Nova via al sòcol de Narieda oest : Via dels Espigoladors i coneixent una de les primeres vies de la zona: Via Baron Rojo. 20-06-2026.

Des de l'aparcament l'ombrívol sòcol de Narieda.

 

       Si la primavera va ser molt plujosa, aquest inici d'estiu està resultant molt sec i calorós !   cal cercar l'ombra si volem continuar escalant sense deshidratar-nos...el sòcol de Narieda és una molt bona opció ja que gaudirem d'ombra ben be fins la una del migdia.   Aquest sector ha estat re-descobert pels amics de la Seu d'Urgell PIlar Perales, Miquel Garrell, Ramon Rúbio i Òscar Fernàndez que han obert un seguit de molt bones línies i reequipat algunes d'antigues com la Baron Rojo.

APROXIMACIÓ

Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pont d'Espià, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera, cadenes per ajudar a superar el primer tram dret,  corriol fitat.   Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta, noms retolats a peu de via.

Peu de via  ( Foto Àngels Cullell)

VIA DELS ESPIGOLADORS

Primer llarg:      La via comença una mica a l'esquerra de la via Josep Fatjó, al costat d'uns arbres i per terreny d'aspecte trencat, salva unes esquerdes per entrar a la gran placa comuna amb totes les vies d'aquest sector esquerra.   Progessió agradable amb bon equipament fins la reunió.

Recuperant el primer llarg de l'Espigoladors.

Primers metres de la via Espigoladors ( Foto Àngels Cullell )

Segon llarg amb uns bons ressalts.

Segon llarg:  Surt vertical per la dreta a buscar un ressalt que atacarem per la seva dreta amb passos ben bonics, una tibada i ens situem al seu damunt, aleshores entrem a un tram que s'ha netejat molt, amb trams amb terra, compte si ha plogut recentment...ara superarem un seguit de ressalts verticals que ens demanaran estudiar be els passos si en volem sortir airosos.  Els anem superant, ara per la dreta, ara per l'esquerra fins situar-nos sota la reunió on un darrer ressalt ens demanarà atenció i saber-ne treure l'entrellat, molt interessant tot plegat.

Al darrer ressalt abans de la reunió cimera.

Foto Espigolats.

Corona de Rei ( Saxífraga longifòlia )

Rapelem per arrodonir el matí a la Baron Rojo.

Descens:  Un ràpel de 60 m o dos de trenta.  També podem sortir caminant per la feixa superior, molt llarg però.

Material:  via completament equipada, amb dotze exprés passeu.   Possibilitats d'acompletar l'equipament si ens cal, sobretot al segon llarg.

VIA BARON ROJO

Primer llarg de la Baron rojo.

Primer llarg:     el trobem entre la via Josep Fatjó i la via El Nostre Amic.   Aquesta via va ser re-equipada el 2023 per F. Garcia, M. Lavaquiol, Òscar Fernàndez, Miquel Garrell i PIlar Perales.   Com tots els primers llargs d'aquest pany de paret trobem placa mes o menys ajaguda fins a la primera reunió amb la diferència que l'equipament és força més alegre que les vies més recents.   Per sort la roca és cantelluda i adherent.

El Camilo treballant-se molt be el bonic segon llarg.

Segon llarg:   Surt vertical de la reunió a buscar un ressalt vertical, aquest és ben bonic de fer, entrar a la vertical és el qüid i a continuació gestionar un diedre vertical esquerra del que se'n surt per la dret per placa compacta fins la reunió.  Una tirada molt ben trobada i que no ens decebrà.

Superar aquest muret és tècnic i divertit.

Descens:   En un ràpel de 60 m o be en dos de trenta.   Possibilitat de sortir per dalt caminant cap a l'esquerra per feixa fitada.

Material:  Via completament equipada, amb alegria, sobretot al primer llarg, passarem amb dotze expres.  Material adicional de protecció per si es va just de grau.

Ressenyes dels autors i d'el Joan Asín, treta del seu blog, gràcies a tots.

Croquis facilitat pels amics i aperturistes: Pilar Perales, Miquel Garrell, Ramon Rubio i Òscar Fernàndez.

Via Josep Barceló al Dàtil. Agulles de Montserrat. 12-05-2025.

Al capdamunt de la Canal del Cirerer i abans d'arribar a La Filigrana, el nostre objectiu,

 

           A Agulles sempre és un plaer escalar-hi, quin regal de la natura!   Per dies calorosos o amb vent de Nord, el Dàtil és ideal ja que queda amagat i arrecerat al fons de la Canal del Cirerer.   Amb el Josep Maria Mallofré i el Ricard Rofes ens hi vam acostar a fer-hi la via Josep Barceló que fa un parell d'anys va ser restaurada.

APROXIMACIÓ:

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins a trobar un torrent que baixa de la Canal del Cirerer, deixem doncs el camí que va al refugi per entrar a la Canal esmentada, la remuntem fins al seu final, quan comencem a veure la Filigrana a l'esquerra tenim l'agulla del Dàtil, deixem el corriol i ens enfilem fins la seva base, ja a peu de parets resseguim la canal de la dreta, est, fins a trobar un replà amb uns arbres, ja veurem la rastallera de parabolts que ens confirmen que som a la via.

El primer llarg comença en artificial. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:     Tenim al davant un mur vertical i compacte que superarem gràcies als parabolts en tècnica d'artificial, passats un bon grapat de passos ens decantarem a l'esquerra per entrar a una fissura oblícua que des de sota gairebé no es veu i per la que, ara ja en lliure, anirem progressant fins la primera reunió.

Arriba un punt que deixem l'artificial per progressar per una fissura. Foto Josep Maria Mallofré i Ricard Rofes ( sota).

Punt on s'entra a la fissura que resseguim fins la reunió.

Segon Llarg:     Tenim al davant la continuació de la fissura, que ara es posa més vertical, sortosament les preses hi són bones i permeten anar progressant en lliure ara en tècnica de diedre, ara en tècnica de placa.    El darrer tram per entrar a la reunió s'ajeu però guanyem alguns ressalts.

El Ricard estudiant la sortida del segon llarg.

Progressió en diedre i placa anar alternant.

Recuperant el segon llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Tercer llarg:    som al llom sud del Dàtil i l'escalada esdevé plaent, amb molt bon rocam, les assegurances espaiades, on toca.  Progressem amb tendència a l'esquerra tot i que podem triar...superat el primer tram vertical, la paret s'ajeu fins a la reunió.  

Des de la segona reunió estudiant la continuació.  Al darrera la Miranda de les Bohïgues.

Darrer llarg amb una roca sublim, escalada plaent !

Descens:  Anirem a buscar el vessant Nord on farem un ràpel d'uns 25 metres

Foto Dàtil's

Material:     14 cintes exprés, Estreps (2)

Amb un ràpel d'uns 25 metres baixem de l'agulla.

Ressenya dels amics Manel i Ita, gràcies.

Una via que des que es va restaurar el març de 2023 ha estat prou visitada i la veritat que s'ho val.   Un inici d'artificial equipat amable amb un segon tram que ressegueix una fissura on gaudirem del lliure, no pas senzill !  Un segon llarg on la fissura permet continuar en lliure amb moïments molt interessants i atlètics, no obligats.   I un tercer llarg on haurem de saber navegar per aquests mars de còdols i anar trobant alguna assegurança aquí i allà, no per senzill de grau deixa de tenir la seva gràcia.

Agrair als seus aperturistes Pere Josep i Ramón Barceló l'apertura de la via ( anys 80) i el seu posterior reequipament març 2023.

Aresta Brucs de la Piràmide, una agulla amagada al vessant de Frares de la Canal Ampla. 05-05-2024.

La Piràmide resta amagada per la boscúria de la Canal Ampla, al darrera l'Agulla d'en Charlie i el Cap d'en Calventus

 

     Ara que comença a apretar la calor, aquestes agulles són ideals, inspirats per la piulada del Manel i La Ita anem a fer aquesta agulla per a nosaltres completament desconeguda, i no és extrany, ja que queda amagada dins la frondositat de la Canal Ampla i sol passar desapercebuda.

APROXIMACIÓ:

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins arribar al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles,   Seguim el camí cap a Coll de Port , primer trobem una canal, és la de l'Ou de Colom i las següent és la nostra: Canal Ampla ( Rètol indicador)  La remuntem fins cap a la meitat, que trobem un replà, aquí, abans de tornar a enfilar-nos anirem pel mig del bosc, sense camí, fins a topar amb la paret oest de la Piràmide, en resseguim la base cap a la dreta fins a l'aparició de la bonica aresta Brucs.

Tot venint del refugi Vicenç Barbé trobem la Canal Ampla, que divideix Agulles i Frares.

Després d'una estona pujant, trobem aquest replà, aquí anirem a la dreta a buscar la PIràmide.

Quan arribem a la paret la resseguim cap a la dreta trobant l'aresta Brucs.

Primer i segon llargs:         El primer llarg són uns quinze metres de grimpada, nosaltres decidim empalmar els dos;  després d'una grimpada i posar una cinta a una Alzina, encarar el muret, aquest presenta molt bona roca, anem amb tendència a l'esquerra, manen les preses i quan ja som força amunt trobem la primera.   Passat el mur inicial la paret perd inclinació i arribarem tanquil.lament a la reunió havent xapat un altre burí abans.

Enllacem primer i segon llargs. Foto Josep Maria Mallofré.

       

La nostra primera reunió.

El company a peu de via i entrant a la reunió.

Segon llarg ( Tercer):      Surt de la reunió per l'esquerra resseguint el marge de la berruga o agulla del Patufet.   Al començament és força dret amb bona roca;  ens podrem assegurar a la fissura i també llaçar alguna Savina.   Reunió en un lloc airós, restaurada.

El nostre segon llarg ( Tercer si no empalmes 1 i 2 ).

Tercer llarg ( 4art):    Comencem resseguint la berruga per l'esquerra, aquí també hi trobarem lloc per a col.locar flotants i Savines.  Roca ja a controlar fins al cim de l'agulla.

Segona reunió amb un bon ambient.

Descens:  Del cim baixem pel vessant contrari a l'ascens fins a trobar una Alzina de la que farem un ràpel d'uns 15 metres pel vessant est fins a una canal per al que arribarem a peu de via.

Tercer llarg ( 4art) on aprofitem per llaçar arbustos i la fissura de la dreta.

       Foto Josep Maria Mallofré.

Material: Unes set cintes exprés, Friends mitjans, bagues savineres.

Cim de la Piràmide amb la desafiant Caputxa just al davant.

Ressenya dels amics Manel i Ita i a sota de la guia d'en Labraña, gràcies.

Una agulla ben interessant  on gaudirem de tranquil.litat i aquella escalada de concentració de les arestes Brucs, amb trams "exposats" però on la qualitat de la roca no fa patir.   Escalada on haurem d'acompletar l'equipament sobretot als trams superiors de fissura, porteu una mica de tot, Friends, Tricams, bagues etc  

Podem aprofitar l'excursió per fer alguna de les agulles properes, l'Ànec, La Sens Nom, el característic Caputxó d'en Semir etc.