 |
| El Toni analitzant la tirada que li toca... |
12 de Juliol de 2013.
Fa molta calor i cal buscar parets a l'ombra, i quina paret millor per una tarda que el Roc de la Palleta? El Toni tenia pendent la Tuaregs, jo la tinc feta, però fa molts anys, poc després que fos oberta i ara fa ja d'això sis anys...amb el que enfilem el Torrent de l'Artiga Baixa, al que accedim poc després de l'aparcament del Serrat d'en Muntaner i la Pastereta, deixem enrrera el trencall de la ferrata de les Dames i remuntem cap al Torrent de l'Artiga alta. Passem entre la Paret de l'Esperança a l'esquerra i el Pollegó est tot seguint un viarany perdedor, amb alguna fita que ens orienta, al fons el magnífic pany de paret de la Palleta, no té pèrdua; continuem enfilant-nos tot seguint la base de la paret de l'Esperança fins trobar un tram força costerut on unes cadenes ajuden a superar un tros força aeri.
 |
| Paret vertical i tècnica on cal colocar-s'hi molt be |
Ja som a peu de via, tot i mirar de pujar amb la calma, estem ben suats, l'aproximació és atlètica! sortosament en aquesta raconada sempre bufa airet i no hi toca gens el sol. Estem sols, amb tranquil.litat anem preparant els trepants, el Toni avui començarà, no li agrada, però li ha tocat! jo vull fer les tirades que l'altre cop vaig fer de segon...
L'escalada d'aquest primer llarg és exigent, al Toni li costa, va encongit, però poc a poc li va trobant la gràcia i el vaig perdent de vista; la via està molt ben assegurada tot i que cal escalar entre elles, mai tan però com a la seva veïna Tomàquets d'amagatotis.
 |
| Segon llarg, IMPRESIONANT, desitjaries que no s'acabés. (Foto d'anterior escalada) |
La primera vegada que vaig fer el segon llarg em va tocar de segon i tenia la idea que les assegurances allunyaven...i això em tenia intrigat, certament allunyen una mica mes que al primer, però quan m'hi poso xalo de la roca que trobo, quins cantells, quina roca, quina verticalitat! disfruto de valent i quan arribo a la reunió crido de content, tan de bo aquest tram no s'acabés mai!!
 |
| El Toni traïent el cap després del tram vertical |
Recupero el company que també gaudeix de valent! ja a la reunió es prepara per sortir al tercer, aquest de caire diferent , perd verticalitat però no bellesa, un primer mur ben dret a la sortida i un altre abans d'entrar a la reunió.
 |
| Divertit tercer llarg, on cal navegar. |
Trobarem un clau en una fisura i llavors dalt del segon mur un bolt; cal anar amb atenció aquí, ja que la roca tot i ser bona ja no és excel.lent...i és que la Palleta ens malacostuma!
 |
| Tercera reunió sota el deliciós mur de sortida, entrada forta! |
L'arribada a la darrera reunió és plàcida i mentre m'hi acosto em vaig mirant la continuació on hi trobarem una sortida de 6a+ segons la ressenya...de segon va sortir amb el que avui cal veure que tal...xapar el primer bolt és senzill, però el segon ja costa més, el xapo i no veig la seqüència, desgrimpo i m'ho torno a mirar...el Toni m'aconsella mes aprop de la reunió i així ho faig, una tibada que deu n'hi dó i ja engrapo la bona, d'aquí ja s'endolceix, millora de peus i quedes en una plataforma d'on amb calma es surt fàcilment, vaig ben concentrat, tan que em salto el darrer bolt, que supleixo amb un Àlien i reunió.
 |
| Darrers metres per arribar dalt. |
El Toni també treu el pas, està content i ja el veig acostar-se, ha valgut la pena la calorada de l'aproximació, ara aquí dalt s'està molt fresc tot i que el sol hi toca, únic punt de tota la via però!
 |
| La Palleta no defrauda, hem quedat ben satisfets! |
A l'anar amb cordes de seixanta en dos ràpels som baix; una cordada està fent la primera tirada amb el que mirem de no molestar-los gaire.
Pel fons del torrent veïem que hi ha cordes instal.lades i decidim baixar per allà, és menys atlètic que el camí de pujada i es fa prou còmode, la làstima que el segon ressalt no el podem superar, o no sabem i tornem al camí de pujada, tanmateix ens hem estalviat el tram mes complicat. Avui sorprenentment no hem vist cap Cabra!
Molt bona via, per disfrutar de la roca i no pensar en les assegurances, escalada esportiva en paret, recomanable, pel lloc, la roca i la línia. Ara caldrà tornar per fer la Tomàquets que tinc a mig fer i que caldrà acabar.
Felicitats per la via! D'altra banda, també tinc la tomàquets a la meva llista de pendents...
ResponEliminaEsteu molt forts, les vies més baixetes de graduació, per mi. Felicitats
ResponEliminaQuina diferència amb la Tomàquests, eh! Aquesta és per escalar amb calma i sense patir! Celebro que et sortís el darrer pas, quan hi vaig anar, ni el vaig intentar!!
ResponEliminaEs verdad, Tomaquets...., es para sufrir, No olvido ..., Tuaregs es para disfrutar, la primera vez, bajamos desde R-2 con diluvio, Felicidades por la via.
ResponEliminaBona via i ideal per la tarda. Ja fa uns anys que la varem fer. Felicitats
ResponEliminaM'ha agradat això d'aproximació 'atlètica'.
ResponEliminaAquest 6a+ de la sortida de l'últim llarg no deu ser obligat, no?
Ei Petrus! La Tomàa altra cosa, un pel menys difícil però més compromesa...amb el Joan tenim pendent acabar-la!
ResponEliminaTrini, Salva, gràcies, tot és posar-s'hi, segur que disfrutaríeu! bona campanya per Dolomites!!
Joan G. com li dèia al Petrus, tenim deures pendents!! a veure si passat l'estiu hi tornem.
El pas de sortida és molt de col.lació, ara que tú amb l'alçada que tens gairebé arribes a les preses bones!
Lagarto, és com dius ben be!! jajaja el primer llarg de la Tomàquets el vaig fer de seguro en seguro.
Manel, Ita, la qualitat de la roca de la Palleta es mereix mes d'una visita.
Sergi, la raconada de la Palleta és de les que agraden, l'aproximació, selectiva, per dir-ho d'alguna manera...indret ferèstec i atractiu alhora dels que t'agraden, i no el pas de sortida no és obligat, el tram difícil és molt ben assegurat.
Bon dia Jaume!
ResponEliminaUna via molt maca. M'he estat mirant el blog i ja veig que no pareu mai. Soc en Joan Picola i em van dir que em podia posar en contacte amb tu per aquí. En fi espero que podem quedar un dia per anar a Escalar o el que sigui.
Fins aviat!!
Hola Jaume, molt bona. Aquesta la tinc pendent. Enhorabona per la via!!
ResponEliminaEi Joan Picola! quan vàrem pujar a veure els teus avis i ta mare em va comentar que estaves molt fanàtic amb això de l'escalada ja li vaig comentar que hauríem de quedar per escalar plegats; quan baixis per Montserrat si vols fer alguna via clàssica fes-me un truc, el número el ténen els teus avis, i quedem. Fins aviat.
ResponEliminaLluís, aquesta t'agradarà segur, l'aproximació i la zona són molt fermes, ara cal anar-hi amb ganes que el grau és d'esportiva, vaja que no hi regalen res...ara la roca és tan bona que no es pateix gens. A veure si t'acostes pel campament de la UES.
Me la guardo per després de l'estiu ;)
EliminaJa m'agradaria venir a fer-vos una visita al campament però no tinc vacances aquest any. Gaudiu-ne molt! Escolta, portareu una tenda amb la que podeu pujar al cim del Mont Perdut i dormir-hi a dalt! Bones vacances.
Molt bé! Doncs aviat tindràs noticies meves.
ResponElimina