Sebastià Patiño a La Magdalena inferior i Atila a l'Ullal de les Magdalenes, una bona combinació.

La cara Nord  de la Magdalena inferior te tres línies a peu de camí que puja a les escales de Jacob,    És ideal per tardes caloroses o matins frescos ja que gràcies a la seva altura sempre hi bufarà un bon ventet.  Avui triem amb el Ricard la via de més a l'esquerra, la Sebastià Patiño, oberta fa molts anys per en Raül Patiño i Esteve Sebastià, se'n desconeix l'any exacte, sembla ser que tan sols és original la primera tirada ja que a partir de la reunió correspondria a una via anterior: Isaco Killer, oberta per Irene i Salvi Oliva l'any 1984.

SEBASTIÀ PATIÑO

Itinerari de tres llargs ( 45-45-30) en que amb deu cintes ja farem.

APROXIMACIÓ :   Del Monestir de Montserrat haurem d'enfilar-nos a Sant Joan;  ho podem fer de tes maneres:  per les escales dels pobres, per Sant Miquel, més suau però més llarg, o be amb el Funicular de Sant Joan.  Una vegada a l'estació superior del Funicular anem direcció Sant Jeroni, passem per sota la Gorre marinera i poc més enllà trobem el trencall, indicat, a l'ermita de Santa Magdalena per les Escales de Jacob.   El seguim i al replà abans de començar les escales trobem el peu de via, la Sebastià Patiño és la de més a l'esquerra.

Començant el primer llarg amb la roca rentada per l'aigua que et fa progressar atent.
Foto Ricard Rofes.

 

                     L'escalada comença amb un tram de roca rentada per laigüa i molsosa per l'ombra de les alzines....cal progressar amb atenció i treballar be de peus, a mesura que ens aixequem deixem enrera l'arbreda i el tacte de la roca millora.   El fet de ser la via que té les assegurances més alegres també fa que la roca estgui menys gastada, fent de la progressió tot un plaer.

L'escalada és en placa Montserratina tota l'estona;  a la segona tirada la verticalitat és acusada i es gaudeix gràcies als bons còdols que hi trobem.

Al tercer llarg trobem un pot de fibrociment ( Uralita) sembla ser que correspòn a la via Mingo-Arenas que puja serpentejant per tota aquesta bonica paret tot cercant els punts febles i que ha estat trepitjada per aquestes noves i rectilínies vies obertes a base d'expansions.

Una vegada al cim farem un ràpel de menys de 30 metres per la via Normal.

Arribant a la primera reunió( Foto Ricard Rofes) i des d'aquesta el company que comença.

Primera reunió de dos espits de més de 30 anys a sobre...

Iniciant el segon llarg i una cordada a la veina Rantanplan

Entrant a la segona reunió i començant el tercer llarg. Foto Ricard Rofes.

Antic pot de registre de la Mingo -Arenas.

VIA ATILA

Després d'un ràpel d'uns escassos trenta metres caminem a buscar l'agulla mes propera, l'Ullal on triem la via Atila i així arrodonir la tarda.

Aquesta via va ser oberta  per en M. Sugranyes i P.Guerrero l'any 1985 i restaurada per J. Lletze i X. Diez el 2007.  Inicialment constava de dues tirades, a l'actualitat es fa en un sol llarg.

L'inici és vertical i cal mirar-s'ho, una vegada ja a la paret anirem decantant a la dreta on hi trobarem millors cantells fins a l'aresta on la roca és excepcional.  Via curta i bonica ideal per a completar la pujada a la zona.

Primers metres de la via Atila a l'Ullal.

Entrant al carener amb roca més agraïda.

Recuperant la tirada enmig de la boira, al darrera la Magdalena inf. Foto Ricard Rofes.

Foto boira-cim!

Reunió cimera , alhora ràpel de descens.

Ressenya treta dels blog Manel i Ita, uns bons amics.