Esperó del Petó Encantat a Les Amoroses de La Mora Comdal. 01-06-2024

Al fons Les Amoroses que es van fent mes evidents a mesura que ens hi acostem.

La Mora Comdal és una vall amagada darrera de la Serra de Les Canals, un racó solitari envoltat d'agulles de conglomerat talment un petit Montserrat....camps de conreu, vaques, barrancs pregons i solitud.   Aprofitant que el Grup Cavall Bernat fa una trobada a Oliana ens hi apropem amb el Joan Pera, Josep Maria Mallofré i Manel Gomes per anar a fer una via que només per l'estètica ja em crida pujar-hi: l'Esperó del petó encantat a Les Amoroses.

APROXIMACIÓ:

Nosaltres ho vam fer per Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera finsa trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra.  Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal,

continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola.

També podem anar-hi per Solsona :  carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta. Ja amb l'objectiu a  la vista reculem una mica per anar a buscar un camí/pista per sota la granja, abans d'arribar-hi anem a l'esquerra per vorejar-la, travessem alguns vaïlets i ja encarem el camí fins a un gran revolt a la dreta que ens portaria cap a la Meda Gran, nosaltres anirem a l'esquerra tot remuntant la vall fent una gran revoltada ascendent fins a trobar un corriol transversal que seguirem cap a l'esquerra, passem sota la Punta Olivella i entrem al vessant oest;  abans d'arribar a la Font Voltrera, una gran fita ens recordsa que hem d'anar amunt a buscar la base de Les Amoroses.     En una clariana d'Alzines hi ha un mur sanejat on ja veurem algun parabolt.

A l'inici del primer llarg amb roca a controlar.

Primer llarg:    Ens trobem un mur de grans còdols de no massa bon aspecte però que es deixa anar pujant amb cura.  Ben assegurat.  Després d'un flanqueig a la dreta cal superar un muret vertical on haurem de filar prim si volem sortir-ne en lliure, superat aquest un tram terrós on una corda guia ajuda a arribar a la reunió.

Al tram més dur de la tirada.

Segon llarg, el Joan entrant al tram mes vertical.

Segon llarg:      Surt de la reunió per un terrassar per anar a buscar el mur del davant, primer amable per anar trempant fins a la vertical on haurem de fer algun pas d'artifo ja que la roca aquí no inspira massa confiança.

La roca va millorant mica en mica, el Joan encapçalant el tercer llarg.

Assegurant el Joan al tercer llarg i recuperant-lo. Foto Josep Maria Mallofré.

Tercer llarg:    Ja anem agafant ambient de paret, comença anant a la dreta a buscar un esperó on hi ha millor roca i ja no l'abandona fins a convertir-se en una  placa amanida de grans còdols dels que anirem tibant amb cura donat el seu aspecte, tanmateix no se'ns va arrencar res.  La reunió és al final de la placa en un replanet a les envistes d'un coll i una altre gran placa.

Inici del quart llarg, anant a buscar la paret vertical. Foto Joan Pera.

A la quarta reunió. Foto Joan Pera.

Quart llarg:  comença anant cap a l'esquerra a buscar un evident coll entre el Pito i la paret de Les Amoroses, una vegada al coll comença una placa ferma i compacta amb prou bon rocam que ens permetrà lluitar-la en lliure fins les nostres possibilitats, algun pas d'estreps i o A-0 cauran....reunió en un llavi penjat al bell mig de la placa ( incòmoda)

Al mur d'entrada a la quarta reunió.

El company treballant el mur del quart llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Impressionant pilastra del cinquè llarg, amb roca que permet el lliure.

Cinquè llarg:     Surt per la dreta de la reunió a buscar el cim de l'agulla, tirada molt estètica, ja som prou amunt i tenim "aire".  Aquí el pendent perd verticalitat i juntament amb que la roca hi és més sòlida i aspre permet treballar-la tota en lliure.

Fem reunió en un replanet just abans de sortir de la vertical.

A la cinquena reunió, ben airosa.

El sisè llarg és discontinuu, una aresta. El Joan recuperant-lo.

Sisè llarg:    Acabem de guanyar el pendent que ens falta per sortir a un tram ajagut amb algun ressalt entremig molt agradable de fer.   Just abans del darrer ressalt hi ha una reunió que no fem per acabar d'arribar als peus de les dues puntes cimeres.

Darrer llarg, enfilar-se a una amorosa....

Setè llarg:    De les dues puntes la via puja a la oest, l'altre ja té una via oberta: la via Estrella.   Curta escalada equipada amb pitons i bolts que ens permet assolir aquest bell cim.

Al cim de l'Amorosa oest

Ens fèia gràcia la foto sota el petonàs !

La desgrimpada de baixada s'ha de fer amb cura.

Descens:    Desgrimpem cap al Nord atravessant una profunda escletxa, ja a l'altre vassant, nord, baixarem unes graonades amb cura fins a una collada, d'aquesta anem a buscar la canal vessant est que amb camí no massa definit anirem baixant per on millor ho veïem fins a trobar el camí transversal per on hem aproximat, d'aquest a trobar el trencall que ens baixarà a la vall vorejant les Medes a l'esquerra.

Al pavelló d'Oliana celebrem la Trobada del Grup Cavall Bernat 

Materal:   Un bon grapat de cintes exprés, algunes llargues i estreps;  no cal agafar material flotant.

Dos dels amics homenatjats: Joan Wenceslao i Joan Asín.

Ressenya de l'amic Joan Vidal "Indi" un aperturista incansable.

Una via oberta en solitari per l'amic Joan Vidal en una raconada molt ferma;  tardarem una horeta per arribar a peu de via, però el paisatge que se'ns ofereix paga la pena.   Com la majoria de vies obertes en solitari pel Joan, la trobarem equipada per no patir gens, tot i que cal escalar entre assegurances;  sobre la graduació és molt subjectiva i dependrà de com trobem de neta la línia i de la confiança que tinguem nosaltres amb aquesta roca conglomerada...el sanejament inicial ja ha estat exquisit però, gràcies Joan !  El grau obligat no passa del V+.

A la punta Est hi ha una via, penso, de l'Antonio Garcia Picazo i col.laboradors, via Estrella, protegida amb espits i pitons que es vèia molt interessant, un objectiu per una propera visita, aquí sí que millor dur alguns tòtems o equivalent.