dijous, 1 d’agost de 2013

Lucky-Jom al Balcó de la Lluna. Santa Cova. Montserrat.

Les per mí desconegudes partes de la zona de la Santa Cova-Balcó de la Lluna.
Aquest estiu estem podent aprofitar prou les tardes i la feina se m'acumula, ens hem divertit al Diedre Bonnington, al Dàtil menjant-nos el Bacon, a la Buriles Rojos, ara ja no buriles i ja no rojos..., a la Tasmània i la darrera ha estat el passat dimecres 24-07-2013 a la zona del Balcó de la Lluna, a la Santa Cova, zona desconeguda per mí i que fèia temps que volia conèixer.
 Passo a buscar el Toni el migdia, fa força calor, enguany ha tardat però ara la xafogor és intensa i no afluixa! Podem, aparcar el cotxe força amunt i ja ens tens ben carregats, cal dur moltes, però que moltes cintes...caminant pel mig dels turistes que baden tot comprant mató i mel...el sol ens bat de valent mentre desfem les escales cap a la Santa Cova.
En un marcat esperó on el camí canvia de vessant, surt la via, un bolt força alt ens ho confirma.
Un dels atractius d'aquestes vies és que l'aproximació i el retorn són en baixada, tanmateix però això no és ben cert, ja que cal fer una mica de pujada per arribar a la Santa Cova; abans però agafarem un trencall a l'esquerra senyalitzat i que marxa cap a Collbató. Passem sota l'edifici i el deixem enrrera, tenim al davant una fondalada, el nostre destí és a l'esperó del fons on es veu que el camí gira entrant a l'ombra. El peu de via és just a on el corriol canvia, la paret comença a peu de camí, si ens hi fixem veurem un bolt força amunt a uns deu metres...i a sobre podrem veure la planxa perfecta del segon llarg.
Magnífica i monolítica placa de la segona tirada, on cal anar-hi amb els nervis trempats!
Avui començarà el Toni, ell ja ha fet la via amb el Jordi Martínez i aleshores va començar el Jordi. D'entrada la llunyania de la primera assegurança ja ens avisa que això ens ho haurem de guanyar: per sota del Vè poques assegurances trobarem...sempre i que la roca sigui bona, on aquesta és trencada no cal patir ja que és ben protegida. La paret és discontinua i passarem de la millor placa al tram més trencat que us pogueu imaginar, diedres vegetats i murs extraplomats...terra solta...aventura assegurada i que a mí personalment em va encantar!! un tram compensa l'altre vaja i el conjunt val la pena, altrament abstenir-se.
 Culminat el primer esperó s'ha anar a la dreta i no enfilar-se gaire, ara cal negociar entre roca dubtosa, un pitó amb anella ajuda a tranquilitzar l'ànim jejeje. Entrada terrosa a reunió i som a la PLACA que per si sola ja justifica venir a fer la via!
Després d'una placa compacta com poques, l'entrada a reunió és un camp de "papates".
El Toni avui me l'ha regalat; surto de la reunió i un bolt i després...el desert JAJAJA i no és pas fàcil no, cal flanquejar a l'esquerra i fer un pas d'equilibri per abastar les ara sí, bones preses, i continuo sense veure el següent...i és que és a uns 7-8 metres encara! puja puja que la presa és molt bona, i sí que ho és però la por també JIJIJI que quan l'escalador canta és " porque tiene los cojones en la garganta" refrany popular! mira per on un bon forat on un camalot 0,75 o un 1 quedaria de fàbula, hi poso l'Alien mes gran que porto, no queda be però aconsegueix tranquilitzar-me, com sóc! i certament quan més amunt millor roca, li faig un petó al bolt quan el xapo!! i el següent, alça, no és tam lluny com l'altre, aquest almenys el veig, però vaja excursió! sortosament ara ja sóc força mes amunt i la caiguda seria neta. Tanmateix m'invento un merlet i amunt. Això ja perd verticalitat i vaig superant ressalts fins entrar a la reunió on cal vigilar de no apedregar el company. Uns cinquanta metres amb set cintes! sort que la roca és boníssima i que es pot, amb imaginació, protegir en alguns trams.
Còmoda segona reunió amb les plaquetes ben rovellades per corrosió galvànica!!

El Toni preparant-se pel pas clau del tercer llarg, un bombet punyetero!
Mentre recupero el Toni miro la continuació, d'entrada no veig per on pot anar, tinc al davant un mur vertical que acaba amb un bombet, al capdamunt hi descubreixo una xapa! S'hi posa el Toni, tram vertical amb bona presa fins a sota l'extraplom, ull a no caure abans de xapar! ara cal estudiar com aixecar-se d'aquí, és un pas de V+ molt finot de mans i amb els peus amagats, costa trobar-los. Li surt net! olé! que no és gens fàcil, atenció als següents metres i afluixa de cop entrant caminat a la reunió. Em torna a tocar i quan semblaria que hem d'anar per la placa la via ens porta en un flanqueig a l'esquerra entre matolls i terrasses a buscar un diedre vertical, té la seva gràcia entrar al diedre i una vegada allà veig amb alegria que hi ha algun bolt a banda i banda; escalada atlètica, en diedre agraït que m'entusiasma o potser és el fet de pensar que l'hauria de fer a pel i trobar-hi força bolts m'ha captivat...JEJEJE. Al capdamunt una rampa abocada a la timba  que ressegueixo, em deixa en un replà on trobo una plaqueta, si aneu amb cordes de seixanta val la pena continuar fins al mur de la cinquena tirada com vaig fer jo, ara sí, arrossegant la corda com si fossim un estibador del port!
Comodíssima reunió, ara li tocarà al Toni el llarg d'artifo o 6c/7a que no és el nostre cas...són gairebé seixanta metres pels que hem hagut de pujar 32 cintes expres!!!
Llarga, llarguíssima cinquena tirada on ens caldran 32 expres !
Amb la xafogor que ens està fent tot i estar a l'ombra, cal prendre-s'ho amb calma, no abusant a l'inici si no volem punxar! el primer tram desploma una mica i cal bona tècnica d'estreps però tampoc anar a últims com he llegit en algun lloc, sempre hi ha algun canto bo que ajuda a anar progressant mig en lliure-artifo. Superades les deu primeres cintes el mur perd verticalitat donant un respir, per seguidament tornar-hi fent però ara un ascens en diagonal a l'esquerra; En aquest tram ja cal anar fent sortidetes en lliure i l'estrep es pot substituir per l'A-0. Acabat el flanqueig s'enfila novament recta amunt a buscar un diedre a la dreta que ens deixa a la reunió. Algun bolt és amagat entre la vegetació de la dreta.
Arribo a la cinquena reunió ben content, mentre assegurava el Toni gairebé m'adormo, i és que es fa llarg, llarg! però ja ens queda poc i ben carregat enfilo el darrer tram: rampa trencada on cal acaronar les preses, de mans i de peus, vaja com si estigués al meu estimat Sant Llorenç...per entrar a un diedre obert amb el fons ben tapat de vegetació, gairebé em deixo de xapar un bolt que els matolls han engolit! ben obert de cames em vaig enfilant, és divertit i la roca no tan dolenta com sembla, si t'abstreus de la gran quantitat d'herbes que tens a sota, doncs que val la pena! Cal passar al pany de paret de l'esquerra, aquí em toca la creu de la moneda....terra solta i arbustos, quina cac...! no sé com aconsegueixo enfilar-me sobre uns pans de terra tibant d'unes branquetes de Romaní, ben flairoses per cert! Ja caminant i estibant de la corda que frega molt trobo la reunió cimera!
Cansats i satisfets ja al camí de Sant Miquel, fosquejant!
Sortim de la paret caminant per entre còdols fins un replà on ens desequipem, són 2/4 de nou i la llum ja va de baixa, han estat 265 mtrs ben entretinguts! A les cinc ens hi posàvem amb el que en unes tres hores i mitja ho hem enllestit, ara cal no adormir-s'hi i buscar el camí de Sant Miquel: per corriol entre matolls remuntem en direcció oest i finalment al sud per trobar el camí de les Bateries d'on en un moment som al camí de Sant Miquel a Sant Joan, tot baixant trobem els companys Joan Baraldés(Sisbemesanapren) i  Miquel (Mikimiau) que tornen de Gorros on han estat més frescos que naltros.

Ressenyes que hem d'agraïr a:


  • Balcó de la Lluna
  • i a
  • La Noche del Loro
  • Si em pregunteu per la via, ja ho heu llegit, a mí m'ha agradat, ara cal tenir en comte algunes coses: No és una via homogènia, alterna trams molt bons amb altres de "cutres", és equipada amb alegria on la roca ho permet, el que suposa assumir trams molt exposats en el cinquè grau, mentre que en trams trencats no haureu de patir. Us ha d'agradar escalar en roca dolenta i fins i tot entre arbusts, té el seu encant! heu d'assumir carretejar 32 cintes si voleu deixar tot equipat el cinquè llarg, o bé anar traïent cintes a mesura que ens enfilem amb el que el segon ha de ser prou solvent! És un Ying/Yang a cada tirada, trams que enamoren amb trams delicats, no us deixarà indiferents.
     A l'ombra de tarda però al ser força baix el cingle no s'hi troba la marinada de Gorros amb el que passareu caloreta, millor esperar que refresqui una mica.

    7 comentaris:

    1. Noi, estas molt fort. Nosaltres fen vies de IV com molt i tu aquestes tan fortes, estem acabats. Felicitats noi. Fins la propera.

      ResponElimina
    2. Enhorabona, aquesta és la clàssica de zona,

      ResponElimina
    3. Bonica via, Felicitats!!!. Nosaltres la vàrem fer acaba d'obrir i no ens han quedat ganes de repetir-la, però qui sap...

      ResponElimina
    4. Felicidades, No paras nunca...., via a via las guapas !

      ResponElimina
    5. Doncs a mi em va agradar, aquesta via, la vaig trobar divertida i gens extrema. I sobretot, amb una aproximació molt relaxada, encara que no sigui estrictament cert que sigui sempre de baixada!! Ara, potser no feia tanta calor, que a la foto se us veu molt fotuts!!!

      ResponElimina
    6. Salva, Trini, que els IVarts de Dolomites són d'allò millor i mes forts del que sembla!! aquí ningú està acabat mentre quedi il.lusió per enfilar-se, sigui el grau que sigui, una abraçada amics.
      Joan, tens tota la raó, que el que hi resta és més de feina i grau!
      Manel i Ita, si fa tans anys potser ja toca repetir-la...tot i que n'hi ha de millors...jejeje
      Lagarto, es fa el que es pot i sí mirem de triar les mes "guapes"!
      Gatsaule, hi vàrem patir força calor, la foto no enganya! tens raó en que no tot és baixada!

      ResponElimina
    7. Felicitats Jaume. Tinc molts bons records d'aquesta via, sobre tot del segon llarg...

      ResponElimina