dilluns, 9 de desembre del 2024

Escalant a la vora del Mar: via Piset sortint per brazo de hierro al Port de Garraf. 13-10-2023.

Escalada restringida del 16 de gener al 30 de maig, abasta des de les vies El Falcó de la foscor i Arqueologia transmediterrània ambdues incloses.



Escalar vora del mar és un goig, sobretot si hi ha calma.

 


                            Aprofitem un dia entre setmana per anar a escalar a peu de l'aigua...anem al Port de Garraf .   Som dues cordades, el Josep i l'Àngels i el Santi i jo.


APROXIMACIÓ:   De Barcelona anem per la C-31 carretera de Barcelona a Calafell, no entrem a l'autopista, seguim per la coneguda carretera de les costes del Garraf fins al rètol Garraf, seguim les indicacions Port de Garraf i quan ja tenim les parets a la vista mirem d'aparcar on trobem lloc.  A la dreta un carrer va cap a un túnel per on tornarem, nosaltres seguim direcció sud travessant una explanada fins al final d'aquesta que ja tenim el mar als peus i al davant les parets.  Un rètol avisant de restriccions ens situarà, anem a la seva esquerra.

Primera llarg per una bonica placa - esperó.


Primer llarg:   sortim de la còmoda reunió cap a l'esquerra per  grades fàcils i encarar un esperó-diedre amagat, una vegada situats anem progressant recta amunt tot trobant algunes assegurances que podrem reforçar amb flotants al gust. 

Bona roca, verticalitat i el soroll de les onades....

Entrant a la cova per a fer la primera reunió.


Segon llarg:      Sortim cap a l'esquerra d'una petita cova amb uns passos d'artificial per continuar en lliure de bones preses fins la propera reunió, tirada curta 15m.
Sortida d'estreps del segon llarg i al replanet de la reunió (foto Josep Sanz).


L'Àngels recuperant el segon llarg i el Santi encapçalant-lo.


Tercer llarg:    Aquests dos següents llargs es podrien empalmar, tanmateix nosaltres hem preferit fer-los, així s'allarga la via...surt cap a la dreta amb uns passo bonics i aeris per encarar una placa fissurada en tendència a la dreta fins la reunió en un balco.
Recuperant el tercer llarg.
Començant el curt quart llarg.

Quart llarg :  comença anant a l'esquerra a buscar un gran bloc que rodegem enfilant-nos-hi;    també tirada prou curta i que ens deixa en una esplanada sota el darrer mur.   D'aquí millor arreplegar les cordes i anar caminant fins al peu del següent mur on tenim vàries opcions, nosaltres triem la Brazo de Hierro al marge esquerra.
Sortim per la Brazo de hierro, aquí des de la quarta reunió, els companys.


Cinquè llarg :     S'enfila recta amunt per la placa amb preses d'escàndol amb un tram al mig on hem de flanquejar a la dreta i on trobem algun pas mes potent.   Reunió ben còmoda en un replà.


Sisè i darrer llarg, curt i espectacular.


Sisè llarg :   Surt de la reunió cap a la dreta per uns llisos a buscar una graonada, aquí ens haurem d'autoprotegir.   Passat el graó anem a buscar un darrer mur prou a la dreta quedant amagat dels companys de la reunió, aquí tornem a trobar preses d'escàndol i amb una bona tibada som al replà somital, espectacular !
Reunió cimera, en una curta grimpada som al cim.

Acabem la "festa" amb un arroç amb vistes al mar.


Acabem amb una  grimpada per sortir al cim d'on baixem per corriol i fites cap a l'esquerra fins a trobar un camí que ens deixa a l'altra banda del penya-segat.  Sortim a una pista que en poca estona ens deixa a l'entrada d'un túnel, que travessem sortint al camí que hem fel pel matí per anar a la via.
És bona hora i decidim regalar-nos amb un bon arroç al Xiringuito de Garraf, que no tot és escalar...o sí !!!
Ressenya dels amics Manel i Ita i de Joan Asín, gràcies.



4 comentaris:

  1. Una bona jornada, sobretot al final!! És un lloc que sempre m'ha agradat molt, potser pel contrast amb el mar... Sembla una bona combinació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, amb l'edat vas donant importància a detalls com un bon dinar en bona companyia més que als metres escalats !
      Escalar a la vora del mar té un encant especial, sí !

      Elimina
  2. Aixo si que es gaudir de la vida. Escalada de les bones i despres a fer una paella ...tambe de les bones. Que no pari mai aquest ritme nois!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que duri i que no pari Sergi, gràcies ! que no tot és escalar....tanmateix l'escalada d'aquesta via és molt interessant.

      Elimina