Integral de l' Aresta dels Ripollesos a la Roca del Gall ( Riera del Garfull) 28-08-2024.

Espectacular cresta de la Roca del Gall

Aquest agost finalment lliguem caps per anar a repetir aquesta agulla de nom molt atractiu, Aresta dels Ripollesos ! i com que jo sóc Ripollès d'adopció frisaba per fer-la.

Els hi proposo al Joan Pera i el Josep Maria Mallofré que em fan confiança i s'apunten a l'aventura....només tinc la resenya que vaig trobar a Facebook fa anys al penjar-la el Sergi Martínez de la web Eskalades al Ripollès i poca informació més de com arribar a peu de via, on aparcar etc...

Oberta l'any 1986 per Joan F. Brusi, Santi Sanz, Joan Garcia i Manolo Sabariego, que en fa la primera repetició  el 24-07-86 i no és fins l'agost que en Joan Garcia i el Mateix Manolo en fan la segona ascensió.   A l'actualitat està restaurada amb químics, via i reunions, així com el primer tram d'aresta gràcies a l'incansable aperturista de la zona Santi Sanz, gràcies.

De la carretera de Montgrony ja veïem la cresta i on aparcarem el cotxe.

 

De l'aparcament fem una ràpida baixada a la riera del Garfull i ja som a peu de via.

La via comença al peu del canal que subministra l'aigua a Gombrèn. ( Foto Joan Pera)

Aparquem a la dreta de la carretera de Montgrony abans d'arribar a la masia de la Molina; just a l'altura de la cresta hi trobem un espai per a tres o quatre cotxes, hi ha una torre de corrent característica.  Per baixar al torrent passem per la base de la torre elèctrica i un corriol de fort pendent ens baixa a la riera del Garfull;  ja veïem aleshores l'impressionant muralla per on ens enfilarem.

El primer llarg s'ha d'escalar amb calma ja que la roca és de cantell petit.

Primer llarg   Comença sobre la sèquia que recull l'aigua del municipi de Gombrèn, veurem uns químics.   Assegurem des del canal mateix tenint cura de no sucar la corda a la sèquia !  En cas de passar gent, possible ja que la zona forma part d'un itinerari , aleshores potser millor pujar a la base on tenim els anclatges per a fer reuió.

La via comença en diagonal a l'esquerra amb roca que d'entrada no inspira massa confiança, per la humitat de la zona...anirem a buscar un esperó i per aquest anirem pujant.

Un tram fissurat on les assegurances allunyen es pot protegir amb algun friend mitjà/ petit.

Entrar al replà de la reunió és el més fort de la tirada, s'ha de saber llegir ja que tot i tenir molt bona presa és un pas atlètic que ens farà apretar.

La primera reunió és en un relleix.  ( Foto Joan Pera)
Molt ben reequipada amb químics ( a sota)

De la reunió els companys a peu de via.

El segon llarg comença tranquil fins a trempar i desplomar, amb molt bona roca això sí !

El segon llarg  surt de la reunió cap a l'equerra anant a buscar el perfil nord de l'aresta, aquí trobem un inici plaent amb bon cantell per de sobte trempar la paret.

Aquí hi ha el pas clau de la via, per sort gaudeix d'una roca molt bona i amb bon cantell, que ens farà apretar per a poder superar-lo, una vegada passat trobarem bones preses i s'anira ageïent la paret fins a muntar reunió sota el pinacle cimer.  Reunió rapelable amb químics.

Al tram clau de la tirada.  ( Foto Joan Pera)

De la reunió acabem de pujar a l'agulla i desgrimpem fins a una collada.

De la segona reunió acabem de grimpar fins al cim on hi ha restes d'una instal.lació de ràpel antiga, no recomanable, decidim no fer el curt ràpel ja que es pot desgrimpar l'aresta protegint amb Friends al segon de corda quedant poc exposat.

Arribem a una collada fonda on a la paret del davant hi ha una altra reunió de químics  rapelable que fem malgrat el curt recorregut.

Del coll on tenim una magnífica reunió rapelable continuem per aquesta fissura a buscar l'aresta.  ( Foto Joan Pera)

De la collada en sortim per una canal molt enbrossada a buscar la paret de la dreta per on continua la cresta, aquest tram és senzill fins a un gendarme esbelt que haurem de travessar...aquí la cresta és esmolada i ben aèria.   Ens assegurarem amb bagues ben llargues a la punta de l'aresta, per cert força descomposta, hem de progressar amb molt de compte !  ja sobrepassat el merlet cimer a sota n'hi ha un altre de millor aspecte que també llacem, ara ens haurem d'abocar al buit amb molt bones mans resseguint l'aresta,  una presa de peu es va suicidar durant la baixada, sort d'estar ben agafat de mans.   Fins a dos merlets més podrem posar abans de fer reunió en un petit roure a la base del gendarme.

L'aresta acaba amb aquest gendarme esmolat que haurem de desgrimpar aèriament.

La desgrimpada es pot assegurar amb bagues per merlets.

L'Albert desgrimpant l'agulla.

Continua l'aresta, ara amb una roca de luxe! Fem una reunió improvisada a l'acabar-se la corda.

Anem pasant tota la colla el tram delicat amb cura, sobretot els que la fan de segon que resten més desprotegits, el darrer merlet salta al quedar molt baix i la corda al tensar-se l'arrenca.

Continuem la cresta que primer és caminant fins a trobar un ressalt vertical que ens aboca al darrer tram de cresta, aquí el company ha d'improvisar un reunió al saltar-se-la.

Aquest darrer tram de cresta gaudeix d'una roca cantelluda i ferma amb infinitut de possibil.litats de protecció, protecció que posem molt de tant en tant ja que l'amplada de l'aresta no fa patir gens tot i ser aèria.

Ample i amable tram d'aresta. Foto Josep Maria Mallofré.

Acabant el Crestall, al fons podem veure la carretera a Montgrony.

S'acaba la cresta però per baixar a peu pla haurem de fer una desgrimpada pel vessant sud de l'aresta tot buscant el millor pas i protegint el descens dels segons tant com pugem ja que la desgrimpada acaba en un terreny terrós i herbós on millor no patinar...vaja un digne colofó a aquesta activitat mig escalada mig cresta en que ens ho hem passat molt be!

Material  Amb unes deu cintes passem i si voleu seguir la creta, aleshores força bagues merleteres, prou llargues i un joc de Friends/Càmalots/Tòtems fins a l'1.

Possibilitat de fer només l'agulla inicial amb el que aleshores passarem amb només cintes, tanmateix millor no us deixeu perdre el salvatge recorregut d'aquesta aresta, recomanable.

Molt bona ressenya trobada a la xarxa, en desconec l'autor/rs.

Sebastià Patiño a La Magdalena inferior i Atila a l'Ullal de les Magdalenes, una bona combinació.

La cara Nord  de la Magdalena inferior te tres línies a peu de camí que puja a les escales de Jacob,    És ideal per tardes caloroses o matins frescos ja que gràcies a la seva altura sempre hi bufarà un bon ventet.  Avui triem amb el Ricard la via de més a l'esquerra, la Sebastià Patiño, oberta fa molts anys per en Raül Patiño i Esteve Sebastià, se'n desconeix l'any exacte, sembla ser que tan sols és original la primera tirada ja que a partir de la reunió correspondria a una via anterior: Isaco Killer, oberta per Irene i Salvi Oliva l'any 1984.

SEBASTIÀ PATIÑO

Itinerari de tres llargs ( 45-45-30) en que amb deu cintes ja farem.

APROXIMACIÓ :   Del Monestir de Montserrat haurem d'enfilar-nos a Sant Joan;  ho podem fer de tes maneres:  per les escales dels pobres, per Sant Miquel, més suau però més llarg, o be amb el Funicular de Sant Joan.  Una vegada a l'estació superior del Funicular anem direcció Sant Jeroni, passem per sota la Gorre marinera i poc més enllà trobem el trencall, indicat, a l'ermita de Santa Magdalena per les Escales de Jacob.   El seguim i al replà abans de començar les escales trobem el peu de via, la Sebastià Patiño és la de més a l'esquerra.

Començant el primer llarg amb la roca rentada per l'aigua que et fa progressar atent.
Foto Ricard Rofes.

 

                     L'escalada comença amb un tram de roca rentada per laigüa i molsosa per l'ombra de les alzines....cal progressar amb atenció i treballar be de peus, a mesura que ens aixequem deixem enrera l'arbreda i el tacte de la roca millora.   El fet de ser la via que té les assegurances més alegres també fa que la roca estgui menys gastada, fent de la progressió tot un plaer.

L'escalada és en placa Montserratina tota l'estona;  a la segona tirada la verticalitat és acusada i es gaudeix gràcies als bons còdols que hi trobem.

Al tercer llarg trobem un pot de fibrociment ( Uralita) sembla ser que correspòn a la via Mingo-Arenas que puja serpentejant per tota aquesta bonica paret tot cercant els punts febles i que ha estat trepitjada per aquestes noves i rectilínies vies obertes a base d'expansions.

Una vegada al cim farem un ràpel de menys de 30 metres per la via Normal.

Arribant a la primera reunió( Foto Ricard Rofes) i des d'aquesta el company que comença.

Primera reunió de dos espits de més de 30 anys a sobre...

Iniciant el segon llarg i una cordada a la veina Rantanplan

Entrant a la segona reunió i començant el tercer llarg. Foto Ricard Rofes.

Antic pot de registre de la Mingo -Arenas.

VIA ATILA

Després d'un ràpel d'uns escassos trenta metres caminem a buscar l'agulla mes propera, l'Ullal on triem la via Atila i així arrodonir la tarda.

Aquesta via va ser oberta  per en M. Sugranyes i P.Guerrero l'any 1985 i restaurada per J. Lletze i X. Diez el 2007.  Inicialment constava de dues tirades, a l'actualitat es fa en un sol llarg.

L'inici és vertical i cal mirar-s'ho, una vegada ja a la paret anirem decantant a la dreta on hi trobarem millors cantells fins a l'aresta on la roca és excepcional.  Via curta i bonica ideal per a completar la pujada a la zona.

Primers metres de la via Atila a l'Ullal.

Entrant al carener amb roca més agraïda.

Recuperant la tirada enmig de la boira, al darrera la Magdalena inf. Foto Ricard Rofes.

Foto boira-cim!

Reunió cimera , alhora ràpel de descens.

Ressenya treta dels blog Manel i Ita, uns bons amics.

Escalada plaent al PIc Negre d'Envalira : Donde vas Jorgito?. 18-08-2023.

Des del Clot de Les Abelletes, el Pic Negre d'Envalira.

                         Quan apreta la calor cal començar a buscar llocs alts i frescos, així que aprofitant el retro-equipament que va fer en Xavi Bonatti d'aquesta via que va obrir el 2019 , fem cap al Pas de la Casa a Andorra per assolir el PIc Negre d'Envalira.

Gràcies al generós equipament aquesta zona s'ha posat de moda, primer amb la via Dame mas Gasolina i darrerament amb la Donde vas Jorgito?  oberta per en Xavi Bonatti, Roselyne Sirvent i Joan Benet (12-10-2019)

Hem deixat a l'esquerra el Coll dels Isards per on baixarem i ja som prop del Clot de les Abelletes.

APROXIMACIÓ

Cal anar al Pas de la Casa ( Andorra), nosaltres vam pujar pel coll de Puimorens;  deixem el Pas per continuar la carretera del Coll d'Envalira, a la llarga recta que hi ha la mega-gasolinera al final revolt pronunciat a la dreta i uns aparcaments, és el remuntador de Costarodona de l'estació d'esquí.  Aquí deixem el cotxe, compte que els aparcaments solen ser de pagament, millor buscar un racó lliure.

Travessem el remuntador de Costarrodona per una pista que remunta la vall de la Coma de Les Abelletes, passarem per sobre l'estany de Les Abelletes i seguint el remuntador fins a l'última pilona que deixarem enrrera arribant al Clot de les Abelletes des d'on ja podem veure el Pic Negre d'Envalira.  En una explanada entrarem a la tartera anant a buscar l'evident esperó, el que baixa més de tots, aleshores remuntarem aquest per la seva dreta trobant poc després la filera de parabolts i pintat a la roca el nom de la via.   Estarem a l'ombra els dos primers llargs, preveïeu roba ja que som molt amunt i pot fer-hi fresca fins i tot a ple Agost.

Anem a buscar la primera barra rocallosa que remuntem fins a trobar el peu de via amb la seva pintada.

A l'inici del primer llarg. Foto Eva Zurera.

Primer llarg:

Comença remuntant unes plaques poc dretes per anar derivant a la dreta fins la reunió.

Primera reunió.

Interessant flanqueig del segon llarg. Foto Eva Zurera.

Segon llarg :

Surt en diagonal a la dreta amb passos tècnics fins encarar un diedre que remuntarem fins un esperó.  La dificultat va disminuïnt a mesura que ens enfilem, també la qüalitat de la roca, estem en territori Alpí i cal vigilar on t'agafes, sortosament està tot sec.  En cas de mullena el generós equipament ens ajudarà.

Segona reunió.

Tercer llarg, un esperó que anirà perdent potència. Foto Eva Zurera.

Tercer llarg :

Tirada curta i senzilla en la que fem com un canvi de paret per encarar els murs del davant.  Ambient ja d'alta Muntanya.

Al quart llarg amb ambient d'alta muntanya.

Un ressalt posa una mica de pebre a la tirada.

Quart llarg :

De la reunió anem a buscar una placa per la que ens enfilarem a buscar un diedre que acaba amb un ressalt vertical molt fissurat, amb blocs escairats que fan la seva superació agradable, tram dels mes bonics de la via.

Cinquè llarg :

De la reunió aneñ a buscar una vira-canaleta ascendent a la dreta que va agafant ambient amb l'alçada, senzilla i bonica.

Al cinquè i darrer llarg, albirant el cim.

Recuperant la darrera tirada i ja al cim.

De la cinquena reunió resta una grimpada fins al cim a 2.818 m.  Fa il.lusió fer un cimal d'aquests.

Del cim podem veure el Pas de la Casa i les muntanyes de l'Arieja.

Assegurant els darrers metres fins al cim.

Des del cim els Clots de la Menera i el Bony d'Envalira

Descens :

Del cim baixem direcció sud-est per corriol fitat a buscar el Coll dels Isards passant abans pel port de Fontnegra.    El coll dels Isards és el pas natural per passar de la vall de Campcardós a la del Pas de la Casa, no té pèrdua però en cas de boira important no perdre les senyals.

Ressenya del blog de l'amic Joan Asín.

 Una escalada relaxada gràcies al generós equipament en un ambient d'alta muntanya del que mai ens en hem de refiar !  De dificultat molt assequible, el Josep es va deixar els gats i va pujar amb "wambes"....amb això ho dic tot.

De material amb una dotzena de cintes farem.