dilluns, 17 de juny de 2013

La Boleta del Portell estret per la Iglesias-Torres-Casanovas.Frares encantats. Aresta nord.

Panoràmica de la muralla nord de Frares des del Bisbe
Aquest dissabte el temps no enganya, calor, calor i mes calor...doncs que farem? buscar una cara poc assolellada. l'Anselm proposa fer la Iglèsias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell estret, la línia de la via és atractiva 100% tan sols com a pega que és una via d'artifo bàsicament...però la línia pot mes res i dissabte no massa d'hora, avui el Toni no ens acompanya!!?? fem cap a Monistrol. Anem dues cordades, l'Anselm i la Glòria i l'Ivan i jo. Esmorzant trobem la colla de Badalona, Toni, Joanet, Jordi i l'amic Joan B.
"Camuflats" del sol abans de començar.
Fem cap a Can Massana on deixem el cotxe i enfilem cap a Coll de Guirló, passarem sota la cadireta d'agulles on veig molt petit el forat per on va passar volant l'Alexander Polli! Trobem el trencall que ve de la carretera, mes curt però mes costerut! seguim amunt fins a les envistes del Bisbe, hem sobrepassat el nostre objectiu, aleshores girem a la dreta per girar enrrera i tot flanquejant tornar enrrera, ara sí som sota la via, ens cal remuntar un petit tram del camí que va al coll per, en un revolt trencar a l'esquerra i un corriol enboscat ens deixa al peu de l'esperó on comença la via.
Començament amb roca discreta, l'agulla de la Badada de fons.
Renoi, quina calor! doncs sí que hem triat be...resulta que pel matí això és força assolellat...amés com que començaré tinc sol el primer llarg, el segon, coi! és a l'ombra. Peu de via terrós i començament amb roca bruta i poc ferma...faig equilibris per no embrutar massa els gats, amunt! xapat el primer espit la roca millora, es pot anar en lliure, un flanqueig a la dreta ja em fa agafar la cinta...ara una rampa que s'enfila a l'esquerra per anar a buscar un tram mes dret, sóc al pas clau, em diu l'Anselm; l'abundor de ferralla fa que tot agafant-m'hi vagi progressant prou be, reliquies de l'any 1966 amb parabolts que tranquilitzen!
Intentant-ho en lliure de tan en tan...
Reunió, dos parabolts ben macos! puja l'Ivan que avui ve amb ganes de tibar-li, mentre el recupero i l'Anselm es prepara passa una cordada que sortosament no es posen a la cua, van a l'altra banda suposem que a la Concòrdia. El tema tiba fort i poc lliure li permet la via a l'Ivan, la roca a més tampoc és gaire de confiança.
La segona tirada es va redreçant i obliga a l'A-0!!
Mentre arriba el company a la reuió veig que l'Anselm baixa, s'ha trobat malament, un encostipat de primavera que l'ha deixat sense forces...llàstima; quedem que ens trobarem dalt, aniran a fer una altra cosa. Surt per la segona tirada l'Ivan, i quina sort, ja li toca l'ombra...i jo torrant-me al solet! noto que s'esbaralla amb la tirada però no li dóna massa chance...llevat d'algun pas. Li cal fer algun invent per progressar, aquí el material és força atrotinat!
Fabulós perfil del Bisbe de la segona reunió estant.
Arribo prou be i sense haber de trèure els estreps, fins i tot una mica de lliure...poc però! de la reunió m'en vaig ben ràpid que no és massa còmoda.
Entretinguda tercera tirada
Començo en lliure per ràpidament tornar a l'A-0 preceptiu, aquí la roca millora i permet apurar una mica més...el que passa és que les forces van minvant i acabaré sense "power" havent de trèure els estreps abans d'entrar a reunió, és una via molt física si vas en A-0 i ja tinc una edat...
Escalada divertida començant el quart llarg, el darrer de la muralla, l'Ivan gairebé se'l treu tot en lliure!
Sortosament he pogut escalar a l'ombra i la fresqueta s'ha agraït, com l'ha agraït l'Ivan que s'ha fet gairebé tot el llarg sense tocar ferro!! ara li torna a tocar i el "nano" està eufòric!! comença la quarta tirada, lliure amb roca ara sí, bona, troba un clau i un filferret d'un plom i ja el primer bolt on es posa vertical altra cop, però vertical de debò! amb tranquilitat ho va superant en lliure, la roca ja és millor sense ser cap meravella...al capdamunt de l'esperó hi ha dos bolts ben macos i decideix muntar reunió, així ens veïem i hi ha menys fregadís.
Còmoda tercera reunió, sobre un gran còdol que permet deixar els peus plans, balconet amb vistes.

Ha estat una bona idea fer aquesta reunió, la vista s'ho val, tota la línia de l'esperó als peus. Acabant, un tram de roca delicada i surto ja caminant pel llom a buscar la Boleta, a mig camí en un gran còdol un espit, reunió opcional, jo acabo d'arribar-me al peu de la bola on a més hi fa ombra; una reunió permet assegurar-se còmodament.
Una cordada a la reunió cimera de la CADE de l'agulla del Centenar

La renovació de l'equipament:  austera i molt respectuosa.

Reunió al final de l'esperó, no tan còmoda, però permet controlat el company i gaudir de la timba.

Caminant a buscar la Boleta.

Curt tram d'artificial fins al cim de la Boleta.
El començament del darrer llarg és artifo, però amb les assegurances ben juntes, tanmateix ja vaig força cansat i hi penjo els estreps, uns passo de relíquies i sortida divertida, en plan piscina, sort d'un vell burí que ajuda! l'Ivan passat l'inici s'ho fa tot en lliure,no hi ha com estar fort!
Gaudint del cim i de l'aire frescal que bufa de ponent.
Bufa vent fresc de nord oest, quina meravella!! ens estem una bona estona al cim gaudint la fresca i el sol, a la via aquest ventet no ens tocava i els trams assolellats s'han fet "divertits". Una línia amb caràcter, malgrat l'artficialada la via s'ho val, el fet de mantenir-hi el ferro inicial en gran part hi posa el punt de pebre que fa que arribis dalt ben satisfet, si amés pots alliberar algun tram o molts com l'Ivan, doncs encara mes.
Tot desfent la canal  gaudim de la flora de la zona, Orella d'ós (Ramonda Myconi)

Retrobem l'Anselm i la Glòria baixant plegats.
Al coll retrobem la Glòria i l'Anselm, encara han aprofitat el temps pujant la Sens nom; decidim baixar la canal que almenys tindrem mes ombra, al començament però cal anar en compte que està prou relliscosa.
Una cordada barallant-se a la via Concordia (?) d ela Boleta
La cordada que ha passat per peu de via els veïem ara, prou avall encara...però no sabem si estan obrint via ja que escoltem el martell.. o a la Concòrdia, ells almenys són a l'ombra.
Estètica línia per on transcorre la Iglèsias-Torres-Casanovas! amb les reunions que vàrem fer.
Una via on si hi anem amb els estreps no haurem de treballar gaire, hi ha molta ferralla vella que, si t'en refies, permet anar fent prou tranquil.lament, altra cosa és si s'intenta en lliure o A-0, llavors és molt física. La roca no hi és massa potable, això explica l'estil de l'obertura, l'any 1966 a càrrec de l'Albert Iglesias, Maria del Carme Torres i Jaume Casanovas un 19 de juny. Línia agosarada que recorda la GAM del Bisbe, ai làs! sense la seva qualiltat de roca, però que mereix una visita, si no li feu ascos al ferro vell, allà la teniu esperant-vos, ara millor una tarda que no suareu tant!!

11 comentaris:

  1. Tot i ser una artificialada, a mi em va agradar força doncs hi ha alguns trams on pots escalar, veig que ara hi ha parabolts.Quan la vam fer nosaltres (crec que encara tenia cabells al cap) encara no havia parabolts i en algun tram passaves amb el cul ben estret.
    felicitats Jaume. Si no has anat a la boleta foradada, te la recomano per mi es de lo milloret de frares.
    salut

    ResponElimina
  2. Aquesta via la vaig fer l'any 1972, i em va agradar molt malgrat que la varem fer amb estreps, anant en botes poca cosa podies fer en lliure salvan-ne el flan de la primera tirada. Enhorabona per la via..

    ResponElimina
  3. Enhorabona!! Només per gaudir de la verticalitat ja val la pena, vagis en lliure, pedalant o a mitges. Estic amb en Mingus, com la proa de la Boleta Foradada cap!

    ResponElimina
  4. Hola Jaume. Aquesta via la vaig fer una Setmana Santa de 1988 amb boira i pluja inclosa. a la reunió del còdol el meu company i jo vem esperar mes de mig hora per reprendre l'escalada fins que se seques la roca. Una via amb un "ambientillo de nassos". Per on veu començar? per la dreta de l'aresta o pel mig de l'aresta? Ara hi han algun parabolts?

    ResponElimina
  5. Enhorabuena !, Esta via solo la hice hasta la R-3, hace bastante tiempo, y en solitario, Es que con seguros antiguos me estaba fundiendo, y baje, a ver, con parabolts nuevos que veo nuevos, me animo.

    ResponElimina
  6. Bona escalada Jaume,
    Haurem d'apuntar aquesta proposta i la de la boleta foradada a la llista.
    salut i a escalar

    ResponElimina
  7. Hola company ! pel que fa a l'encostipat, ja estic molt millor, la panxa però, encara la tinc igual, jejeje...Diumenge tampoc varem sortir, els mocs i la panxa m'ho van impedir...
    Per cert, no li facis tanta propaganda a la "nenaza" de l'Ivan que ha tingut bons mestres, elogia't més a tu mateix que et vas currar el primer llarg de puta mare ! La via la fan dos, no hi ha un sense l'altre.
    De part de la Glòria, gràcies per un dia en bona companyia i... per la fantàstica foto de la Orella d'ós, que sempre li recordarà un dels seus monitors d'escalada !
    Au, vaig despedint-me, però no pas de la via, queda pendent, aviat caurà (amb panxa inclosa, jejeje)
    P.D: Que vagi bé pel Corte Inglés !!!

    ResponElimina
  8. Hola Mingo, doncs sí que deu fer anys que hi vas anar! amb aquelles rampoines tan rovellades segur que tenia molt mes mèrit, ara quan xapes un bolt vas mes tranquil.
    Manel, deu n'hi dó amb botes! però deuria tenir el seu encant i l'ambient a tope!
    Eduard, com em dèia l'Anselm, només per la línia tan elegant ja val la pena enfilar-s'hi. M'apunto la boleta foradada, vols dir l'Anglada oi? ara amb la calor segur que visitem mes d'un cop aquesta zona.
    Joan, doncs el còdol de la tercera reunió no és per ballar-hi sardanes...acabaríeu ben distrets...! vam començar pel mateix esperó recta a unt, l'entrada antiga ni la vaig veure, deu ser interessant també, però aquesta entrada directa és molt estètica, ll'astima de peu de via terrós.
    Lagarto, ara hi ha parabolts, no gaires, però els suficients per poder anar mes relaxat, segur que hi disfrutes molt quan hi tronis.
    Joan B. per Sant Benet deurieu estar més frescos que nosaltres, millor anar-hi per la tarda o un dia amb ventet...
    Anselm, em va saber greu que habessis de baixar, quan hi vulguis tornar, t'acompanyo. Home no li treguis mèrits al "nano" que s'ho va treballar molt i molt be, jo vaig fer el que vaig poder...vaig cremar tots els cartutxos al primer llarg! Glòria, a veure quan tornem a coincidir tots plegats, jo també m'ho vaig passar molt be.

    ResponElimina
  9. Fa molts anys le vaig fer i feia pooo suposo Jaume que en parabols deu ser diferent, ja ens veurem aviat me dit un ocellet

    ResponElimina
  10. El Joan, ara amb els pocs bolts que hi ha encara t'has de refiar de la ferralla vella, peró ja no fa por...ens vejem djjous amb el gran Jefe Hau.

    ResponElimina
  11. Aquesta és bona, Jaume! Veig que continues en forma.... Ara, vau triar el dia més càlid del què portem d'estiu!!

    ResponElimina