Via Centenari a La Punta d'en Serreta, La Mola de Sant Llorenç del Munt. 20-04-2023.

La cara oest de la Punta d'en Serreta per on va la via d'en Carles Olivella, la Centenari és a la cara sud, a sota.

  La Punta d'en Serreta és coneguda per la via d'en Serreta al seu vessant sud-oest, una clàssica que mai ens cansem de repetir, però avui toca treure's una espina...ja fa molts anys amb el Pep Graells ens hi vam acostar però ni ho vam intentar al veure l'aire que hi havia entre xapes....fa dos anys amb el Sergi i el Jordi hi anem ben decidits, a l'anar tres ens repartim la via, el Sergi el primer llarg, jo el segon i el Jordi el tercer...tot anava be fins que superat el pas clau del diedre del tercer llarg el company no ho va veure clar i nosaltres erem congelats a la segona reunió, amb el que gairebé el vam aplaudir quan va decidir abandonar, ens faltaven deu metres....aquest mes de març d'enguany hi torno amb el Jordi Ceballos i ens costarà però en sortim per dalt, hi és que el Jordi té molts recursos i és molt tossut.

Primer llarg que supera diferents panxetes fins a fer reunió sobre el desplom.

APROXIMACIÓ

 Ens cal arribar-nos a Matadepera, deixem el cotxe al carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat  en un marcat revolt a esquerra d'on veurem els pals indicadors del Parc. Pugem per la canal de les Bruixes, camí que també porta al sector d'esportiva de les Agonies, per fer cap a la pista de Can Pobla, d'allà per corriol mig perdut seguim el llom de la muntanya anant a buscar la segona cinglera que flanquegem per l'esquerra, mirant a Montserrat; passem pel Bolet de Can Poble i d'allà ja albirem el Cingle dels Cavalls i la Punta d'en Serreta;  la via és al vessant sud amb el que haurem de flanquejar la seva base fins a col.locar-nos sota uns balmats imponents, aquí ja veurem uns deu metres amunt el primer parabolt.

Cal posar bagues llargues ja que la línia fa diferents ziga-zagues tot cercant el millor pas. Foto Jordi Ceballos.

Primer llarg: 

Ens enfilem per terreny ajagut a buscar un gran còdol on xapem la primera assegurança, aquí ja comença a posar-se dret, som sota un petit balmat on trobem la seguent assegurança, ara toca fer un ballet tot cercant les millors preses, ens posarem d'empeus sobre un altre gran còdol i encara haurem de fer un altre pas aleatori fins poder xapar el tercer bolt, cal dir que la roca hi és prou sanejada, però l'aspecte és per posar-se nerviós.   Ara cal anar cap a l'esquerra, xapem un quart bolt que deixem força enrrera, aquest pas és de fe ja que no intuim la següent assegurança fins que no hem fet el pas;   les xapes ens porten ara a la dreta per tornar altre cop a l'esquerra fins situar-nos sota d'un gran bloc pissarrós, aquí comença a tibar de valent, costa posar-se d'empeus al bloc;  una vegada situats haurem de fer un flanqeuig a l'esquerra en el que ens ajudem de les cintes i fins i tot posem l'estrep per a poder fer ben posicionat el pas de flanqueig d'entrada a reunió, espectacular !

Cal posar-se de peus sobre el gran bloc i aleshores amb A-0 fer el "divertit" pas d'entrada a reunió.Foto Jordi Ceballos.

El Sergi Villar a la primera reunió en un primer intent i a sota reunió.

Recuperant el primer llarg.

Inici del segon llarg i apunt d'entrar al diedre.

Segon llarg :

La primera reunió és ben còmoda i preparada per a rapelar.   Ara surt el Jordi per terreny amable a controlar però, cap a la dreta, es situa sota un diedre, cal fer un pas finot per entrar-hi i després amb cura anar avançant pel diedre fins a que aquest es tanca i ens cal sortir per la paret de la dreta en un mur vertical amb bona presa, apreta i cal suar-lo ja que l'assegurança ens queda força a sota.  La via va ser oberta per baix completament i això explica que els passos siguin obligats.

Els companys al diedre del segon llarg que acaba en un mur vertical.

Començant el potent i estètic tercer llarg.

Tercer llarg :

La segona reunió torna a ser ben còmoda, torna a sortir el Jordi cap a la dreta i amunt, a trobar el mur vertical, aquí la roca és molt bona, amb bons forats, gent amb grau potser ho poden treballar en lliure, nosaltres savent el que ens espera mes amunt, preferim trèure els estreps per no desgastar-nos.   Al final d'aquesta placa vretical de 6b hauem de passar a la dreta, aquest és un dels passos obligats i espectaculars de la via, hi ha una Savina molt prima de la que no ens podem refiar, un bon Camalot hi entra al seu costat i ens tranquilitza per a fer el pas.

Ja a la placa de la dreta ens anirem enfilant fins a trobar el tram de sortida, ben vertical, amb una roca de la bona de Sant Llorenç;   Aquí és on no ho vam veure clar fa dos anys, i amb raó, hi recupera fins a 4 maillons d'abandons de cordades prèvies. Amb molt de cura aconsegueix anar-se enfilant fins sota el mur vertical de sortida...aquí farem servir els estreps i ens ajudarem d'un magnífic merlet que el Jordi descubreix.   La sortida al replà somital és d'aquels de sortir de la piscina, sense peus ni mans franques....una bona arrossegada !

Al tram de 6b que nosaltres fem en artifo

Espectacular pas per passar a la placa superior

Passat un tram sicològicament dur encarem el mur vertical de sortida

Tram dur, dur, 6a diuen....nosaltres amb estreps i amb un merlet de fortuna. A sota ja al cim.

Merlet que ens ajuda a sortir de la vertical.

Foto cim, avui sí!

Descens :

Sortim a la cinglera superior de La Mola, podem anar al Monestir o baixar per la canal entre la Punta d'en Serreta i la Punta dels Cavalls.  D'aquí arribem a peu de via i desfem el camí de pujada.

La corda marca perfectament l'itinerari de la primera tirada. Foto Jordi Ceballos.

Ressenya dels autors que trobarem a Santllors.com i a sota itinerari que hem fet.

Una via molt ferma oberta amb un estil perfecte per en Ricard Farriol i en Roger Gonzàlez el febrer de 1999;  dedicada al Centenari de la Germandat de Sant Sebastià, una associació de boscaters i pagesos de Matadepera encara activa a l'actualitat, per Sant Sebastià celebren una festa en que conviden a enfilar-se per un Pí als aventurers del poble, com a premi un bon pernil.

Equipament:

Amb 16 cintes exprés, algunes de llargues ja que l'itinerari va prou ziga-zagues i Tòtens/Càmalots fins el verd,   Bagues per merlets.

És una via oberta per baix amb esperit esportiu, les assegurances són espaiades el que ens farà escalar i els passos claus te'ls has de guanyar.   Molt recomanable si assumim la roca dolenta del primer llarg i l'exposició, no perill.