Via Farigola Climb a la Paret de les onze hores. Sant Llorenç del Munt. 18-05-2023.

A la pilastra central, a l'esquerra de la Cannabis flam trobem la via.

                   Volem aprofitar una tarda amb el Ricard i tot i que ja han canviat l'hora triem anar a Sant Llorenç, a la Paret de les onze hores que te poca aproximació i ens agrada molt.   Mentre  repetíem la Cannabis flam ja ens vam fixar en els espits que anaven per l'esquerra de la línia... i quan en Sergi Villars la va piular així com en Manel i la Ita, doncs que l'enigma es va resoldre: la via oberta per en Pere Dinarès en solitari anomenada Farigola Climb és l'objectiu doncs.

APROXIMACIÓ

Anem a Matadepera a buscar la Urbanització Cavall Bernat, d'allà pel carrer de Vista Alegre a l'alçada del Camí Moliner aparquem el cotxe, és la zona coneguda com els dipòsits i d'on surt el camí dels Monjos;  a la dreta hi ha una gran torre;  pugem per un camí asfaltat que voreja la part nord de la finca per arribar al Camí dels Monjos, el seguim fins l'alçada de la Paret de les Onze hores, la que tenim al davant, aleshores resseguim la seva base fins a peu de via.

Trobarem una línia de bolts molt evident en un pany de paret molt trencal,  es la via Tercera República, nosaltres continuarem flanquejant i no baixarem, pujarem a un coll on hi ha una gran alzina, allà dalt comença la Cannabis Flam;  continuarem flanquejant a l'esquerra fins a trobar una cordeta que ens ajuda a superar els darrers metres fins a peu de via;   aquest és una mica incòmode.

La primera assegurança és força amunt, cal escalar atent....

El primer lllarg és una placa d'aspecte brut i trencadís, vaja que gens engrescador! a sobre el primer espit és força amunt, cal escalar ben concentrat fins abastar-lo, aleshores ens relaxem i l'escalada esdevé menys tensa tot i que fins al segon espit no afluixa.   Anirem a buscar un mur-diedre pel que ens haurem d'enfilar, mig en ramonage-empotrament fins a situar-nos a la placa vertical de la dreta, aquí es concentren les dificultats, anant per la dreta la roca és bona i permet forçar el pas;   som a un replanet del que superat un graó som a la primera reunió.

Seguim la placa en tendència a la dreta per anar a buscar el mur.

Mig en diedre, mig en ramonage abastem el capdamunt del mur  on hi ha el pas clau.

El Ricard ben content a la primera reunió.

El segon llarg és per una placa-esperó que alterna franges de fang amb roca sòlida.    Esdevé una escalada plaent i segura ja que aquí els espits no allunyen tant com a la primera tirada.

Des de la primera reunió el recorregut d'aquest llarg. Foto Ricard Rofes.

Interessant segon llarg amb franges terroses i franges bones.Foto Ricard Rofes.

Segona reunió de dos espits que reforcem amb el primer de la tirada.

Una placa per gaudir al segon llarg.Foto Ricard Rofes.

Recuperant el segon llarg.

El tercer llarg surt per l'esquerra a buscar un muret, aquest és més senzill de superar quan mes a l'esquerra vas, es supera un primer graó i després un segon que ens deixa en una placa ajaguda desequipada, facilment protegible si portem algun friend mitjà/petit o Àliens.   La reunió és a la dreta comuna amb la de la Cannabis Flam o si volem la podem negligir i arribar-nos fins al replà cimer i fer-la en un arbre.

Inici del tercer llarg amb un muret inicial exigent.

Encarant el final del tram vertical, a sota placa ajaguda per arribar al cim. Foto Ricard Rofes.

Des del pla somital la raconada de la tercera reunió.

El sol ja s'ha amagat darrera Montserrat, tardes SantLlorençanes amb encant !

Foto Cinglera de les Onze Hores.

Una vegada al replà de la Cinglera de les Onze Hores baixarem caminant anant a buscar el camí dels Monjos, per això haurem de pujar una mica en tendència a la dreta, ja al camí els seguirem baixant el graó de la primera cinglera fins a l'aparcament.

Ressenya dels amics

Manel i Ita.

 Una via recomanable pels que us agrada escalar a Sant Llorenç, per a col.leccionistes i romàntics de la zona.   Ideal per aprofitar una tarda.

De material amb unes deu cintes fareu, tan sols per la placa final pot ser adient portar un joc d'Àliens o Tòtems fins al 0,5.  La resta de via és per placa i equipada.

Apa a gaudir-la!

Via Mediterran Stones a la Paret de l'Hemisferi Nord i Via Escolà Bernad a la canal amagada. Sant Llorenç del Munt. 29-03-2023.

Des del Gurugú la Paret de l'Hemisferi Nord i la Canal Amagada.

                                 Avui anem al vessant de llevant de La Mola, ideal per les tardes caloroses ja que estarem a l'ombra;  inicialment  amb el Jordi tenim pensat un objectiu als Plecs de Llibre, ens hi enfilem però no ho veïem factible a causa de l'estat delicat de la roca i l'equipament molt alegre, podem desgrimpar evitant deixar res a la paret i canviem l'objectiu....tenim una via pendent de fa dies al costat de la Canal amagada, la Mediterran Stones.

APROXIMACIÓ

Anem a Matadepera, una vegada allà fem cap a la urbanització Cavall Bernat fins al carrer de Vista Alegre on aparquem; cal pujar al camí dels Monjos que deixem tot seguit per baixar a buscar el camí que ens pujarà al Coll del Mal Pas, entre el Gurugú i els Plecs de Llibre. El seguim fent el Mal pas de la Castellassa, abans d'assolir l'explanada on comença la via Normal de la Castellassa trobem un corriol que ens acosta a la canal amagada i la base de la cinglera de l'Hemisferi Nord.  La via la trobem a pocs metres de la canal cap a l'esquerra, veurem una xapa força amunt-

Primer llarg de la Mediterran Stones on el mes difícil i compromés és xapar la primera assegurança.

Ja localitzada la viacomencem el primer llarg,  estudiem com assolir el primer bolt, tot i que és graduat de IV aquest començament té roca molt poc sanejada i costa refiar-se d'ella;  amb l'ajuda d'un invent podem agafar aquest primer bolt i aleshores ja continuem en artificial, la roca no permet altre cosa...superat el llabi entrem en un terreny arrampat fins a la reunió, aquest tram ja en lliure.

Segon llarg on la roca millora i ja podem progressar mig en lliure mig en artifo. Foto Jordi Ceballos.

El segon llarg es veu amb millor rocam tot i ser a Sant Llorenç es clar...aquí seguirem un marcat diedre que podrem anar fent ara en lliure ara en A-0.  Al final haurem de sortir del diedre cap a la dreta a trobar la reunió en un púlpit ben airós que domina tota la via.

Apunt de sortir del diedre per entrar a la segona reunió. Foto Jordi Ceballos.

Recuperant el segon llarg.

Curt i potent tercer llarg.

El tercer llarg gaudirem del millor rocam de Sant Llorenç, aquella franja de roca que voldríem que no s'acabés, però que sol ser massa curta, els que escaleu sovint per aquí ja m'enteneu !  comença anant a l'esquerra en una escalada en placa prou tècnica que s'anirà redreçant fins a gairebé desplomar, sortir del tram final és el pas clau de la via.   Una vegada assolit el replà anem a buscar una ferma alzina on fem reunió.

Al pas clau de sortida i còmodament assegurant a la reunió cimera.

Baixem per la canal Amagada o canal equipada Lucky-Txell.

Ressenya dels autors i que podeu trobar a Santllors.com

Via Escolà Bernad a la Canal Amagada

Per baixar de la via ho fem per la canal amagada també coneguda com a canal equipada Lucky-Txell.   Si encara teniu ganes de fer quelcom mes, al mig de la canal els germans Masó hi van obrir una via d'una sola tirada molt ben trobada.

Per dins la canal mateix trobem la via Escolà Bernad dels germans Masó.

Itinerari molt ben trobat que se'ns farà curt.

Comença en un diedre per anar a buscar la placa de l'esquerra on progressarem en lliure fins abastar la paret del costat esquerra, aleshores en tècnica d'empotrament, superarem l'enorme bloc encastat i ens hi col.locarem a sobre per assolir un replà sota el cim, aquí la roca és molt delicada, tot i això encara trobarem la possibilitat de posar alguna assegurança flotant abans d'assolir el cim on trobem una reunió amb cadena i anella que aprofitarem per a baixar en un ràpel d'uns 20 m.

Tram d'escalada exterior amb roca molt delicada...

Ràpel interior.

Ressenya dels Germans Masó.

 Un parell de vies ben diferents, la Mediterran Stones de caire esportiu oberta per en Joan Miquel Dalmau i Jaume Vidales el 28-05-1994 i la Escolà - Bernad oberta pels germans Masó el 23 - 08- 2017 i dedicada a aquesta parella d'escaladors del TIM.

Per a la primera via únicament necessitarem 17 cintes i els estreps.  Aconsellable dur una antena per xapar el primer bolt.

A la segona pot ser útil un tòtem/Càmalot del 2 per un forat que ens protegirà l'arribada a cim.

Via Orgia a la Punta del Mig a Sant Llorenç del Munt, La Mola. 23-03-2023.

La Punta del Mig

        Un dijous tarda ens acostem amb el Jordi Ceballos i el Sergi Villar a la Punta del Mig on hi ha un garbuix de vies antigues que en volem trèure l'aigua clara.....fa poc vam repetir la via Sabadell amb en Ricard Rofes i a la dreta d'aquesta línia hi tenim la No hi ha Kulés que creua l'anterior i la via Sis mesos....aquesta darrera no l'acabem de localitzar, ens hi passem estona estudiant la lògica de per on podia anar, però no trobem cap senyal d'antic burí....quan ja portem estona i sembla que avui no farem res de bo el Jordi  diu de repetir la via Orgia (Sorolla)  el  primer llarg es va reequipar el 2013 amb parabolts amb la intenció de deixar-la com a via d'esportiva potent ( 7c).  Nosaltres evidentment ho farem a l'estil clàssic Ae.

APROXIMACIÓ

Cal arribar a Matadepera, anar  per la Urbanització Cavall Bernat pel carrer Cavall Bernat que ja veureu que enfila de cara aquesta agulla característica;  aparquem al final on ens marquen i d'allà anem a buscar el final del carrer.   Ja a la roca anirem en tendència a la dreta per on trobarem traces de camí que ens deixen al collet entre el Cavall Bernat i el Cap de Mort, d'aquí anem a la dreta resseguint la base de les parets, travessem una cana i ja ens apareix al davant el sostre dels Parents, som a La Punta del Mig.  A la dreta podrem veure l'esbelt Esquirol.  La nostra via és a la dreta de la paret abans d'arribar a l'avenc de l'Esquirol.

Primer llarg anant a buscar els bolts de l'Ae/7c en lliure....

Primer llarg :  Veurem una fissura en diagonal a la dreta, per abastar-la ens enfilarem per una feixeta fent un flanqueig horitzontal a l'esquerra fins a trobar la paret un burí ens permet assegurar-nos per anar a caçar el primer bolt prou amunt.

Artificial de passos prou llargs ja que es va reequipar per a fer la tirada en lliure potent !

L'escalada esdevé un artificial d'enpansió amb passos a últims prou feixucs, no oblidem que el reequipament està pensat per anar en lliure.   Superat el primer mur la paret presenta un petit entrant i aquí haurem de fer algunes sortides en lliure, divertides !  Nou mur vertical del que sortirem en un darrer pas d'estreps d'aquells de sortir de la piscina i que tant punyeteros són.

Són força passos d'artificial amb alguna sortida en lliure.

Sortida d'estreps per anar a buscar la reunió.

Al segon llarg superant el balmat inicial que ens dóna molta feina.

Segon llarg :  de la reunió, instal.lació esportiva amb cadena i anella per a rapelar, cal sortir cap a la dreta per terreny ajagut i molt brut, fent herba tracció s'entra a una feixa còmoda de la que cal sortir per entrar a la placa, un desplom inicial hi posa el pebre.  A l'esquerra del tot hi ha la possibilitat d'anar per un diedre vertical sembla ser que és per on va la via  Sis Mesos.    Nosaltres anem estudiant la feixa, al mig hi ha un espit que permet penjar-hi l'estrep.   La sortida d'estreps ens costa, no es veu clar i intentem per altres parts però no!....que és per aquí, i en un cop de gas assolim la placa;   amb precaució anem a buscar un espit que hi ha sota el sostre mirant de no fallar ja que ens espera la feixa sinó!   Per sort la roca és de la bona de Sant Llorenç.   Ja sota el sostre es pot sortir superant el mateix o fer com vam fer nosaltres flanquejar per sota el sostre cap a la dreta, la roca permet posar algun flotant.    Ja a la placa de la dreta amunt fins a trobar el bosc.

Sis

Evitem el sostre per la dreta tot trobant bona roca i punts de protecció.

Reunió al bosc en unes Alzines.

L'Esquirol ens observa mentre la tarda es va apagant...

Fem reunió en unes Alzines i el company puja, que ja s'estava refredant després del temps que ens ha costat superar el balmat inicial, el sol s'ha amagat i el frontal el tenim apunt. 

Una via que no sabem massa si és la Sorolla o la Orgia, però en Joan Armengol Bairon l'any 1994 la va repetir com a via Sorolla.   Oberta els anys 70 per Francesc Sorolla, fill del mític Andreu Sorolla, ens comenten que en Francesc mai posava el seu nom a les vies amb el que segurament es tracta de la via Orgia.

Ressenyes, a sobre de Joan Armengol i de Santllors  a sota

Ressenya de Roca Calenta

Rebuscant i preguntant  vam arribar a la conclusió que nosaltres vam sortir per la via sis mesos, la Orgia sortia pel diedre de l'esquerra que ens vam estar mirant.   Tanmateix la combinació resulta prou divertida.

De material amb deu cintes farem, anirà be unes plaquetes recuperables per a l'artifo i camalots fins a l'1 , Tricams i dos estreps.

Via per a enamorats de Sant Llorenç.   No m'atreveixo a recomanar-la, aneu-hi i ja direu.

Descens caminant a buscar la canal de l'Esquirol , passarem de nou pel peu de via.