Arts eròtics a la Mamella. La Plantació. Montserrat.

La cara sud de la Mamella on el contrafort ens acosta a la deliciosa placa del segon llarg.

Fèia dies que volíem coincidir, però ha costat lligar-ho, finalment aquest dijous a la tarda ha estat el dia. Trobar una via que ens ompli a tots tres era difícil, però l'amic Josep

Mohawk

 ens proposa la Arts eròtics a la Mamella, una via qualificada com tot un repte encara vigent, exposada, amb poques assegurances i grau ajustat...tot això concentrat en el segon llarg una placa fantàstica que acaba en una àmplia fisura, molt ample, però que molt ample...Guia de la Plantació Díxit!

Herbós i curiós començament on podrem progressar en diedre o en oposició.

El Josep el tenim convalescent, però amb ganes de canya!! el deixem anar al davant tot marcant el ritme cap a la Plantació, cau un sol de justícia a les cuatre de la tarda i la suor regalima per la meva cara...renoi amb el "coix" com gamba!...decideixco posar-me al davant i tranquilitzar la marxa que queda força;   entrant a la canal dels Llorers faig anar els companys per una drecera que salva el primer tram de graons i ens deixa al peu de la Infíniti, però renoi, fa temps que no hi passo i em perdo  havent de fer una mica el senglar...em sembla que algú no em voldrà mes de company...finalment però sortim de la selva i encarem la canal que passant per sota la Somiatruites ens deixa als peus del Roc de Sant Cugat, la Mamella és al costat, però ens tocarà arribar-nos al peu de via  Carisma i remuntar la canal que la separa de l'agulla Jaume Mata; els aritjols s'han fet senyors de la mateixa i haurem de fer la Cabra per superar-la!! i jo que vaig fent punts!!??jajaja.

reunió de tres burins en prou bon estat, còmoda.

Ben suats, almenys jo, arribem al peu de via, des d'aquí es veu la cosa assequible, comença a caure el MITE!!! Com que el segon llarg és pel Josep jo m'he demanat el primer, vaja, el mini primer, una xemeneïa-diedre de 15 metres, que per allargar-ho una mica començo ja des del mateix coll i així sembla que escali una mica mes. És  brut d'herba i terra, però una vegada dins la roca hi és bona. Començo en diedre per mes amunt en ramonage còmode i senzill entrar al replanet de reunió. Reunió amb tres burins que es veuen prou sòlids, còmoda per tots tres.

Atent al company!

Recupero els companys, algú s'ho fa amb les esportives, així els gats no s'embruten oi? mentre recupero localitzo el primer burí força amunt, però es veu assequible, el següent ni ensumar-lo...

El Josep passejant-se per la placa!

Acaba de trobar el segon burí!

El "Gran Jefe" comença la tirada de la via, es veu amb força canto i la roca prou bona, abans del primer burí havíem llegit que s'hi podia posar un Camalot, però no li cal i el xapa tranquilament, és mig sortit diu! vaja, per animar oi? ara la cosa es complica una mica, una franja vertical amb bones mans i peus mes escadussers, en un bon forat, ara sí,  hi posa un 0,5 que queda a caldo! la llàstima que és una de les millors preses del tram!jajaja. Es suavitza la cosa i un gran merlet que llaça, tot és acabar de posar-lo que a la dreta troba el segon burí!! fora merlet i amunt que la dificultat afluixa;

Encarant la fisura, on a l'inici ha trobat un bon pont de roca.

Arribant a la fisura hi ha un bon pont de roca, bé! ara toca enfilar-se resseguint el sostre-fisura, aquí la roca és agraïda i fa de bon fer, en un moment es col.loca a la fisura i la ressegueix, s'ho mira i remira però amb la ferralla que portem no es veu possibilitat d'assegurar (dúïem fins al 3 de Càmalot, es recomana un 4...) així no pot posar res fins al final en el que s'estreny i un nº2 queda molt be, ben al fons de tot oi Joan?

No ha pogut protegir el flanqueig i just abans del clau pot posar un Camalot del 2!

Queda ara un tram vertical d'aspecte tètric, trencadot...ens comença a bombardejar amb uns quants projectils...sort que estem fora de la vertical! i és que aquí la roca s'ha de mirar...un pitó n'assegura la sortida que és punyetera ja que tot el que tenim de mans o es mou o senzillament cau avall!!! sort d'una sabineta que és l'únic sòlid que hi ha per agafar-se i emergir del pou. La corda amés pateix un bon fregament, ja que si no es pensa a deixar unes bagues ultra llargues, com ha estat el nostre cas, gairebé ni deixa avançar...avís per a repetidors!

Sortida arborícola i ben content arribant a la reunió.

El perdem de vista, però no als regals que ens està oferint, força míssils que la corda fa caure, el tram d'entrada a reunió és un camp de còdols solts. Lliure! és el nostre torn, el Joan em deixa començar, tot un detall! El Mohawk eufòric des del cim ens crida: Aquesta via està mitificada, no passa de V+!!

En Joan ha disfrutat!

No ens el creïem massa que aquestes "fieres" això de graduar per sota del 6b no se'ls dóna massa be...i vaja sembla que té raó, l'inici es fa be, caçar el primer burí no representa cap problema, ara quan toca anar a l'esquerra i encarar  el sostret, llavors ja es posa mes seriós, aquí aviso el Joan que la cosa no és tan senzilla com semblava no...cal mirar-s'ho i encertar els peus, el Càmalot a caldo, recomanable ja que fins l'altre burí encara hi ha una bona excursió...sortosament superada aquesta franja, la dificultat es suavitza i s'engrapa el gan merlet,  a la seva dreta el segon burí; d'aquí senzill a buscar el pont de roca. L'entrada vertical a la fisura-flanqueig sembla més dura del que és, la roca hi és agraïda. El flaqueig gaudeix d'unes preses immillorables i bons peus, vaja que no es troba a faltar cap assegurança, i això que ens fèia una mica de por el flanqueig en cas de patinada, quin pèndul ens esperava!

El gran Jefe Mohawk que li ha costat més l'aproximació que la via mateix, està mitificada diu!!

Al Joan li costarà retirar el Càmalot del final, d'entaforat que l'ha deixat!! ara toca enfilar-se cap al clau d'on amb precaució de no apedregar el company de sota surto amunt, la roca encara prou, el Josep ha fet caure tot el que no s'aguantava...ara emergir del pou final, renoi! santa Sabina! el dia que desaparegui, ja en parlarem!!!

Per poc no ens mullarem! quin estiu!!

Ben contents comentem la jugada al cim, la reunió és també de l'època, sortosament s'hi ha afegit un bolt als burins originals; un seguit de cordinos units a un malló per a fer el ràpel. Per futures repeticions penseu en dur navalla i cordinos de recanvi si voleu rapelar per aquest vessant.

A la instal.lació de ràpel hi ha un bolt nou! preveure cordinos de recanvi.

Divertit ràpel

Acabarem baixant pel costat oposat que hem pujat, anat a buscar la capçalera de la canal dels Llorers, canal que està destrossada, plena de blocs inestables i vegetació, cap al final alguns dels passamans que facilitaven la baixada han desaparegut fent entretinguda aquesta! i sort de que no està moll sinó els passos d'oposició hauríen estat divertits. Als meus companys no els sembla el mateix però jo penso que la meva drecera és millor si no es fan marrades...

Ressenya de la via, curta però intensa.

Via oberta el 09-03-1986 per Àngel Guillem, Toni Rigol i Pep Rigol. Curta però intensa, permet gaudir del bell rocam de la cara sud de la Mamella. Amb fama d'exposada tan sols dos burins a la placa, però amb moltes possibilitats de protegir amb imaginació, anar-hi amb ganes de lluita i convençuts del grau obligat V+. Recomanable.