 |
| Des de Coll Roig el nostre objectiu, nosaltres anem a les parets de mes a l'esquerra. |
Fèia temps que pensava en anar a escalar a Coll Roig, zona d'escalada "descoberta" arran del llibre El Plaer de l'Escalada de Ramon Majó, on va descriure la via de l'Alicorn, i que actualment és curulla de línies gràcies a Santi Sans;
dimarts 4 de juliol, finalment és el dia: quedo amb en Joan Asín que em proposa diferents llocs per anar, entre els quals Coll Roig, som-hi !
 |
| Coll Roig de la paret estant. |
Ens trobem a Tagamanent on deixem un cotxe, seguim en direcció Vic i Ripoll, passat aquest, a Campdevànol, fem una aturada tècnica, cafetó ! continuem cap a Gombrèn per poc després trencar a la dreta per enfilar cap a Montgrony; abans d'arribar-hi surt una pista inicialment cimentada per anar-se deteriorant passat el refugi forestal de Les Planelles ( en desús); millor amb un cotxe alt.
Una explanada de terra roja i un rètol, som al Coll.
Tenim les parets al davant i una boscúria esponerosa que fa goig, un corriol enmig de l'herbei baixa a buscar-les; trobarem alguns trencalls a l'esquerra dels corriols de baixada i una tanca del vailet ( tanca de filferro electrificada que fa les funcions de vigilància del bestiar ), que travessarem tenint cura de tornar a tancar.
Amb intuició buscarem el nostre peu de via depenent d'on anem, nosaltres ens quedarem aprop de la Dersu Uzala per fer la
Nil Marin primer i la
Només hi ha funcionaris i jubilats al baixar, les dues úniques vies de la zona que li falten al Joan, de les més difícils de grau...per mí serà començar per la teulada ha ha ha.
 |
| El Joan a la llarga ( 50 m.) primera tirada de la Nil Marin |
A tots dos ens agrada començar amb el que ens ho fem a la pedreta, i li toca al Joan. Aquest primer llarg ho és molt de llarg ! gairebé 50 metres. Inici vertical amb preses típiques del calcari, forats i escletxes de bon agafar, escalada atlètica d'anar buscant.
 |
| A partir d'aquí el perderé de vista. |
Un ressalt d'aspecte seriós es deixa fer, a partir d'aquí el perdré de vista: la via es decanta a l'esquerra per anar a buscar un diedre fissurat i ben vertical fins arribar a desplomar.
 |
| El vertical i mantingut diedre d'entrada a reunió. |
Quan recupero la tirada entenc l'avís de que estés amatent...la canal al mig t'escup i fa de mal fer...espectacular i acrobàtica escalada que ens regala aquesta canal diedre.
 |
| Després d'una curta transcisió el trempat mur de la segona tirada. |
Felicito al Joan ! quina passada de roca !! Ara ens cal desgrimpar un ressalt per anar a buscar el planxer del davant, d'aspecte llis i potent. L'inici d'aquesta tirada està estabilitzat per l'aperturista amb uns troncs, bona feina !
 |
| Començar la tirada, el mes obligat ! aquí es deixa fer. |
Abastar la primera assegurança és difícil, cal cercar una bona escletxa, però aquesta és força amunt, em costarà! continuar ja és qüestió d'anar enllaçant les bones preses que anirem trobant, força separades i que ens obliguen a pasos intermitjos finets, enmig d'una verticalitat absoluta. Superat un llabi la roca ens mena a la dreta sota una planxa de roca ben llisa.
 |
| Al tram clau (6b), un slab en el que m'hauré d'ajudar de la cinta... |
Aquí hi he trobat la dificultat de la via, apart de l'entrada, es concentra en dues assegurances, superar la primera encara, surten després de buscar-les unes presetes a la dreta, salvadores, però al segon bolt...no hi ha manera, em falten peus ! m'hi estic estona estudiant-ho però finalment m'haig d'ajudar de la cinta per a poder engrapar la presa bona...d'aquí, amb calma, anar fent....
 |
| Acabada la via continuem per la Dersu Uzala fins al cim. |
Hem acabat la via i el Joan comenta de continuar fins al cim seguint la darrera tirada de la Dersu Uzala. Grimpada divertida a estones aèria, va la pena.
 |
| Tirada senzilla, tanmateix aèria i espectacular. |
 |
| Ben satisfets al cim, ara a per la segona. |
Per baixar, anem a buscar una canal al mateix vessant per on hem pujat; a l'alçada de l'anterior reunió flanquegem a l'oest tot seguint el corriol que ens deixarà altre cop a peu de vies. Fa caloreta ja, sort de l'aire frescal.
 |
| Començo la segona via: Només hi ha que funcionaris i jubilats ! |
El peu de via és a l'esquerra de l'anterior, ara començo jo. Aquesta via mor a la mateixa feixa que l'anterior fent els cinqüanta metres en dos.
Gaudeixo la tirada com mai, quina pedra, quines preses! la dificultat que no apreta, vaja una meravella!
 |
| Gaudint de la roca, tirada sublim ! |
 |
| Segona tirada, on no hi regalen res... |
La segona tirada ja són figues d'un altre paner! sembla senzilla, però quan t'hi poses, veus que has d'apretar a fons ja des de l'inici...tanmateix el pebre li posen a la bavaresa, on un pas costa de fer: el xapatge és delicat i amb una caiguda lletja.
 |
| Arribant al pas clau d'una bavaresa extranya... |
Una zona per gaudir de la roca, en un entorn privilegiat, cuidem-lo! l'equipament de tall esportiu, però sense, al meu parer, excés d'assegurances, cal escalar entre peces ! Escalada atlètica i vertical.
Si hi porteu material i el grau us depassa, sovint podreu acompletar la protecció.
Gràcies a Santi Sans, l'equipador i cuidador de la zona per la feinada feta.
Felicitats Jaume, veig que t'ha agradat la zona. El lloc és molt bonic, oi??
ResponEliminaSi Manel i Ita, la zona és fantàstica i la roca no diguem, segur que hi torno a fer les clàssiques.
ResponEliminaQuè bo! També són les dues que em falten a mi!! Però no et deixis enganyar, la més exigent amb diferència és l'Alicorn, el dia que hi vagis ja m'ho diràs...
ResponEliminaHola Joan, doncs fas be de dir-m'ho ja que serà el proper objectiu.
ResponElimina