Aresta dels Cavalls a la Roca del Salt dels Cavalls, una via imprescindible. La Mola de Sant Llorenç del Munt. 08-07-2024.

Fent l'aproximació cap a la Roca del Salt dels Cavalls. Foto Josep Maria Mallofré.

      L'aresta de la Roca del Salt dels Cavalls és la via més llarga de la cara sud de La Mola, amb una estètica espaterrant que demana ser pujada...tan és així que l'any  1937, un 30 de maig, Joan Rof, Miquel Carbonell i Santiago Sabatés en fan la primera ascensió.     Fa molta il.lusió transcorrer el seu perfil, tant el Salvador com jo ja coneixem aquesta sensació, però el Josep Maria que és de Vilafranca, no hi ha anat mai....i donat que fèia dies que el Salvador en tenia ganes de repetir-la doncs ens animem a tornar-hi.

APROXIMACIÓ:     Haurem d'anar a Matadepera, poble situat als peus de la Mola i que es va expansionar amb diferents urbanitzacions fins a construir al peu de les primeres cingleres del Massís.    Com a punt de partida el Pavelló 1er d'octubre d'on continuem pel carrer d'Enric Genescà a buscar la urbanització Cavall Bernat pel passeig del Pla i Avda de Can Marcet en direcció a Can Robert ( aparcament actualment tancat) l'avinguda de Can Marcet entronca amb el Carrer de Les Boixaderes que seguirem amunt fins gairebé al final que girarem a la dreta pel carrer Granera on aparcarem en un marcat revolt a l'esquerra o en el mateix carrer;  d'aquí surt el camí de la canal de les Bruixes que ens deixa a la pista de Can Pobla, d'aquí podem acabar d'arribar a Can Poble on abans d'arribar trobarem un camí a l'esquerra que indica cap al Bolet de Can Pobla, La Mola, o bé agafar un trencall molt abans que passa per uns bucs d'abelles i que amb intuició ens permet escurçar camí i arribar abans al nostre objectiu., ben evident des de molt lluny.   Anirem al seu peu pel camí del mal pas de Can Pobla, una evident canal vegetada és l'inici de la via, abans hi podíem veure els primers espits que s'han retirat ja que la vegetació i el diedre proporcionen possibilitats d'assegurament.
 

Des d'aquí podem apreciar pràcticament tot el recorregut de l'aresta. Foto Salvador Berdajín.

Una de les vies d'aresta més llargues de Sant Llorenç del Munt.

A peu de via i començant el primer llarg.  Fotos Salvador Berdajín.

Primer llarg:      Localitzem a peu de camí el diedre ensavinat, aquí començarem.

Anem a buscar per terreny senzill i en tècnica de diedre la primera ferma savina que encintarem, superar-la ens farà pujar pel llom esquerra del diedre fins una altra savina fins sortir-ne;   passem un tram trencat i ajagut anant a buscar el mur.    Una franja vermellosa al seu peu ens permet col.locar un friend de cara a protegir el xapatge del primer espit.   Encara en trobarem un altre abans de fer el flanqueig a buscar la reunió.  Aquest tram és força dret i les preses arrodonides al tram fan que s'hagi d'apretar fort !

La primera reunió és a l'esquerra en un gran bloc negrós: dos espits units per una cadena, ja visible des de peu de via., més a l'esquerra hi ha una altre reunió de dos parablots en una pedra blanca.

 

Superar el primer llabi és el pas més potent de la tirada.  Foto Salvador Berdajín.

Primera reunió en un immens bloc i que reforço amb la del costat.

Des de la reunió, el diedre inicial a protegir.

Superant el pas de la tirada.

Recuperant el llarg.  Foto Salvador Berdajín i Josep Maria Mallofré ( sota).

Començant el segon llarg i a mig muret.  Foto Salvador Berdajín.

Segon llarg:         Surt per la dreta de la reunió anant a buscar uns bons còdols sortints que ens facilitaran la superació del mur vertical inicial, també es pot començar per l'esquerra a l'alçada de l'altra reunió si es prefereix.   Passat el primer mur la paret s'ajeu progessivament i per una placa sanejada tot i que cal progressar amb cura, estem a sant Llorenç, arribem a la segona reunió en un repla ben còmode.   Hi trobarem uns quants espits.

Recuperant el segon llarg.

Començant el tercer llarg. Foto Joep Maria Mallofré.

Tercer llarg:          Comença recta de la reunió on som resseguint la inicialment ajaguda aresta per anar a buscar un ressalt vertical que es supera gràcies a uns grans còdols sortits vorejant el mur per l'esquerra, aquest tram és ben bonic i ens deixa a sota els sostrets finals.  Al primer tram les assegurances hi són ben espaiades, cal escalar tranquil i acaronant les preses.

El Salvador gaudint la tirada. Foto Josep Maria Mallofré.

El muret abans de la reunió cal mirar-se'l.

Tercera reunió.

Recuperant el tercer llarg.  Foto Salvador Berdajín.

El quart llarg supera els desploms per l'esquerra resseguint unes fissures.  Fotos Salvador Berdajín.

Quart llarg:   És el llarg que impresiona mes ja que estem prou amunt i per superar els sostres es decanta a l'esquerra abocant-se al buit;   Se surt de la reunió cap a l'esquerra i amunt, el primer espit és força lluny, abans una fissura permet col.locar un Tòtem blau.   Passos espectaculars però no difícils, més de col.locació que de força ens permeten anar resseguint la cara oest amb tranquil.litat;  uns espits estratègicament col.locats on cal hi ajuden.   Un darrer pas en el que cal abocar-se al buit per superar-lo trobant així bones preses tan de mans com de peus ens deixa en un replà del que ja només queda superar un mur vertical i fissural amb bones preses, podrem gràcies a les generoses fissures assegurar-nos si volem.   Farem reunió en un còmode replà d'una savina i un espit.

Des de mitja tirada, els companys a la reunió.

Quarta reunió.

Al darrer pas per sortir de l'Aresta !

El cinquè llarg guanya el darrer resalt amb un pas molt ferm.

Cinquè llarg:    per sortir de l'aresta ens resta un curt tram de caminar per anar a buscar el bloc somital, abans una savina que llacem.    Ens enfilem a la bona i amb uns passos elegants assolim el replà cimer !  Un gaudi tot plegat !

Cim !

De la reunió cimera recuperant el company.

Descens:       del cim caminem fins a la punta nord on trobem una instal.lació de ràpel que en uns 25 metres ens deixa a una canal de la que baixem a trobar el camí per on hem pujat;  també es podria rapelar la via, però jo no ho faria....

Foto aresta dels cavalls !  Foto Salvador Berdajín.

Material:       Amb deu cintes farem.   Bagues per a Savines i un joc de Tòtems o similar fins a l'1 ( Aquest material ens pot ser útil per a la primera i quarta tirades, la resta són per placa compacta.

Al final del replà cimer trobem la instal.lació de ràpel que baixa al nord. Foto Josep Maria Mallofré

Un ràpel d'uns 25 metres ens permet anar a buscar el camí per on hem pujat.

Una ascensió que us deixarà un bon regust de boca, amb la sensació d'haver escalat quelcom més del que realment hem fet, i és que la qualitat de la roca hi aporta un plus.   L'entorn és magnífic ens sentirem afortunats d'estar recorrent aquest itinerari tan ferm.   Remarcar que actualment al primer llarg ja no hi trobarem els espits inicials, els del diedre (4) tan sols resten els dos del mur d'entrada a la primera reunió;  tanmateix es protegeix be amb les Savines i alguns Friends.   Encarada al sud és ideal per a dies d'hivern amb anticicló, però compte que el quart llarg és encarat a l'oest i hi pot fer força fred, no us hi poseu si fa vent.   Per evitar això es ideal escalar-hi tard així quan arribeu a aquest llarg el sol ja haurà girat i evitareu escalar-hi a l'ombra.

Els tres vam estar molt contents d'aquesta escalada, el Salvador i jo per repetir-la després de molts anys i el Josep Maria per estrenar-se! i és que és de les vies que cal fer a Sant Llorenç del Munt.

Ressenyes de Santllors.com i de l'amic Joan Prunera on he esborrat els espits del diedre inicial que ja no hi són.