que la roca continua ben delicada i s'ha d'acaronar, vigilant de posar els peus en forats més que en còdols. 

Inici vertical amb bona presa.  Foto  Lorena.

Flanqueig a l'esquerra, la següent expansió és força lluny.

Canaleta fina amb roca a controlar.

Al darrer pas abans d'entrar a reunió Foto Lorena.

Recuperant la tirada i ja a la reunió acomiadant la Lorena.

Escalada tècnica, en diedre amb balmes que s'han d'anar superant, sortosament ben protegides.   La  darrera abans d'arribar a l'Alzina on farem reunió s'ha de mirar be ja que de mans anirem escassos.

És el meu torn, aleshores m'adono que tinc un bon percal....la corda et tira enfora!  Bufa!  em costa trobar la manera de superar el pas amb solvència i ja al replanet abans d'entrar a la lleixa veig que no puc recuperar els estreps ni la cinta...he quedat massa amunt.   Aleshores és quan cal tibar d'enginy:  veig un còdol que fa rebava i l'aprofito per passar-hi una baga de la que m'arrepenjo per a poder caçar la cinta i els estreps!

Si repetiu la via el que encapçali la cordada hauria de mirar de posar una assegurança flotant a la vertical  de la primera, evitant així el pèndul pel segon.

Primera reunió en una bona Alzina.

La reunió és sota una bona Alzina, felicito el Sergi que aquesta tirada no és banal!  Després del patiment del flanqueig ara és la meva, m'ha tocat un diedre de roca bona i ben assegurat tot i que cal escalar.  Jo m'enfilo en diedre fins gairebé dalt, el Sergi a mig diedre es posa per la placa gaudint d'unes preses petites però cantelludes, quina diferència amb el rocam de baix, quina llàstima que no fos tot com aquest tram!

Inici del diedre de la segona tirada amb roca de la bona de Sant Llorenç !

Escàrpia original al diedre, la resta d'assegurances al pany de la dreta.

Reunió cimera en una Savina.

El diedre ens fa gaudir!

Foto Cinglera

Una vegada al cim podem baixar rapelant de la Savina on fem la reunió cimera o be baixar caminant, que és la opció nostra.   Veurem rastres de camí, al davant el Turó de La Pola.

Trobem anant al Turó una canal enbrossada però que es deixa transitar i que ens deixarà altre cop al camí Ral en poca estona.

Via oberta l'any 1975 per en Joan Wenceslao, Òscar Costa i Jordi Romero de la Unió Excursionista de Sabadell , bons amics i grans escaladors, quan la van obrir eren ben joves 17/18 anys aprox. i ens van deixar una línia molt elegant, gràcies companys.  Va ser reequipada amb espits i la podeu trobar ressenyada com a via LIB en algunes publicacions.

Per a repetir-la,  és tota equipada, us caldrà un joc de Camalots per a protegir el flanqueig inicial i el xapatge de la segona assegurança.  Nosaltres vam posar el Tòtem groc i el Verd.

La meva ressenya