Via Coronaindi a la Paret del Formigó. La Valldan. Odèn. 15-04-2023.

La Valldan queda tancada al Nord per la llarga Serra de les Canals, La Paret del Formigó és l'objectiu avui.

                     La Valldan era una completa desconeguda per mí fins que el 2009 la Laura Piferrer i el Josep Mula hi van obrir l'Esperó del Silenci.  La foto de la via amb aquell impressionant sostre em va captivar i hi vam anar a fer-la descobrint aquesta vall amagada i tancada al Nord per la Llarga Serra de Les Canals. Sí,  la Serra de les canals no s'acaba sobre d'0liana no, sinó que al coll de Portell on passa la carretera que baixa a La Mora Comdal, continua a l'est formant diferents cims com : El Roc de la Carbasa, La Roca de la Valldan, La Carabassa, els Racons, la Roca de la Corbatera, la Paret del Formigó, El Roc Redó i el PIcal del Xel.

La Valldan és una entitat de població del Municipi d'Oden juntament amb Canalda, El Montnou,El Racó, Odèn, Cambrils, Llinars, La Mora Comdal i El Sàlzer a la comarca del Solsonès, al seu extrem mes occidental tocant a l'Alt Urgell.

Actualment a la Valldan només hi sobreviuen dues famílies, una , la de Josep Vilaseca porta el Càmping Valldan on haurem d'anar i aparcar per iniciar l'ascensió.

A la dreta el Roc Redo i el Pical del Xel , a l'esquerra la Paret del Formigó

APROXIMACIÓ :

Anem fins a Oliana, sortint direcció la Seu d'Urgell, a la primera rotonda anem a la dreta passant per davant els Bombers agafant el camí de la Valldan que en uns 5 Km ens porta a l'esmentat Càmping.  Baixarem a aparcar prop de la recepció mirant de no molestar;  recularem per la pista que hem arribat fins a enfilar la que puja cap a les parets i que és prohibida al pas de vehicles.  Passem per una granja i arribem a una bassa gran, ara la pista gira a la dreta, la seguim i a l'alçada del segon camp seguim una pista sinuosa fins a trobar un gran bloc del que ja anirem trobant fites i punts vermells que ens duran a peu de via;  els ossos penjats pel camí ens confirmaran que anem be i el crani d'una vaca ens indica que som a peu de via, parabolts visibles.

Detall de la Paret del Formigó, la via va per la zona grisa a l'esquerra de la rogenca.

Ens acostem a peu de via, senyal inequívoca, segell Joan Vidal .

El primer llarg ja ens escalfa, un 6a amb roca a controlar.

Primer llarg:

Ens trobem davant d'un mur vertical en conglomerat de fusió sanejat que tot i ser 6a es deixa fer...superat el tram de placa inicial anem a la dreta a buscar un diedre d'aspecte trencat molt ben protegit amb força pitons, va ser oberta en solitari;  l'entrada la primera reunió és amb roca molt trencada, cura.

Superat el mur inicial ens decantem a la dreta per una canal diedre prou trencada, ben assegurada amb força pitons.

Inici del segon llarg, superem un tram de roca molt delicada amb tres passos d'A-0. Foto Josep Coll.

Segon llarg : 

Del còmode replà anem a la dreta a buscar un pany de paret molt trencat i que millor no amoinar-se i anar directament en artifo, tres passos entre A-0 o Ae segons les ganes de tibar que tingueu, en Lluís Parcerisa ( Romàntic Guerrer) ho allibera en un grau de 6b. passat aquest tram caminem a buscar una gran llastra, el següent bolt és força amunt t'has d'enfilar en bavaresa i aleshores anar cap a la dreta fins a un diedre-xemeneïa ben divertit que ens deixa a la cova en trobem la segona reunió.

Segona reunió molt ben acompanyats....

Diedre divertit per entrar a la segona reunió.

Tercer Llarg : 

Aquest és el més obligat de la via, sortim en tendència a l'esquerra i amunt, primers passos encara en lliure per aviat començar amb A-0 fins a trèure els estreps fins i tot, en lliure díuen 6c....tanmateix cal fer sortides en lliure quan la roca ho permet.   La reunió és molt incòmoda, completament penjada amb el que quan arriba el company aquest ha de mirar de sortir-ne ràpid.

El tercer llarg obliga a treure els estreps i força A-0, molt mantingut.

Recuperant aquesta dura tercera tirada on la reunió hi és ben penjada.Foto Josep Coll.

Espectacular quart llarg, flanqueig ascendent a buscar un esperó. Foto Josep Coll.

Quart llarg : 

Comença fent un flanqueig aeri amb molt bona presa de mans cap a la dreta, per poc després començar a enfilar-se a buscar un marcat esperó;  segons com estem de força de mans farem més o menys A-0 a l'inici i ja a l'esperó la progressió serà franca i engrescadora.  La reunió la fem en un còmode replà, sort !

Quarta reunió, aquesta més còmoda.

Començant el cinquè llarg, on l'escalada esdevé fantàstica ! 

Cinquè llarg : 

Tenim al davant una placa monolítica discretament ajaguda que ens farà xalar!  Sortim cap a l'esquerra a buscar el buit en un flanqueig horitzontal molt ben trobat; la roca ens fa anar ara a la dreta ara a l'esquerra tot buscant el millor pas fins al pas clau un curt tram de 6b que ens farà suar, superat aquest la via suavitza el grau i continua en tendència a l'esquerra fins a fer reunió en el cim del pinacle, còmode i airós.

Arribant al pas clau de la tirada

Cinquena reunió, en un púlpit còmode i aeri.

Recuperant aquesta magnífica tirada.

Sisè llarg :

Sortim de la reunió cap a l'esquerra resseguint un llavi de còdols sospitosos superat el qual anem amunt a la dreta per placa sense massa problemes, tirada ja mes tranquil.la.

Sisena reunió.

Recuperant la sisena tirada.

Començant el setè llarg i superat el muret, això s'acaba.

Setè llarg : 

Continuem per placa ajaguda fins a superar un ressalt d'aspecte trencat a l'esquerra, mes amunt, quan ja sembla que ho tenim, trobem un altre ressalt atlètic , fins i tot desplomat que ens farà apretar!  això ja no ens ho esperàvem ! ha ha ha

Reunió cimera !

Fem reunió en una savina deixant enrrera la reunió penjada prou incòmoda.  Una via molt bona, per un pany de paret exigent que ens ha deixat ben satisfets.

Descens :

Acabem de fer cim i carenegem a buscar el coll direcció est per on es baixa de la via Esperó del Silenci, trobarem dos ràpels el priemr d'uns 45 metres i el segon d'una vintena de metres, aquest costa de trobar és a l'esquerra de la canal mirant cap avall i amagat darrera un arbre.  Una vegada a terra aviat trobem fites i els punts vermells que ens portaran al cotxe.

Ben contents al cim.

Primer ràpel, comú amb la via Esperó del Silenci.

Encara que tard podem fer un mos a Oliana

Ressenyes de l'autor : Joan Vidal.

 Una via que hem d'agraïr a l'amic Joan Vidal "Indi" que la va obrir en solitari el 2020, completament equipada i sanejada només hi haurem d'anar amb una quinzena de cintes expres, estreps i ganes de gaudir i potser patir una mica malgrat l'excel.lent equipament.   Molt recomanable.

Via Centenari a La Punta d'en Serreta, La Mola de Sant Llorenç del Munt. 20-04-2023.

La cara oest de la Punta d'en Serreta per on va la via d'en Carles Olivella, la Centenari és a la cara sud, a sota.

  La Punta d'en Serreta és coneguda per la via d'en Serreta al seu vessant sud-oest, una clàssica que mai ens cansem de repetir, però avui toca treure's una espina...ja fa molts anys amb el Pep Graells ens hi vam acostar però ni ho vam intentar al veure l'aire que hi havia entre xapes....fa dos anys amb el Sergi i el Jordi hi anem ben decidits, a l'anar tres ens repartim la via, el Sergi el primer llarg, jo el segon i el Jordi el tercer...tot anava be fins que superat el pas clau del diedre del tercer llarg el company no ho va veure clar i nosaltres erem congelats a la segona reunió, amb el que gairebé el vam aplaudir quan va decidir abandonar, ens faltaven deu metres....aquest mes de març d'enguany hi torno amb el Jordi Ceballos i ens costarà però en sortim per dalt, hi és que el Jordi té molts recursos i és molt tossut.

Primer llarg que supera diferents panxetes fins a fer reunió sobre el desplom.

APROXIMACIÓ

 Ens cal arribar-nos a Matadepera, deixem el cotxe al carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat  en un marcat revolt a esquerra d'on veurem els pals indicadors del Parc. Pugem per la canal de les Bruixes, camí que també porta al sector d'esportiva de les Agonies, per fer cap a la pista de Can Pobla, d'allà per corriol mig perdut seguim el llom de la muntanya anant a buscar la segona cinglera que flanquegem per l'esquerra, mirant a Montserrat; passem pel Bolet de Can Poble i d'allà ja albirem el Cingle dels Cavalls i la Punta d'en Serreta;  la via és al vessant sud amb el que haurem de flanquejar la seva base fins a col.locar-nos sota uns balmats imponents, aquí ja veurem uns deu metres amunt el primer parabolt.

Cal posar bagues llargues ja que la línia fa diferents ziga-zagues tot cercant el millor pas. Foto Jordi Ceballos.

Primer llarg: 

Ens enfilem per terreny ajagut a buscar un gran còdol on xapem la primera assegurança, aquí ja comença a posar-se dret, som sota un petit balmat on trobem la seguent assegurança, ara toca fer un ballet tot cercant les millors preses, ens posarem d'empeus sobre un altre gran còdol i encara haurem de fer un altre pas aleatori fins poder xapar el tercer bolt, cal dir que la roca hi és prou sanejada, però l'aspecte és per posar-se nerviós.   Ara cal anar cap a l'esquerra, xapem un quart bolt que deixem força enrrera, aquest pas és de fe ja que no intuim la següent assegurança fins que no hem fet el pas;   les xapes ens porten ara a la dreta per tornar altre cop a l'esquerra fins situar-nos sota d'un gran bloc pissarrós, aquí comença a tibar de valent, costa posar-se d'empeus al bloc;  una vegada situats haurem de fer un flanqeuig a l'esquerra en el que ens ajudem de les cintes i fins i tot posem l'estrep per a poder fer ben posicionat el pas de flanqueig d'entrada a reunió, espectacular !

Cal posar-se de peus sobre el gran bloc i aleshores amb A-0 fer el "divertit" pas d'entrada a reunió.Foto Jordi Ceballos.

El Sergi Villar a la primera reunió en un primer intent i a sota reunió.

Recuperant el primer llarg.

Inici del segon llarg i apunt d'entrar al diedre.

Segon llarg :

La primera reunió és ben còmoda i preparada per a rapelar.   Ara surt el Jordi per terreny amable a controlar però, cap a la dreta, es situa sota un diedre, cal fer un pas finot per entrar-hi i després amb cura anar avançant pel diedre fins a que aquest es tanca i ens cal sortir per la paret de la dreta en un mur vertical amb bona presa, apreta i cal suar-lo ja que l'assegurança ens queda força a sota.  La via va ser oberta per baix completament i això explica que els passos siguin obligats.

Els companys al diedre del segon llarg que acaba en un mur vertical.

Començant el potent i estètic tercer llarg.

Tercer llarg :

La segona reunió torna a ser ben còmoda, torna a sortir el Jordi cap a la dreta i amunt, a trobar el mur vertical, aquí la roca és molt bona, amb bons forats, gent amb grau potser ho poden treballar en lliure, nosaltres savent el que ens espera mes amunt, preferim trèure els estreps per no desgastar-nos.   Al final d'aquesta placa vretical de 6b hauem de passar a la dreta, aquest és un dels passos obligats i espectaculars de la via, hi ha una Savina molt prima de la que no ens podem refiar, un bon Camalot hi entra al seu costat i ens tranquilitza per a fer el pas.

Ja a la placa de la dreta ens anirem enfilant fins a trobar el tram de sortida, ben vertical, amb una roca de la bona de Sant Llorenç;   Aquí és on no ho vam veure clar fa dos anys, i amb raó, hi recupera fins a 4 maillons d'abandons de cordades prèvies. Amb molt de cura aconsegueix anar-se enfilant fins sota el mur vertical de sortida...aquí farem servir els estreps i ens ajudarem d'un magnífic merlet que el Jordi descubreix.   La sortida al replà somital és d'aquels de sortir de la piscina, sense peus ni mans franques....una bona arrossegada !

Al tram de 6b que nosaltres fem en artifo

Espectacular pas per passar a la placa superior

Passat un tram sicològicament dur encarem el mur vertical de sortida

Tram dur, dur, 6a diuen....nosaltres amb estreps i amb un merlet de fortuna. A sota ja al cim.

Merlet que ens ajuda a sortir de la vertical.

Foto cim, avui sí!

Descens :

Sortim a la cinglera superior de La Mola, podem anar al Monestir o baixar per la canal entre la Punta d'en Serreta i la Punta dels Cavalls.  D'aquí arribem a peu de via i desfem el camí de pujada.

La corda marca perfectament l'itinerari de la primera tirada. Foto Jordi Ceballos.

Ressenya dels autors que trobarem a Santllors.com i a sota itinerari que hem fet.

Una via molt ferma oberta amb un estil perfecte per en Ricard Farriol i en Roger Gonzàlez el febrer de 1999;  dedicada al Centenari de la Germandat de Sant Sebastià, una associació de boscaters i pagesos de Matadepera encara activa a l'actualitat, per Sant Sebastià celebren una festa en que conviden a enfilar-se per un Pí als aventurers del poble, com a premi un bon pernil.

Equipament:

Amb 16 cintes exprés, algunes de llargues ja que l'itinerari va prou ziga-zagues i Tòtens/Càmalots fins el verd,   Bagues per merlets.

És una via oberta per baix amb esperit esportiu, les assegurances són espaiades el que ens farà escalar i els passos claus te'ls has de guanyar.   Molt recomanable si assumim la roca dolenta del primer llarg i l'exposició, no perill.