dijous, 10 d’octubre de 2013

Boy Roca a la Trompa de l'Elefant. Sant Benet. Montserrat.

És obvi el perquè del seu nom!
Després de la pluja rabiosa de divendres vespre, no teníem clar què ens deixaria fer el temps, tanmateix no podíem anar a ponent ja que havíem de ser a dinar a casa, amb el que ens presentem a Collbató, al Bar Muntanya a veure a quí trobem i mentre, anem decidint tot fent un mos, el destí. Trobem la colla de Badalona, Joanet, Toni, Jordi, també el Vicenç i amics...tots ens anirem distribuint, nosaltres fem cap al Monestir, ens posarem a la Boy-Roca, allà segur que el vent, és un esperó ventat, haurà deixat la roca ben apunt.
Un bon grapat d'escales a bon ritme i ja som il.lusionats i suats sota la Trompa!
Mentre aparquem saludem el Jordi Martínez i el Santos que van al Gorro a la Bella Easo, ells pugen per Sant Miquel i nosaltres escales dels pobres amunt, que n'hi ha un bon grapat; ja a Sant Benet, traspasem la porta de ferro i entrem a la vall de l'Elefant, a la dreta enllaça el camí que puja de Trinitats. Avui duem corda de 50 i ens enfilarem per la canal per reduir la llargada de la tirada, si anem amb cordes mes llargues es pot començar la via al peu mateix del camí, fent-ho així la pujada és mes gradual,  d'on comencem nosaltres és mes dret però aviat s'ajeu i vas fent fins la reunió, trobarem un bolt abans. La reunió és prou incòmoda i amb les peces ben rovellades ja, ai las!
Primer llarg, l'iniciem canal amunt, anem amb 50's
Si volem en aquest tram podem equipar força be amb Àliens i Tricams, jo vaig aprofitar per fer pràctiques amb els Tricams que hi quéden prou be.
Selectiva segona tirada
Hem arribat a peu de via ben suats, sobretot jo, però al solet s'hi està bé,  una mica d'airet ha fet que ja tingui la samarreta ben eixuta; és el torn del Toni, ara la via comença a guanyar verticalitat, cal sortir a la dreta a buscar l'esperó i progressar per la seva dreta, escalada obligada i amb la roca ja una mica relliscosa, cal escalar amb atenció i no córrer,  la dificultat baixa hi ajuda.
El Toni recuperant l'imponent tercera tirada

Bé, em toca el tercer llarg, m'haig de treure una espineta, fa uns tres anys que vam pujar, també amb el Toni, a fer la via hi quan era començant el mur vaig decidir abandonar,  desgrimpo cap a la reunió i abandonem, estava enfebrat i no em trobava be...vaig preferir baixar, el Toni ho va entendre, que pujar malament i patint...avui però disfrutarem!   encalço el pitó anagat i amunt, força tècnic i d'anar buscant els cantos bons, que hi són. Aconsegueixo fer uns quatre bolts en lliure, però se m'acaba la pila...i A-0 s'ha dit, llàstima ja que vaig trobant canto, passos en lliure i passos tibant de cinta, però els estreps es queden a l'arnés. Quina disfrutada! sovint el forat bo és fora de la línia de bolts i vaig fent esses per la paret per progressar, el balmat és punyetero de peus i de mans està prou be, llàstima que aleshores les forces són les justes, ara canto n'hi ha. L'entrada a reunió és maca i de tensió, en lliure, llàstima que és incòmoda, et queden els peus a caldo!
 El Toni de segon aconseguirà fer la tirada gairebé tota en lliure, però el desplom el venç i tiba de cinta! arriba amb dos botifarrons per avantbraços jajaja
Inici del quart i últim llarg per nosaltres.
Així com la primera reunió és incòmoda i s'hauria pogut fer uns metres més avall, o mes amunt, aquesta igual, uns 5 metres mes i hagués estat a peu pla...però vaja, suposo que a l'obrir-la la llargada de la corda manava. Continua el Toni per la dreta a buscar un gran còdol de peu i amunt, la verticalitat es veu interrumpuda per alguna feixeta, però es manté, la roca és magnífica i dóna confiança, amés podrem llaçar merlets o entaforar alguna peça en algun forat si ens fa falta. Arriba a la reunió i com que encara  queda corda continua fins al cim.
Tot navegant anirem trobant merlets i forats.
Quina disfrutada aquest tram, em delecto fotografiant les assegurances que ha posat el Toni, un bon camp de pràctiques sense massa compromís.
Merlets "acadèmics" camí del cim.


Ben content al cim després d'empalmar els darrers llargs.

Una vegada mes enfilats dalt de la Trompa.
Ha acabat fent un temps esplèndit, la via és molt estètica i la roca ajuda a la disfrutada, llàstima que l'esperó central no sigui mes llarg com a la GAM del Bisbe... Per baixar fem un curt ràpel fins al coll amb l'Elefant, es podria desgrimpar, però les preses són arrodonides i gastades...d'allà ramonage xemeneïa i a seguir les canals que ens tornaràn a peu de via passant per l'ermita de Sant Salvador. Saludem tot baixant a la Montse (Moliclimbs) i companya que estan també a la Boy i al Wolfgang que està fent cua a la Hauss de la Mòmia.
Al mític segon llarg de la Hauss de la Mòmia.


La Montse (Moliclimbs) i la seva companya que no han matinat tant.

Ressenya de quan la va reequipar en Pere Tutusaus i Anna


  • Pescador d'estels
  • Engrescadora línia, oberta el 1959 per en Josep López Boy i M Roca, restaurada el juny de 2008 per en Pere Tutusaus i Anna gràcies a una subvenció de la FEEC. Via ideal per a matins d'hivern sempre que no hi faci vent. Hi corre força aire entre xapes, excepte al tram central obert i equipat per a ser fet en artificial. La qualitat de la roca ens farà disfrutar oblidant-nos de les xapes. Grau consolidat i estreps si no voleu tibar de braços.

    9 comentaris:

    1. Bona escalada Jaume.
      Aquesta és una gran via que cal repetir de tant en tant !!
      Salut i a escalar

      ResponElimina
    2. Algun dia m'hi hauré de posar i que sigui abans que patini més!
      Veig que has estrenat fa poc uns Tricams (cues de rata en diem); realment van de meravella en els forats i fisures horitzontals; m'hi he penjat però gràcies a deu no hi he 'sacat'...
      Caram el Wolfgang com li fot!

      ResponElimina
    3. Felicitats, Jaume! Veig que vau disfrutar de valent!!

      ResponElimina
    4. Hola Jaume, jo el proper cop que la repeteixi em salto l'R3 :o)

      ResponElimina
    5. Marlets academics, tricams... pila total i disfrute total!! hehehe
      Enhorabona. :) Això si és disfrutar

      Quo... entrompat! :)

      ResponElimina
    6. Aquesta és de les que sembre et deixa un bon regust i això fa que de tan en tan s'hi hagi de tornar. Felicitats per la via.

      ResponElimina
    7. Ei Joan! una línia que crida l'atenció i que com be dius, no em farà mandra repetir.
      Sergi, la via val molt la pena, i sí les cues de rata ténen molt de joc aquí! El Wolfgang no para! ja veus.
      Moli, doncs potser val la pena, ja que la reunió és incòmoda pels peus i continuar uns metres mes deu ser una disfrutada.
      Gràcies Quo! Sant Benet dóna molt de joc.
      Ei Manel i Ita! i si amés tens la pila per fer el tercer llarg en lliure, ja deu ser una passada! com li dèia al Joan, repetiré.

      ResponElimina
    8. Una petita clàssica, llàstima que es faci sempre tan curta! Amb un únic llarg una mica exigent, sempre que hi he anat m'ha fet gust de poc!

      ResponElimina
    9. Hola Joan! realment les tirades prèvies són d'enllaminir-te pel regal del tercer llarg, però l'equipament i la roca fa que la disfrutis de valent tota. Com va la família?

      ResponElimina