Integral Miramar a la Falconera del Port de Garraf. 05-09-2024

Escalada restringida del 16 de gener al 30 de maig, abasta des de les vies El Falcó de la foscor i Arqueologia transmediterrània ambdues incloses.

Al final del Port de Garraf comença la Paret de La Falconera.

 

És dijous i amb part de la colla que entrenem al rocòdrom i algú mes decidim fer cap La Falconera del Garraf atrets per la piulada de la via Miramar que va fer el Joan Wenceslao.

Aproximació:  De Barcelona anem per la C-31 carretera de Barcelona a Calafell, no entrem a l'autopista, seguim per la coneguda carretera de les costes del Garraf fins al rètol Garraf, seguim les indicacions Port de Garraf i quan ja tenim les parets a la vista mirem d'aparcar on trobem lloc.  A la dreta un carrer va cap a un túnel per on tornarem, nosaltres seguim direcció sud travessant una explanada fins al final d'aquesta que ja tenim el mar als peus i al davant les parets.  Un rètol avisant de restriccions ens situarà, anem a la seva esquerra per iniciar un llarg flanqueig per la via S.A.M.E.

La via Miramar realment és només una tirada, la segona;  es comença pel flanqueig de la S.A.M.E. i es surt per la tercera tirada de la via Vertical i passat el jardí nosaltres continuem amb dos llargs de la Brazo de Hierro.

Comencem fent una travessa horitzontal per la via S.A.M.E.

Primer llarg:     Per un terreny d'aspecte trencat baixem una mica en direcció sud per començar un ben trobat i llarg flanqueig on trobarem alguna assegurança fixa en estat més que dubtós i que amanirem amb flotants al gust així com ponts de roca.   L'arribada a la reunió és una placa fina en lleuger ascens que ens fa gaudir.

Primera reunió, d'aquí cap amunt és pròpiament la via Miramar.
 Foto Josep Sanz.

Placa  per on transcorre la via Miramar, vertical i agraïda.

Segon llarg:    Aquest és el llarg de la Miramar, una gran i llarga placa d'aspecte seriós i que gaudeix d'una roca excel.lent i cantelluda, anem guanyant diferents graonades fins a la placa de verticalitat suprema on haurem d'apretar les dents per sortir-ne sense tocar ferro.   Molt ben assegurada la tirada i en prou bon estat.

Cal apretar al tram central, el grau és de continuïtat.  A sota entrant a la segona reunió.

Tercer llarg:     Surt de la reunió cap a la dreta atravessant un tram herbós i trencat, progressar amb atenció....aviat s'arriba a un diedre amb un gran bloc fissurat per on ens enfilarem, passos ben bonics i estètics amb assegurances on cal.

El tercer llarg correspon a la via Vertical, inici una mica trencat.

Espectacular diedre per entrar a la tercera reunió.

Recuperant el tercer llarg. (Foto Josep Sanz)

Començant el quart llarg per la Brazo de Hierro.

Quart llarg:   Després d'atravessar el jardinet penjat arribem a la placa de sortida, aquí podem triar vàries opcions, nosaltres triem anar per l'esquerra seguint la via Brazo de hierro.   Comença amb una roca espectacular, preses generoses, per anar endurint-se cap al mig de via quan es flanqueja a la dreta, aquí ja ens ho haurem de mirar.   Entrada a la reunió cap a la dreta en un còmode replà després de travessar uns arbustos.

Gaudint l'espectacular rocam de la zona. Foto Josep Sanz.

Assegurant el company al jardí intermig.  Foto Josep Sanz.

Cinquena reunió  Foto Josep Sanz. i recuperant els companys.

Cinquè llarg:   Surt per la dreta de la reunió atravessant unes lloses planes fins a buscar un ressalt que haurem de superar, aquí mirarem d'autoprotegir-nos;  una vegada sobre la nova placa ajaguda, anirem més a la dreta a buscar un darrer ressalt vertical amb preses excel.lents i ben assegurat.

Darrer pas abans d'entrar a la reunió cimera.

Foto cim i foto cordades

Descens: Acabem amb una  grimpada per sortir al cim d'on baixem per corriol i fites cap a l'esquerra fins a trobar un camí que ens deixa a l'altra banda del penya-segat.  Sortim a una pista que en poca estona ens deixa a l'entrada d'un túnel, que travessem sortint al camí que hem fel pel matí per anar a la via.

Material:   Via semiequipada on ens seran útils una dotzena de cintes i Tòtems/Friends fins al 2.  Tascons opcionals.

Una via molt completa oberta l'any 1985 per :  Andrés Alquezar, Vicente Galindo i  Fredi Cruz.   Reequipada el 2017 per Oriol Pascual, Luís Alfonso i Cecilia Blàzquez.

Ressenya del José Walero del seu blog: Desventuras y Milagros

Escalant a la vora del Mar: via Piset sortint per brazo de hierro al Port de Garraf. 13-10-2023.

Escalada restringida del 16 de gener al 30 de maig, abasta des de les vies El Falcó de la foscor i Arqueologia transmediterrània ambdues incloses.

Escalar vora del mar és un goig, sobretot si hi ha calma.

 

                            Aprofitem un dia entre setmana per anar a escalar a peu de l'aigua...anem al Port de Garraf .   Som dues cordades, el Josep i l'Àngels i el Santi i jo.

APROXIMACIÓ:   De Barcelona anem per la C-31 carretera de Barcelona a Calafell, no entrem a l'autopista, seguim per la coneguda carretera de les costes del Garraf fins al rètol Garraf, seguim les indicacions Port de Garraf i quan ja tenim les parets a la vista mirem d'aparcar on trobem lloc.  A la dreta un carrer va cap a un túnel per on tornarem, nosaltres seguim direcció sud travessant una explanada fins al final d'aquesta que ja tenim el mar als peus i al davant les parets.  Un rètol avisant de restriccions ens situarà, anem a la seva esquerra.

Primera llarg per una bonica placa - esperó.

Primer llarg:   sortim de la còmoda reunió cap a l'esquerra per  grades fàcils i encarar un esperó-diedre amagat, una vegada situats anem progressant recta amunt tot trobant algunes assegurances que podrem reforçar amb flotants al gust. 

Bona roca, verticalitat i el soroll de les onades....

Entrant a la cova per a fer la primera reunió.

Segon llarg:      Sortim cap a l'esquerra d'una petita cova amb uns passos d'artificial per continuar en lliure de bones preses fins la propera reunió, tirada curta 15m.

Sortida d'estreps del segon llarg i al replanet de la reunió (foto Josep Sanz).

L'Àngels recuperant el segon llarg i el Santi encapçalant-lo.

Tercer llarg:    Aquests dos següents llargs es podrien empalmar, tanmateix nosaltres hem preferit fer-los, així s'allarga la via...surt cap a la dreta amb uns passo bonics i aeris per encarar una placa fissurada en tendència a la dreta fins la reunió en un balco.

Recuperant el tercer llarg.

Començant el curt quart llarg.

Quart llarg :  comença anant a l'esquerra a buscar un gran bloc que rodegem enfilant-nos-hi;    també tirada prou curta i que ens deixa en una esplanada sota el darrer mur.   D'aquí millor arreplegar les cordes i anar caminant fins al peu del següent mur on tenim vàries opcions, nosaltres triem la Brazo de Hierro al marge esquerra.

Sortim per la Brazo de hierro, aquí des de la quarta reunió, els companys.

Cinquè llarg :     S'enfila recta amunt per la placa amb preses d'escàndol amb un tram al mig on hem de flanquejar a la dreta i on trobem algun pas mes potent.   Reunió ben còmoda en un replà.

Sisè i darrer llarg, curt i espectacular.

Sisè llarg :   Surt de la reunió cap a la dreta per uns llisos a buscar una graonada, aquí ens haurem d'autoprotegir.   Passat el graó anem a buscar un darrer mur prou a la dreta quedant amagat dels companys de la reunió, aquí tornem a trobar preses d'escàndol i amb una bona tibada som al replà somital, espectacular !

Reunió cimera, en una curta grimpada som al cim.

Acabem la "festa" amb un arroç amb vistes al mar.

Acabem amb una  grimpada per sortir al cim d'on baixem per corriol i fites cap a l'esquerra fins a trobar un camí que ens deixa a l'altra banda del penya-segat.  Sortim a una pista que en poca estona ens deixa a l'entrada d'un túnel, que travessem sortint al camí que hem fel pel matí per anar a la via.

És bona hora i decidim regalar-nos amb un bon arroç al Xiringuito de Garraf, que no tot és escalar...o sí !!!

Ressenya dels amics Manel i Ita i de Joan Asín, gràcies.