Via Coronaindi a la Paret del Formigó. La Valldan. Odèn. 15-04-2023.

La Valldan queda tancada al Nord per la llarga Serra de les Canals, La Paret del Formigó és l'objectiu avui.

                     La Valldan era una completa desconeguda per mí fins que el 2009 la Laura Piferrer i el Josep Mula hi van obrir l'Esperó del Silenci.  La foto de la via amb aquell impressionant sostre em va captivar i hi vam anar a fer-la descobrint aquesta vall amagada i tancada al Nord per la Llarga Serra de Les Canals. Sí,  la Serra de les canals no s'acaba sobre d'0liana no, sinó que al coll de Portell on passa la carretera que baixa a La Mora Comdal, continua a l'est formant diferents cims com : El Roc de la Carbasa, La Roca de la Valldan, La Carabassa, els Racons, la Roca de la Corbatera, la Paret del Formigó, El Roc Redó i el PIcal del Xel.

La Valldan és una entitat de població del Municipi d'Oden juntament amb Canalda, El Montnou,El Racó, Odèn, Cambrils, Llinars, La Mora Comdal i El Sàlzer a la comarca del Solsonès, al seu extrem mes occidental tocant a l'Alt Urgell.

Actualment a la Valldan només hi sobreviuen dues famílies, una , la de Josep Vilaseca porta el Càmping Valldan on haurem d'anar i aparcar per iniciar l'ascensió.

A la dreta el Roc Redo i el Pical del Xel , a l'esquerra la Paret del Formigó

APROXIMACIÓ :

Anem fins a Oliana, sortint direcció la Seu d'Urgell, a la primera rotonda anem a la dreta passant per davant els Bombers agafant el camí de la Valldan que en uns 5 Km ens porta a l'esmentat Càmping.  Baixarem a aparcar prop de la recepció mirant de no molestar;  recularem per la pista que hem arribat fins a enfilar la que puja cap a les parets i que és prohibida al pas de vehicles.  Passem per una granja i arribem a una bassa gran, ara la pista gira a la dreta, la seguim i a l'alçada del segon camp seguim una pista sinuosa fins a trobar un gran bloc del que ja anirem trobant fites i punts vermells que ens duran a peu de via;  els ossos penjats pel camí ens confirmaran que anem be i el crani d'una vaca ens indica que som a peu de via, parabolts visibles.

Detall de la Paret del Formigó, la via va per la zona grisa a l'esquerra de la rogenca.

Ens acostem a peu de via, senyal inequívoca, segell Joan Vidal .

El primer llarg ja ens escalfa, un 6a amb roca a controlar.

Primer llarg:

Ens trobem davant d'un mur vertical en conglomerat de fusió sanejat que tot i ser 6a es deixa fer...superat el tram de placa inicial anem a la dreta a buscar un diedre d'aspecte trencat molt ben protegit amb força pitons, va ser oberta en solitari;  l'entrada la primera reunió és amb roca molt trencada, cura.

Superat el mur inicial ens decantem a la dreta per una canal diedre prou trencada, ben assegurada amb força pitons.

Inici del segon llarg, superem un tram de roca molt delicada amb tres passos d'A-0. Foto Josep Coll.

Segon llarg : 

Del còmode replà anem a la dreta a buscar un pany de paret molt trencat i que millor no amoinar-se i anar directament en artifo, tres passos entre A-0 o Ae segons les ganes de tibar que tingueu, en Lluís Parcerisa ( Romàntic Guerrer) ho allibera en un grau de 6b. passat aquest tram caminem a buscar una gran llastra, el següent bolt és força amunt t'has d'enfilar en bavaresa i aleshores anar cap a la dreta fins a un diedre-xemeneïa ben divertit que ens deixa a la cova en trobem la segona reunió.

Segona reunió molt ben acompanyats....

Diedre divertit per entrar a la segona reunió.

Tercer Llarg : 

Aquest és el més obligat de la via, sortim en tendència a l'esquerra i amunt, primers passos encara en lliure per aviat començar amb A-0 fins a trèure els estreps fins i tot, en lliure díuen 6c....tanmateix cal fer sortides en lliure quan la roca ho permet.   La reunió és molt incòmoda, completament penjada amb el que quan arriba el company aquest ha de mirar de sortir-ne ràpid.

El tercer llarg obliga a treure els estreps i força A-0, molt mantingut.

Recuperant aquesta dura tercera tirada on la reunió hi és ben penjada.Foto Josep Coll.

Espectacular quart llarg, flanqueig ascendent a buscar un esperó. Foto Josep Coll.

Quart llarg : 

Comença fent un flanqueig aeri amb molt bona presa de mans cap a la dreta, per poc després començar a enfilar-se a buscar un marcat esperó;  segons com estem de força de mans farem més o menys A-0 a l'inici i ja a l'esperó la progressió serà franca i engrescadora.  La reunió la fem en un còmode replà, sort !

Quarta reunió, aquesta més còmoda.

Començant el cinquè llarg, on l'escalada esdevé fantàstica ! 

Cinquè llarg : 

Tenim al davant una placa monolítica discretament ajaguda que ens farà xalar!  Sortim cap a l'esquerra a buscar el buit en un flanqueig horitzontal molt ben trobat; la roca ens fa anar ara a la dreta ara a l'esquerra tot buscant el millor pas fins al pas clau un curt tram de 6b que ens farà suar, superat aquest la via suavitza el grau i continua en tendència a l'esquerra fins a fer reunió en el cim del pinacle, còmode i airós.

Arribant al pas clau de la tirada

Cinquena reunió, en un púlpit còmode i aeri.

Recuperant aquesta magnífica tirada.

Sisè llarg :

Sortim de la reunió cap a l'esquerra resseguint un llavi de còdols sospitosos superat el qual anem amunt a la dreta per placa sense massa problemes, tirada ja mes tranquil.la.

Sisena reunió.

Recuperant la sisena tirada.

Començant el setè llarg i superat el muret, això s'acaba.

Setè llarg : 

Continuem per placa ajaguda fins a superar un ressalt d'aspecte trencat a l'esquerra, mes amunt, quan ja sembla que ho tenim, trobem un altre ressalt atlètic , fins i tot desplomat que ens farà apretar!  això ja no ens ho esperàvem ! ha ha ha

Reunió cimera !

Fem reunió en una savina deixant enrrera la reunió penjada prou incòmoda.  Una via molt bona, per un pany de paret exigent que ens ha deixat ben satisfets.

Descens :

Acabem de fer cim i carenegem a buscar el coll direcció est per on es baixa de la via Esperó del Silenci, trobarem dos ràpels el priemr d'uns 45 metres i el segon d'una vintena de metres, aquest costa de trobar és a l'esquerra de la canal mirant cap avall i amagat darrera un arbre.  Una vegada a terra aviat trobem fites i els punts vermells que ens portaran al cotxe.

Ben contents al cim.

Primer ràpel, comú amb la via Esperó del Silenci.

Encara que tard podem fer un mos a Oliana

Ressenyes de l'autor : Joan Vidal.

 Una via que hem d'agraïr a l'amic Joan Vidal "Indi" que la va obrir en solitari el 2020, completament equipada i sanejada només hi haurem d'anar amb una quinzena de cintes expres, estreps i ganes de gaudir i potser patir una mica malgrat l'excel.lent equipament.   Molt recomanable.