Resseguint l'aeri esperó de la Punta del Rei, via Aresta Camarasa, al Torrent del Rajant. 19-01-2022.

Impressionant esperó de roca al bell mig del Torrent del Rajant.

              

                  A principis de gener tenim un temps amable i assolellat, amb el Ricard quedem la tarda del dimecres per anar a Sant Llorenç del Munt;  no ens ha costat gaire posar-nos d'acord, la via triada te poca aproximació i és pràcticament tota equipada, amb el que pressuposem, serà ràpida....la via és l'Aresta Camarasa oberta l'any 1967 a la Punta del Rei per Josep Fígols i Joan Miquel  Dalmau del T.I.M. de Sabadell, al morir Anselm Camarasa fins aleshores propietari de la coneguda botiga Esports Camarasa, li varen dedicar la via.

Aproximació:  

Ens caldrà anar a Matadepera,  per la urbanització Cavall Bernat direcció Can Robert, abans d'arribar-hi girem a la dreta cap al carrer del Rajant que seguirem fins que mor en una rotonda, aparquem.   A l'esquerra de la rotonda tenim l'entrada a un torrent de grans blocs, el Torrent del Rajant que dóna nom al carrer;  anem resseguint amb intuició pel fons del torrent, ara per la dreta, ara per l'esquerra fins que veurem l'espectacular esperó, el nostre objectiu.   Aleshores remuntarem pel vessant dret mirant amunt sense camí evident fins la base de la paret, la resseguim cap a la dreta i al peu d'una grossa alzina comença la via.

En aquest carrer aparquem.

Sortim en flanqueig ascendent a l'esquerra, en lliure fins que toca l'artifo.

               La primera tirada comença per un muret que haurem de superar, roca trencada, per col.locar-nos en una franja vermellosa, pas a controlar...anem a buscar la primera ssegurança força a l'esquerra.  Podrem progressar encara un curt tram en lliure per a continuar ja en artifo, A-0, amb trams obligats, fins la reunió.

Primera reunió i recuperant la tirada.Foto Ricard Rofes.

Treballant la segona tirada. Fotos Ricard Rofes.

          La segona tirada és ben vertical arribant a extraplomar.   Es fa tota amb estreps a causa de la ruinosa qüalitat de la roca, pobre Ricard quanta terra va ensacar !   a estones cal fer alguna sortideta en lliure per a caçar la següent assegurança quan la roca és bona.   Bonics passos al superar la franja de blocs abans de l'entrada a la segona reunió, entrada que me l'haig de mirar...deixar els estreps sempre costa però és que aquesta sortida se les porta...jo vaig sortir per l'esquerra aprofitant unes petites preses de mans i peus.   Un punt de pebre després de la monotonia dels estreps !

Segona reunió, una bona sortida d'estreps per assolir-la.

Començant la tercera tirada.

                El Ricard surt a fer la tercera tirada, repassant ressenyes antigues sembla que aquesta reunió no es fèia aquí, quan el 2021 es va reequipar la via van fer-la en aquesta lleixa, el que permet controlar millor el company i reparteix millor les distàncies.

De la feixa anem cap a l'esquerra, una petita savina permet llaçar-la, continua un tram trencat on cal escalar amb atenció, ara la dificultat baixa així com el nombre d'assegurances, que trobarem mes espaiades.  Tornem a tenir trams trencats i un parell de replans on es podria fer reunió perfectament, especialment sota el mur de sortida.   Aquest es comença per l'esquerra fent una diagonal cap a la dreta, prou vertical podrem o no forçar el lliure, però ja sota la paret tocarà trèure els estreps.

Un dels passos on hi ha fissura s'ha d'equipar, nosaltres hi posem un micro, sembla que l'Àlien blau també hi entra, però no el dúiem...assolit aquest pas podem xapar una altra expansió, salvats! i és que se'ns està fent fosc, el sol fa estona que s'ha amagat a l'horitzó...i resta sortir, que no és senzill, cal enfilar-se a últims i arrossegar-se sobre la panxa fins a  engrapar quelcom de mans que ens ajudi.   Assegurant el Ricard veig com estira les dues cames a l'horitzó i desapareix ! Ole!!! no haurem d'encendre el frontal. Cim !

Superat aquest mur trencat és on originalment es feia la segona reunió.

El sol es va amagant, la tarda és molt el gener.

Darrer mur abans de cim, amb un pas a equipar.

Recuperant la tercera tirada, a l'inici i al desplom final. Fotos Ricard Rofes.

Reunió cimera! el sol ja s'ha amagat, hem tallat just !

      Molt contents al replà somital ens felicitem per haver aprofitat tant be la tarda, ara resta baixar, però no ens preocupa, coneixem el retorn, tot i que no és curt:  ca lresseguir l'aresta fins a la cinglera principal, d'aquesta trobarem unes feixes que remuntem fins la pista que mena a Can Pobla, ara sí que "Salvats", de Can Pobla baixem direcció Can Robert, a l'indret de la Canal de l'Abella, a la dreta, anem a l'esquerra a buscar la canal de les Bruixes que ens deixarà al carrer Granera del que per la urbanització farem fins el cotxe on arribem ben satisfets.

Itinerari aproximat.

Escalada gairebé completament equipada, excepte pel pas de sortida en que ens farà falta el Tòtem blau o similar.  Amb unes setze cintes passarem + estreps ( un o dos depenent de la vostra traça amb l'artifo).  Tot i això, no és una escalada banal, la roca s'ha de conèixer, l'entrada és delicada, exposada, fins a passar la primera cinta, i alguns passos són llargs.  Les entrades a reunió també demanen ofici.

Vaja que la via no té complicacions però és Sant Llorenç, avisats quedeu.  Recomanable per l'estètica de la línia i el lloc.   Millor gaudir-la amb mes temps, no com nosaltres.

 

Tancant l'any al Cingle de Can Marcet, vies Amor Plutònic i Georgina Garcia Andreví. Sant llorenç del Munt.

La primera cinglera del massís de la Mola amaga moltes sorpreses.

El dilluns 28 tinc festa, surto de guardia, i quedo amb el Jordi per anar a fer alguna escalada per Sant llorenç del Munt, ja que no podem començar gaire d'hora; com sabeu, m'agraden les vies dels germans Masó i tafanejant per la web Santllors.com, veig que al Cingle de Can Marcet hi han obert dues noves vies, la primera Amor plutònic a l'esquerra de la Ricard Mampel que ja he fet vàries vegades i que és prou maca i la segona la Georgina Garcia Andreví més a la dreta de l'aresta de Can Marcet, concretament passada la via Kalashnikov; la Georgina va morir aquest any d'accident fent submarinisme, la coneixia doncs entrenava al mateix rocòdrom que jo i va competir en escalada esportiva per la UES; suficients motius per embarcar-nos en aquests dos projectes que ja sé són poc atractius, però coneixen con treballen els Masó, segur que disfrutarem i ens faran treballar!

A l'amagat ressalt de l'Amor plutònic.

Per anar a trobar les vies cal que aneu a Matadepera i agafeu la urbanització Cavall Bernat en direcció al restaurant Cavall Bernat i després cap a Can Robert, no trenqueu cap a Can Robert, seguiu recta amunt fins al carrer Granera on en un revolt marcat a l'esquerra heu de deixar el cotxe. Una pilona del Parc marca l'inici del corriol que puja cap a la canal de la Cova de les Bruixes i a la zona d'escalada esportiva de Les Agonies; haureu de continuar vorejant el cingle fnis a trobar les vies, l'esperó marcat de la Ricard Mampel ajuda a localitzar-les.

Sortint del tram vertical de la segona tirada.

Comença el Jordi per l'Amor Plutònic, un ressalt vertical i curt i després una grimpadeta fins la reunió. La roca millor no parlar-ne, típica d'aquí, no us espanteu. la segona tirada ja trempa, tres passos d'artificial on t'has d'estirar, l'Òscar és molt alt! i després en lliure per terreny a controlar, es pot completar l'equipament amb un Càmalot 0,5.

Reunió amb el típic potet-llibre de registre marca Masó i llibreta.

A la reunió hi trobem el potet de rodet de fotos amb una mini llibreta registre, veïem que fem la segona repetició...ja se sap que aquestes vies mai seran "trending tòpic ! Ara continua el Jordi, per sortir dalt el cingle cal fer un curt diedre vertical des-equipat, es deixa protegir prou be i és divertit, vaja que cal mirar-s'ho!

Curiós final de via, un diedre desequipat;  llàstima que sigui tant curt.

Ja a dalt anem a buscar el camí de la Canal de les Bruixes anat en direcció oest, tornem a peu de via a recuperar la motxilla, ara resseguim el peu del cingle per a trobar el següent objectiu, passem l'Aresta de Can Marcet i anem cercant, però no sabem trobar la via....finalment i analitzant be la foto de la ressenya aconsegueixo localitzar-ne el peu, just passat la via Kalashnikov, al cingle ajagut de la dreta.

A la primera tirada de la Georgina Garcia Andreví.

Ara començo jo, és un terreny ajagut amb roca esmicolada, d'aquella que has d'acaronar, sortosament està ben protegit. Abans de la reunió, en un ressalt un pas punyetero on cal treballar l'elasticitat.

Ressalt de la segona tirada, curt però intens!

Ara segueix el Jordi, com explica la ressenya, la via va superant ressalts i ara en tenim un de ben ferm al davant: roca curiosa, assegurances ben posades i a refiar-se del poder de levitació....un tram finot fa que ens hàgim de concentrar, però surt prou be!

Ressalt de la tercera tirada, aquest més punyetero, 6b+ o A-0.

Un altre ressalt, aquest més potent, comença amb un flanqueig aeri i el mes complicat és aixecar-se per col.locar-te sobre un gran bolo, és el pas de 6b+ suposo, que jo soluciono tibant de cinta! la continuació també apreta i alguna altra tibada cal fer...tanmateix excepte el primer , la resta l'hi veig color...

Llibreta registre de via, en fem la primera repetició!

Protegint la tirada final, senzilla però neta, i amb la roca a controlar.

Des d'aquesta tercera reunió es pot rapelar, o continuar per una darrera tirada d'aventura, neta i amb roca de "qualitat", vaja serà per que la anterior no se'n podia anomenar roca hehehe ja que no mata sobretot al tram de sortida... llegim a la llibreta que som els primers repetidors, vaja, a veure si us animeu, que la via s'ho val.

Sobre el Cingle satisfets.

Ressenyes dels germans Masó que trobareu a

Santllors.com

Un acabament d'any a Sant Llorenç, la muntanya on vaig escalar per primera vegada ja fa vint-i-set anys; m'hi sento com a casa, malgrat la roca dolenta o les vies curtes...les vies d'avui són d'uns enamorats del massís i de l'escalada de descoberta. Malgrat semblar senzilles, tenen la seva gràcia, trobar-ne l'inici, superar-les, no són fàcils i sempre et guarden alguna sorpresa...les dues darreres tirades són a equipar i els trams senzills també, vaja que cal una maduresa en l'escalada per a disfrutar-les. Vies que jo mateix considero per a Col.leccionistes, però si hi sabeu anar amb la curiositat dels seus aperturistes, les gaudireu. Desitjar-vos a tothom moltes grimpades aquest 2016.