Estrenem la Josep Alaix. Nova via a La Falconera de Sant Llorenç del Munt.

La via puja pel vessant esquerra de la impresionant paret de la Falconera.

Fèia força dies que no quedàvem per fer una grimpada amb el Jordi, ens truquem i quedem que sortirem aquest dijous a la tarda, no tenim l'objectiu massa clar i quan el passo a buscar em sorprèn amb una ressenya d'una via acabada d'obrir pels germans Masó; la via és dedicada a un peoner de l'escalada a Sabadell amb el que encara vaig poder coincidir escalant quan ell ja era molt gran i es troba a la Falconera, monòlit impresionant que em sento molt meu...vaja que no ens ho pensem gens i cap a Matadepera falta gent.

Al primer llarg haurem de "negociar" amb la roca dubtosa

Per arribar a la Falconera cal seguir la carretera que de Matadepera va a Manresa passant pel Coll d'Estenalles, passat aquest, en un revolt molt marcat a la dreta podem deixar el cotxe en una petita explanada; d'aquí seguim un corriol direcció nord fins que som a l'alçada del PUjol Pla de la Mata, turó que ens pot fer confondre amb el nostre objectiu, el camí deriva a l'esquerra i entra en un bosquet, al mig trobarem traces de sender a la dreta, potser trobeu una fita. Es continua el camí ara ja ben fresat, flaquejarem una mica tot seguint traça fins a un punt on som davant la paret i hem de baixar per un engorjat amb l'ajuda d'una corda; en aquest punt comença la nostra via.

Emergint del tram mes vertical de la segona tirada.

Avui comença el Jordi, la veritat que el que tenim al davant no és gens atractiu, roca bruta i trencadissa...engrescador!!jajaja però ja sabem que aquí és el que ens trobarem....i explica el perquè no hi habia cap via encara...jejeje aquests nois trèuen petroli d'on no n'hi ha! Un flanqueig senzill però no rellisquis, i munta reunió d'una ferma Alzina. Al davant ja veig el segon llarg, un mur vertical que farem en artifo, començo: enfilat sobre una altra Alzina puc xapar les dues primeres assegurances, ganga i d'aquí amunt en artifo; es pot fer en A-0 però trec l'estrep per no cansar-me massa fins un pas que allarga força, aquí cal tècnica i penjo els dos amb el que xapo còmodament a gairebé últims. .

Punyetero darrer pas per entrar a la segona reunió.

Surto a un diedre obert que acaba en una cova, aquí si pot posar un Camalot si es vol protegir el xapatge, però els porta el Jordi...aquí la ressenya marca Vè...collons cinquè, palpo un apresa i...avall, una altra i el mateix...de peus no estic be amb el que acabo posant l'estrep per abastar el seguent bolt, buff fins que no es sanegi! d'aquí entrar a la reunió també demana un pass de decisió i confiança amb la roca...i la veritat que massa confiança de moment no m'està donant.

Còmoda segona reunió, detall del "mini pot " de piulades.

Arribo a la reunió i miro la continuació, sembla millor, li poso la primera cinta al Jordi i l'aviso que recupero. Una vegada junts, mirem el "mini pot" de piulades, curiosament la llibreta no té cap anotació, sembla que la humitat ha esborrat l'escrit o el dibuix de la primera pàgina...sembla que hem fet la primera repetició! per l'estat de la roca m'ho crec, cal que es sanegi força encara.

Inici del tercer llarg i el Jordi estudiant la roca.

És el torn del "Cuc", flanqueja a buscar la primera cinta, d'aquí cal enfilar-se per roca "secretiva"...no s'està de punyetes i tiba de cinta per xapar la següent, és finot i la veritat ben poca confiança tenim després del festival de còdols voladors que portem fins ara...superat el primer muret el perdo de vista, la via ara perd verticalitat, però també assegurances, escolto remugar el company! ves Jaume que si volo, volaré molt!!! Per sort no vola i m'avisa a l'estona que ha xapat una peça bona, ole!!

Esforçant-se per sortir del tram vertical sense arrencar massa "muntanya"!

Reunió! bé, em toca, desmunto i m'hi poso, de segon puc arriscar i m'ho trec be, però la veritat que és finot finot, el grau fa de mal dir, tot depèn de la confiança que li agafis a la paret... superat el tram dret veig la resta, deu n'hi dó com allunya i com n'és de trencat això...ara trobo dos bons forats on podria haber posat uns bons Camalots! així la cosa esdevé més humana.

Satisfet a la tercera reunió, sota el turonet cimal.

Retrobo el Jordi, està content! ens queda el mugronet final, si es volgués d'aquí ja e spot abandonar caminant la paret, però volem acabar la festa, i quina festa! els germanets ens han regalat un nou tram entre la Estenalles i la Som i serem, el localitzo i renoi! com s'enfila un per aquí, és balmat i les mans no són bones...m'ho miro i remiro i penso com s'ho hauran fet ells...un pas d'esqueneta o similar, segur! Jordi aguante'm una mica i amb la seva ajuda aconsegueixo posar el peu a la única presa bona! bé ja m'he enfilat, ara a estabilitzar-se i a buscar la xapa, fet i ara? l'altra és molt amunt i recta és ben vertical amb còdols sospitosos...

Arribant al cim per la Som i serem, deu n'hi do amb la variant d'entrada oi Jordi?

Flanquejo a la dreta per on puc enfilar-me tot vigilant on poso els peus, arribo a una fisura horitzontal on el Canalot de l'1 hi queda molt be, flanquejo a buscar el bolt, quan torno a trèure el Camalot un bolo de peu es suicida! ufff sort que estava ben agafat de mans! Entronco amb la Som i serem:  un burí mes que rovellat, sembla que formi part de la roca, ho marca i d'aquí a resseguir la berruga cimera amb atenció vigilant de no tibar fort i que no baixi tot!! no és broma no, i si no ja m'explicareu.
 Un Àlien i un Camalot dónen la dosi de tranquilitat per fer aquesta revoltada, si en aquest terreny podem parlar de "tranquilitat". Eufòric surto al cim! quis pebrots teníen aquesta gent (Alaix i companyia).

Mes que contents al cim de la Falconera, al fons el Montcau.

Recupero corda i aviso el Jordi que pugi, però com pujarà! no he pensat a deixar una baga força llarga i ell no té qui l'ajudi des de sota...no ens diem res, jo l'apiano ben fort i noto que va pujant, és un gat vell el Cuc i se'n surt molt be! Quan treu el cap per la berruga ens fotem a riure, quina tirada més podrida!!! tanmateix quan la roca es sanegi quedarà una variant molt directa i estètica, que ho és, entre l'Estenalles i la Som i serem.

Montserrat, omnipresent des del nostre Sant Llorenç!

Aprofitant la vella instal.lació cimera fem un curt ràpel fins al peu d'aquesdta tirada, d'aquí caminat a ponent es pot baixar caminant, desgrimpant unes codines encarades a Montserrat, que s'acoloreix de mil colors mentre el sol es pon.

Atractiva ressenya oferta pels germans Masó i que podreu trobar a

Santllors.com

Una via que no és de les millors de la Falconera, però que val la pena si acceptem la roca com és, que obre un vessant fins ara verge, si hi aneu veureu que ja s'hi està equipant una altra línia mes directa; si ens ha agradat? molt, si la recomano? depèn...no hi trobareu bona roca, tampoc assegurances a dojo, però sí que hi trobareu solitud, una línia bonica, aventura....vosaltres mateixos, jo hi he disfrutat, m'he emprenyat amb els còdols voladors, he xalat amb la línia de sortida, he passat una mica de por...també, però en general m'ha agradat! però els que em coneixeu ja sabeu que a mí m'agraden totes, o gairebé totes!