Des del Clot de Les Abelletes, el Pic Negre d'Envalira. |
Quan apreta la calor cal començar a buscar llocs alts i frescos, així que aprofitant el retro-equipament que va fer en Xavi Bonatti d'aquesta via que va obrir el 2019 , fem cap al Pas de la Casa a Andorra per assolir el PIc Negre d'Envalira.
Gràcies al generós equipament aquesta zona s'ha posat de moda, primer amb la via Dame mas Gasolina i darrerament amb la Donde vas Jorgito? oberta per en Xavi Bonatti, Roselyne Sirvent i Joan Benet (12-10-2019)
Hem deixat a l'esquerra el Coll dels Isards per on baixarem i ja som prop del Clot de les Abelletes. |
APROXIMACIÓ
Cal anar al Pas de la Casa ( Andorra), nosaltres vam pujar pel coll de Puimorens; deixem el Pas per continuar la carretera del Coll d'Envalira, a la llarga recta que hi ha la mega-gasolinera al final revolt pronunciat a la dreta i uns aparcaments, és el remuntador de Costarodona de l'estació d'esquí. Aquí deixem el cotxe, compte que els aparcaments solen ser de pagament, millor buscar un racó lliure.
Travessem el remuntador de Costarrodona per una pista que remunta la vall de la Coma de Les Abelletes, passarem per sobre l'estany de Les Abelletes i seguint el remuntador fins a l'última pilona que deixarem enrrera arribant al Clot de les Abelletes des d'on ja podem veure el Pic Negre d'Envalira. En una explanada entrarem a la tartera anant a buscar l'evident esperó, el que baixa més de tots, aleshores remuntarem aquest per la seva dreta trobant poc després la filera de parabolts i pintat a la roca el nom de la via. Estarem a l'ombra els dos primers llargs, preveïeu roba ja que som molt amunt i pot fer-hi fresca fins i tot a ple Agost.
Anem a buscar la primera barra rocallosa que remuntem fins a trobar el peu de via amb la seva pintada. |
A l'inici del primer llarg. Foto Eva Zurera. |
Comença remuntant unes plaques poc dretes per anar derivant a la dreta fins la reunió.
Primera reunió. |
Interessant flanqueig del segon llarg. Foto Eva Zurera. |
Surt en diagonal a la dreta amb passos tècnics fins encarar un diedre que remuntarem fins un esperó. La dificultat va disminuïnt a mesura que ens enfilem, també la qüalitat de la roca, estem en territori Alpí i cal vigilar on t'agafes, sortosament està tot sec. En cas de mullena el generós equipament ens ajudarà.
Segona reunió. |
Tercer llarg, un esperó que anirà perdent potència. Foto Eva Zurera. |
Tercer llarg :
Tirada curta i senzilla en la que fem com un canvi de paret per encarar els murs del davant. Ambient ja d'alta Muntanya.
Al quart llarg amb ambient d'alta muntanya. |
Un ressalt posa una mica de pebre a la tirada. |
Quart llarg :
De la reunió anem a buscar una placa per la que ens enfilarem a buscar un diedre que acaba amb un ressalt vertical molt fissurat, amb blocs escairats que fan la seva superació agradable, tram dels mes bonics de la via.
De la reunió aneñ a buscar una vira-canaleta ascendent a la dreta que va agafant ambient amb l'alçada, senzilla i bonica.
Al cinquè i darrer llarg, albirant el cim. |
Recuperant la darrera tirada i ja al cim. |
De la cinquena reunió resta una grimpada fins al cim a 2.818 m. Fa il.lusió fer un cimal d'aquests.
Del cim podem veure el Pas de la Casa i les muntanyes de l'Arieja. |
Assegurant els darrers metres fins al cim. |
Des del cim els Clots de la Menera i el Bony d'Envalira |
Del cim baixem direcció sud-est per corriol fitat a buscar el Coll dels Isards passant abans pel port de Fontnegra. El coll dels Isards és el pas natural per passar de la vall de Campcardós a la del Pas de la Casa, no té pèrdua però en cas de boira important no perdre les senyals.
Ressenya del blog de l'amic Joan Asín. |
Una escalada relaxada gràcies al generós equipament en un ambient d'alta muntanya del que mai ens en hem de refiar ! De dificultat molt assequible, el Josep es va deixar els gats i va pujar amb "wambes"....amb això ho dic tot.
De material amb una dotzena de cintes farem.
Jaume, posar aquesta via al blog és una mica una taca al teu expedient!! Ha, ha, ha,.....
ResponEliminaJa ho pots ben dir Joan ! Love climbing total.
EliminaDoncs vem estar fa dues setmanes fent la del costat i ens va agradar molt tot plegat. Salut i vies i viessss amic.
ResponEliminaOi tant Sergi, hi ha d'haver tota mena de vies ! A veure quan tornem a coincidir.
Elimina