La Llastra perfecte: Guineu Lliure al Montsec de Meià. 4 de maig 2019.

Montsec de Rubies des del poble i el poble aproximant a la Portella blanca.

Ha estat plovent tot el divendres, però els del temps díuen que dissabte farà sol...repassant els radars meteorològics sembla que cap a Lleida ha plogut menys i concretament a Vilanova poc...be! així que una bona colla decidim anar cap a Rubies, jo fa temps que tinc una via que em fa prou il.lusió: La Guineu Lliure. No em costa convèncer a l'Ivan i l'Anna per a que m'hi acompanyin. També anem amb el Pep, l'Ester i el Jesús, ells aniran a la Escenas de Matrimonio, una altra molt bona via. Però el temps mana! no fa sol, és ben ennuvolat i fa fresca...tanmateix anem fent via amb la mosca rera l'orella. Aturada tècnica al Bar Cirera a Vilanova de Meià. Allà coincidim amb força colla, com els amics Xapoutot que aniran a Roca dels Arcs. És ben enboirat, però això ja sol passar aquí, cal sortir que mes amunt ens espera el solet segur!

De lluny ja veïem la "Lllastra perfecta" per on va la primera tirada;  a peu de via.

Abans d'arribar a la Font de la Figuera un sol espatarrant ens rep ! Buff! això ho tenim. Avui no aproximarem per la pista que va al poble de Rubies, 14 Kms de pista dolentota, no, avui anirem pel Pas Nou seguint direcció nord fins arribar a una collada on a la dreta hi ha una granja prou gran, just al coll surt a l'esquerra una pista cap a La POrtella Blanca ( Pal indicador de fusta). Són menys de 9 Km, concretament als 8,6 Km aprox trobarem quan la pista fa estona que baixa un eixamplament a la dreta per a dos o tres cotxes; aquí millor aprcar, a partir d'aquí la baixada es fa pronunciada i amb molta pedra solta, si no aneu amb tot terreny potent, millor aparqueu ja. Una caminadeta en baixada fins la Portella Blanca i avall pel camí a Rubies. Quan siguem a l'alçada de la base del contrafort de les vies trencarem a la dreta, i sense guanyar alçada, flanquejarem per sota la Festival Eròtic fins a entrar al cercle on hi ha la majoria de vies. La Guineu és al costat de la Cita a Cegues i just abans de la Escenas de Matrimonio. La LLastra imponent que caracteritza la primera tirada la fa inconfusible, per si hi ha dubtes una G picada a la paret us ho confirmarà.

Delicat inici a buscar un pitó i cap a la Llastra !

M'he demanat la primera tirada i els companys/yes hi estan totalment d'acord, jo ja sota d'ella començo a pensar que perquè xerro tant ha ha ha....fa respecte la punyetera, tan sols hi trobarem un pitó abans d'entrar en matèria i la resta a protegir. Per acabar-ho d'adobar, no hi toca el sol i la roca és ben freda...be, no díuen que els millors encadenaments es fan així!!!

Cada un puja com pot...alternant diedre i bavaresa.

Vaig ben "armat" hem duplicat el Càmalot del tres i el del dos, a més de tota la resta de ferralla petita per mes amunt...a veure si el pes no em deixarà pujar. Superat el tram delicat de placa i un cop xapat el pitó, e strata d'acostar-se a la llastra, quan l'engrapo noto bones vibracions, és cantelluda i ferma, convida a tibar...i així cal fer-ho, primer en bavaresa després en diedre per a estudiar on posem la ferralla. Una vegada tret una mica de pes de l'arnés m'enfilo al fil de la llastra que es deixa anar fent. Mes amunt dubto si continuar en diedre o per la llastra, hi estic prou ben situat però la progressió és dubtosa, a l'esquerra és mes ajagut però sense possibilitats d'assegurar-te...finalment torno al diedre i guanyo el tram vegetat i surto amb molt bon canto al cim de la llastra.

Primera reunió, en un petit relleix.

He bufat com mai! m'he aturat força a protegir-ho i potser és millor tirar pel dret i enfilar amunt...però quan s'es poruc... La feina no s'ha acabat, però, ara cal superar unes quantes llastres abans de la reunió on vas trobant algun pitó o espit. Hi poso algun Àlien entremig. Arribo a la reunió molt satisfet i fos! són 45 metres ben intensos.

L'Anna entrant a reunió i l'Ivan emergint al capdamunt de la bavaresa.

L'Ivan al pas clau de la segona tirada.

Per no haver de canviar cordes volia fer la segona tirada també i deixar-li la resta de via a l'Ivan, però aquesta tirada m'ha consumit l'energia i li demano que continuï. Sortida potent a buscar la primera assegurança i mes potent encara anar a per la segona. S'ho ha de mirar be i estudiar-s'ho....pot col.locar un àlien entremig i amunt! superat el segon espit la dificultat afluixa. Ara cal flanquejar de manera ascendent a la dreta seguint els punts d'assegurança, ben espaïats per cert. Sota la reunió un diedre tècnic on cal mirar-s'ho.

Abans d'entrar a reunió un diedre tècnic.

Segona reunió, prou còmoda, no tant per a cordades de tres.

Tècnica sortida i principi de tercera tirada, un 6a d'equilibri.

Estem tots a la tercera reunió, ben airosa i gens còmoda per a cordada de tres, per no perdre temps continuarà l'Ivan. Sortida obligada a buscar l'assegurança, que si te l'estudies surt millor del que sembla. Una vegada posa els peus al relleix de l'esquerra ja ho tenim, cal anar pujant peus per l'aresteta i amunt!  No es veu la següent assegurança però les preses i la roca és tant bona que no cal aturar-se. La trobem un pel a desmà molt a la dreta de la línia evident. Ara cal superar un sostret amb molt bones mans i s'acaba la tirada pròpiament, resta una grimpada i caminar per la feixa fins la reunió, en una grossa alzina i una expansió.

Bons agafadors permeten gaudir de la superació del sostret.

Únic tram de trancisió de la via, entrada a la tercera reunió.

Quarta tirada, no voldries que s'acabés !

Aquesta reunió és prou còmoda i relaxada, fem canvi de cordes i encaro la quarta tirada, un muret de franges horitzontals Vilanovines que no voldries que s'acabes. Tan sols poso un Àlien abans de la primera expansió i una Sabina entre elles. Se superen dues panxes amb la tònica de tot el muret, preses cantelludes de vici. S'entra a la reunió entre alzines ben fermes, a la dreta en un còmode replà. Als inicis aquí hi havia el pot de registre, actualment no hi és o no el vam saber trobar.

Quarta reunió, a l'ombra d'unes alzines.

Senzilla i curta cinquena tirada, però amb un petit desplom final que li posa el pebre...

La darrera tirada és curteta però no pas lletja, va a sortir per un desplomet entre roca d'aspecte fragmentat i sorrenca i amb uns agafadors d'escàndol. L'Anna la gaudeix i ens assegura la sortida al cim, on curiosament no fa gens de vent, mentre que a la paret en fa molt i fa fresca fins i tot.

Reunió cimera.

Foto guineu al sac !

Ha estat una de les millors vies que he fet aquí. Ens felicitem tots tres ben contents. Gaudim de l'estada al cim tot esperant la resta de la colla que tenim a la via del costat. Ara ja només ens cal baixar tranquil.lament a La Portella Blanca i d'aquí remuntar un trosset fins als cotxes. Molt millor aproximar per aquí que pel poble de Rubies, tan sols em sap greu no poder gaudir de la seva solitud i presència, aquest poble imposa.

Ressenyes de l'autor

Rumba Team

Ressenya de

Desventuras y milagros ( J Walero)

Via mes que recomanable. Molt variada: Bavaresa, diedre, empotrament, plaques...bona per autoassegurar-se, sobretot la primera tirada, les altres depenent del nostre grau de confiança podrem protegir-les. Obligada en el 6a amb sortides de reunió exposades, anar-hi amb el grau assolit. D'equipament nosaltres vam portar un joc de Camalots fins al tres doblant 2 i 3 + joc d'Aliens. Tascons també poden ser útils. Bagues per sabines.