Via GEDE a la Gorra frígia, molt ben acompanyats.

La cara oest de la Gorra Frígia  a l'ombra, la sud per on va la GEDE ben assolellada.

L'escalada per a mi no és només la dificultat o la bellesa d'una via o d'un indret, és molt important amb quí la faig, la persona, l'amistat......aquest dissabte tenim el goig de gaudir de la companyia d'en Jordi Pons, pels de la meva quinta no cal dir res mes, però pel jovent els cal presentació: integrant de la primera ascensió a un vuit mil de l'estat, l'Annapurna est, va escalar les tres cares nord mítiques dels Alps: Cerví, Eiger i Grans Jorasses i innombrables ascensions Andines i a vuit mils de l'himalaïa...doncs avui anem plegats a fer una sessió d'iniciació a l'escalada pel jovent de l'esplai del nostre centre, la UES. Ell també ens ajudarà assegurant la canalla.

L'amic Jordi Pons preparant-se per assegurar la jovenalla!

Anem a les vies equipades per la FEEC a la Miranda de Sant Joan o agulla de la Font de Jacob, que és com es coneixia pels primers aperturistes aquesta paret veïna de la Gorra Marinera. Pugem pel camí de Sant Miquel a l'estació superior del funicular de Sant Joan, allà anem cap a Sant Joan on abans d'arribar a l'ermita trobem la zona equipada per la Federació i el Patronat.
Estarem fins el migdia amb els aspirants a escaladors, aleshores ells ho deixen per dinar i preparar-se per tornar; nosaltres amb el Salvador l'Eduard i el Jordi, fem una mossegada i anem cap a la Gorra frígia, car volem fer alguna escalada plegats.

Ermita de Sant Martí, als peus de la Gorra frígia.

No recordem com agafar el camí que va directa a la cara sud del Gorro i anem  a buscar el camí de Sant Jeroni, a l'arribar a la Gorra frígia enfilem la canal fins al coll, han canviat la corda que ajuda a pujar un tram prou reliscós, s'agraeix! Ja al coll baixem fins l'ermita de Sant Martí, la GEDE comença mes avall, però nosaltres preferim fer-ho des d'aquí mateix.

Comencem la via GEDE des de l'ermita on hi ha la primera reunió.

Anem dues cordades, l'Eduard va amb el Jordi i jo amb el Salvador. La primera tirada és de navegar, no hi trobarem cap assegurança, només sota la reunió un vell burí, és prou senzilla però cal anar amb compte.

Navegant per la primera tirada

Recuperant la primera tirada

Primera reunió

Divertida i prou assegurada segona tirada.  A la segona reunió.

La segona tirada ja te mes entitat, hi trobarem uns quants bolts i podrem llaçar alguna sabina, així com posar un Alien abans d'entrar a la primera reunió. Molt ben trobada amb bona roca.

El Jordi al pas del flanqueig de la tercera tirada

La tercera abans sortia recta de la reunió, uns burins vells ho indiquen, però actualment se surt flanquejant a la dreta amb uns passos estètics a buscar un esperó vertical on un bolt protegeix la progressió. d'allà e spot optar per tirar recta amunt en tendència a la dreta o anar a buscar un espit verd que hi ha a l'esquerra i que penso protegia l'original continuació de la via. El Jordi s'ho passa d'allò mes be!

Recuperant la segona tirada i al flanqueig d'entrada a reunió.

Al muret inicial passat el flanqueig de la tercera tirada.

Relaxat a la tercera reunió.

En aquesta tercera tirada la roca hi és molt bona, d'escàndol, pots autoprotegir-te amb merlets fins a trobar la resta de bolts que ens portaran a la reunió, cal fer força metres però, abans de trobar-los. La reunió és còmoda, tant que m'hi estiro gaudint de la capçalera d'agulles de La Plantació.

A l'inici de la quarta tirada i entrant a la reunió.

La darrera tirada surt flanquejant amunt i a la dreta per entrar en una canal on a la meitat trobarem unes alzines per assegurar-nos, incomprensiblement algú ha posat uns bolts allà mateix... Un muret sobrepassant les Alzines i entrem a la reunió, d'aquí caminant fins a trobar la creu del cim.

Ben contents al cim amb la companyia d'en Jordi Pons

Si arribar dalt del Frigi sempre és un plaer, poder-ho fer tant ben acompanyat és emocionant! gràcies Jordi per ser com ets.

Via Blava

Una via de les anomenades senzilles de la Gorra frígia; reequipada com a via blava.
 Tot i la seva aparent senzillesa, cal saber moures per aquests topants amb molt d'aire entre assegurances, tècnicament tranquil.la però en conjunt una gran via. Hi gaudireu de l'espectacle de la Plantació i sovint de prou tranquil.litat. Recomanable.