Terra de Nòmades al Pollego Est, una via llargament desitjada ! 08-11-2023.

L'imponent Pollegó Est tot remuntant la canal de l'Artiga Alta.

 

Terra de Nòmades és el nom que els aperturistes,  Joan Rovira i  Ricard Darder varen posar a aquesta magnífica i espatarrant línia que ratlla de dalt a baix el perfil sud oest del Pollegó est.   Hi varen treballar cinc dies fins acabar la via ( 02-09-1990) i explica en Ricard Darder ( extret del llibre La Quimera d'una primera de Josep Jané Valley) que quan va arribar dalt de tot va deixar anar un crit salvatge, que hi havia un sol rogenc immòbil en l'horitzó que semblava anunciar el presagi d'alguna cosa que no podia desxifrar....i és que no n'hi havia per menys, quin orgull solcar per primer cop aquelles plaques i verticals fissures.

Enamorat d'aquesta línia hi vaig fer diferents intents, un el 2016 amb l'Ivan Lorca i l¡altre el 2017 amb el mateix Ivan i el Pep...en ambdues ocasions no vam passar del segon llarg per diferents motius i no ha estat fins el novembre del 2023 que vam cuadrar agendes amb el Jordi Ceballos per tornar-hi, ell també hi tenia alguns intents i em vaig comprometre a fer la primera tirada que ja havia assolit anteriorment.

APROXIMACIÓ:      

Cal anar al restaurant de la Vinya Nova i deixar el cotxe a l'aparcament Nubiola;   d'allà seguim la pista direcció Collbató, passem una tanca metàl.lica ( dreta) i arribem a uns pilons de fusta per evitar l'aparcament, aquí agafem un corriol a l'esquerra que ressegueix la vall fins entrar a la canal de l'Artiga alta, trobarem abans que el camí comenci a enfilar-se un trencall a la dreta que va a la ferrata de les Dames per l'Artiga baixa, nosaltres continuem remuntant el torrent direcció a la Roca de la Palleta i el Pollegó est evident des d'alguns trams del camí, quan som a l'alçada del Pollegó remuntem un torrent cap a la dreta fins a la base de la paret, peu de via evident en una clariana sota alzines i algun bloc gran a terra, ja veureu els primers bolts.

Primer llarg en un intent anterior.

Primer llarg:     Comença en una placa compacta amb alguns forats i una fissura a la seva dreta, aquesta fissura ens permet assegurar-nos abans de xapar el primer bolt, prou amunt!  Aquí hi entra un tòtem,Àlien groc a caldo, tant a caldo que va aguantar quan abans d'abastar la primera assegurança el peu esquerra va patinar hi vaig anar avall....per sort només un ensurt, tot i que el Jordi en va sortir mal parat ja que el vaig arrossegar contra la paret colpejant-se el genoll amb l'únic bloc que hi ha a peu de via...moments d'incertesa, el Jordi està prou adolorit...penso, vaja un altre intent...però el company és de ferro colat i pàssats uns minuts m'anima a continuar, aquest cop me n'en surto!   progresso amb cura de bolt a bolt, el darrer és a sobre d'un llavi vermellos on hi entra molt be un Tòtem de l1, però avui no hi arribo...els anys no passen en va....tanmateix col.loco un ganxo i m'hi penjo d'estrep....cap avall altre cop! sort que al ser tan vertical no em faig res, ho torno a intentar i ara sí, aguanta i puc posar el friend i arribar a xapar el darrer bolt;  continuo,  cal flanquejar i passar sobre la branca d'una alzina per entrar a la pregona fissura que ja no abandonarem.   Aquí la progressió és més senzilla, però cal autoassegurar-se.  Al capdamunt la fissura s'estreny i cal pasar al marge dret per entrar a la reunió en un replà ben amable després d'uns passos ben distrets !

Arribant al llavi on aquest cop ens va costar mes.

Ja superat el llavi, enguany vam haver de fer un pas de ganxo...Foto Jordi Ceballos.

Recuperant el primer llarg al tram de fissura i apunt de flanquejar per entrar a reunió ( a sota)

Inici del segon llarg amb flanqueig a retrobar la fissura que havíem deixat.

Segon llarg:   De la reunió sortim cap a l'esquerra a buscar la fissura, aquesta comença tranquil.la per ràpidament trempar a la verticalitat absoluta.  Escalada de molta col.locació ben assegurada i que podem acompletar amb friends si ho necessitem;  ja superat el tram balmat la progressió esdevé mes amable arribant a la reunió, que torna a estar a la dreta de la fissura;  entrar-hi torna a demanar cura i tremp.  

Reseguim tota la fissura fins l'entrada  a la segona reunió que tornem a la dreta.

Sortint de la segona reunió altre cop a buscar la fissura.

Tercer llarg:      Tornem a flanquejar a l'esquerra per reprendre el fil de la fissura que anem seguint gairebé des del terra.   La seguim d'entrada sense complicacions, per salvar un primer ressalt del que arribem al punt més estret on haurem de progressar en diedre i autoprotegir-nos.    Una vegada deixem enrere aquest tram arribem a la tercera reunió en una bona lleixa sota un mur ben vertical.                

Començant el quart llarg i ja superat el tram de 6b.

Quart llarg:       De la reunió tenim al davant un mur compacte i ben vertical, una mica a la dreta el mur presenta una fissura estreta que ens permetrà superar el tram més fort, 6b + díuen..., en artificial que equiparem amb Tòtems petits ( negre i blau) que ens permeten abastar els primers claus fins a sortir a reunió en lliure.

Sortida del cinquè llarg, on no s'hi val a badar.

Cinquè llarg:      Gairebé som dalt de la paret, resta un curt tram per sortir-ne;   comencem per la dreta a buscar un esperó de roca d'aspecte sospitós, amb grans còdols.     Passat un curt tram vertical la paret s'ajeu i es progressa amb facilitat i cura fins la reunió, cura sobretot ja que malgrat la poca dificultat de la tirada, aquesta és neta i de difícil protecció.  

                          

Cinquena reunió en un còmode replà.

Sisè llarg on haurem de navegar per provar d'autoprotegir-nos.

Sisè llarg:          Aquesta tirada torna a ser neta, de completa autoprotecció, amb el que decidim partir-la aprofitant la reunió de la via Sorpresa, ben a sota de la placa final.   Primer flanquegem per terreny trencat aprofitant alguna arrel per llaçar-la i protegir-nos.

Ja al tram final ens trobem amb una placa que haurem d'anar superant amb cura buscant com autoprotegir-nos: hi podem posar un Tòtem blau a mitja placa i a sota el llavi cimer un Àlien groc i un Tòtem negre,per acabar d'arribar al cim pel diedret de la dreta on també podrem posar quelcom abans de sortir al cim.

Tirada psicològica, ja no queda res, però cal escalar fi i segur.

Al cim no hi ha reunió, anem a buscar unes Savines per a fer-la.

Diedre final on haurem de controlar la roca.

Reunió cimera en unes Savines.

Descens:      Caminem uns metres en direcció est, seguint el carener fins a trobar una graonada que baixem, trobant els ràpels de la via Son de la Llarga.   Cal fer dos ràpels el primer de 50 m i el segon de 55 m.

Si preferiu baixar caminant, aleshores caldrà carenejar tot el serrat del Pollegó fins a la capçalera de la vall de l'Artiga Alta, hi trobarem alguna fita.  La canal demana algun pas equipat.

Ressenya de l'amic Josep Santasusanna i d'Ona Climb de l'enyorat Pere Forts.

Una gran via llargament desitjada!  molt agraït al company Jordi Ceballos per la seva tossuderia, sense, encara seguiria a la llista de pendents, i és que després dels saques i un intens dolor als peus que em va anar apareixent passada la segona tirada, jo hagués abandonat...el mal de peus va fer que no m'atrevís a fer cap mes tirada de primer donada la manca de seguretat que em comportava.

Material:      Una dotzena de cintes exprés, Joc de Tòtems fins al 2 i algun Tascó, bagues Savineres .   Nosaltres vam utilitzar un ganxo i un estrep al primer llarg.