Esperó del Petó Encantat a Les Amoroses de La Mora Comdal. 01-06-2024

Al fons Les Amoroses que es van fent mes evidents a mesura que ens hi acostem.

La Mora Comdal és una vall amagada darrera de la Serra de Les Canals, un racó solitari envoltat d'agulles de conglomerat talment un petit Montserrat....camps de conreu, vaques, barrancs pregons i solitud.   Aprofitant que el Grup Cavall Bernat fa una trobada a Oliana ens hi apropem amb el Joan Pera, Josep Maria Mallofré i Manel Gomes per anar a fer una via que només per l'estètica ja em crida pujar-hi: l'Esperó del petó encantat a Les Amoroses.

APROXIMACIÓ:

Nosaltres ho vam fer per Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera finsa trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra.  Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal,

continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola.

També podem anar-hi per Solsona :  carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta. Ja amb l'objectiu a  la vista reculem una mica per anar a buscar un camí/pista per sota la granja, abans d'arribar-hi anem a l'esquerra per vorejar-la, travessem alguns vaïlets i ja encarem el camí fins a un gran revolt a la dreta que ens portaria cap a la Meda Gran, nosaltres anirem a l'esquerra tot remuntant la vall fent una gran revoltada ascendent fins a trobar un corriol transversal que seguirem cap a l'esquerra, passem sota la Punta Olivella i entrem al vessant oest;  abans d'arribar a la Font Voltrera, una gran fita ens recordsa que hem d'anar amunt a buscar la base de Les Amoroses.     En una clariana d'Alzines hi ha un mur sanejat on ja veurem algun parabolt.

A l'inici del primer llarg amb roca a controlar.

Primer llarg:    Ens trobem un mur de grans còdols de no massa bon aspecte però que es deixa anar pujant amb cura.  Ben assegurat.  Després d'un flanqueig a la dreta cal superar un muret vertical on haurem de filar prim si volem sortir-ne en lliure, superat aquest un tram terrós on una corda guia ajuda a arribar a la reunió.

Al tram més dur de la tirada.

Segon llarg, el Joan entrant al tram mes vertical.

Segon llarg:      Surt de la reunió per un terrassar per anar a buscar el mur del davant, primer amable per anar trempant fins a la vertical on haurem de fer algun pas d'artifo ja que la roca aquí no inspira massa confiança.

La roca va millorant mica en mica, el Joan encapçalant el tercer llarg.

Assegurant el Joan al tercer llarg i recuperant-lo. Foto Josep Maria Mallofré.

Tercer llarg:    Ja anem agafant ambient de paret, comença anant a la dreta a buscar un esperó on hi ha millor roca i ja no l'abandona fins a convertir-se en una  placa amanida de grans còdols dels que anirem tibant amb cura donat el seu aspecte, tanmateix no se'ns va arrencar res.  La reunió és al final de la placa en un replanet a les envistes d'un coll i una altre gran placa.

Inici del quart llarg, anant a buscar la paret vertical. Foto Joan Pera.

A la quarta reunió. Foto Joan Pera.

Quart llarg:  comença anant cap a l'esquerra a buscar un evident coll entre el Pito i la paret de Les Amoroses, una vegada al coll comença una placa ferma i compacta amb prou bon rocam que ens permetrà lluitar-la en lliure fins les nostres possibilitats, algun pas d'estreps i o A-0 cauran....reunió en un llavi penjat al bell mig de la placa ( incòmoda)

Al mur d'entrada a la quarta reunió.

El company treballant el mur del quart llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Impressionant pilastra del cinquè llarg, amb roca que permet el lliure.

Cinquè llarg:     Surt per la dreta de la reunió a buscar el cim de l'agulla, tirada molt estètica, ja som prou amunt i tenim "aire".  Aquí el pendent perd verticalitat i juntament amb que la roca hi és més sòlida i aspre permet treballar-la tota en lliure.

Fem reunió en un replanet just abans de sortir de la vertical.

A la cinquena reunió, ben airosa.

El sisè llarg és discontinuu, una aresta. El Joan recuperant-lo.

Sisè llarg:    Acabem de guanyar el pendent que ens falta per sortir a un tram ajagut amb algun ressalt entremig molt agradable de fer.   Just abans del darrer ressalt hi ha una reunió que no fem per acabar d'arribar als peus de les dues puntes cimeres.

Darrer llarg, enfilar-se a una amorosa....

Setè llarg:    De les dues puntes la via puja a la oest, l'altre ja té una via oberta: la via Estrella.   Curta escalada equipada amb pitons i bolts que ens permet assolir aquest bell cim.

Al cim de l'Amorosa oest

Ens fèia gràcia la foto sota el petonàs !

La desgrimpada de baixada s'ha de fer amb cura.

Descens:    Desgrimpem cap al Nord atravessant una profunda escletxa, ja a l'altre vassant, nord, baixarem unes graonades amb cura fins a una collada, d'aquesta anem a buscar la canal vessant est que amb camí no massa definit anirem baixant per on millor ho veïem fins a trobar el camí transversal per on hem aproximat, d'aquest a trobar el trencall que ens baixarà a la vall vorejant les Medes a l'esquerra.

Al pavelló d'Oliana celebrem la Trobada del Grup Cavall Bernat 

Materal:   Un bon grapat de cintes exprés, algunes llargues i estreps;  no cal agafar material flotant.

Dos dels amics homenatjats: Joan Wenceslao i Joan Asín.

Ressenya de l'amic Joan Vidal "Indi" un aperturista incansable.

Una via oberta en solitari per l'amic Joan Vidal en una raconada molt ferma;  tardarem una horeta per arribar a peu de via, però el paisatge que se'ns ofereix paga la pena.   Com la majoria de vies obertes en solitari pel Joan, la trobarem equipada per no patir gens, tot i que cal escalar entre assegurances;  sobre la graduació és molt subjectiva i dependrà de com trobem de neta la línia i de la confiança que tinguem nosaltres amb aquesta roca conglomerada...el sanejament inicial ja ha estat exquisit però, gràcies Joan !  El grau obligat no passa del V+.

A la punta Est hi ha una via, penso, de l'Antonio Garcia Picazo i col.laboradors, via Estrella, protegida amb espits i pitons que es vèia molt interessant, un objectiu per una propera visita, aquí sí que millor dur alguns tòtems o equivalent.

 

Integral Miramar a la Falconera del Port de Garraf. 05-09-2024

Escalada restringida del 16 de gener al 30 de maig, abasta des de les vies El Falcó de la foscor i Arqueologia transmediterrània ambdues incloses.

Al final del Port de Garraf comença la Paret de La Falconera.

 

És dijous i amb part de la colla que entrenem al rocòdrom i algú mes decidim fer cap La Falconera del Garraf atrets per la piulada de la via Miramar que va fer el Joan Wenceslao.

Aproximació:  De Barcelona anem per la C-31 carretera de Barcelona a Calafell, no entrem a l'autopista, seguim per la coneguda carretera de les costes del Garraf fins al rètol Garraf, seguim les indicacions Port de Garraf i quan ja tenim les parets a la vista mirem d'aparcar on trobem lloc.  A la dreta un carrer va cap a un túnel per on tornarem, nosaltres seguim direcció sud travessant una explanada fins al final d'aquesta que ja tenim el mar als peus i al davant les parets.  Un rètol avisant de restriccions ens situarà, anem a la seva esquerra per iniciar un llarg flanqueig per la via S.A.M.E.

La via Miramar realment és només una tirada, la segona;  es comença pel flanqueig de la S.A.M.E. i es surt per la tercera tirada de la via Vertical i passat el jardí nosaltres continuem amb dos llargs de la Brazo de Hierro.

Comencem fent una travessa horitzontal per la via S.A.M.E.

Primer llarg:     Per un terreny d'aspecte trencat baixem una mica en direcció sud per començar un ben trobat i llarg flanqueig on trobarem alguna assegurança fixa en estat més que dubtós i que amanirem amb flotants al gust així com ponts de roca.   L'arribada a la reunió és una placa fina en lleuger ascens que ens fa gaudir.

Primera reunió, d'aquí cap amunt és pròpiament la via Miramar.
 Foto Josep Sanz.

Placa  per on transcorre la via Miramar, vertical i agraïda.

Segon llarg:    Aquest és el llarg de la Miramar, una gran i llarga placa d'aspecte seriós i que gaudeix d'una roca excel.lent i cantelluda, anem guanyant diferents graonades fins a la placa de verticalitat suprema on haurem d'apretar les dents per sortir-ne sense tocar ferro.   Molt ben assegurada la tirada i en prou bon estat.

Cal apretar al tram central, el grau és de continuïtat.  A sota entrant a la segona reunió.

Tercer llarg:     Surt de la reunió cap a la dreta atravessant un tram herbós i trencat, progressar amb atenció....aviat s'arriba a un diedre amb un gran bloc fissurat per on ens enfilarem, passos ben bonics i estètics amb assegurances on cal.

El tercer llarg correspon a la via Vertical, inici una mica trencat.

Espectacular diedre per entrar a la tercera reunió.

Recuperant el tercer llarg. (Foto Josep Sanz)

Començant el quart llarg per la Brazo de Hierro.

Quart llarg:   Després d'atravessar el jardinet penjat arribem a la placa de sortida, aquí podem triar vàries opcions, nosaltres triem anar per l'esquerra seguint la via Brazo de hierro.   Comença amb una roca espectacular, preses generoses, per anar endurint-se cap al mig de via quan es flanqueja a la dreta, aquí ja ens ho haurem de mirar.   Entrada a la reunió cap a la dreta en un còmode replà després de travessar uns arbustos.

Gaudint l'espectacular rocam de la zona. Foto Josep Sanz.

Assegurant el company al jardí intermig.  Foto Josep Sanz.

Cinquena reunió  Foto Josep Sanz. i recuperant els companys.

Cinquè llarg:   Surt per la dreta de la reunió atravessant unes lloses planes fins a buscar un ressalt que haurem de superar, aquí mirarem d'autoprotegir-nos;  una vegada sobre la nova placa ajaguda, anirem més a la dreta a buscar un darrer ressalt vertical amb preses excel.lents i ben assegurat.

Darrer pas abans d'entrar a la reunió cimera.

Foto cim i foto cordades

Descens: Acabem amb una  grimpada per sortir al cim d'on baixem per corriol i fites cap a l'esquerra fins a trobar un camí que ens deixa a l'altra banda del penya-segat.  Sortim a una pista que en poca estona ens deixa a l'entrada d'un túnel, que travessem sortint al camí que hem fel pel matí per anar a la via.

Material:   Via semiequipada on ens seran útils una dotzena de cintes i Tòtems/Friends fins al 2.  Tascons opcionals.

Una via molt completa oberta l'any 1985 per :  Andrés Alquezar, Vicente Galindo i  Fredi Cruz.   Reequipada el 2017 per Oriol Pascual, Luís Alfonso i Cecilia Blàzquez.

Ressenya del José Walero del seu blog: Desventuras y Milagros