Via Punsola-Reniu al Cavall Bernat amb bons amics. Montserrat. 29-10-2022.

Des de l'aparcament de Santa Cecília ja admirem el nostre objectiu tot començant a clarejar.

           Després de l'entrenament que ja portem, ha arribat el dia que l'amic Manel pugi al Cavall pel vessant de Monistrol, concretament per la Punsola- Reniu...l'acompanyarem el Josep Maria i jo mateix que ja hem fet la via anteriorment i ens en queda un molt bon record.

Són 240 metres de via comptant la tirada del sòcol en la que la via comença ajaguda per anar guanyant verticalitat fins a gairebé extraplomar al capdamunt.

Una línia estètica com poques.

Aproximació 

De Monistrol de Montserrat pujarem direcció al Monestir, al revolt d'entrada a l'aparcament girarem a la dreta per continuar cap a Santa Cecília on deixem el cotxe.  Agafem el camí de l'Arrel  PR C-19 direcció Monestir, l'inici és travessant la carretera direcció sud fins a trobar la drecera que ens puja al camí que flanqueja tota la muntanya podent admirar les grans parets: Serrat del Moro, Patriarques, Paret de Diables fins al Cavall.

Ens anem apropant i cada cop s'imposa més la línia que ens atrau....

Avui és el dia !  anem d'hora de cara a ser els primers a la via, sovint hi pots trobar prou cordades.  Esmorzem a les fosques a Sant Cecilia per a punta d'alba començar a fer camí...gaudirem de les primeres llums il.luminant el nostre objectiu.

Anem gaudint les impressionants parets sense perdre de vista el nostre Cavall.

Abans d'arribar a la canal del Cavall ens enfilem per un corriol trencat on per terreny indefinit acabem grimpant fins al sòcol de la via, som els primers i no veïem ningú al darrera.

Ens partirem la via, el Josep maria començarà fent fins la tercera reunió i jo continuaré fins la sisena, restant l'últim llarg que el vol fer sí o sí el Josep Maria.

Ja a peu de via, ho hem aconseguit! som els primers.

Grimpada inicial que farem encordats.

Primer llarg, comença suau per anar agafant trempera.

El sòcol el farem encordats ja, jo la primera vegada el vaig fer amb les cordes a l'esquena...però millor així.  Es pot protegir a la fissura de l'esquerra.  

La reunió la fem en un replà ben còmode i ràpidament el Josep s'enfila per les rampes amables d'aquest primer llarg, les assegurances ben espaïades d'acord amb la dificultat.   

El següent llarg ja comença a ser mes trempat, arriba a una llastra trencada que primer voregem per enfilar-nos a sobre mes amunt.

El tercer llarg ja comença a posar-se seriós, de sortida ja és ben vertical i la roca acusa el pas de les cordades, amb el que la progressió ha de ser acurada i ferma, les assegurances aquí ja no allunyen tant, però s'ha d'escalar.    Abans del tram final cal superar un balmat amb uns passos espectaculars i aeris, superat això progressem per una mena de canal trencada amb bones preses que ens deixen la la tercera reunió, un balconet amb vistes al caire del perfil del Cavall.

Començant el segon llarg.

Arribant a la segona reunió, això s'engresca....

Començant el tercer llarg, la verticalitat es va imposant.

Superant el pas clau de la tercera tirada, un sostret divertit.

   Ja hem fet un bon tram de via, anem be de temps i el dia és esplèndit sense vent ni fred.   Aquí fem el canvi de cap de corda.  Aquesta tirada es pot fer tota en lliure.  El primer és enfilar-se a una cornisa trencada per abastar la primera assegurança, aleshores l'esperó puja vertical amb bona roca afluixant entrant a la reunió.

Tercera reunió.

Recuperant el tercer llarg.

El quart llarg ja agafa el perfil de l'aresta, impressionant !

Quarta reunió.

Els companys recuperant la quarta tirada.

Tenim una cordada al darrera unes tirades enllà, nosaltres a l'anar tres anem una mica mes lents, però no ens atossigaran gens ans al contrari a la tercera reunió esperaran a que anem fent.

El cinquè llarg per a mí es el llarg estrella, son una trentena de metres molt verticals i mantinguts, aquí sí que haurem de fer servir els estreps i reservar forces ja que no afluixa, tanmateix les assegurances són properes i permeten una progressió segura i ràpida.  Aquí és on la paret extraploma en el tram central de la tirada.

El cinquè llarg és l'estrella, per llargada i verticalitat.

Cinquena reunió.

Gaudint els regals d'aquesta Muntanya.

Recuperant el cinquè llarg.

   A l'artificial el Josep Maria controla la progressió del Manel ajudant-lo i mirant no es cansi de braços, els veig ben concentrats i ja som molt amunt !

Ara toca el sisè llarg, aquest és curt, una vintena de metres, i sort, ja que l'anterior per mí és el mes exigent.  Aquesta tirada em resulta mes senzilla que no pensava, tenia en el record algun pas molt llarg d'estreps i aquest cop no ha estat així.   Fantàstic el merlet d'entrada  a reunió.   Aquesta reunió és la mes incòmoda de totes, en un relleix estret sota el desplom final sobre nostre;  a l'esquerra veig la reunió de la Puigmal.

La sisena tirada, molt homogènia, preludi de cim....

Sisena reunió, ben airosa.

Amb "aire" sota els peus, els companys arriben.

  Canvi de cap de corda altre cop, ens distribuïm estratègicament a la reunió per a que el Josep Maria quedi al costat dret apunt de sortir.

Aquest llarg és espectacular i comença a estar prou rentat;   flanqueig horitzontal a la dreta en el que millor no pujar gaire, fins i tot és millor si baixem una mica.   Abasta un bolt de l'inici del flanqueig i entra a la cara que mira a Diables amb una timba espectacular sota els peus.   El veÏem desapareixer i el sentim xalar mentre es va enfilant amb molta cura, la corda va corrent lentament.

Això s'acaba, el setè llarg ens delecta amb un aeri flanqueig.

La Paret de Diables ens observa! Els Manel és aprop d'assolir la seva il.lusió.

   El sentim cridar reunió !   Bufa, és el nostre torn, el Manel surt i jo li vaig al darrera;  al flanqueig el Manel va cansat i potser nerviós oi?  amb el que farà una sacada d'aquelles que impresionen!  sortosament tot queda amb un ensurt, reprè el contacte amb la paret li comento que s'ajudi amb els estreps però la distància entre xapes és gran i està esgotat....però hem de sortir d'aquí no?  m'avanço i l'ajudo i entre els dos sortim d'aquest tram psicològicament estressant.

Ja al replà sota el darrer mur li veig a la cara que ja ho te, puja amb ganes el darrer mur arribant a La Moreneta exultant, i no n'hi ha per menys.

Tots tres n'estem de contents, que no es puja cada dia a aquesta agulla tant emblemàtica !

Darrer ressalt a cim, enhorabona !!

   La darrera tirada la vaig trobar prou relliscosa, cal agafar-se de les preses que hi ha i aquestes comencen a ser lluents...al flanqueig rai, la roca encara és adherent, però al pany vertical cal escalar atent i segur.  Ben equipat, però cal escalar entre assegurances, no hi regalen res.   A tot i això cal sumar-hi el factor psicològic de la timba, que no és poca, enhorabona al Josep Maria que s'ho va fer tranquilament, es pensava trobar menys assegurances....

Ben contents al cim. Foto Manel Gomes.

                   Gaudim del cim tots sols, la cordada que ens venia al darrera encara tardarà....contents d'haver pogut acompanyar el Manel en la seva il.lusió, il.lusió que va esdevenir nostre.

Ara toca baixar, un ràpel curt fins a sobre la berruga, que fem amb les dues cordes ja, així les tenim preparades pel segon ràpel que ressegueix la normal.   Com que anem amb seixantes podem baixar fins al peu del cavall a la vora el camí.

Pensàvem baixar per la canal del Cavall, però la veïem molt terrosa i ja en tenim prou d'emocions per avui, amb el que tranquil.lament agafarem el camí que ens portarà a l'ermita de Santa Anna i per les escales dels pobres al Monestir, allà el Manel ens regala amb un Mató, gràcies!

Continuem pel camí dels Degotalls fins a la canal del Pou del Gat i d'allà pel voral de la carretera tornem a Santa Cecília.

En un parell de ràpels som a la base del Cavall.

Ressenya treta d'internet.

Una gran clàssica de Montserrat, oberta el 1971 per Manel Punsola i Jesús Reniu.  Completament equipada amb 16 cintes fareu;  fins a 6c en lliure, amb V/V+ obligat.

Aconsellable matinar si no voleu fer cua, ja que és una via solicitada.   Desaconsellada en dies de vent, la seva major part transcorre per un elegant esperó.

La Trompa de l'Elefant per la Boy-Roca-Gancedo, una línia per gaudir! Sant Benet. Montserrat. 22-10-2022.

No cal gaire imaginació per posar-li el nom de Trompa de l'Elefant !

  L'escalada de la Trompa de l'Elefant a Sant Benet per qualsevulla de les seves línies és un repte i un gaudi alhora, tan sols veure la trompa entren ganes de pujar-la.   Avui després d'un altre intent frustrat per la pluja anem a la via Boy-Roca-Gancedo;  jo la darrera vegada que la vaig pujar farà uns deu anys i en vaig quedar molt satisfet.   Avui amb el Josep Maria i el Manel hi anem amb el propòsit d'entrenar el Manel de cara a l'ascensió de la Punsola al Cavall, una gran il.lusió per a ell.

Aproximació:

Del Monestir de Montserrat anem a buscar les escales dels pobres, passem pel pas dels Francesos cap a l'ermita de Santa Anna, allà girem a la dreta per pujar cap a l'ermita/refugi de Sant Benet, abans d'arribar al refugi travessem una porta de ferro que ens entra a la Vall de la Trompa, Mòmia i Momieta.   Poc després trobem el camí que puja de Trinitats.  continuem pujant, deixem enrrera la base de la Trumfa, a l'esquerra en un pany de paret hi ha força vies d'esportiva. Travessem un torrent a la dreta com si anèssim a La Mòmia, aquí ja veïem tota l'esplendor de la Trompa, podem començar aquí l'escalada o com vam fer nosaltres una mica mes amunt remuntant la canal cap a l'esquerra finsa trobar un mur on podem començar.

També podem fer l'aproximació per la Canal del Pou del Gat, així ens estalviem la gentada del Monestir, aparquem passat el rebolt en una zona d'esbarjo am taules  ( cal anar d'hora si no el trobareu ple)  Una vegada aparcats anem per la carretera en direcció Santa Cecília fins un altre rebolt del que surt el camí dels degotalls i de la canal del Pou de Gat.  Canal prou dreta i directa que al capdamunt seguirem direcció Monestir fins a Sant Benet.

S'intueix pel pas de cordades tota la línia de la via.

Preparant-nos a peu de via i aspecte del que ens espera.

Ja a peu de via comencem el primer llarg, aquest ho és molt sobretot si comencem a baix de tot.   Des d'on ho fem nosaltres hem de superar un muret vertical amb bona presa i possibilitats de posar alguna cosa;  una vegada sortim del mur ja entrem a la gran placa des de la que ja veïem el nostre objectiu.  Aquí l'escalada és senzilla i permet progressar amb calma tot cercant algun forat per a Tricam's o algun Àlien.  Algun bonmerlet també podrem posar.  Cal saber a on has d'anar ja que la placa és tan ampla que sovint no saps cap on anar.   El tram abans d'entrar a la primera reunió és vertical i just a l'inici trobarem la única expansió.   L'escalada canvia completament i ara cal escalar entre còdols verticals fins a la reunió.  Aquesta és penjada i gens còmoda.

Primer mur abans d'entrar a la gran placa.

Primera reunió.

Els companys traïent el cap després de superar el mur inicial i arribant a la reunió.

La segona tirada tot i ser graduada com a un "senzill" IV+ és la clau de la via, cal saber navegar per trobar les bones i cantelludes preses en un entorn cada cop mes vertical i airós, no la menyspreu.   Es surt de la primera reunió cap a la dreta a buscar l'esperó, trobarem dues expansions en els trams mes verticals i amb imaginació podrem posar alguna cosa més.  Hi ha dos merlets ben macos abans d'entrar a la segona reunió, per exemple.

La segona tirada va per l'evident esperó de la dreta.

Escalada de saber navegar.

Segona reunió, en un còmode nínxol.

Recuperant la segona tirada i entrant a la reunió.

Imponent pilastra del tercer llarg.

Anem a buscar la balmeta on hi trobarem un bon pitó.

El tercer llarg és l'estrella de la via, un pilar dret i airós que ens farà gaudir la verticalitat.  Obert en artificial es pot forçar molt en lliure o en A-0 i si no volem castigar els braços podrem progressar amb estreps, tot i que cal escalar entre assegurances.  Vaig trobar que les preses claus comencen a relliscar.

Gaudint la vertical !

El pitó inicial del tercer llarg.

Recuperant el tercer llarg amb la Mòmia vigilant-nos.

        De la tercera reunió continuem per terreny amable que va fent ressalts i permet assegurar amb merlets en trams on les poques expansions ens ho fan aconsellable.  El quart i cinquè llargs els fem en un, gaudint de valent el company que l'encapçala ja que aquí la roca és extraordinària.

Arribant al cim de la Trompa i fotocim gràcies a uns companys.

Del cim fem un curt ràpel fins la bretxa que uneix la Trompa amb l'Elefant, d'aquí una xemeneïa que baixem en ramonage i ja per corriol anirem a buscar el camí per tornar, quan puguem baixarem per una canal arbrada a l'esquerra que ens portarà a l'explanada de Sant Salvador i d'allà al Refugi de Sant Benet.

Nosaltres vam continuar cap a la dreta per corriols que ens dur al camí de Sant Jeroni i d'allà per l'ermita de Santa Anna baixem al Monestir.

Ressenya dels autors de la restauració de la via Anna Xicota i Pere Tutusaus.

Via molt recomanable, oberta l'any 1959 per Josep Lópex ( Boy), M. Roca i L. Gancedo l'any 1959 i reequipada per Anna Xicota i Pere Tutusaus el juny de 2008 gràcies a una ajuda de la FEEC, molt bona feina gràcies.

Tot i semblar una via senzilla, no ho és, cal assumir l'escalda de IV grau/Vè amb poques assegurances, saber autoprotegir-se i no menystenir-ne la dificultat malgrat el grau amable i els parabolts....us farà falta bagues per merlets, un joc d'Àliens i algun camalot mitjà i unes 14 cintes expres.

Que la gaudiu.