dimecres, 27 de novembre de 2013

Excursió i escalada a la MIranda del Pas del Príncep. via Makita Plateà.

Admirem l'espectacle que ens ofereix la Cova de l'Arcada
Renoi com apreta aquest fred! però tinc moltes ganes de grimpar, la pluja primer i la feina després m'han deixat sense poder escalar, per sort aquest dilluns tinc lliure i puc lligar caps amb el Jordi Carreras (Cuc). Això de sortir entre setmana té el seu què! anem tard, no ens volem glaçar i l'objectiu tampoc demana llevar-se gaire d'hora: La Miranda del Pas del Príncep.     La via triada és la Makita Plateà oberta el novembre 2012, ara fa un any, per Juan Lazo i Marc Cuesta.
El primer llarg comença molt fí i ens farà estar atents.

El Jordi ja havia pujat la Miranda, però no recordava com s'arribava al peu de via, jo anava malfixat de que s'hi anava des del coll dels Pas del Príncep, amb el que enfilem de l'aparcament del Vermell del Xincarró cap a la Cova de l'Arcada, passem per la Font del Xebret, que rajava un fil d'aigüa, i amunt per còmodes llaçades fins la Cova, d'aquesta enfilem el torrent de les Grutes direcció Coll de Port. Passem de llarg l'agulla i cada cop som més aprop del coll...no anem be! decidim tirar amunt bosc a travers a buscar el corriol de la Font de l'Esllavissada; després d'una bona suada el trobem i arribem al coll del Pas del Príncep, mirem si podem baixar cap a la base de la Miranda però no trobem cap corriol que ens faci peça amb el que decideixo que millor anem a buscar el Torrent del Lloro que segur trobem un corriol que ens dugui a peu de via!
 I dò!! tornem a ser davant el Torrent de les Grutes i no hem trobat el camí! desesperat busco a internet i llegueixo que al trobar un gran bloc hem d'anar a l'esquerra i seguir marques blaves! ja hi hem passat per allà, ja! però no hi he caigut! li pregunto al Jordi que vol fer i ell que amunt altre cop! em sap greu l'errada ja que les seves articulacions no es mereixen aquestes badades, però és un home dur!
 Ara sí! i mira que era senzill d'arribar-hi...és un quart de dues del migdia que podem començar a grimpar, bona hora, hem donat temps a que el solet ens escalfes la roca!
Reunió rapelable
El primer llarg és el més mantingut de tota la via, avui el Jordi m'el deixa per mí i no rondino, ja sabeu...
placa llastroseta molt fina de peus que m'obliga a començar per l'esquerra i llavors em costa un munt tornar a la línia...és abastament el tram més delicat de tota la via! A la tercera xapa la cosa afluixa una mica i llavors passat un muret veig que m'haig de decantar a l'esquerra, ara toca un altre tram prou vertical  on cal llegir molt be la via si no vols penjar-t'hi! m'en surto prou be i ja sóc a la reunió, he agafat calor i tot!
Al segon llarg hem de superar unes balmes pel llom.
El Jordi en canvi ha agafat una mica de fred, fred que aviat li passa ja que cal apretar en aquest inici. A la reunió ja, no es vol refredar i enfila amunt sense pausa, no li cal recollir material aquí tan sols trobarem tres peces i una és de la via Blava. Bonica tirada, elegant, per disfrutar, llàstima que superada la balmeta perd verticalitat. La tercera tirada em torna a tocar, comença en un mur vertical, ben protegit, la roca no és del tot fiable...jo l'he agafat per l'esquerra de les xapes i una vegada equilibrat a la paret, potser el que més m'ha costat, llavors es va fent sense patir. A mitja tirada una reunió que no hem fet, llavors ens hem trobat, anàvem amb corda de 50, que em faltaven uns 4 metres per arribar a l'altre reunió!! sortosament una de les cordes era més llarga i el Jordi s'ha deslligat de la meva podent jo arribar.      Amb 60 cap problema, però amb 50 millor fer la reunió intermitja.
El Jordi a l'inici del darrer llarg, bona roca, per disfrutar.

El Jordi surt pel darrer llarg, esperó inical molt estètic i amb bona roca, per gaudir-lo, tram de trancisió per enfilar un darrer ressalt on tornarem a apretar-li. No el veig, però la lentitud de la corda ja em delata que la cosa tiba, Vigila! li cal una bagueta per arribar a una peça i amunt! Reunió.  
Recupero la tirada disfrutant-la, tot i la volta que hem fet ho hem aconseguit! sota el cim cal tibar de valent, molt tècnic de peus, surten uns passos al límit, però surten!
Abans del cim, un mur vertical ens tornarà a esmolar els dits.

Satisfets dalt la Miranda!

Ens felicitem de no haber-nos desdit de l'ascensió, ha estat dur tornar a pujar, però ha valgut la pena i amés ara gaudirem de l'espectacle del sol amagant-se i pintant la roca de mil colors vellutats...
Baixant cap al Torrent del Lloro badem enbadalits amb tanta bellesa... 
Recollim tot el material i grimpem els darrers metres fins al cim de la Miranda, d'allà, en direcció nord-est trobarem un indici de camí que mena a una canal a la dreta per on podrem baixar fins al sòcol de l'agulla, d'allà un flanqueig aeri ens deixa al Coll del Pas del Príncep. Segona vegada que fem aquest tram, mira per on, ja sabem el camí! A l'arribar al Torrent del Lloro, no el travessarem sinó que baixarem pel mateix torrent, marge esquerra, tot seguint fites i marques blaves.
El sol de tarda ens regalarà la vista.

La Cova de l'Arcada s'ataronja i aprofondeix, no ens cansem de mirar-la.

El Torrent de les Grutes i la Cova de l'Arcada, amb la llum de tarda prènen una dimensió més gran encara! és una disfrutada tot el camí, no em canso de fer fotos!
El Sol vol anar a dormir  deixant-nos la retina trasbalsada!

El paisatge canvia per moments i no ens cansem d'admirar-lo
Bona nit!
Ressenya de l'amic
  • Col.leccionista de Vies

  • Ressenya que trobem a
  • La Noche del Loro

  • Una via ben trobada, entre la Blava i la Primavera Marciana, on destaca el primer llarg com a més homogeni i difícil, amb la resta discontinua, però amb bonics murs que ens faran treballar. La raconada és tranquila i el camí d'aproximació una delicia, tan que l'hem fet dues vegades! mira que sóm soques!!! però ha valgut la pena, el torrent a Coll de Port és meravellós.

    8 comentaris:

    1. Ostres Jaume que fàríem sense interné je je. Felicitats per l'activitat, malgrat no sigui una gran escalada el 1r llarg et deixa ben satisfet

      ResponElimina
    2. Aquesta via si que es veu xula! A més, vau fer una bonica excursió. Aquest dies fa fred però la llum és fantàstica!

      ResponElimina
    3. Felicitats per la vía, i sobretot per las fotos amb aquesta llum tan maca !!!! Salut i fins aviat.....

      ResponElimina
    4. Hola Mingo, a la via li falta continuïtat, però com dius val prou la pena.
      Joan, com comentava, potser li falta continuïtat, hi ha força trams que li trenquen l'ambient, però en conjunt val la pena, la raconada hi ajuda.
      Hola Trini i Salva, aquest vent del Nord té això deixa una llum i un horitzó molt net i brillant, vam xalar tot baixant amb els canvis de tonalitat...les fotos no fan justícia.

      ResponElimina
    5. Aquesta la tinc ullada! La passejada i la via crec que s'ho valen!

      ResponElimina
    6. Ei Petrus! una via divertida, però que et deixarà gust de poc, potser aprofitar per fer la Primavera Marciana.

      ResponElimina
    7. Interessant via, i una bona excursió, hi haurem de treure el cap. Molt bones fotos. Felicitats!!

      ResponElimina
    8. Ei parella! la caminada és molt agradable, sobretot si et saps l'aproximació, jaja. La via no mata, però per conèixer la zona és interessant.

      ResponElimina