Via de l'Alicorn, o com surfejar onades petrificades. Coll Roig. La Cubil. Montgrony. 13-04-2019.

Des de Coll Roig ja veïem la paret.

La paret de La Cubil amb les plaques per on va la via, amb una cordada a la segona tirada.

Aquest dissabte sembla que farà bon temps, amb en Josep Maria i en Manel anem a Coll Roig, al Ripollès, els proposo la via de l'Alicorn que de temps que la tinc pendent, a mes surt a la petita biblia de l'escalada clàssica: el llibret el Plaer de l'escalada de Ramon Majó. l'Alicorn penso va ser la primera oberta en aquest indret l'any 1986, concretament el 26 de gener, per en Manolo Sabariego i Joan Fernandez Brusi amb la col.laboració de Santi Sans. Aquest darrer fa uns anys la va restaurar canviant els espits per químics afegint alguna assegurança, mantenint tanmateix l'esperit de la via, on cal escalar prou entre cellaments!

Les canaleres ja ens saluden a la primera tirada

Nosaltres quedem a Campdevànol, jo avui baixo de Ribes de Freser i els companys pugen del Penedès. Al Forn de ca la Carme fem un bon esmorzar tot esperant que la temperatura remunti, un grau negatiu en aquests moments.
 Sortim de Campevànol en direcció Gombrèn, deixem el poble i continuem la carretera uns 2-3 km direcció la Pobla de Lillet ( si arribeu al Coll de Merolla voldrà dir que us heu passat el trencall) girarem a la dreta direcció Montgrony, Castellar de N'hug, uns revolts mes endavant tornem a trencar a la dreta ara sí direcció Montgrony; abans d'arribar al Santuari, en un fort revolt a la dreta anirem a l'esquerra per una pista cimentada; passat el refugi de Les Planelles s'acaba el ciment i entrem a una pista prou malmesa, millor cotxe alt, que en uns kilòmetres ens deixa a Coll Roig.

El Josep Maria començant la primera tirada assegurat pel Manel.

A Coll Roig deixem el cotxe, si és que hem pogut arribar, ja veïem les parets a l'est. Una fita i un senderó poc marcat ens adrecen, inicialment en lleugera baixada, a la paret. Trobarem una tanca de "vailet" no la travessem i anem a l'esquerra amunt seguint marques rosades, ara tornem a trobar un vailet que sí que travessarem, recordeu de tornar a tancar-lo. Per la tartera estabilitzada amb parpelines i ciment pel cuidador de la zona, gràcies ! progressarem fins a sota la via,unes canaleres i la visió de les plaques ens ho confirma. La primera tirada és la mes senzilla, comença per canaleres agraïdes fins entrar a un bosc penjat d'on fem reunió al peu de la gran muralla acanalada.

Mur vertical per començar la segona tirada.

La segona tirada ja canvia, d'entrada un mur vertical per assolir la placa ratllada; bona presa, escalada atlètica fins a xapar el primer químic, aleshores comença la gresca! ho provo recta, per la dreta...no puc, baixo i busco per l'esquerra, i sí, bon canto per ma esquerra que et permet pujar peus, en adherència, per finalment entrar a la placa.

Estudiant com superar el pas i trobant-ne l'entrellat.

Ara cal canviar el "xip" escalada en diedre d'adherència on cal confiar amb els peus, ja que les mans treballen per tracció lateral. Tanmateix em sento prou segur i malgrat la distancia entre cellaments, es progressa prou be. Escalada de concentració i esforç constant, no et pots relaxar...a mitja tirada una feixa per superar un nou balmat. Decideixo que faré reunió intermitja així controlo millor els companys; la reforço amb un Àlien i una baga a una arrel de boix.

Experimentant la progressió per les canaleres.

Després del muret d'inici canviem de cop la tècnica de progressió.

Parteixo la tirada en dues, fent reunió sota el segon sostret.

Aquí si que hi ha canto !

La segona tongada de la tirada amb canaleres menys fondes i on cal filar prim...

Recupero els companys i surto a fer el segon tram, ha anat be l'aturada, ja que he descansat i puc encarar millor aquest tram, que te una sortida prou punyetera, provo per la dreta, no puc, provo per l'esquerra i sort de l'ajuda del Manel que m'aguanta l'esquena mentre em posiciono...ja a la placa, aquí les canaleres no són tan fondes!  per mi l'inci és el tram mes difícil i mantingut de la via. Per sort començo a trobar algun forat salvador, xapar la tercera assegurança es fa vibrant! a partir d'aquí la paret perd verticalitat i treballa millor el peu de gat i els cantos semblen millorar, reunió!

Assaborint l'adherencia !

Bon canto per entrar a reunió, deixant enrrera el tobogan acanalat.

Darrera tirada, comença amb canaleres mes amables, acabant amb una fissura  vertical on suarem!

Ara ens queda la darrera tirada, pensàvem que es podria partir, però cal muntar la reunió si es vol partir. Això no ho sabia el Josep Maria, que surt per les canaleres, aquestes mes amables, fins les troba fàcils! Un tram intermig de grades senzilles amb bon canto aboquen a una fissura vertical de laterals compactes. Una graonada atlètica ens deixa al peu de la fissura, el químic és prou amunt, però la fissura admet Àliens per protegir un desequilibri a l'anar a xapar-lo. Escalada molt tècnica on cal levitar amb els dits empotrats a la fissura, gairebé no hi entren...mes amunt s'obre i buscant es troba un canto bo que permet aixecar-se mig en diedre per mes amunt engrapar un lateral bo que en bavaresa deixa arribar a la cresta superior on trobarem presa bona per sortir a reunió! El tram mes tècnic i difícil de tota la via. Tanmateix no obligat

El Josep Maria acanalat i suant a la fissura de sortida.

Estudiant com sortir-ne i ja a la reunió.

Foto cim amb el Pedraforca al fons.

Volíem baixar rapelant però tenim una cordada que comença la via i no els volem destorbar, decidim baixar a peu; per això caldrà fer una darrera tirada, desequipada, per la cresta del davant fins un replà on ja ens desencordem, passem pel costat d'un pi i ja anem  trobant les marques roses que ens ajudaran a baixar. Trobarem trams equipats amb escales i cable com una ferrata, molt útils si com avui trobes neu a la baixada. Bona feina de la gent del Ripollès.

Darrera tirada si no baixem rapelant, desequipada.

Ressenya de l'amic Joan Prunera

Col.leccionista de vies

Volíem fer la Ullets d'Esmeralda però ens han quedat els peus ben tous, preferint tornar d'hora a casa i fer un bon àpat prèvia birra per celebrar l'escalada.
 Via recomanable, roca de primeríssima qüalitat, equipament molt segur: cellaments químics. Escalada diferent al que estem acostumats, que ens pot fer patir si no ens refiem dels peus, però que si hi agafem confiança es deixa fer. Tot i que cal escalar força, les assegurances allunyen.
 Útil friends fins el 2 i Àliens o Tri-cams per algun forat. Els Càmalots del 3 - 4 els vam passejar, en alguna pàgina els recomanen.