dilluns, 11 de novembre de 2013

Roca dels Collars (Canelles) El Camí de l'Alfons Baró.

La impresionant Roca dels Collars destaca de lluny, la nostra via és a l'embut de l'esquerra, més modesta...
Aquest cap de setmana el cos ens demana calcari! Sí, fa masses dies que no sortim del nostre estimat Montserrat! el dissabte quedem amb el Toni d'anar a buscar alguna cosa llargueta i de roca calcària...jo de fa temps tinc l'ull posat a la Roca dels Collars de quan vaig anar a fer la
  • Dioni
  • aleshores la raconada em va captivar i em vaig prometre que hi tornaria per fer la via veïna: El Camí de l'Alfons Baró.
    Adherència pura al primer llarg!

    L'aproximació a la via la teniu ben detallada al meu anterior post de la
  • Dioni
  • . Després d'aturar-nos a Oliana a esmorzar, ens comencem a posar nerviosos...és ben tapat i els núvols enbolcallen els cims de les serres; dubtes, què fem...però poden mes les ganes que la mala pinta que fot el temps i decidim anar fins a la pista davant el Mas de Sant Pere on deixem el cotxe; encara estarem una estona veïent que fer, finalment decidim que anem amunt, que ja esboirarà. Una bona caminada, sobretot al darrer tram que puja implacàblement, i ja trascollem cap a l'embut on es troben les nostres vies, que bèstia la paret per on van les vies "serioses".
    El Toni buscant on recolzar els peus...
    L'hem encertat, arribem a peu de via amb les primeres ullades de sol! Bravo! amb el Toni no tenim problema, començo jo. inici amable i de seguida es posa dret, dret i finot, que fa que m'ho hagi d'anar mirant...són 45 metres d'escalada de concentració en constant i suau flanqueig a dretes, com gairebé tota la via. Fa molts dies que no practiquem l'adherència però aviat recordo les bases jajaja refiar-se dels gats i de mans poca cosa...treballar el posicionament del cos ajuda.
    Continua l'adherència, però ara més vertical i amb forats, dificultat mantinguda.

    Arribo a la reunió amb fresca i m'haig d'abrigar; el Toni també paga el peatge de tants dies sense tastar l'adherència; a la reunió s'afanya a prendre el material i tira amunt, no és home de primeres tirades, s'ha d'escalfar! i tant que s'escalfarà sí! 40 mtrs de 6a. D'inici és franc i en fa via, cada cop es redreça mes i s'alenteix la progressió, de cop fot un crit, penso, què li passa? Un escurçó al proper parabolt!!! Jaume, què faig baixo? jo com que des de la reunió no veig res...sortosament el bitxo decideix escapolir-se per una fisura fins un replà on hi creix una alsina. Podem continuar i sense mes problemes crida reunió. Quan recupero la tirada veig l'escurçó al replà tan tranquil.. trobo impresionant aquesta tirada, mantinguda, però sempre amb el pas clar, aquí hi trobem forats o regletes que marquen el camí, no com al primer llarg que és llis com un mirall...tot i que menys dret.
    El "punyetero" flanqueig de la tercera tirada, amb un pas que ens fa suar!

    Arribo ben calent a la segona reunió, m'ha tocat el llarg "maco" vaja, el del 6b...i m'el miro ben mirat abans d'enfrontar-m'hi. Ja sortir demana una tibadeta, entro en matèria i caçar el segon bolt ja em costa, intento anar-hi recta, però haig de tibar de merdetes...ho provo per la dreta i tot i que sembla mes relliscós no cal apretar tant; sóc al flanqueig, que de moment es deixa fer, però arribo al pas, aquí cal enfilar amunt i costa, renoi si costa...m'hi penjo a estudiar-ho, tacto les preses, gairebé totes romes o petites i finalment trobo una orelleta que puc engrapar amb força, una tibada i paso la cinta, buff! a descansar toca, i a estudiar l'altre pas on hi pengen dos cordinillos...perquè serà? jejeje suo tinta per arribar-hi, engrapo els cordinos i passo cinta, com tiba això! torno a descansar i estudiar la continuació: ja no sembla tan seriós, però...advertit per altres companys, poso un micro per protegir el pas del company, ara el flanqueig és més senzill per tornar a enfilar amunt al final i descriure un arc a la dreta per entrar a reunió on tornem a treballar l'adherència.
    Divertida entrada a la tercera reunió.
    Trobarem una corda fixa que ens indica cap a on tenim la reunió, ajudats d'una gran llastra desenganxada entro al replà; una grossa Alzina ombreja la paret i no veig els bolts de reunió, amb el que trec una cinta per llaçar-me a la mateixa, quan ja tinc la feina feta m'adono de que al davant tinc un parell de bolts, havia oblidat la mentalitat esportiva...
    Entrant al diedre de la quarta tirada i superant el desplom pel dret.

    Arriba el Toni entusiamat, l'hi ha sortit el pas del 6b Bravo! ara després ho ha pagat havent d'aturar-se a descansar les butifarres, ai, volia dir els braços! Estic content, hem fet mitja via i la tirada que continua sembla senzilla...bé això està fet! com d'errat anava! Surt el Toni de l'ombrívola i còmoda reunió flanquejant a la dreta per entrar a un diedre ben dibuixat, de llibre! acaba en un muret vertical que no dubta en agafar pel mig i tibar-li amunt, hi ha bona presa de peus amb mans correctes, s'aixeca sobre el pedestal i quan estava col.locant un friend, al costat troba un clau, d'allà cap a la dreta on dos parabolts extranyament separats són la quarta reunió.
    Placa-diedre del cinquè llarg, quan mes amunt més finot!

    Disfruto recuperant el diedre, i sí! sobta el muret, en cas de dubtes sembla que hagis d'anar cap a la dreta, però no! pel dret es passa prou be. Em torna a tocar, començo a tenir els pulpells finets finets, i sembla que tocarà apretar altre cop: un muret vertical que pots fer amb tècnica de diedre a estones acaba per derivar cap a la dreta, cada cop mes finot i tonto...en aquest moment em ve a la memòria que havia llegit en algun blog que l'arribada a la cinquena reunió era en baixada!! quin riure, jijiji...quina por!!! Uau! sort d'un gros bloc que agafat invertit i amb fe ajuda a anar-se apropant; hi col.loco un Camalot que em dóna fe per moure els peus en adherència per anar-me apropant al destí.
    El Toni recuperant el llarg i estudiant la "divertida" entrada a la reunió!
     La placa d'entrada a reunió és tacada amb magnesi, són les úniques rebaves que hi ha!! Salvat!! vull dir Reunió!! jajaja renoi i jo que ja pensava que la grimègia s'havia acabat al tercer llarg...aquesta reunió és incòmoda per la molta vegetació que té però no tant com la segona oi Toni?
    Continuem flanquejant al darrer llarg, per finalment enfilar recta amunt!

    Deu hi dó amb la vieta...i encara ens queda un darrer llarg i no pas de tràmit...de moment no hem trobat cap tirada de tràmit, cal apretar a totes i de valent...a veure amb aquesta darrera: comença el Toni amb, per variar, un flanqueig ascendent a la dreta, amb passos curiosos, que el deixen al cimal d'un esperó d'on cal passar a la placa, fina fina i vertical vertical...i les forces que ja afluixen i un mal de peus que no vulgueu saber. Es xapa el bolt i d'allà cal fer una bona tibada, la presa suposadament bona és sabonosa i no inspira confiança, per la dreta sembla millor, però hi ha ganes d'acabar amb el que una tibadeta de cinta i amunt; no s'ha acabat no, cal continuar treballant de valent, la via fa estona que ha canviat el caràcter, tornant-se atlètica, Vilanovina. Passos de finura, tècnics, i bonics, però que molt bonics, llàstima que el mal de peus i els dits llimats que s'encenen no ens deixen disfrutar-lo al cent per cent. Potser el mes ferm de tota la via, quan d'aire i ambient.
    Esperó final per anar a trobar la carena per on baixarem a buscar els ràpels.
    Ens felicitem entusiasmats! fèia temps que no xalàvem ni treballàvem tant una via, amès el dia ha acabat essent esplèndit, sort que no ens hem desanimat amb la boirada matinal. Ara toca una caminada per un esperó a buscar el carener principal d'on baixarem a buscar els ràpels de la Dioni. A la part mes baixa, o gairebé, una corda lligada a una Sabina ens marca el punt de ràpel, una corda reforça l'únic parabolt. Cal fer un ràpel curt fins la quarta reunió de la Dioni i d'allà dos mes de 60. Nosaltres estem apunt de "liarla" ja que fem un de seixanta fins la tercera amb el perill de que se'ns enganxin les cordes... d'allà fins la segona reunió i d'aquesta a baix. Ha estat un error meu ja que pensava que es baixava en dos ràpels de 60 i sí però abans fent el curt! tanmateix va anar be ja que així no vàrem molestar la cordada que pujava.
    Foto ja som baix!
    Gairebé ens oblidem de la foto cim! atúra't que ens fem la foto. La baixada és d'anar amb compte, no ho semblava de pujada que fes tan pendent! De tornada al Mas, els gossets ens venen a saludar, l'avi és al portal assaborint la tranquilitaqt de l'estorn i la imminent posta de sol, petem la xerrada una estona.
    El Mas de Sant Pere, al tornar encara petem la xerrada amb l'avi.

    Ressenya que hem d'agraïr al

  • Xavi blog de l'Alt Urgell
  • Suposo, si és que heu llegit fins aquí, que ja sabeu que la via ens ha agradat molt. En comparació amb la del costat, la Dioni, aquesta no té cap tirada fluixa, totes són de deu, no hi ha trancisions ni feixes que trenquin la continuitat; comença amb slabs, adherència pura, per anar derivant a mes atlètica, gorilera, mes de calcari Vilanoví, mes vertical, amb el darrer llarg com a premi, una passada. Assegurada amb bolts a l'estil esportiu, que no vol dir aprop...grau molt homogeni a tota la via, ratllant el 6a sobretot per la continuïtat, grau obligat 6a. No us la perdeu!

    9 comentaris:

    1. Bona escalada, veig que us ha costat pero que heu disfrutat. Felicitats!!!

      ResponElimina
    2. Ei enorabona esteu molt forts, ja vaig fer un pas de ganxo,je,je.

      ResponElimina
    3. Gràcies Manel, un deu de via, si no l'has fet apropa-t'hi, l'entorn i la via no et decebran.
      Joan, de ganxo no, però vaja engrapada vaig fúmer al cordinillo, encara em fan mal els dits jajaja el Toni sí que n'està ell s¡ho va treure net!!

      ResponElimina
      Respostes
      1. Jaume, nosaltres la varem només acabada d'obrir i ens va agradar molt.

        Elimina
    4. Bona escalada !!
      No regalen cap tirada i la 3a. es dura de collons !!
      Salut i a escalar

      ResponElimina
    5. Bona escalada! Encara recordo la castanya que em vaig fotre al tercer llarg quan vaig relliscar just abans d'engrapar el cordino... I el darrer llarg, sostingut i magnífic! A veure si quedem algun dia, que ara ja m'atreveixo a tornar a quedar amb tu!!

      ResponElimina
    6. Oi tan Joan, dura, dura!! però em va agradar molt ja que excepte aquets pas, la resta era molt homogènia i mantinguda.
      Joan C. i l'arribada a la reunió en baixada què? divertida eh? doncs jo no sé si m'atreveixo a sortir amb tú jajaja vaja viotes et gastes darrerament!

      ResponElimina
    7. Felicitats per la via, Jaume! Un bon tip d'aherència, eh?

      ResponElimina
    8. Si deu n'hi dó!! una via recomanable, i tú que estàs fort la disfrutaries.

      ResponElimina