divendres, 4 d’octubre de 2013

Free Light al Gorro frigi. Montserrat.

L'ombra dels Gorros sobre el Monestir,  per vegades que hi pugi, sempre em sorprendrà!
Aquest primer dimecres d'octubre podem lligar caps amb el Toni i cremar les últimes espurnes de tarda abans no s'escurci massa el dia;     fa temps que tinc al cap la Free Light del Gorro, ell justament dissabte passat l'acaba de fer, però no serà problema, ens intercanviarem les tirades i així ja l'haurà treballada tota, gràcies Toni!
Començant i estudiant el muret d'entrada a reunió.

A l'aparcament trobem el Joan
  • Joan Asín
  • i el Lambert assidus de les tardes dels dimecres amb els que farem l'aproximació plegats. Els deixem enfilant cap a la Magdalena inferior i nosaltres fem cap a la normal del Gorro, quan som a l'alçada de les cadenes ja hi som, la nostra via és just a l'esquerra de la Bella Easo.
    Vertical, potent, tècnic inici de la segona tirada.

    Començo, una excursió d'uns sis metres fins a la primera assegurança, actualment bolts! l'Agustí Cardona el 23-07 de l'any passat la va reequipar! un forat molt llaminer s'hi posa bé per un Àlien groc, aquesta serà la única peça que posarem en tota la via, ja que tot i les excursions que hi ha, la fermesa de la roca et fa oblidar l'aire que corre! cinc bolts en trenta metres i reunió; el darrer assegura el pas de la tirada: superar un mur força tècnic.
    El tercer es fa curt! quina roca!!!
    De la reunió estant ja veig que ara suarem, un mur ben vertical li espera al Toni, s'ho treballa prou be i amb l'ajuda d'una baga al peu surt a caçar la tercera xapa, d'aquí cal concentració, ja que cal escalar força i la dificultat afluixa, però no gaire...la paret mana i farem força esses per anar avançant. Es nota que la via es va obrir per dalt, una mica a la dreta hi trobarem millors preses, però no us penseu,  que això tiba, és un bon 6b o A-0 6a que és com aconsegueixo sortir-m'en però anant de segon.   Arribo amb els braços ben calentons a la reunió, com totes ben còmoda, i renoi quin muret! el Toni m'avisa que no vagi directa a buscar el segon bolt, que m'ho miri...i sort, que la cosa és força tècnica i de col.locació, molt estètic i amb una bona tibada per superar la panxeta, aquí afluixa i aprofito per recuperar l'alè que aquest tram m'ha fet treballar de valent...excursió amb roca d'escàndol i quan estic més concentrat, renoi, que això s'acaba, reunió! se m'ha fet curt!
    Al quart i darrer llarg haurem de vigilar en alguns trams la roca, elegant i erstètic.

    Mentre recupero el Toni aprofito per anar fent fotos als companys, els tenim davant per davant, la seva via es veu espectacular, dura, l'haurem de tastar. Tenim la Bella Easo just a l'esquerra, nosaltres fem directament amunt de la reunió, aquí encara allunyen mes les xapes, tres en 45 metres...sortosament la dificultat afluixa, com també la qualitat de la roca, cal escalar atent; a nivell d'un llabi descompost una ferma sabina es deixa llaçar. La continuació va a buscar el tram mes vertical per on la roca hi és mes ferma, ambientasso!! quina disfrutada.
    Tranquilitat i armonia dalt del Gorro.
    Tots els llargs ténen la seva gràcia i aquest tot i no tenir la millor qualitat de roca té un aire especial, m'ha agradat. Dalt trobem dos xicots gaudint de la pau i la solitud de la tarda, no fa gairebé vent, temperatura ideal, hem disfrutat l'escalada...que mes volem? em quedaria dalt, però no pot ser i enfilem la normal tot vigilant els companys que estan arribant a la tercera reunió.
    Una tarda ben aprofitada.

    Toca baixar...ho fem amb recança, s'hi està tan bé!

    En Joan i en Lambert treballant de valent a la Txiqui.


    Ja al camí ens aturem per veure els companys i acompletar el "book" fotogràfic que els hi estic fent!!! no tenim pressa i decidim que ens arribarem a peu de la Magdalena i així baixar plegats.
    Esllavissada propera a la via de l'Adrià i la Haus-Estrems, petita però que guaita quina força!


    Ressenya de l'Eduard

  • Escalatroncs modificada
  • Una via molt recomanable i que em fèia gràcia, em faltava...l'Òpera prima i la Bella Easo ja m'havien agradat molt i aquesta prometia emocions "fortes" i no em va decebre no! ja no recordava l'aspror i qüalitat de la roca d'aquest pany de paret. Cal però anar-hi amb ganes i amb el grau ben assolit, les assegurances són les justes, no es troben a faltar, la roca hi fa la resta. A la ressenya de l'Eduard hi he posat en negra el grau que a nosaltres ens va semblar.
     Una via que segur repetiré.

    6 comentaris:

    1. Pica una mica per a mi. Pot ser que la intenti alguna vegada, si hem trobo forta, jaja. Felicitats

      ResponElimina
    2. No pareu, aprofiteu fins les darreres llums. Quina joia escalar a les tardes a Montserrat, oi?? No ho deixeu.

      ResponElimina
    3. Molt bé Jaume,
      Pel que dius, aquesta no és de les fàcils del gorro. !!
      Salut i a escalar

      ResponElimina
    4. Oi tan que sí Trini! la roca hi és de tan bona qüalitat que la dificultat s'oblida.
      Manel, és que obeïm els teus consells....
      Joan, hi corre força aire per sota del V, però la roca és bona, bona, i els trams durs es poden fer be en A-0.

      ResponElimina
    5. Aproximació??? Bé, no faré cap comentari al respecte..... Es veu bona la via, llàstima que se m'hagin acabat les tardes montserratines!!

      ResponElimina
    6. Mes et val Joan jajaja!! la via és bona i la pots combinar amb la del Costat Bella Easo i,o Òpera prima per arrodonir una matinal de cap de setmana, ja veus que no tens excusa.

      ResponElimina