 |
| El Mas de Sant Pere amb el Roc de Galliner de teló de fons. |
Aquest dilluns festiu aprofitant que les temperatures encara semblen prou adients anem amb el Joan i l'Írwing cap a l'Alt Urgell; l'objectiu és la via l'escultor de somnis oberta el setembre de l'any passat per en Paco Vargas i Maica Fernàndez en homenatge al que va ser un gran escalador i escultor-artista de professió: Josep Sànchez i Carrasco (1946 - 25 -gener 2014).
Havíem coincidint en diferents parets amb el Josep i el seu company de cordada Josep Estruch, no érem el que se'n pot dir amics, érem gent de roca, això agermana; la seva personalitat, el seu carisma, el seu historial em frapà, com em frapà quan em vaig assabentà de la seva malaltia que finalment, ràpida i prematurament, se l'endugué....
 |
| Travessem pel mig del Mas i baixem a buscar el torrent de Canelles |
Al Roc dels Collars ja hi havia fet la Dioni i el Camí de l'Alfons Baró, les dues úniques que estan al meu abast, al saber de la nova via de seguida vaig tenir ganes d'anar-hi i finalment ja hi som: passat Coll de Nargó, abans del Km 159 girem a la dreta cap a la carretera de Perles, passat el pont d'Espia, a l'esquerra, Fígols, nosaltres continuem recta fins a l'alçada de l'Hostal del Beltran, just passar el pont a l'esquerra direcció Canelles. Quan veïem el poble a l'esquerra surt un pista ampla de terra que seguirem.
Cal deixar el cotxe abans del Mas de Santpere.
Comencem a caminar, saludem l'avi del Mas, és gran, amb la cara torrada pel sol, xerrem una estona, ens indica que deixem la cleda ben tancada, així no se li escaparan les vaques. El camí travessa pel mig de la masia i de seguida baixa a buscar el riu de Canelles.
El torrent fa goig, cal fer un bon salt per salvar-lo, quina il.lusió, aquesta primavera ha deixat la muntanya ufanosa.
Una vegada travessat el torrent de seguida girem a l'esquerra, és el camí del Vinyal, el seguirem amunt, trobarem una furgoneta abandonada i continuarem pujant, quan la pista gira a la dreta, nosaltres cap a l'esquerra, anirem trobant alguna fita; ara el sender-pista planeja, no agafeu un trencall que s'enfila amunt, cal seguir-lo fins que gairebé a l'alçada del Mas i després d'una pujadeta, deixem la sendera per girar a la dreta, fita, per corriol molt dret entre el bosc remuntar i salvar el ressalt de la feixana de Sant Pere; quan siguem sota la gran paret on trobem les vies dures, nosaltres continuarem a l'esquerra, saltant un coll entrant a la cubeta on hi ha la nostra via.
 |
| Des de la segona reunió, he empalmat les dues primeres tirades. |
Ja hi som! una bona suada fins aquí! si coneixeu les dues veïnes, la nostra és a la dreta de la Dioni, hi trobarem una fletxa picada a peu de via, si ens hi fixem, on s'acaba la placa i la paret es redreça hi ha una baga.
Ens hem repartit la via, jo faré les tres primeres i la resta pel Joan. Peu de via a l'ombra, be, ens permet refrescar-nos, la tirada és curta, adherència senzilla, desequipada, poso un parell de friends i xapo la baga, d'aquí a la dreta, a buscar un bosquet penjat, caminant arribo a la reunió, un sol bolt amb fissura al costat, decideixo que continuo amunt, la segona tirada és curta.
Mur vertical, m'enfilo al costat d'un arbre fins que la placa s'afina, aleshores cal treballar l'adherència, un bon forat ajuda a sortir cap a la reunió ben a la dreta, no us la passeu.
 |
| Tercera tirada, ben variada fins enfilar la placa, on suaré. |
Si decidiu empalmar les dues tirades tingueu cura amb el fregadís, que és important....potser no val la pena per com tiben les cordes. Continuo, sortida senzilla a buscar una placa desenganxada, a la que t'has d'enfilar, un bolt a l'inici marca el camí. Ja a sobre la placa cal anar amunt en tendència a l'esquerra; per entrar a la vertical planxa del davant ens caldrà vigilar un tram humit, almenys avui. Ja al planxer, la via fa una ziga-zaga a l'esquerra per salvar unes llastres poc agraïdes, poc després, ja per sobre d'elles tornem a la dreta.
 |
| Arribant al pas clau i aconseguint sortir-ne! |
Fins aquí tot prou assequible, però a les envistes d'un clau ja costa arribar-hi; aquí comença el tram clau de la via, juntament amb la setena tirada. Un bon forat permet arribar al clau, jo hi col.loco un Àlien, que no ho veig clar...una bona tibada en bavaresa i sóc al clau, d'aquí ja vaig en A-0 a buscar un bolt, però la gresca no s'ha acabat: per assolir el darrer bolt i sortir a reunió cal fer un pas que díuen és 6b, 6a obligat...no us ho creïeu pas....de peus....res! i de mans una llastreta a l'esquerra que no aguantarà moltes repeticions...en resum que peu a una baga, com a últims d'estreps, i arribo al bolt! buff....m'ha costat però finalment me n'he sortit. La continuació fins la reunió sense mes història que estàs fos, ha ha ha.
 |
| Fins la Sabina, la quarta tirada es deixa fer, per sobre l'adherència mana. |
Bé, passo l'alternativa al Joan, no les té totes després de veure com les gasten, però de moment la continuació no es veu pas lletja:
surt a per la quarta tirada, per l'esquerra a buscar unes llastres, s'enfila a sobre i aleshores cal flanquejar fins a una gran Sabina, aquí ja comença a picar, cal enfilar-se sobre la Sabina on hi ha una baga; per sortir-ne va be tibar de la mateixa. Ara un flanqueig ascendent a l'esquerra ben protegit, fi, fi!!! A-0 posa la ressenya, jo de segon m'ho prenc al peu de la lletra ha ha ha, el Joan malgrat anar de primer s'ho fa prou be.
 |
| Magnífica placa de la cinquena, entrarem a la reunió flanquejant a la dreta. |
Som enmig de la gran placa que ens menarà al mur de sortida, la via és airosa aquí, amb menys vegetació i més ambient. La cinquena tirada, potser la mes senzilla, comença dret amunt fins a un bolt que marca una franja i que haurem de seguir cap a la dreta per a fer la reunió. El flanqueig és net, el Joan ens el protegeix, això sí que és un bon company!!!
 |
| La penúltima tirada és ben airosa i va primer a la dreta, per més amunt tornar a l'esquerra sobre la reunió. |
La sisena és espectacular, comença cap a la dreta, una baga marca el camí, d'allà amunt per terreny indefinit a trobar un pitó, aleshores en tendència a l'esquerra i amunt es troba un bolt del que ja cal flanquejar a l'esquerra per trobar la reunió a la vertical de l'anterior.
 |
| Sublim fissura de la setena tirada que ens treu de la paret d'una manera molt elegant. |
Bé, ja som al mur de sortida, una fantàstica línia fissurada d'uns 55 metres pràcticament des-equipada, vertical i de grau VIa/VIb.
Alguns cometaris que he llegit diuen que només per aquesta tirada ja val la pena la via, dit així sembla que la via no s'ho val, res més erroni, la via és en conjunt molt ben trobada, prou contínua si la comparem amb la Dioni per exemple, i de grau apretadet en alguns trams, a més l'equipamentr minimalista ajuda a que te la facis més teva, però no ens distreguem de la tirada, que ja ens suen les mans.
 |
| Dues bagues i un solt bolt en 50 metres de fisssura, tascons i amics treuran foc! |
Surt novament el Joan, l'Írwing l'assegura així jo el puc afusellar a fotos; l'inici és més amable, col.loca un friend per sobre la baga que marca la línia i arriba a una Sabina; cal enfilar-s'hi i posar el peu en el tronc per entrar al pany vertical, la fissura és estreta i de vores cantelludes, coberta de vegetació, el que fa que hagis de palpar-la per notar el canto. Aquí la verticalitat es plena, però es deixa fer. La progressió és lenta ja que cal anar protegint-la al gust.
En algun tram l'escletxa desapareix, aleshores ens fa apretar les dents per la placa; quan es torna a obrir més amunt, permet posar-hi els peus i es guanyen metres ràpidament. A la meitat, un bolt protegeix un d'aquests trams de fissura tancada, a partir del bolt la dificultat puja, diuen 6b de continuïtat....al Joan no li va semblar, està fort el tiu!! cal anar amanint, al capdamunt entren be als tascons i Àliens, mentre s'està col.locant-los amb un peu ben encastat, es troba que al voler continuar amunt, aquest no vol desencastar-se!!! vaja jugada! li costarà una bona estona treure'l.
La dificultat baixa i arriba a un relleix, a la dreta una Sabina amb una baga, cal sortir d'aquest curt muret vertical ajudant-se amb l'arbret, però el pas és divertit i gens natural!! vaja broma després de la currada que porta!!
 |
| Panoràmica de tota la fissura, quin nas van tenir els aperturistes. |
Gairebé aplaudim quan el Joan xiula reunió...i és que no n'hi ha per menys, quina línia més elegant i ben trobada. Quan recuperem la tirada, trobo que es deixa fer prou be ja equipada, clar! però hi ha dos trams que em fan suar, un poc després de la Sabina just a l'inici de la placa vertical i l'altra superat el bolt en un pas que has de sortir-te en bavaresa per guanyar metres, tot i que si es vol es pot tibar de Tòtem-Cam, que és el que hi ha posat el Joan. Amb això vull felicitar els aperturistes, que han deixat la línia pràcticament neta, de tal manera que, gràcies a l'escletxa, hi haurà qui hi passarà amb el que hi hà i quí ho equiparà a tutti plen segons necessiti, ja avisen a la ressenya que millor dur alguns números de Càmalot repetits.
 |
| Des del cim, la vall de Canelles, al fons llu el panta d'Oliana. |
Una vegada tots tres a la darrera reunió ens felicitem, la via ens ha agradat, el dia, esplèndit: sol i ventet fred, combinació perfecta, excepte per la cremada que ens hem endut. Per sortir de la paret cal grimpar una mica fins el carener. Aquí ja ens podem desencordar, toca desgrimpar la carena en direcció oest a buscar els ràpels de la via Dioni, tot baixant trobem la reunió cimera d'aquesta i una mica mes avall el ràpel. Una corda protegeix l'arribada a la instal.lació, a tenir en compte per a futurs repetidors, tots els ràpels de la Dioni són d'accés prou penjat, les cordes que asseguren l'accés estan molt deteriorades i millor no refiar-se'n, caldria una renovació de les mateixes i més tenint en compte que aquesta línia de ràpels és la que es fa servir per baixar de les tres vies. Si algú hi pensa fantàstic, sinó quan hi tornem portarem corda nova per arreglar-ho.
Farem tres ràpels el primer en corda simple, 30 mtrs, a la penúltima reunió de la Dioni, d'aquí baixem per un corriol, túnel de vegetació a la següent instal.lació: la corda de protecció té tota la camisa trencada i l'ánima esfilagarsada...hi vam arribar protegint-nos amb un passamà que hi vàrem posar i trèure. D'aquí ens arribem a la segona reunió, també passant per un túnel de vegetació, on també hi ha una corda fixe molt malmesa, recomanable pel que baixi primer arribar-se a la reunió i lligar-s'hi abans de deixar el ràpel.
D'aquí ja a peu de via, què maca es veu la placa per on va la Dioni, m'entren ganes de tornar-hi.
 |
| Ben contents al cim, sort del ventet sinó ens hauríem torrat encara més! |
Ja a peu de via, a l'ombra, aquest topant queda a recer del sol força estona pel matí i de seguida a la tarda, ja que queda en una mena de semicercle tancat, pleguem el material. La baixada serà ràpida, ja que el corriol és ben dret i no dóna treva fins la pista.
Al torrent ens refrescarem aprofitant el bon cabal d'aquesta primavera. Pujadeta fns al Mas on petem la xerrada amb l'avi una estona.
Una via que ens ha agradat, amb un començament potser més "fluix" que la resta de via, però que no desmereix; equipament molt adeqüat, els trams per sota el cinquè inexistent, però amb possibilitats d'acompletar-lo si ens cal, als de mes grau bo. Tan sols a la tercera tirada hi ha un pas "reboton" i que a mí em va costar molt, però que finalment vaig resoldre amb l'ajuda d'una baga, li posen 6b però en lliure altres que ho han provat pensen que de 6c no baixa...tanmateix és igual per mí A-1 de baga hehehe.
Molt homogènia, no hi trobes trams intermitjos com a la Dioni d'enllaç entre tirades, no tan mantinguda com la del Camí de l'Alfons Baró, tanmateix menys equipada, més aventurera, menys esportiva.
La llàstima és que amb la calor haureu d'esperar un dia enboirat o fins a la tardor per repetir-la, fa de bon esperar però!
Un molt bon record-homenatge pel Josep, a ell segur que li hauria agradat.
