Una via lògica i clàssica, la Badalona a la Panxa del Bisbe.

Emergint de sota els arbres, on es comença a posar dret.

Aquest dissabte hem quedat amb l'Ivan per anar a la Panxa del Bisbe, finalment s'apunta també el Pep amb el que a les vuit al bar de la plaça de Monistrol;    també coincidim amb el Toni i el Jordi, però quina sorpresa, Monistrol està envaït pels Matonaires car és la fira de la Coca i el Mató...canvi de plans, reculem a la carretera a fer el cafè i parlar d'on anem, nosaltres ho tenim clar a la Badalona de la Panxa i si hi ha temps la Ludwing.

Flanqueig ascendent a buscar el forat.

Una bona suada per les escales, al Pla de Sta Anna deixem el trencall a Sant Benet per continuar amunt, poc després ja tenim la Panxa al davant, dos grans forats, balmes, hi destaquen, nosaltres anem a la de mes a l'esquerra; al peu de via s'hi arriba per un corriol estret que s'enfila fins una gran alzina, a la petita plataforma que hi ha comença la via.

El Pep i l'Ivan recuperant el primer llarg.

Com que anem tres, ens partim la via, l'Ivan ha de marxar aquest migdia cap a la Dent d'Orlú i donat que es farà un tip d'escalar ens cedeix les tirades, per mí les dues primeres que em fan força il.lusió, amb el permís del Pep. Comença senzill fins que es redreça, aquí, estratègicament posat un bolt : el 22 de juny de 2011 el CEBadalona en restaura l'equipament

Restauració via Badalona

d'aquí una excursió per entrar a la balma on trobarem la segona assegurança, flanqueig a dreta molt estètic.

Primera reunió amb visió "exterior" el Pep comença a jugar amb la seva joguina...
Sortir de la balma té la seva gràcia, un burí sense plaqueta una mica mes amunt ens ajudarà...cal llegir la roca i buscar el mes fàcil, així m'en vaig a la dreta per poc després anar amunt, força a munt i a la dreta veig un bolt i cap allà que m'en vaig, quan l'he xapat els companys em fan adonar que no era per allà...miro i sota meu un bolt de via que no havia vist, desgrimpo i el xapo, d'allà ja veig les anelles de reunió, però resta una entrada vertical i finota que resolc decantant-me a l'esquerra sobre la balma que acabo de superar gràcies a escadusseres però bones preses de mans i peus delicats, en uns moïments elegants i aeris.

El mític flanqueig del segon llarg.

Reunió còmoda, en un lloc estratègic i de la que s'ha de sortir flanquejant; els companys ja s'enfilen i en fan via, en un moment els tinc a la reunió. El Pep treu el seu artilugi, una càmara Gopro amb un braç telescòpic que permet fer fotos des de "fora" de la paret...mentre els assegurava m'he estat mirant el flanqueig, és ben aeri i té una franja d'arenisca per als peus, quina aventura quan la van obrir...ara de la reunió estant ja veig un bolt, força lluny però.

Espectacular i  divertit flanqueig

Arreglem les cordes i torno a sortir, un burí encara al replà de la reunió ajuda, la roca és boníssima i els peus són bons resseguint la franja vermellosa, xapo un bolt i continuo, ara cal pujar o baixar segons la roca demani, sempre amb bones mans i peus, llevat algun passet on cal mirar-s'ho. Força metres i quan ja he perdut de vista els companys la paret em crida a anar amunt, sempre buscant la senzillesa; una expansió una mica amunt reforça aquesta idea ja que el flanqueig és força llarg i penses si no hauries d'haber anat amunt abans...Col.loco un Càmalot de l'1 en una pedra fisurada i quan l'he xapat i tiro amunt m'adono que hi ha un bolt un parell de metres enllà; trobo una reunió amb cadena i anella, segurament d'alguna via esportiva i m'hi quedo, la nostra era una mica mes amunt a l'esquerra, però prefereixo aquesta ja que així podré controlar millor els companys.

Els companys al flanqueig, tan "divertit" pel primer com pels segons!

Realment sorprèn com n'és d'agradable aquesta travessia a l'actualitat i com de mitificada estava quan es va obrir, però cal posar-se a la pell dels aperturistes, amb la mentalitat d'aleshores, el seu material i el desconeixement de què es trobarien, tota una aventura que actualment ja no és, el que si que no ha perdut és l'espectacularitat i el fet que el vessant canvii i deixis de veure els companys ajuda a l'aventura actual. L'Ivan i el Pep disfruten de valent, ja que als flanquejos sovint és pitjor anant de segon!

A la vertical i ara sí, recta, tercera tirada.

Ara és el torn del Pep fins al cim; aquest tercer llarg a diferència dels dos anteriors, no s'està de punyetes i enfila recta amunt resseguint una canaleta que s'insinua. Sota un tram vertical trobem un bolt, superar aquest tram és el pas clau i un pel delicat fins a la propera expansió, una caiguda abans i el company ens cauria al damunt...per això la reunió es a l'esquerra...jejeje, així si cau no ens esquitxa!! El Pep s'ho agafa per la dreta i ha de rectificar per poder entrar a la canaleta, una vegada dins ja és un festival de canto i roca de primera.

Idílica tercera reunió.

Recuperem la tirada, el tram per assolir la segona expansió el trobo finot, l'hem agafat pel recte i queda un pel forçat, segurament de primer m'ho hauria mirat mes...superat aquest mur, la resta una disfrutada; per entrar a reunió haurem de flanquejar a l'esquerra, els companys aprofiten per "jugar" amb l'artilugi...i al Jaume qui l'assegura? sort que és fàcil jajaja.

Sortint del còmode refugi cap a la resta de via on l'escalada esdevè grimpada.

La veritat que el raconet on és la tercera reunió és per quedar-s'hi! quin luxe! però toca continuar, ara la qüestió s'endolceix molt i ens entretenim a fer didàctica de merlets per quan síguin realment necessàris. El Pep que acostuma a enfilar amunt sense posar res, disfrutarà fent pràctiques.

Dues tirades fàcils ens deixen al cim, tot pujant podem entrenar-nos llaçant merlets.

Dos bons merlets que podrem aprofitar, en trobarem molts mes...

Arribem contents al cim, la lògica de la via ens ha captivat, sempre anant a buscar la debilitat del mur, on millor presa hi ha, no sempre on és més ajagut, agosarada en el temps que es va obrir té una fama merescuda, tot i que mitificada en quan a la dificultat actual, la qualitat de la roca hi ajuda, ja que expansions, les justes.

Espectacular ràpel!

Gaudim de la vista de l'agulla i la fresqueta, avui el vent ens ha ajudat i no ha fet gens de calor, mes aviat fresca, el que ens ha fet anar ja en màniga llarga. Amb un divertit ràpel pel vessant Nord tornem a peu de canal. Ens volíem posar a la veïna Ludwing-Casanelles, però ho deixem per un altre dia, així la gaudirem tota, avui tan sols ens quedava temps pel primer llarg i la via es mereix fer-la fins dalt, farem provisió de plaquetes per un altre ocasió.

Ressenya d'el
El col.leccionista de vies

Ressenya de l'Eduard

Escalatroncs  i vídeo amb panoràmica circular

La Badalona de la Panxa, com la seva veïna del Gorro i tans d'altres Badalones és una mostra de l'escalada d'aquell temps, llegint la paret, buscant el millor pas, demanant-li a la paret pel seu punt feble...sempre lògica. Agosarada en el flanqueig, tota una aventura al seu temps, funambulista....mai exposada, però sense regalar-hi res, cal escalar tranquil acaronant la roca. Molt recomanable, si heu llegit fins aquí ja haureu endevinant que m'ha agradat i molt. Gens difícil de grau, però amb excursions aèries que ens poden fer dubtar, no ho dubteu i amunt que la roca fa la resta, que la disfruteu!