La Bella Easo, una Magdalena al Gorro Frigi.

La Cara Est del Gorro Frigi un bon i vertical terreny de joc.

El Gorro és una d'aquelles agulles que un mai es cansaria d'escalar...sovint ha estat per a molts escaladors la seva primera ascensió, és una bona escola, amb bona roca i paisatge espectacular que crea adicció.
 De les moltes vies que te, el 10 de juny d'enguany amb el Toni, la Valèria i la Cristina vàrem decidir anar a  La Bella Easo; elles estan prou fortes en esportiva però els manca seguretat en el muntatge de reunions a vies de diferents tirades, i aquesta era una bona opció: via equipada amb parabolts, de caire esportiu, i amb un grau per a que no s'avorríssin.
Jo ja l'havia fet en dues ocasions, però d'això ja fa molts anys, amb el meu antic company d'escalada, Joan Hervàs.

Mantinguda i llarga primera tirada, on el Toni va "volar"

Fem dues cordades, elles ens seguiran de manera que coincidirem a les reunions per si tenen cap problema amb les mateixes. Avui comença el Toni que jo aquesta tirada sempre l'havia fet de primer. Es tracta d'un mur que es va redreçant, mantingut en el Vè grau amb algun pas de V+, per entrant a reunió afluixar una mica...una tirada de pràcticament cinqüanta metres molt constant en la seva dificultat. L'equipament hi és alegre, sobretot entre el primer i segon bolt, aquí precisament el Toni va fer una bona volada al trencar-se-li una presa de ma i per poc no toca terra....buff...un bon ensurt; sense pensar-s'ho hi torna i aprofita per protegir el pas amb un Àlien, ara sí! amunt, però a poc a poc, que t'agafa fred i la presa és petita i l'has d'anar buscant, treballant molt de peus per progressar.

Recuperant la segona tirada, amb una sortida potent i una continuació elegant !

És el meu torn, la segona tirada comença flanquejant a la dreta a buscar un desplom, cal fer equilibris per xapar la primera assegurança, aleshores m'enfilo en tendència a la dreta on trobarem un bons còdols, que amb uns moïments atlètics et permeten sortir del desplom...xapat el segon bolt, l'escalada es suavitza, però no afluixa, no! vertical i espectacular, una disfrutada fins la reunió, reunió que és a l'esquerra, sota un mur vertical, jo m'equivoco i la faig a la seva veïna Free Light, que poc abans creua la nostra línia.

Mantingut i espectacular mur de la tercera tirada.

Tantmateix, ja va be l'errada, així les mosses tindran la reunió bona per a elles soles! Surt el Toni a fer la tercera, ara cal caminar a l'esquerra per la base d'un mur vertical fins a un esperó ben vertical i aspre; aquí hi trobem les assegurances prou properes, excepte la primera que et fa estirar. Ens caldrà tibar de cinta aquí...recordo que fa anys, anant de primer, vaig encadenar els passos...ens fem grans! hahaha, avui ni de segon m'ha sortit! la Valèria comenta que hi havia un forat amagat...passat el mur continua trempat, resultant una escalada molt estètica.

La Cristina assegurant la Valèria a la segona reunió.

Resta la darrera tirada, em sorpren! me l'esperava menys mantinguda, em recorda la primera. Un llabi abalmat em barra el pas, i l'asegurança és prou amunt com per arriscar-se per la fissura de la dreta, m'ho miro i vaig resseguint el balmat on al mig hi trobo un rebló. Ho intento de diferents maneres fins gairebé sortir-me'n, però no m'atreveixo a fer el pas...Buff! finalment penjo una bagueta i hi poso el peu superant la balma...fins amb l'ajuda m'ha costat...només és 6a+?

Fotocim, molt ben acompanyats.

En dos ràpels som a la canal, enyoro baixar per les cadenes....

Les noïes pugen sense cap problema encadenant tota la via! són unes cracks a més de joves. Ara toca rapelar, en dos cops som a peu de canal i al camí de Sant Jeroni. Fa prou calor amb el que baixem per les escales dels pobres fins al Monestir car estem mes a l'ombra que baixant per Sant Miquel.

Itinerari aproximat de les vies de la cara Est

Ressenya de l'Eduard 

Escalatroncs

amb la meva apreciació de la graduació ( en Vermell)

Una via de caire esportiu, molt ben equipada, amb les assegurances justes, sobretot a la primera tirada on si no aneu molt convençuts, millor protegir el pas entre la primera i segona xapa. La roca és molt bona, però de presa petita i escalada a estones tècnica i a estones atlètica. Molt recomanable. Enlloc he trobat el nom dels aperturistes de la via i és una llàstima ja que és una línia molt ben trobada. Recomanable.