dilluns, 23 de setembre de 2013

Bavària a l'agulla Salvat Papasseït o Cua de Bacallà. Frares.


Just a sobre la Font de l'Esllavissada, una mica a la dreta comença la via.
A principis de mes, concretament el dilluns dia dos de setembre quedem amb l'Anselm per fer una grimpada; no tenim l'objectiu massa clar cap dels dos i finalment decidim fer una bona caminada fins a la Cua de Bacallà on la Via Bavària oberta el 7 de novembre de 1999 ens espera! (Verena Masius i Xavi Vidal). Triem anar per Can Massana, coll de les Portelles, Refugi d'Agulles i Pas del Príncep d'on ja baixem a buscar la Font de l'Esllavissada abans de Coll de Port.
La única franja dolenta és per on començarem!!
Havíem llegit que la via tenia una roca excel.lent (Escalatroncs) però la veritat que el començament no fa l'honor, trencadissa i saltarina, a mí em va recordar el meu Sant Llorenç, jajaja! vertical i finot amb les preses justes i el grau ajustat, tan que ho deixo estar i tibo de cintes A-0. Els tres primers passos m'els menjo així! i ja continuo en lliure, però no si val a badar que la cosa és finota i les xapes ara no són pas a tocar! a mesura que m'enfilo baixa la dificultat així com augmenta la distància entre xapes, amb sorpresa veig que n'hi una mes de les que marca la ressenya;    entrada terrosa a buscar la reunió que és en una canal sota una xemeneïa.
Arribant a la primera reunió després de treballar-nos la monolítica placa inicial.


Empotrament per on començarem el segon llarg, divertit!
Ara és el torn de l'Anselm, es penja la motxilla de l'arnés i amunt, és senzill i amb molt bona roca, amés ben assegurat però fent escalar! bravo pels aperturistes; potser el deixar la xemeneïa és on cal mirar-s'ho mes...després un parell de murets on cal pujar per on la paret ho demana deixant de banda les expansions.
La tercera tirada té un començament picantó, per navegar per un mar de còdols amables després fins la reunió
La segona reunió és en una feixa sota un mur vertical, per continuar em toca flanquejar a la dreta a buscar una assegurança just on el mur flaqueja; pas clau! de no caure ja que aniríem a parar a la lleixa! pas de tècnica i força alhora, on una vegada aixecats cal continuar amunt, no hi ha marxa enrera, sortosament la roca és superba i trobareu un merlet punxegut que jo vaig utilitzar per assegurar la continuació, aquí sí que hi ha bones excursions!! De seguida la paret afluixa i l'excursió fins a la reunió és plaent, de tan en tan trobes alguna expansió, què més volem?
Penúltima reunió sota el cim
Ens hem oblidat la ressenya al cotxe!!?? i no sé veure cap on va la via, amb el que veïent l'aspecte de la roca de la dreta decidim anar pel mes senzill, per l'esquerra, i en una senzilla grimpada ja som al cim; hauríem d'haber anant per la dreta que s'allargava una mica la via, però no vàrem veure dues expansions que hi ha, que d'haber-les vist hauríem seguit, ben segur!
Del cim admirem la regió d'Ecos, al sud.
Malgrat ser una via prou curta ens ha agradat, és variada, placa, xemeneïa, passos de bloc, excursions....i tot això en un entorn fantàstic, ah! i la solitud! érem ben sols...quina diferència amb la cridòria dels Graus...
Acalorats dalt la Cua de Bacallà.
Baixem caminant seguint unes fites que ens porten al collet entre la cua i el Bacallà, d'on anem cap a l'oest tot seguint traça lleu, passem sota l'agulla gran del pas del Príncep i retornem al camí. Li dic a l'Anselm d'anar a veure el peu de via de la Joan Cervera, una via dels Masó que encara no he escomès....tot perquè la primera assegurança és molt alta, el peu de via trencat i la roca del começament, trencadissa i fràgil...m'ho torno a mirar, ja havia vingut amb el Toni i el Josep fa temps, i sí aquí hi ha trampa!!! cal venir amb "canya" o fer un pas de Casteller, jajaja em prometo tornar-hi ja que les tirades de dalt les hem vist molt atractives.
Ressenya del Coleccionista de Vies
Ressenya de l'Escalatroncs

  • Eduard
  • Una via que no us deixarà indiferents, en un entorn magnífic, allunyada, però no pas tan, i que podeu aprofitar la caminada per fer-ne algunes altres veïnes (consultar Escalades als Frares Encantats de l'amic Brugarolas).

    7 comentaris:

    1. Lloc tranquil, i força interessant. Explicació molt acurada. Felicitats Jaume!!!

      ResponElimina
    2. Sembla més una excursió que una escalada, això! Però es veu prou interessant.....

      ResponElimina
    3. Molt bé Jaume,
      Aquesta encara la tinc a l llista d'espera!
      Per la orientació que te deu ser una bona opció per un matí d'hivern

      Salut i a escalar

      ResponElimina
    4. Hola Joan, doncs sí! ara a la que li tinc mes ganes és a la dels Masó jejeje.
      Manel, el lloc és idílic i la passejada per arribar-s'hi una lliçó de geografia Montserratina.
      Home Joan (Gat) una cosa no treu l'altra, o és que no t'agrada caminar ara? la veritat que ens venia de gust aquesta llarga aproximació.
      Joan B. via ideal per l'hivern, però atenció folre polar per la primera reunió que és ben a l'ombra i si fa ventet no vegis! quan hi vagis aprofita per fer la del costat dels germans Masó.

      ResponElimina
    5. Un altre dilluns escalant? !Vaja! ...Ja m'explicareu com es confabula això "punyeterus"!

      Quo... Amb una mica d'enveja!!! ... poca... però "amb"
      :)

      ResponElimina
    6. Ei Quo, sí un dilluns escalant, però perquè dissabte va tocar treballar tot el dia....les guardies ténen això!

      ResponElimina