NAG Trio Band, nova via al Peladet oriental. Montsec de Rubies o de Meià. 05-10-2019.

La primera tirada, millor del que sembla...

El Peladet oriental és sobretot una zona d'hivern, però el fet que l'amic Asín amb la Isabel i l'Antoni hi hagin obert recentment la via NAG Trio Band, ens fa apurar el tema i decidim que ja toca anar a fer-hi una repetició. fem l'aproximació, no pel poblet de Rubies, sinó per la pista que et deixa prop de la Portella Blanca. Cal continuar la carretereta que mena a Llimiana i Toló; en una recta just deixar enrrera unes naus ramaderes agafem un trencall a l'esquerra que indica cap a la Portella Blanca; la pista està en prou bon estat, però, atenció! deixeu el cotxe abans d'una forta baixada, ja s'intueix la Portella, ja que hi ha molta pedra solta i sense tracció 4x4 us hi quedareu atrapats, hi hem vist algun cotxe amb problemes. Avui la pista ha estat feixuga ja que hem ensopegat amb els boletaires !

Fletxa picada a peu de paret sobre una fita petita

De la portella Blanca agafem el corriol que baixa a Rubies; quan trobem una fita gran anem a la dreta mirant de no guanyar alçada, una vegada a l'alçada del marcat esperó de la Festival Eròtic ens enfilem a trobar la paret. Una petita fita a peu de mur i una fletxa picada ens confirmen que som a la via. Anel dues cordades, el Joan i el Josep Maria i jo amb el Toni. Una baga en un pont de roca,força amunt, marca la via. Comença el Toni, com indiquen els autors portem el Camalot del tres i el posem aquí, abans de la baga. Del pont de roca cal anar a l'esquerra a trobar un bolt, del que ja continua recta amunt a trobar la reunió en una còmoda feixa, sovint ens hem trobat aquí tot grimpant...però la tirada aquesta està prou ben trobada.

Segona reunió i els companys a la feixa de la primera.

La segona tirada es veu ben maca, un diedre vertical que mor en un petit desplom del que ja s'intueix que s'anirà a l'esquerra. Entrada vertical i rabiosa, bona roca que anima. Superat aquest tram s'entra al diedre que es va negociant prou be, amb passos elegants i atlètics, molt ben assegurat i on l'aire corre, facilitats d'acompletar l'equipament. Recordava que comentaven de guardar el camalot de l'1 per entrar a reunió...i així ho faig. Curiosa entrada, de contorsionista ! i bon consell també, ja que tot i que és prescindible, et fa tibar amb mes tranquilitat el fet de posar-lo.

Acabant el magnífic diedre, per entrar, acrobàticament, a reunió.

Començant la "delicada" tercera tirada.

La tercera tirada no te el mateix tarannà...aquí la roca no acompanya. Sembla un tetris. Inici prou vertical amb protecció "aleatòria" ja que no saps si aguantarà l'assegurança o la pedra on recolza... al mig afluixa i va a buscar un altre esperó ben dret, amb una fissura vertical que el ratlla pel mig, dalt de tot un bolt, però, ai las ! cal escalar per abastar-lo. Sortosament es deixa equipar prou be.

El Toni començant la menys "delicada" quarta tirada, també mes curta.

La quarta tirada sembla pitjor del que serà en realitat: comença flanquejant a l'esquerra per anar a buscar un esperó al que ens enfilarem, superat aquest tram, fem una zona graonada que ens porta a l'esquerra a un altre esperó vertical amb una columna foradada a la base...espectacular. Es supera mig per la placa mig en bavaresa amb uns moïments ben macos.

A la curiosa bavaresa-diedre d'entrada a reunió.

Quarta reunió, en un replanet ben còmode.

Espectacular flanqueig, que ens farà progressar concentrats.

La darrera tirada surt en flanqueig pràcticament horitzontal el que la fa espectacular i fotogènica ! Començar és el mes finot, aleshores la progressió, ben assegurada, es va fent cada cop mes tranquil.la, cal anar cercant peus, mig en adherència, i mans que cada cop seran millors. Cap a la meitat els autors ens han deixat un tram d'autoprotecció que cada un trii. Xalem fent aquesta tirada, que puja i baixa tot cercant les millors mans i els millors peus. Aèria, fotogènica i addictiva ! Per mí, després de la segona tirada, el millor de la via.

A trams ens caldrà acompletar l'equipament.

Els companys a la reunió i començant el flanqueig

Ressenya del

Joan Asín un dels tres autors.

Felitar els/les aperturistes per aquesta nova línia. Llàstima de tram central, sinó esdevindria una clàssica imprescindible, com la seva veïna Festival Eròtic. Remarcables, com a molt bones la segona i la darrera tirades. Semiequipada, aneu-hi amb un bon joc de Friends i, o, tascons, així com bagues sabineres. Compte amb el tram central, cal estar avesat a moure's per terreny delicat, així com tenir clara l'autoprotecció. Tot i ser relativament curta, el fet de l'equipament comportarà una escalada lenta, però si us sobra temps i ganes teniu moltes opcions aprop, la primera la Festival Eròtic a la seva dreta.

La Llastra perfecte: Guineu Lliure al Montsec de Meià. 4 de maig 2019.

Montsec de Rubies des del poble i el poble aproximant a la Portella blanca.

Ha estat plovent tot el divendres, però els del temps díuen que dissabte farà sol...repassant els radars meteorològics sembla que cap a Lleida ha plogut menys i concretament a Vilanova poc...be! així que una bona colla decidim anar cap a Rubies, jo fa temps que tinc una via que em fa prou il.lusió: La Guineu Lliure. No em costa convèncer a l'Ivan i l'Anna per a que m'hi acompanyin. També anem amb el Pep, l'Ester i el Jesús, ells aniran a la Escenas de Matrimonio, una altra molt bona via. Però el temps mana! no fa sol, és ben ennuvolat i fa fresca...tanmateix anem fent via amb la mosca rera l'orella. Aturada tècnica al Bar Cirera a Vilanova de Meià. Allà coincidim amb força colla, com els amics Xapoutot que aniran a Roca dels Arcs. És ben enboirat, però això ja sol passar aquí, cal sortir que mes amunt ens espera el solet segur!

De lluny ja veïem la "Lllastra perfecta" per on va la primera tirada;  a peu de via.

Abans d'arribar a la Font de la Figuera un sol espatarrant ens rep ! Buff! això ho tenim. Avui no aproximarem per la pista que va al poble de Rubies, 14 Kms de pista dolentota, no, avui anirem pel Pas Nou seguint direcció nord fins arribar a una collada on a la dreta hi ha una granja prou gran, just al coll surt a l'esquerra una pista cap a La POrtella Blanca ( Pal indicador de fusta). Són menys de 9 Km, concretament als 8,6 Km aprox trobarem quan la pista fa estona que baixa un eixamplament a la dreta per a dos o tres cotxes; aquí millor aprcar, a partir d'aquí la baixada es fa pronunciada i amb molta pedra solta, si no aneu amb tot terreny potent, millor aparqueu ja. Una caminadeta en baixada fins la Portella Blanca i avall pel camí a Rubies. Quan siguem a l'alçada de la base del contrafort de les vies trencarem a la dreta, i sense guanyar alçada, flanquejarem per sota la Festival Eròtic fins a entrar al cercle on hi ha la majoria de vies. La Guineu és al costat de la Cita a Cegues i just abans de la Escenas de Matrimonio. La LLastra imponent que caracteritza la primera tirada la fa inconfusible, per si hi ha dubtes una G picada a la paret us ho confirmarà.

Delicat inici a buscar un pitó i cap a la Llastra !

M'he demanat la primera tirada i els companys/yes hi estan totalment d'acord, jo ja sota d'ella començo a pensar que perquè xerro tant ha ha ha....fa respecte la punyetera, tan sols hi trobarem un pitó abans d'entrar en matèria i la resta a protegir. Per acabar-ho d'adobar, no hi toca el sol i la roca és ben freda...be, no díuen que els millors encadenaments es fan així!!!

Cada un puja com pot...alternant diedre i bavaresa.

Vaig ben "armat" hem duplicat el Càmalot del tres i el del dos, a més de tota la resta de ferralla petita per mes amunt...a veure si el pes no em deixarà pujar. Superat el tram delicat de placa i un cop xapat el pitó, e strata d'acostar-se a la llastra, quan l'engrapo noto bones vibracions, és cantelluda i ferma, convida a tibar...i així cal fer-ho, primer en bavaresa després en diedre per a estudiar on posem la ferralla. Una vegada tret una mica de pes de l'arnés m'enfilo al fil de la llastra que es deixa anar fent. Mes amunt dubto si continuar en diedre o per la llastra, hi estic prou ben situat però la progressió és dubtosa, a l'esquerra és mes ajagut però sense possibilitats d'assegurar-te...finalment torno al diedre i guanyo el tram vegetat i surto amb molt bon canto al cim de la llastra.

Primera reunió, en un petit relleix.

He bufat com mai! m'he aturat força a protegir-ho i potser és millor tirar pel dret i enfilar amunt...però quan s'es poruc... La feina no s'ha acabat, però, ara cal superar unes quantes llastres abans de la reunió on vas trobant algun pitó o espit. Hi poso algun Àlien entremig. Arribo a la reunió molt satisfet i fos! són 45 metres ben intensos.

L'Anna entrant a reunió i l'Ivan emergint al capdamunt de la bavaresa.

L'Ivan al pas clau de la segona tirada.

Per no haver de canviar cordes volia fer la segona tirada també i deixar-li la resta de via a l'Ivan, però aquesta tirada m'ha consumit l'energia i li demano que continuï. Sortida potent a buscar la primera assegurança i mes potent encara anar a per la segona. S'ho ha de mirar be i estudiar-s'ho....pot col.locar un àlien entremig i amunt! superat el segon espit la dificultat afluixa. Ara cal flanquejar de manera ascendent a la dreta seguint els punts d'assegurança, ben espaïats per cert. Sota la reunió un diedre tècnic on cal mirar-s'ho.

Abans d'entrar a reunió un diedre tècnic.

Segona reunió, prou còmoda, no tant per a cordades de tres.

Tècnica sortida i principi de tercera tirada, un 6a d'equilibri.

Estem tots a la tercera reunió, ben airosa i gens còmoda per a cordada de tres, per no perdre temps continuarà l'Ivan. Sortida obligada a buscar l'assegurança, que si te l'estudies surt millor del que sembla. Una vegada posa els peus al relleix de l'esquerra ja ho tenim, cal anar pujant peus per l'aresteta i amunt!  No es veu la següent assegurança però les preses i la roca és tant bona que no cal aturar-se. La trobem un pel a desmà molt a la dreta de la línia evident. Ara cal superar un sostret amb molt bones mans i s'acaba la tirada pròpiament, resta una grimpada i caminar per la feixa fins la reunió, en una grossa alzina i una expansió.

Bons agafadors permeten gaudir de la superació del sostret.

Únic tram de trancisió de la via, entrada a la tercera reunió.

Quarta tirada, no voldries que s'acabés !

Aquesta reunió és prou còmoda i relaxada, fem canvi de cordes i encaro la quarta tirada, un muret de franges horitzontals Vilanovines que no voldries que s'acabes. Tan sols poso un Àlien abans de la primera expansió i una Sabina entre elles. Se superen dues panxes amb la tònica de tot el muret, preses cantelludes de vici. S'entra a la reunió entre alzines ben fermes, a la dreta en un còmode replà. Als inicis aquí hi havia el pot de registre, actualment no hi és o no el vam saber trobar.

Quarta reunió, a l'ombra d'unes alzines.

Senzilla i curta cinquena tirada, però amb un petit desplom final que li posa el pebre...

La darrera tirada és curteta però no pas lletja, va a sortir per un desplomet entre roca d'aspecte fragmentat i sorrenca i amb uns agafadors d'escàndol. L'Anna la gaudeix i ens assegura la sortida al cim, on curiosament no fa gens de vent, mentre que a la paret en fa molt i fa fresca fins i tot.

Reunió cimera.

Foto guineu al sac !

Ha estat una de les millors vies que he fet aquí. Ens felicitem tots tres ben contents. Gaudim de l'estada al cim tot esperant la resta de la colla que tenim a la via del costat. Ara ja només ens cal baixar tranquil.lament a La Portella Blanca i d'aquí remuntar un trosset fins als cotxes. Molt millor aproximar per aquí que pel poble de Rubies, tan sols em sap greu no poder gaudir de la seva solitud i presència, aquest poble imposa.

Ressenyes de l'autor

Rumba Team

Ressenya de

Desventuras y milagros ( J Walero)

Via mes que recomanable. Molt variada: Bavaresa, diedre, empotrament, plaques...bona per autoassegurar-se, sobretot la primera tirada, les altres depenent del nostre grau de confiança podrem protegir-les. Obligada en el 6a amb sortides de reunió exposades, anar-hi amb el grau assolit. D'equipament nosaltres vam portar un joc de Camalots fins al tres doblant 2 i 3 + joc d'Aliens. Tascons també poden ser útils. Bagues per sabines.

Festival eròtic al Montsec de Meià. 10-09-2018. La Noguera.

La punta oriental del massís és per on va la Festival Eròtic.

Aquest dilluns aprofitem per anar a Rubies, al Montsec de Meià, també conegut com lo Peladet. Jo tenia la paret com una zona d'hivern, però la baixada de temperatures d'aquest inici de setembre, permet escalar-hi sense passar calor. Avui fem colla amb el Joan Boter i en Xanadú, ells aniran a la Guineu Lliure, nosaltres a la Festival Eròtic, que fa temps que tant jo com el Joan Pera tenim a la llista de pendents. Esmorzem a Cal Cirera, a Vilanova de Meià que cal posar "benzina"; avui fem l'aproximació, no pel poblet de Rubies, sinó que per la pista que et deixa prop de la Portella Blanca. Cal continuar la carretereta que mena a Llimiana i Toló; en una recta just deixar enrera unes naus ramaderes agafem un trencall a l'esquerra que indica cap a la Portella Blanca; la pista està en prou bon estat, però, atenció! deixeu el cotxe abans d'una forta baixada, ja s'intueix la Portella, ja que hi ha molta pedra solta i sense tracció 4x4 us hi quedareu atrapats, vam veure-hi rescatar dos cotxes!

Superat el pas clau, sota la bavaresa, i flanquejant el sostret a la segona tirada.

Una vegada a la Portella Blanca baixem pel camí a Rubies, direcció sud; força avall, ja veurem la paret ben alta, agafem un trencall a la dreta, de pujada és més evident, nosaltres ens vam precipitar i vam haver de recular. Deixem enrera l'esperó per on va la nostra via i continuem un tram, ens acomiadem dels companys i nosaltres reculem tot grimpant a buscar el peu de via. Passem per sota la impressionant placa de la via Cabra Boja 6b i poc després, en un bosc penjat comencem a grimpar amunt fent el que serà la primera tirada fins a un relleix on hi ha una alzineta i un espit ens confirma que som a la via.

Entrant a la "nostra" primera reunió.

Començo la tirada: m'enfilo a sobre un relleix on hi ha el rpimer espit i flanquejo còmodament fins encarar un diedre vertical al capdamunt del que hi ha la segona assegurança. Puc llaçar un pont de roca, tot i que la bonior de les preses fa que t'enfilis molt segur. El pas de la tirada és sortir del tercer espit per engrapar una bavaresa, pas finot finot i que acabo de resoldre tibant de cinta....m'ha faltat confiança. La continuació és prou atlètica fins sota el sostre que flanquejo cap a la dreta per entrar a una placa de franges Vilanovines excel.lent! Quan la paret s'ajeu miro amunt i veig unes plaquetes a la dreta que m'enganyen i entro a una zona de feixa on hi ha una reunió de dos parabolts i que xapo. Mentre estic recuperant al Joan m'adono que la nostra reunió és més a l'esquerra, doncs veig dos espits amb un gran mailló. Tanmateix estem a la mateixa altura, aquesta és més còmoda, és la de la via David Duaigües, i li comento al Joan que ja flanquejarà i utilitzarà la reunió com a primer punt d'assegurança, i ens va prou be.

Començant la tercera tirada i última per a nosaltres.

I així ho fem, flanqueig senzill fins la reunió, de la que s'enfila a sobre cap a l'esquerra per trobar un espit força a l'esquerra, on la roca és millor. D'aquí amunt a buscar el sostret que tenim al damunt i que superarem per l'esquerra. A aquesta alçada troba un pitó i el perdo de vista ja que va per un diedre-placa que queda amagat des de la reunió. Aquesdta placa és de molt bona qualitat, de franges bones, no tant la part esquerra; continua amunt per les plaques no trobant cap assegurança fins sota la reunió de dos espits en una franja horitzontal sense peus, ben incòmoda, tant que el company continua amunt! supera el pas de 6a inferior de l'inici de la darrera tirada, m'avisa, atenció que tinc un pas dur...??? l'aviso que està fent la següent tirada, però ja hi és posat i continua...ja em veig sortint a l'ensamble...avança lentament fins que m'avisa Reunió!! M'han quedat dos metres escassos de corda, buff. Ara això em fa adonar que les ressenyes que havíem consultat no són gaire riguroses amb el metratge, ja que sóc a una reunió uns cuatre metres a la dreta de la nostra i encara ens ha sobrat corda, poca, enllaçant les dues tirades que en teoria eren de 35 i 40 metres respectivament. I sense gaire fregadís de corda.

Foto "Eròtic Cim "

Quan ens retrobem el felicito per la tirada que s'ha fotut, tot i que m'ha deixat sense el meu tram, punyetero haha ha, d'aquí podríem sortir caminant per una feixeta a la dreta fins la Portella Blanca, però acabem d'arribar al cim en una tirada de 60 metres de caminar fins al mur somital d'uns 15 metes i que pujo equipant-lo fent una escaladeta de IV molt agradable. Al cim esperem als companys que ja estan sortint de la Guineu lliure.

Ressenya dels autors

Escalada molt bona, intensa i curta. Amb una primera tirada que no ho és, una segona de les millors que he fet aquí, una tercera bonota malgrat el trencat del terreny fins al diedre vertical i una quarta amb un començament cinc estrelles!! Si se li ha de posar alguna pega és que quan t'has escalfat ja s'ha acabat. A tenir en compte el fet d'enllar la tercera i la quarta tirades, ja que la reunió tercera a part d'íncòmoda, fa por amb un parell d'espits tan sols...i és que ens estem mal acostumant he he he oi Joan?