 |
| Des de l'aparcament l'ombrívol sòcol de Narieda. |
Si la primavera va ser molt plujosa, aquest inici d'estiu està resultant molt sec i calorós ! cal cercar l'ombra si volem continuar escalant sense deshidratar-nos...el sòcol de Narieda és una molt bona opció ja que gaudirem d'ombra ben be fins la una del migdia. Aquest sector ha estat re-descobert pels amics de la Seu d'Urgell PIlar Perales, Miquel Garrell, Ramon Rúbio i Òscar Fernàndez que han obert un seguit de molt bones línies i reequipat algunes d'antigues com la Baron Rojo.
APROXIMACIÓ
Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pont d'Espià, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols; veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta. Aquí aparquem i travessem la carretera, cadenes per ajudar a superar el primer tram dret, corriol fitat. Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra; les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta, noms retolats a peu de via.
 |
| Peu de via ( Foto Àngels Cullell) |
VIA DELS ESPIGOLADORS
Primer llarg: La via comença una mica a l'esquerra de la via Josep Fatjó, al costat d'uns arbres i per terreny d'aspecte trencat, salva unes esquerdes per entrar a la gran placa comuna amb totes les vies d'aquest sector esquerra. Progessió agradable amb bon equipament fins la reunió.
Material: via completament equipada, amb dotze exprés passeu. Possibilitats d'acompletar l'equipament si ens cal, sobretot al segon llarg.
VIA BARON ROJO
 |
| Primer llarg de la Baron rojo. |
Primer llarg: el trobem entre la via Josep Fatjó i la via El Nostre Amic. Aquesta via va ser re-equipada el 2023 per F. Garcia, M. Lavaquiol, Òscar Fernàndez, Miquel Garrell i PIlar Perales. Com tots els primers llargs d'aquest pany de paret trobem placa mes o menys ajaguda fins a la primera reunió amb la diferència que l'equipament és força més alegre que les vies més recents. Per sort la roca és cantelluda i adherent.
 |
| El Camilo treballant-se molt be el bonic segon llarg. |
Segon llarg: Surt vertical de la reunió a buscar un ressalt vertical, aquest és ben bonic de fer, entrar a la vertical és el qüid i a continuació gestionar un diedre vertical esquerra del que se'n surt per la dret per placa compacta fins la reunió. Una tirada molt ben trobada i que no ens decebrà.
 |
| Superar aquest muret és tècnic i divertit. |
Descens: En un ràpel de 60 m o be en dos de trenta. Possibilitat de sortir per dalt caminant cap a l'esquerra per feixa fitada.
Material: Via completament equipada, amb alegria, sobretot al primer llarg, passarem amb dotze expres. Material adicional de protecció per si es va just de grau.
 |
| Ressenyes dels autors i d'el Joan Asín, treta del seu blog, gràcies a tots. |
 |
| Croquis facilitat pels amics i aperturistes: Pilar Perales, Miquel Garrell, Ramon Rubio i Òscar Fernàndez. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada