dilluns, 31 de juliol del 2017

Tornem a l'imprescindible Monòlit Groc a l'Esperó d'Olesa. ( Càmping de Montserrat )

Aquest marcat sostre per la seva esquerra, és per on transcorre la via tot travessant unes monolítiques plaques.
Aprofitem una tarda per fer una escapada, el dijous sis de juliol, quedem amb l'Eva, la Gemma i el Toni per escalar a Montserrat; la zona del Càmping és un molt bon lloc per a les tardes d'estiu. Hem triat la via Monòlit Groc que van obrir l'any 1992 Marcel Millet, Àlex, Jose Guerrero, Susana i Nando Dalmases a l'Esperó d'Olesa Jo ja l'havia fet però la resta no i això mes la bona roca que trobarem a la part superior de la via ens fa decidir.
Primera part  per unes plaques poc interessants, peatge a pagar per gaudir més amunt.
L'aproximació és ben curta, cal anar cap a Sant Miquel i deixar el Càmping enrrera, just a la primera porta amb tanca ja ens podem enfilar a buscar l'inici de via, desdibuixat i trencat, aquí tothom ho fa com vol o pot... nosaltres, ens equivoquem i passem la porta enfilant-nos cap al Drú...quan ens n'adonem flanquegem tot fent el cabra apareixent a mitja segona tirada del tram inicial. Aquest primer terç de via és poc interessant i sovint es fa desencordats o sense els gats, nosaltres ens encordem ja que a dalt tampoc hi ha massa espai per ana equipant-se.
La Gemma començant a xalar i apunt d'arribar a la primera reunió.

Mentre la Gemma i el Toni comencen la primera tirada "seriosa" jo m'espero a l'inici del flanqueig, això em permet poder fer-li un bon grapat de fotos a la Gemma en aquest estètic mur. Una corda fixa ajuda al flanqueig que sovint es pot trobar relliscós, sobretot a l'hivern.
L'Eva al flanqueig entrant a la reunió on l'asseguro.

Ja ens toca, comença l'Eva; entrada molt ben assegurada, suposo que per compensar la roca trencadissa, més amunt les assegurances es van distanciant fent que t'hagis de concentrar. Escalada plaquera de preses petites i peus tècnics, vaja que no pots córrer....
En plena feina, presa petita i fina de peus, escalada tècnica.

El Toni començant la segona tirada, on la sortida és el pas clau.
L'Eva en passa via però, aquestes mosses escalen molt be, els setens se'ls puleixen com res ! Ara és el meu torn i recupero la tirada, la gaudeixo.
Què ferma és aquesta tirada !

Passat el "crux" de la segona tirada, cap a la meitat un altre punt a filar prim...
És el meu torn, surto a fer la segona tirada: aquesta sortida és molt fina i abastar la primera xapa ja et posa a lloc...ara però la feina és trobar la manera de continuar...poc canto i peus escadussers, flanquejo a l'esquerra i amunt! és un inici psicològic, d'equilibri amb presa molt petita...superades aquestes dues peces ja millora, però no em puc relaxar que no afluixa, cap a la meitat un tram finot de peus em fa treballar a fons, a sobre comencen a caure algunes gotes...superat aquest tros molt vertical la paret perd trempera, entrant a reunió ben content.
L'Eva acostan-se al sostret de la tercera tirada i resolent-lo amb solvència. 
Els companys ja han sortit i els perdem de vista quan l'Eva comença la següent tirada, la del sostre. Comença tranquil, per anar fins sota un mur vertical que arriba a extraplomar, aquí l'Eva lluita el pas assolint la reunió ben contenta. Jo hauré de tibar de cinta a la segona xapa del mur, però gairebé l'he tingut! Ara dubtem de per on continua la via, jo ja no recordo res, fa mes de cinc anys que la vaig fer, no veig cap assegurança, però com que és fàcil....sortosament encertem a mirar la ressenya: continua flanquejant a la dreta! i sí! veig , ben rovellat, un parabolt. aquest flanqueig és trencat així com la continuació, però és molt ben assegurat com a compensació. Un altre muret, més senzill que l'anterior, però que et fa anar atent per xapar la primera assegurança, força alta.


Reunió cimera, baixarem caminant, una bona opció.
Els companys han continuat amunt, doncs baixarem caminant, amb el que passo la reunió cimera cap al bosquet on en unes alzines faig reunió. Es pot baixar rapelant, però a l'hora que és millor no jugar-se-la en aquest incòmodes ràpels.
L'Eva arribant dalt amb el Monestir als peus.

Contentes i contents dalt el cim, quines craks!
No hi ha camí, sí corriols a dojo, amb el que fem servir la intuició i després d'alguna esgarrinxada som al capdamunt del Camí amb Sant Joan a la vista. Finalment no ha plogut, però la calor i la humitat han estat ben presents. Tranquil.la baixada aprofitant la drecera per escurçar pista i que ens deixa a la bassa abans de Sant Miquel.
Ressenya de l'enyorada Ona Climb

Una via molt interessant amb un filtre: les tres tirades inicials, de tràmit, la gresca comença a la qüarta tirada, amb un mur compacte, vertical i de presa petita, 6a de continuïtat, que et deixa ben satisfet! De caire esportiu però amb les assegurances no pas a tocar, et fa escalar i força. Millor baixar caminant, sobretot si teniu cordades al darrera, tot i que en una altra ocasió vàrem baixar en dos ràpels: el primer de la reunió cimera a l'anterior, i d'aquesta en un llarg ràpel de seixanta metres a la corda fixa, pels pels....i d'allà un altre fins baix.

dimecres, 26 de juliol del 2017

La Bella Easo, una Magdalena al Gorro Frigi.

La Cara Est del Gorro Frigi un bon i vertical terreny de joc.
El Gorro és una d'aquelles agulles que un mai es cansaria d'escalar...sovint ha estat per a molts escaladors la seva primera ascensió, és una bona escola, amb bona roca i paisatge espectacular que crea adicció.
 De les moltes vies que te, el 10 de juny d'enguany amb el Toni, la Valèria i la Cristina vàrem decidir anar a  La Bella Easo; elles estan prou fortes en esportiva però els manca seguretat en el muntatge de reunions a vies de diferents tirades, i aquesta era una bona opció: via equipada amb parabolts, de caire esportiu, i amb un grau per a que no s'avorríssin.
Jo ja l'havia fet en dues ocasions, però d'això ja fa molts anys, amb el meu antic company d'escalada, Joan Hervàs.
Mantinguda i llarga primera tirada, on el Toni va "volar"
Fem dues cordades, elles ens seguiran de manera que coincidirem a les reunions per si tenen cap problema amb les mateixes. Avui comença el Toni que jo aquesta tirada sempre l'havia fet de primer. Es tracta d'un mur que es va redreçant, mantingut en el Vè grau amb algun pas de V+, per entrant a reunió afluixar una mica...una tirada de pràcticament cinqüanta metres molt constant en la seva dificultat. L'equipament hi és alegre, sobretot entre el primer i segon bolt, aquí precisament el Toni va fer una bona volada al trencar-se-li una presa de ma i per poc no toca terra....buff...un bon ensurt; sense pensar-s'ho hi torna i aprofita per protegir el pas amb un Àlien, ara sí! amunt, però a poc a poc, que t'agafa fred i la presa és petita i l'has d'anar buscant, treballant molt de peus per progressar.
Recuperant la segona tirada, amb una sortida potent i una continuació elegant !
És el meu torn, la segona tirada comença flanquejant a la dreta a buscar un desplom, cal fer equilibris per xapar la primera assegurança, aleshores m'enfilo en tendència a la dreta on trobarem un bons còdols, que amb uns moïments atlètics et permeten sortir del desplom...xapat el segon bolt, l'escalada es suavitza, però no afluixa, no! vertical i espectacular, una disfrutada fins la reunió, reunió que és a l'esquerra, sota un mur vertical, jo m'equivoco i la faig a la seva veïna Free Light, que poc abans creua la nostra línia.
Mantingut i espectacular mur de la tercera tirada.
Tantmateix, ja va be l'errada, així les mosses tindran la reunió bona per a elles soles! Surt el Toni a fer la tercera, ara cal caminar a l'esquerra per la base d'un mur vertical fins a un esperó ben vertical i aspre; aquí hi trobem les assegurances prou properes, excepte la primera que et fa estirar. Ens caldrà tibar de cinta aquí...recordo que fa anys, anant de primer, vaig encadenar els passos...ens fem grans! hahaha, avui ni de segon m'ha sortit! la Valèria comenta que hi havia un forat amagat...passat el mur continua trempat, resultant una escalada molt estètica.
La Cristina assegurant la Valèria a la segona reunió.
Resta la darrera tirada, em sorpren! me l'esperava menys mantinguda, em recorda la primera. Un llabi abalmat em barra el pas, i l'asegurança és prou amunt com per arriscar-se per la fissura de la dreta, m'ho miro i vaig resseguint el balmat on al mig hi trobo un rebló. Ho intento de diferents maneres fins gairebé sortir-me'n, però no m'atreveixo a fer el pas...Buff! finalment penjo una bagueta i hi poso el peu superant la balma...fins amb l'ajuda m'ha costat...només és 6a+?
Fotocim, molt ben acompanyats.

En dos ràpels som a la canal, enyoro baixar per les cadenes....
Les noïes pugen sense cap problema encadenant tota la via! són unes cracks a més de joves. Ara toca rapelar, en dos cops som a peu de canal i al camí de Sant Jeroni. Fa prou calor amb el que baixem per les escales dels pobres fins al Monestir car estem mes a l'ombra que baixant per Sant Miquel.
Itinerari aproximat de les vies de la cara Est

Ressenya de l'Eduard 



  • Escalatroncs
  • amb la meva apreciació de la graduació ( en Vermell)

    Una via de caire esportiu, molt ben equipada, amb les assegurances justes, sobretot a la primera tirada on si no aneu molt convençuts, millor protegir el pas entre la primera i segona xapa. La roca és molt bona, però de presa petita i escalada a estones tècnica i a estones atlètica. Molt recomanable. Enlloc he trobat el nom dels aperturistes de la via i és una llàstima ja que és una línia molt ben trobada. Recomanable.

    dimarts, 11 de juliol del 2017

    Coll Roig, vies Nil Marin i Només hi ha funcionaris i Jubilats, o com començar la casa per la teulada...

    Des de Coll Roig el nostre objectiu, nosaltres anem a les parets de mes a l'esquerra.
    Fèia temps que pensava en anar a escalar a Coll Roig, zona d'escalada "descoberta" arran del llibre El Plaer de l'Escalada de Ramon Majó, on va descriure la via de l'Alicorn, i que actualment és curulla de línies gràcies a Santi Sans;
     dimarts 4 de juliol, finalment és el dia: quedo amb en Joan Asín que em proposa diferents llocs per anar, entre els quals Coll Roig, som-hi !
    Coll Roig de la paret estant.
    Ens trobem a Tagamanent on deixem un cotxe, seguim en direcció Vic i Ripoll, passat aquest, a Campdevànol, fem una aturada tècnica, cafetó ! continuem cap a Gombrèn per poc després trencar a la dreta per enfilar cap a Montgrony; abans d'arribar-hi surt una pista inicialment cimentada per anar-se deteriorant passat el refugi forestal de Les Planelles ( en desús); millor amb un cotxe alt. Una explanada de terra roja i un rètol, som al Coll. Tenim les parets al davant i una boscúria esponerosa que fa goig, un corriol enmig de l'herbei baixa a buscar-les; trobarem alguns trencalls a l'esquerra dels corriols de baixada i una tanca del vailet ( tanca de filferro electrificada que fa les funcions de vigilància del bestiar ), que travessarem tenint cura de tornar a tancar. Amb intuició buscarem el nostre peu de via depenent d'on anem, nosaltres ens quedarem aprop de la Dersu Uzala per fer la Nil Marin primer i la Només hi ha funcionaris i jubilats al baixar, les dues úniques vies de la zona que li falten al Joan, de les més difícils de grau...per mí serà començar per la teulada ha ha ha.
    El Joan a la llarga ( 50 m.) primera tirada de la Nil Marin
    A tots dos ens agrada començar amb el que ens ho fem a la pedreta, i li toca al Joan. Aquest primer llarg ho és molt de llarg ! gairebé 50 metres. Inici vertical amb preses típiques del calcari, forats i escletxes de bon agafar, escalada atlètica d'anar buscant.
    A partir d'aquí el perderé de vista.
    Un ressalt d'aspecte seriós es deixa fer, a partir d'aquí el perdré de vista: la via es decanta a l'esquerra per anar a buscar un diedre fissurat i ben vertical fins arribar a desplomar.
    El vertical i mantingut diedre d'entrada a reunió.
    Quan recupero la tirada entenc l'avís de que estés amatent...la canal al mig t'escup i fa de mal fer...espectacular i acrobàtica escalada que ens regala aquesta canal diedre.
    Després d'una curta transcisió el trempat mur de la segona tirada.
    Felicito al Joan ! quina passada de roca !! Ara ens cal desgrimpar un ressalt per anar a buscar el planxer del davant, d'aspecte llis i potent. L'inici d'aquesta tirada està estabilitzat per l'aperturista amb uns troncs, bona feina !
    Començar la tirada, el mes obligat ! aquí es deixa fer.
    Abastar la primera assegurança és difícil, cal cercar una bona escletxa, però aquesta és força amunt, em costarà! continuar ja és qüestió d'anar enllaçant les bones preses que anirem trobant, força separades i que ens obliguen a pasos intermitjos finets, enmig d'una verticalitat absoluta. Superat un llabi la roca ens mena a la dreta sota una planxa de roca ben llisa.
    Al tram clau (6b), un slab en el que m'hauré d'ajudar de la cinta...
    Aquí hi he trobat la dificultat de la via, apart de l'entrada, es concentra en dues assegurances, superar la primera encara, surten després de buscar-les unes presetes a la dreta, salvadores, però al segon bolt...no hi ha manera, em falten peus ! m'hi estic estona estudiant-ho però finalment m'haig d'ajudar de la cinta per a poder engrapar la presa bona...d'aquí, amb calma, anar fent....
    Acabada la via continuem per la Dersu Uzala fins al cim.
    Hem acabat la via i el Joan comenta de continuar fins al cim seguint la darrera tirada de la Dersu Uzala. Grimpada divertida a estones aèria, va la pena.
    Tirada senzilla, tanmateix aèria i espectacular.

    Ben satisfets al cim, ara a per la segona.
    Per baixar, anem a buscar una canal al mateix vessant per on hem pujat; a l'alçada de l'anterior reunió flanquegem a l'oest tot seguint el corriol que ens deixarà altre cop a peu de vies. Fa caloreta ja, sort de l'aire frescal.
    Començo la segona via: Només hi ha que funcionaris i jubilats !
    El peu de via és a l'esquerra de l'anterior, ara començo jo. Aquesta via mor a la mateixa feixa que l'anterior fent els cinqüanta metres en dos. Gaudeixo la tirada com mai, quina pedra, quines preses! la dificultat que no apreta, vaja una meravella!
    Gaudint de la roca, tirada sublim !

    Segona tirada, on no hi regalen res...
    La segona tirada ja són figues d'un altre paner! sembla senzilla, però quan t'hi poses, veus que has d'apretar a fons ja des de l'inici...tanmateix el pebre li posen a la bavaresa, on un pas costa de fer: el xapatge és delicat i amb una caiguda lletja.
    Arribant al pas clau d'una bavaresa extranya...

    Ressenyes de


  • Bloc Empotrat
  • i de
  • Kimgil


  • Una zona per gaudir de la roca, en un entorn privilegiat, cuidem-lo! l'equipament de tall esportiu, però sense, al meu parer, excés d'assegurances, cal escalar entre peces ! Escalada atlètica i vertical. Si hi porteu material i el grau us depassa, sovint podreu acompletar la protecció. Gràcies a Santi Sans, l'equipador i cuidador de la zona per la feinada feta.