dilluns, 28 d’octubre de 2013

Una via lògica i clàssica, la Badalona a la Panxa del Bisbe.

Emergint de sota els arbres, on es comença a posar dret.
Aquest dissabte hem quedat amb l'Ivan per anar a la Panxa del Bisbe, finalment s'apunta també el Pep amb el que a les vuit al bar de la plaça de Monistrol;    també coincidim amb el Toni i el Jordi, però quina sorpresa, Monistrol està envaït pels Matonaires car és la fira de la Coca i el Mató...canvi de plans, reculem a la carretera a fer el cafè i parlar d'on anem, nosaltres ho tenim clar a la Badalona de la Panxa i si hi ha temps la Ludwing.
Flanqueig ascendent a buscar el forat.
Una bona suada per les escales, al Pla de Sta Anna deixem el trencall a Sant Benet per continuar amunt, poc després ja tenim la Panxa al davant, dos grans forats, balmes, hi destaquen, nosaltres anem a la de mes a l'esquerra; al peu de via s'hi arriba per un corriol estret que s'enfila fins una gran alzina, a la petita plataforma que hi ha comença la via.
El Pep i l'Ivan recuperant el primer llarg.
Com que anem tres, ens partim la via, l'Ivan ha de marxar aquest migdia cap a la Dent d'Orlú i donat que es farà un tip d'escalar ens cedeix les tirades, per mí les dues primeres que em fan força il.lusió, amb el permís del Pep. Comença senzill fins que es redreça, aquí, estratègicament posat un bolt : el 22 de juny de 2011 el CEBadalona en restaura l'equipament
  • Restauració via Badalona
  • d'aquí una excursió per entrar a la balma on trobarem la segona assegurança, flanqueig a dreta molt estètic.

    Primera reunió amb visió "exterior" el Pep comença a jugar amb la seva joguina...
    Sortir de la balma té la seva gràcia, un burí sense plaqueta una mica mes amunt ens ajudarà...cal llegir la roca i buscar el mes fàcil, així m'en vaig a la dreta per poc després anar amunt, força a munt i a la dreta veig un bolt i cap allà que m'en vaig, quan l'he xapat els companys em fan adonar que no era per allà...miro i sota meu un bolt de via que no havia vist, desgrimpo i el xapo, d'allà ja veig les anelles de reunió, però resta una entrada vertical i finota que resolc decantant-me a l'esquerra sobre la balma que acabo de superar gràcies a escadusseres però bones preses de mans i peus delicats, en uns moïments elegants i aeris.
    El mític flanqueig del segon llarg.
    Reunió còmoda, en un lloc estratègic i de la que s'ha de sortir flanquejant; els companys ja s'enfilen i en fan via, en un moment els tinc a la reunió. El Pep treu el seu artilugi, una càmara Gopro amb un braç telescòpic que permet fer fotos des de "fora" de la paret...mentre els assegurava m'he estat mirant el flanqueig, és ben aeri i té una franja d'arenisca per als peus, quina aventura quan la van obrir...ara de la reunió estant ja veig un bolt, força lluny però.
    Espectacular i  divertit flanqueig


    Arreglem les cordes i torno a sortir, un burí encara al replà de la reunió ajuda, la roca és boníssima i els peus són bons resseguint la franja vermellosa, xapo un bolt i continuo, ara cal pujar o baixar segons la roca demani, sempre amb bones mans i peus, llevat algun passet on cal mirar-s'ho. Força metres i quan ja he perdut de vista els companys la paret em crida a anar amunt, sempre buscant la senzillesa; una expansió una mica amunt reforça aquesta idea ja que el flanqueig és força llarg i penses si no hauries d'haber anat amunt abans...Col.loco un Càmalot de l'1 en una pedra fisurada i quan l'he xapat i tiro amunt m'adono que hi ha un bolt un parell de metres enllà; trobo una reunió amb cadena i anella, segurament d'alguna via esportiva i m'hi quedo, la nostra era una mica mes amunt a l'esquerra, però prefereixo aquesta ja que així podré controlar millor els companys.
    Els companys al flanqueig, tan "divertit" pel primer com pels segons!
    Realment sorprèn com n'és d'agradable aquesta travessia a l'actualitat i com de mitificada estava quan es va obrir, però cal posar-se a la pell dels aperturistes, amb la mentalitat d'aleshores, el seu material i el desconeixement de què es trobarien, tota una aventura que actualment ja no és, el que si que no ha perdut és l'espectacularitat i el fet que el vessant canvii i deixis de veure els companys ajuda a l'aventura actual. L'Ivan i el Pep disfruten de valent, ja que als flanquejos sovint és pitjor anant de segon!
    A la vertical i ara sí, recta, tercera tirada.
    Ara és el torn del Pep fins al cim; aquest tercer llarg a diferència dels dos anteriors, no s'està de punyetes i enfila recta amunt resseguint una canaleta que s'insinua. Sota un tram vertical trobem un bolt, superar aquest tram és el pas clau i un pel delicat fins a la propera expansió, una caiguda abans i el company ens cauria al damunt...per això la reunió es a l'esquerra...jejeje, així si cau no ens esquitxa!! El Pep s'ho agafa per la dreta i ha de rectificar per poder entrar a la canaleta, una vegada dins ja és un festival de canto i roca de primera.
    Idílica tercera reunió.
    Recuperem la tirada, el tram per assolir la segona expansió el trobo finot, l'hem agafat pel recte i queda un pel forçat, segurament de primer m'ho hauria mirat mes...superat aquest mur, la resta una disfrutada; per entrar a reunió haurem de flanquejar a l'esquerra, els companys aprofiten per "jugar" amb l'artilugi...i al Jaume qui l'assegura? sort que és fàcil jajaja.
    Sortint del còmode refugi cap a la resta de via on l'escalada esdevè grimpada.
    La veritat que el raconet on és la tercera reunió és per quedar-s'hi! quin luxe! però toca continuar, ara la qüestió s'endolceix molt i ens entretenim a fer didàctica de merlets per quan síguin realment necessàris. El Pep que acostuma a enfilar amunt sense posar res, disfrutarà fent pràctiques.
    Dues tirades fàcils ens deixen al cim, tot pujant podem entrenar-nos llaçant merlets.

    Dos bons merlets que podrem aprofitar, en trobarem molts mes...
    Arribem contents al cim, la lògica de la via ens ha captivat, sempre anant a buscar la debilitat del mur, on millor presa hi ha, no sempre on és més ajagut, agosarada en el temps que es va obrir té una fama merescuda, tot i que mitificada en quan a la dificultat actual, la qualitat de la roca hi ajuda, ja que expansions, les justes.
    Espectacular ràpel!
    Gaudim de la vista de l'agulla i la fresqueta, avui el vent ens ha ajudat i no ha fet gens de calor, mes aviat fresca, el que ens ha fet anar ja en màniga llarga. Amb un divertit ràpel pel vessant Nord tornem a peu de canal. Ens volíem posar a la veïna Ludwing-Casanelles, però ho deixem per un altre dia, així la gaudirem tota, avui tan sols ens quedava temps pel primer llarg i la via es mereix fer-la fins dalt, farem provisió de plaquetes per un altre ocasió.
    Ressenya d'el
    El col.leccionista de vies

    Ressenya de l'Eduard

  • Escalatroncs  i vídeo amb panoràmica circular
  • video

    La Badalona de la Panxa, com la seva veïna del Gorro i tans d'altres Badalones és una mostra de l'escalada d'aquell temps, llegint la paret, buscant el millor pas, demanant-li a la paret pel seu punt feble...sempre lògica. Agosarada en el flanqueig, tota una aventura al seu temps, funambulista....mai exposada, però sense regalar-hi res, cal escalar tranquil acaronant la roca. Molt recomanable, si heu llegit fins aquí ja haureu endevinant que m'ha agradat i molt. Gens difícil de grau, però amb excursions aèries que ens poden fer dubtar, no ho dubteu i amunt que la roca fa la resta, que la disfruteu!

    dijous, 10 d’octubre de 2013

    Boy Roca a la Trompa de l'Elefant. Sant Benet. Montserrat.

    És obvi el perquè del seu nom!
    Després de la pluja rabiosa de divendres vespre, no teníem clar què ens deixaria fer el temps, tanmateix no podíem anar a ponent ja que havíem de ser a dinar a casa, amb el que ens presentem a Collbató, al Bar Muntanya a veure a quí trobem i mentre, anem decidint tot fent un mos, el destí. Trobem la colla de Badalona, Joanet, Toni, Jordi, també el Vicenç i amics...tots ens anirem distribuint, nosaltres fem cap al Monestir, ens posarem a la Boy-Roca, allà segur que el vent, és un esperó ventat, haurà deixat la roca ben apunt.
    Un bon grapat d'escales a bon ritme i ja som il.lusionats i suats sota la Trompa!
    Mentre aparquem saludem el Jordi Martínez i el Santos que van al Gorro a la Bella Easo, ells pugen per Sant Miquel i nosaltres escales dels pobres amunt, que n'hi ha un bon grapat; ja a Sant Benet, traspasem la porta de ferro i entrem a la vall de l'Elefant, a la dreta enllaça el camí que puja de Trinitats. Avui duem corda de 50 i ens enfilarem per la canal per reduir la llargada de la tirada, si anem amb cordes mes llargues es pot començar la via al peu mateix del camí, fent-ho així la pujada és mes gradual,  d'on comencem nosaltres és mes dret però aviat s'ajeu i vas fent fins la reunió, trobarem un bolt abans. La reunió és prou incòmoda i amb les peces ben rovellades ja, ai las!
    Primer llarg, l'iniciem canal amunt, anem amb 50's
    Si volem en aquest tram podem equipar força be amb Àliens i Tricams, jo vaig aprofitar per fer pràctiques amb els Tricams que hi quéden prou be.
    Selectiva segona tirada
    Hem arribat a peu de via ben suats, sobretot jo, però al solet s'hi està bé,  una mica d'airet ha fet que ja tingui la samarreta ben eixuta; és el torn del Toni, ara la via comença a guanyar verticalitat, cal sortir a la dreta a buscar l'esperó i progressar per la seva dreta, escalada obligada i amb la roca ja una mica relliscosa, cal escalar amb atenció i no córrer,  la dificultat baixa hi ajuda.
    El Toni recuperant l'imponent tercera tirada

    Bé, em toca el tercer llarg, m'haig de treure una espineta, fa uns tres anys que vam pujar, també amb el Toni, a fer la via hi quan era començant el mur vaig decidir abandonar,  desgrimpo cap a la reunió i abandonem, estava enfebrat i no em trobava be...vaig preferir baixar, el Toni ho va entendre, que pujar malament i patint...avui però disfrutarem!   encalço el pitó anagat i amunt, força tècnic i d'anar buscant els cantos bons, que hi són. Aconsegueixo fer uns quatre bolts en lliure, però se m'acaba la pila...i A-0 s'ha dit, llàstima ja que vaig trobant canto, passos en lliure i passos tibant de cinta, però els estreps es queden a l'arnés. Quina disfrutada! sovint el forat bo és fora de la línia de bolts i vaig fent esses per la paret per progressar, el balmat és punyetero de peus i de mans està prou be, llàstima que aleshores les forces són les justes, ara canto n'hi ha. L'entrada a reunió és maca i de tensió, en lliure, llàstima que és incòmoda, et queden els peus a caldo!
     El Toni de segon aconseguirà fer la tirada gairebé tota en lliure, però el desplom el venç i tiba de cinta! arriba amb dos botifarrons per avantbraços jajaja
    Inici del quart i últim llarg per nosaltres.
    Així com la primera reunió és incòmoda i s'hauria pogut fer uns metres més avall, o mes amunt, aquesta igual, uns 5 metres mes i hagués estat a peu pla...però vaja, suposo que a l'obrir-la la llargada de la corda manava. Continua el Toni per la dreta a buscar un gran còdol de peu i amunt, la verticalitat es veu interrumpuda per alguna feixeta, però es manté, la roca és magnífica i dóna confiança, amés podrem llaçar merlets o entaforar alguna peça en algun forat si ens fa falta. Arriba a la reunió i com que encara  queda corda continua fins al cim.
    Tot navegant anirem trobant merlets i forats.
    Quina disfrutada aquest tram, em delecto fotografiant les assegurances que ha posat el Toni, un bon camp de pràctiques sense massa compromís.
    Merlets "acadèmics" camí del cim.


    Ben content al cim després d'empalmar els darrers llargs.

    Una vegada mes enfilats dalt de la Trompa.
    Ha acabat fent un temps esplèndit, la via és molt estètica i la roca ajuda a la disfrutada, llàstima que l'esperó central no sigui mes llarg com a la GAM del Bisbe... Per baixar fem un curt ràpel fins al coll amb l'Elefant, es podria desgrimpar, però les preses són arrodonides i gastades...d'allà ramonage xemeneïa i a seguir les canals que ens tornaràn a peu de via passant per l'ermita de Sant Salvador. Saludem tot baixant a la Montse (Moliclimbs) i companya que estan també a la Boy i al Wolfgang que està fent cua a la Hauss de la Mòmia.
    Al mític segon llarg de la Hauss de la Mòmia.


    La Montse (Moliclimbs) i la seva companya que no han matinat tant.

    Ressenya de quan la va reequipar en Pere Tutusaus i Anna


  • Pescador d'estels
  • Engrescadora línia, oberta el 1959 per en Josep López Boy i M Roca, restaurada el juny de 2008 per en Pere Tutusaus i Anna gràcies a una subvenció de la FEEC. Via ideal per a matins d'hivern sempre que no hi faci vent. Hi corre força aire entre xapes, excepte al tram central obert i equipat per a ser fet en artificial. La qualitat de la roca ens farà disfrutar oblidant-nos de les xapes. Grau consolidat i estreps si no voleu tibar de braços.

    divendres, 4 d’octubre de 2013

    Free Light al Gorro frigi. Montserrat.

    L'ombra dels Gorros sobre el Monestir,  per vegades que hi pugi, sempre em sorprendrà!
    Aquest primer dimecres d'octubre podem lligar caps amb el Toni i cremar les últimes espurnes de tarda abans no s'escurci massa el dia;     fa temps que tinc al cap la Free Light del Gorro, ell justament dissabte passat l'acaba de fer, però no serà problema, ens intercanviarem les tirades i així ja l'haurà treballada tota, gràcies Toni!
    Començant i estudiant el muret d'entrada a reunió.

    A l'aparcament trobem el Joan
  • Joan Asín
  • i el Lambert assidus de les tardes dels dimecres amb els que farem l'aproximació plegats. Els deixem enfilant cap a la Magdalena inferior i nosaltres fem cap a la normal del Gorro, quan som a l'alçada de les cadenes ja hi som, la nostra via és just a l'esquerra de la Bella Easo.
    Vertical, potent, tècnic inici de la segona tirada.

    Començo, una excursió d'uns sis metres fins a la primera assegurança, actualment bolts! l'Agustí Cardona el 23-07 de l'any passat la va reequipar! un forat molt llaminer s'hi posa bé per un Àlien groc, aquesta serà la única peça que posarem en tota la via, ja que tot i les excursions que hi ha, la fermesa de la roca et fa oblidar l'aire que corre! cinc bolts en trenta metres i reunió; el darrer assegura el pas de la tirada: superar un mur força tècnic.
    El tercer es fa curt! quina roca!!!
    De la reunió estant ja veig que ara suarem, un mur ben vertical li espera al Toni, s'ho treballa prou be i amb l'ajuda d'una baga al peu surt a caçar la tercera xapa, d'aquí cal concentració, ja que cal escalar força i la dificultat afluixa, però no gaire...la paret mana i farem força esses per anar avançant. Es nota que la via es va obrir per dalt, una mica a la dreta hi trobarem millors preses, però no us penseu,  que això tiba, és un bon 6b o A-0 6a que és com aconsegueixo sortir-m'en però anant de segon.   Arribo amb els braços ben calentons a la reunió, com totes ben còmoda, i renoi quin muret! el Toni m'avisa que no vagi directa a buscar el segon bolt, que m'ho miri...i sort, que la cosa és força tècnica i de col.locació, molt estètic i amb una bona tibada per superar la panxeta, aquí afluixa i aprofito per recuperar l'alè que aquest tram m'ha fet treballar de valent...excursió amb roca d'escàndol i quan estic més concentrat, renoi, que això s'acaba, reunió! se m'ha fet curt!
    Al quart i darrer llarg haurem de vigilar en alguns trams la roca, elegant i erstètic.

    Mentre recupero el Toni aprofito per anar fent fotos als companys, els tenim davant per davant, la seva via es veu espectacular, dura, l'haurem de tastar. Tenim la Bella Easo just a l'esquerra, nosaltres fem directament amunt de la reunió, aquí encara allunyen mes les xapes, tres en 45 metres...sortosament la dificultat afluixa, com també la qualitat de la roca, cal escalar atent; a nivell d'un llabi descompost una ferma sabina es deixa llaçar. La continuació va a buscar el tram mes vertical per on la roca hi és mes ferma, ambientasso!! quina disfrutada.
    Tranquilitat i armonia dalt del Gorro.
    Tots els llargs ténen la seva gràcia i aquest tot i no tenir la millor qualitat de roca té un aire especial, m'ha agradat. Dalt trobem dos xicots gaudint de la pau i la solitud de la tarda, no fa gairebé vent, temperatura ideal, hem disfrutat l'escalada...que mes volem? em quedaria dalt, però no pot ser i enfilem la normal tot vigilant els companys que estan arribant a la tercera reunió.
    Una tarda ben aprofitada.

    Toca baixar...ho fem amb recança, s'hi està tan bé!

    En Joan i en Lambert treballant de valent a la Txiqui.


    Ja al camí ens aturem per veure els companys i acompletar el "book" fotogràfic que els hi estic fent!!! no tenim pressa i decidim que ens arribarem a peu de la Magdalena i així baixar plegats.
    Esllavissada propera a la via de l'Adrià i la Haus-Estrems, petita però que guaita quina força!


    Ressenya de l'Eduard

  • Escalatroncs modificada
  • Una via molt recomanable i que em fèia gràcia, em faltava...l'Òpera prima i la Bella Easo ja m'havien agradat molt i aquesta prometia emocions "fortes" i no em va decebre no! ja no recordava l'aspror i qüalitat de la roca d'aquest pany de paret. Cal però anar-hi amb ganes i amb el grau ben assolit, les assegurances són les justes, no es troben a faltar, la roca hi fa la resta. A la ressenya de l'Eduard hi he posat en negra el grau que a nosaltres ens va semblar.
     Una via que segur repetiré.