Via Òscar al Barranc Fondo, una raconada per a dies freds i ventats ! Sant Llorenç de Montgai. 22-02-2024.

Paret de la Formiguera, a sota i darrera Barranc Fondo.

 

        Sant Llorenç de Montgai és una raconada ideal per aquests dies freds d'hivern on costa trobar on grimpar....i concretament el Barranc Fondo  ja que queda arrecerat del tot del vent del Nord.   Tanmateix a evitar si hi ha boira i sobretot en dies calorosos ja que pot esdevenir un forn.  

APROXIMACIÓ:

                             Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera;  no ens hi arribarem quan puguem anirem baixant cap al fons del Barranc Fondo, mateix camí que per a la Ferrada "Càgate Lorito".   Ja al fons de la barrancada revolltem un morro rocallós, passat aquest comencem a pujar i just passat un tram de cadenes, al davant, ja veurem el pany de paret on tenim la via, si ens hi fixem podrem apreciar la línia que segueix.

Dins el Barranc Fondo ja s'intueix la línia de la via Òscar.

Començant el primer llarg, encara a l'ombra.

Primer llarg:    Després de superar una graonada vegetada arribem a l'esplanada de peu de via;  la línia es veu neta de vegetació, no sembla engrescadora ja que la roca te aquell aspecte trencadís....però és tan sols una sensació i anirà millorant a mesura que progressem.

A la part final la paret es redreça i hi trobem el pas de la tirada, una vegada superat entrem a la reunió sota el vertical mur del segon llarg.   

Arribant al tram que més apreta.....

Recuperant el primer llarg. Foto Santi Soler.

El segon llarg demana artificial sinó fas 6b....Foto Santi Soler.

Segon llarg:       Comença a la vertical de la reunió ben trempat, 6b díuen...per mí artificial, depenent de les ganes que tingueu d'apretar podeu optar per un artificial amb estreps tranquil o anar tibant de cintes, molt més cansat ! Arriba un punt que podrem continuar en lliure, mes o menys passats els cinc primers bolts.   La continuació encara apreta però va afluixant fins la reunió.  Roca immillorable com l'equipament.

Entrant a la segona reunió.

Flanqueig horitzontal a buscar la tercera reunió i equipament original.

Tercer llarg:      Aquest és un canvi de reunió per evitar un tram dolent de roca;  fa un flanqueig horitzontal senzill en el que s'ha deixat equipament original.   

De la segona reunió es pot anar a l'esquerra a buscar la variant directa, que en una llarga tirada arriba al cim.

 

Quart llarg d'aspecte trencat, molt sanejat. Foto Santi Soler.

Quart llarg:     Comença enfilant per unes franges en tendència a l'esquerra, primer ajagudes per anar trempant, aleshores agafarem una vira ascendent a l'esquerra que amb passos bonics i roca millor que no sembla ens deixa a la reunió, en un replà terrós.   Llarg molt ben trobat.

Recuperant la quarta tirada, molt ben trobada.

Cinquè llarg:      Comença anant a la dreta per unes llesques esmolades de peus que ens deixen anar guanyant alçada per situar-nos a la vertical i enfilar amunt un tram prou finot.    Superat aquest anem a l'esquerra per evitar un sostret i ja per terreny mes suau fem cap a a la reunió cimera.   Aquest darrer tram tot i la seva senzillesa s'ha d'escalar amb atenció.

Aeri flanqueig inicial del cinquè llarg.

Superat el tram vertical, ara ens decantem a l'esquerra per terreny amable fins la reunió.

Sortint de la vertical de la darrera tirada. Foto Santi Soler.

Via oberta entre el 1973 i el 1974 per Pep Godoy, Jordi Mayor i Miquel Angel Blasco;  el 2011 una colla del grup GALL ( Grup d'Ascaladors de Lleida) Nico Contreras, Pepe Pueyo, Jordi Gázquez (Tato), Juan Linares, Sergi Rosell, Lluís Olondríz. Josep Godoy i Agustí Sans,en va restaurar les dues primeres tirades obrint la variant directa.  El 2023  van reequipar els dos darrers llargs deixant la via per a fer només amb cintes.   Agraïr-los la feinada !

Descens:     Podem optar per rapelar anant a buscar la reunió de la variant directa i així fer aquesta magnífica i potent tirada, o acabar de baixar al fons del barranc en dos ràpels.

Per baixar caminant anirem en direcció est, fites, per corriol que ens deixa a les vies del tren, per un túnel sota la via sortim al barranc per el que hem pujat, d'allí a l'aparcament.

Ressenyes dels amics Manel i Ita i de Lluís Parcerisa ( Romàntic Guerrer)

Material:    Via completament equipada, 15 cintes i estrep/s.