dilluns, 17 de juny del 2013

La Boleta del Portell estret per la Iglesias-Torres-Casanovas.Frares encantats. Aresta nord.

Panoràmica de la muralla nord de Frares des del Bisbe
Aquest dissabte el temps no enganya, calor, calor i mes calor...doncs que farem? buscar una cara poc assolellada. l'Anselm proposa fer la Iglèsias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell estret, la línia de la via és atractiva 100% tan sols com a pega que és una via d'artifo bàsicament...però la línia pot mes res i dissabte no massa d'hora, avui el Toni no ens acompanya!!?? fem cap a Monistrol. Anem dues cordades, l'Anselm i la Glòria i l'Ivan i jo. Esmorzant trobem la colla de Badalona, Toni, Joanet, Jordi i l'amic Joan B.
"Camuflats" del sol abans de començar.
Fem cap a Can Massana on deixem el cotxe i enfilem cap a Coll de Guirló, passarem sota la cadireta d'agulles on veig molt petit el forat per on va passar volant l'Alexander Polli! Trobem el trencall que ve de la carretera, mes curt però mes costerut! seguim amunt fins a les envistes del Bisbe, hem sobrepassat el nostre objectiu, aleshores girem a la dreta per girar enrrera i tot flanquejant tornar enrrera, ara sí som sota la via, ens cal remuntar un petit tram del camí que va al coll per, en un revolt trencar a l'esquerra i un corriol enboscat ens deixa al peu de l'esperó on comença la via.
Començament amb roca discreta, l'agulla de la Badada de fons.
Renoi, quina calor! doncs sí que hem triat be...resulta que pel matí això és força assolellat...amés com que començaré tinc sol el primer llarg, el segon, coi! és a l'ombra. Peu de via terrós i començament amb roca bruta i poc ferma...faig equilibris per no embrutar massa els gats, amunt! xapat el primer espit la roca millora, es pot anar en lliure, un flanqueig a la dreta ja em fa agafar la cinta...ara una rampa que s'enfila a l'esquerra per anar a buscar un tram mes dret, sóc al pas clau, em diu l'Anselm; l'abundor de ferralla fa que tot agafant-m'hi vagi progressant prou be, reliquies de l'any 1966 amb parabolts que tranquilitzen!
Intentant-ho en lliure de tan en tan...
Reunió, dos parabolts ben macos! puja l'Ivan que avui ve amb ganes de tibar-li, mentre el recupero i l'Anselm es prepara passa una cordada que sortosament no es posen a la cua, van a l'altra banda suposem que a la Concòrdia. El tema tiba fort i poc lliure li permet la via a l'Ivan, la roca a més tampoc és gaire de confiança.
La segona tirada es va redreçant i obliga a l'A-0!!
Mentre arriba el company a la reuió veig que l'Anselm baixa, s'ha trobat malament, un encostipat de primavera que l'ha deixat sense forces...llàstima; quedem que ens trobarem dalt, aniran a fer una altra cosa. Surt per la segona tirada l'Ivan, i quina sort, ja li toca l'ombra...i jo torrant-me al solet! noto que s'esbaralla amb la tirada però no li dóna massa chance...llevat d'algun pas. Li cal fer algun invent per progressar, aquí el material és força atrotinat!
Fabulós perfil del Bisbe de la segona reunió estant.
Arribo prou be i sense haber de trèure els estreps, fins i tot una mica de lliure...poc però! de la reunió m'en vaig ben ràpid que no és massa còmoda.
Entretinguda tercera tirada
Començo en lliure per ràpidament tornar a l'A-0 preceptiu, aquí la roca millora i permet apurar una mica més...el que passa és que les forces van minvant i acabaré sense "power" havent de trèure els estreps abans d'entrar a reunió, és una via molt física si vas en A-0 i ja tinc una edat...
Escalada divertida començant el quart llarg, el darrer de la muralla, l'Ivan gairebé se'l treu tot en lliure!
Sortosament he pogut escalar a l'ombra i la fresqueta s'ha agraït, com l'ha agraït l'Ivan que s'ha fet gairebé tot el llarg sense tocar ferro!! ara li torna a tocar i el "nano" està eufòric!! comença la quarta tirada, lliure amb roca ara sí, bona, troba un clau i un filferret d'un plom i ja el primer bolt on es posa vertical altra cop, però vertical de debò! amb tranquilitat ho va superant en lliure, la roca ja és millor sense ser cap meravella...al capdamunt de l'esperó hi ha dos bolts ben macos i decideix muntar reunió, així ens veïem i hi ha menys fregadís.
Còmoda tercera reunió, sobre un gran còdol que permet deixar els peus plans, balconet amb vistes.

Ha estat una bona idea fer aquesta reunió, la vista s'ho val, tota la línia de l'esperó als peus. Acabant, un tram de roca delicada i surto ja caminant pel llom a buscar la Boleta, a mig camí en un gran còdol un espit, reunió opcional, jo acabo d'arribar-me al peu de la bola on a més hi fa ombra; una reunió permet assegurar-se còmodament.
Una cordada a la reunió cimera de la CADE de l'agulla del Centenar

La renovació de l'equipament:  austera i molt respectuosa.

Reunió al final de l'esperó, no tan còmoda, però permet controlat el company i gaudir de la timba.

Caminant a buscar la Boleta.

Curt tram d'artificial fins al cim de la Boleta.
El començament del darrer llarg és artifo, però amb les assegurances ben juntes, tanmateix ja vaig força cansat i hi penjo els estreps, uns passo de relíquies i sortida divertida, en plan piscina, sort d'un vell burí que ajuda! l'Ivan passat l'inici s'ho fa tot en lliure,no hi ha com estar fort!
Gaudint del cim i de l'aire frescal que bufa de ponent.
Bufa vent fresc de nord oest, quina meravella!! ens estem una bona estona al cim gaudint la fresca i el sol, a la via aquest ventet no ens tocava i els trams assolellats s'han fet "divertits". Una línia amb caràcter, malgrat l'artficialada la via s'ho val, el fet de mantenir-hi el ferro inicial en gran part hi posa el punt de pebre que fa que arribis dalt ben satisfet, si amés pots alliberar algun tram o molts com l'Ivan, doncs encara mes.
Tot desfent la canal  gaudim de la flora de la zona, Orella d'ós (Ramonda Myconi)

Retrobem l'Anselm i la Glòria baixant plegats.
Al coll retrobem la Glòria i l'Anselm, encara han aprofitat el temps pujant la Sens nom; decidim baixar la canal que almenys tindrem mes ombra, al començament però cal anar en compte que està prou relliscosa.
Una cordada barallant-se a la via Concordia (?) d ela Boleta
La cordada que ha passat per peu de via els veïem ara, prou avall encara...però no sabem si estan obrint via ja que escoltem el martell.. o a la Concòrdia, ells almenys són a l'ombra.
Estètica línia per on transcorre la Iglèsias-Torres-Casanovas! amb les reunions que vàrem fer.
Una via on si hi anem amb els estreps no haurem de treballar gaire, hi ha molta ferralla vella que, si t'en refies, permet anar fent prou tranquil.lament, altra cosa és si s'intenta en lliure o A-0, llavors és molt física. La roca no hi és massa potable, això explica l'estil de l'obertura, l'any 1966 a càrrec de l'Albert Iglesias, Maria del Carme Torres i Jaume Casanovas un 19 de juny. Línia agosarada que recorda la GAM del Bisbe, ai làs! sense la seva qualiltat de roca, però que mereix una visita, si no li feu ascos al ferro vell, allà la teniu esperant-vos, ara millor una tarda que no suareu tant!!

dimecres, 12 de juny del 2013

Escalada virtual a la cara de Mico i Optima al Gorro. Montserrat.

Un dia fred i rúfol d'aquesta primavera que no volia arribar...
Aquesta primavera ens ho està posant difícil, quan no plou, fa fred, vent...està insegur....i ara fa uns quinze dies, el diumenge 26 de maig ens trobem amb el Toni amb la por que no podrem escalar...es lleva el dia molt tapat i anant cap a Montserrat fins ens plovisqueja...teníem ganes de "gresca" però anem baixant les pretensions a mesura que els nuvols ensenyoregen el cel; fem cap al Monestir, sense pressa, tot i ser diumenge no hi ha massa cotxes a l'aparcament, serà el temps? ens hem d'esperar a que obrin el bar, no perdono un bon cafè en llet. Decidim que avui és un bon dia per conèixer dues vies del Guillem Àrias, la Escalada Virtual a la Cara de Mico, que ens deixa molt ben situats per continuar amunt per la Òptima del Gorro també del Guillem, dues vies amb equipament generós que ja ens van be per aquest dia tan humit, amés ens permetran fer un bon grapat de metres!
Interessant placa del primer llarg.
Fem la pujada per les escales del Pas dels Francesos cap al Pla dels Ocells i d'allà a buscar el camí de Sant Jeroni, abans del mirador un corriol baixa cap al Sentinella, a la seva alçada ens desviarem a l'esquerra i tot flanquejant anirem a buscar la paret, la nostra via és al costat de la Terestel, futur objectiu però no pas per avui. Mentre en preparo per començar la boira esdevé pixanera...però tan se val amunt! l'inici és relliscós i cal apretar, passats els primers metres la dificultat se suavitza i esdevé una grimpada fins la reunió.
Recuperant la segona tirada, amb el Sentinella vigilant...
Continua el Toni amb la mateixa tònica, placa que es va redreçant, per flanquejar a la dreta entrant a la reunió. El tercer llarg es veu molt interessant, vertical i amb molt bona roca, per disfrutar, llàstima que es fa curt.
El Sentinella i el Fusell  destaquen des d'aquí! al fons la Campana i el Rave trèuen el cap.

Curiós quart llarg, més interessant que no sembla.
Torna a sortir el Toni, comença aquesta tirada per un tram trencat on cal vigilar de no trepitjar uns pans de terra, ara ja és ben sanejat i surt tot en lliure, divertida xemeneïa-placa on cal posicionament.
Darrer ressalt.
Darrera tirada, un bombet que soluciono amb dos pasos d'artificial amb sortida curiosa, si no porteu estreps es pot sortir pel darrer llarg de la Terestel.

Ressenya de l'Autor


  • Guillem Àrias
  • Del cim de la Cara de Mico anem a buscar un ràpel que podem fer amb una sola corda i ens deixa sobre el camí de Sant Jeroni, no hi anem flanquegem a buscar el Gorro Frigi.
    Vessant nord-oest per on va el proper objectiu: via Òptima.

    Emergint de les divertides verticalitats de la primera tirada.
    Ara comença el Toni, que ja l'havia fet i vol acompletar els llargs ; com a l'anterior, la roca hi és rentada i cal vigilar, tanmateix però té els forats i preses suficients per disfrutar-ho en lliure, veig com disfruta fins a pèrdre'l de vista.
    Flanqueig del tercer llarg, abans d'entrar a la zona trencada.
    Em toca, començo amb un flanqueig horitzontal a buscar un llabi, al que m'enfilo i per una placa ajaguda m'arribo fins la reunió sota un desplom trencat que la via evita fent una travessa a l'esquerra. El Toni m'avisa, vigila que és molt trencat! i deu n'hi dó, tanmateix es va sanejant força amb el pas de les cordades. La reunió la fa en una feixeta arbrada sota el mur final, que per sort m'ha tocat a mí: bona roca i verticalitat per disfrutar, vigilar a l'arribada ja que hi ha molts còdols solts i la corda els fa caure, per evitar això hi ha un parabolt a peu pla que és millor de xapar ja que condueix la corda evitant la pluja de projectils.
    Ressenya molt detallada que trobarem al blog
  • Escalando
  • Al final el dia ha aguantat i ens ho hem passat be, dos bons itineraris de la factoria Àrias que avui ens han ajudat a sortir malgrat el mal temps....

    dilluns, 3 de juny del 2013

    Vies Navarro i Tàrrega a Roca dels Arcs. Montsec de Meià.

    Trenquem el gel al vertical començament de la Navarro.
    Vaja primavera! no hi ha manera de lligar els anhels escalatoris amb el temps...i aquest cap de setmana sembla que també ens ho vol posar difícil! pinta vent del nord i això ens fa canviar els plans, deixem de banda Terradets per buscar un vessant sud no massa alt, que sembla que la neu torna!!! i quin lloc millor que la Roca dels Arcs ?! Amb el Toni ens posem ràpidament d'acord que tot i que el típus d'escalada de Vilanova no és el nostre fort, en tenim ganes. Tanmateix triem dues vies on la dificultat no apreta, dues vies gairebé desequipades on l'aventura hi serà assegurada: Navarro i Tàrrega.
    Entrant a reunió cal tibar força!
    Enfilem cap a Cervera per l'A-2, Agramunt, Artesa i Vilanova; ens aturem al Cirera a fer un bon esmorzar, poca gent avui, el temps està poc clar, cel tapat i vent...al Pas Nou a l'aparcament de la paret de Zaratrustra deixem el cotxe, caminem carretera amunt fins trobar el camí que baixa a travessar el riu, remuntem per un corriol ben definit i que ressegueix la cinglera fins a peu de via. La gran entosta de la Càmel ens crida l¡atenció, nosaltres però anem al vèrtex de la paret on trobem el peu de via ben identificat, hi trobem el nom Navarro gravat a la roca.
    Navarro (195 mtrs) Vè
    Incòmoda primera reunió amb l'equipament existent.
    Així en fred fa mandra posar-s'hi, però després d'uns estiraments m'enfilo i começo a gaudir dels cantos de la paret...i sí és ben dret, però la qüalitat de la roca dóna confiança. També la facilitat de posar assegurances hi ajuda! Passat el primer tram vertical m'encigalo una mica, entro a l'esperó per les feixetes de l'esquerra el que m'obliga a fer un flanqueig aeri però divertit. Una petita però forta sabina marca la línia, d'aquí ja veig la reunió que abasto després d'una tibada gorilera. Curiosament hi trobarem un parabolt per sota de la mateixa.
    Espectacular i aeri segon llarg.
    La reunió cansa els peus que no poden descansar be, altrament és prou bona i airosa, ara però per airosa la continuació: una placa ben dreta que va a buscar un ressalt on hi trobem un espit, d'allà una sabina i amunt. El primer tram és delicat i les preses tampoc són tan bones com voldríem...el Toni pot possar un Camalot just abans de xapar i poc després el perdo de vista, cada cop corre mes la corda i..reunió. Pensàvem que aquesta tirada seria mes llarga ja que amb la ressenya de l'Eduard marcava 50 mtrs i no hi arriba de bon tros poc mes de 40 m.
    Ressalt inicial de la tercera tirada
    De la segona reunió fem un tram d'enllaç, un flanqueig pla que es fa caminant fins una gran sabina sota un petit desplom on fem la segon reunió accessòria. Torno a sortir jo, que aquest tram no val! i li tinc ganes al muret que toca ara! li entro una mica per la dreta de la sabina per anar derivant a l'esquerra fins sota el desplom, aquí no cal patir ja que la roca hi és excel.lent, quines gandes! és mes delicat superar-lo on cal fer una bona tibada, d'aquí entro en un terreny indefinit que es va redreçant, a l'esquerra veig un espit, però havia llegit que per allà no...i m'en vaig a buscar una gran sabina a la dreta...d'allà grimpant ja fins a la sabina mes alta sota el mur de sortida.
    Excel.lent darrera tirada que supera diferents murs verticals
    Aquesta reunió és ben còmoda i a l'ombra, que ja ha sortit el sol. Él Toni tindrà l'honor d'acabar, però abans cal enfilar-se a un seguit de ressalts i anar derivant a la dreta tot cercant la millor roca; el veig disfrutar! un darrer obstacle demana treballar de braços, tira enrrera però la roca hi és agraïda i acrobàticament es deixa superar, Cim!!
    Sostret final, ben atlètic.
    Disfruto recuperant la tirada, ja es nota l`airet del cim, que ben fresc em rep dalt el carener. Ens felicitem! em disfrutat de valent, tan, que sens ha fet curt i en volem mes; cap avall amb els trepants que la Tàrrega ens espera.
    Tàrrega (180mtrs.) Vè

     Tornem a travessar el torrent i enfilem el corriol altra cop, aquesta vegada anem mes al mig de la paret, just abans dels grans murs centrals, on un bony arbrat indica el começament de la Tàrrega: cal fer una grimpada primer aèria i després arborícola per situar-nos a un replà al peu d'un mur vertical on començarem, a l'esquerra un diedre vertical vermellós no ens ha d´enganyar.
    A la Tàrrega, flanqueig d'entrada a reunió.
    A l'esquerra veïem un bolt llampant, evidentment no és de la nostra via, que és desequipada, però el xapo per després derivar a la dreta i entrar al mur sobre la reunió. Em sorprèn aquesta tirada, rabiosament vertical i mantingudeta, sortosament amb bona presa que has de saber trobar...la roca em duu a una sabineta d'on ja veig clar que vaig per la via, més amunt una gran sabina de la que hauré de flanquejar; abans toca superar un diedre vertical que d'entrada sembla fiero, però que te bones, però amagades preses. Per cert la vegetació l'està envaïnt. Llaço la gran Sabina nua de bagues i ja veig la reunió, una altra Sabina que té una baga que l'envolta. El flanqueig és fàcil, però li poso un parell de trastos pel Toni.
    Espaterrant segona tirada, que el Toni farà mes llarga del conte.
    Arriba el Toni disfrutant de valent, però amb la cara ensangonda, un arbust del diedre final s'ha barallat amb ell i sort de dur ulleres...sortosament no ha estat mes que un tallet i continua, surt entre sabines, potser el mes difícil del llarg..jajaja flanqueja a buscar l'esperó del davant on a mitja alçada troba un pitó. Ja preveïem que no ens veurem i acordem les maniobres...el perdo de vista, la corda va marxant poc a poc però seguida...quan s'atura imagino que col.loca quelcom...l'aviso que porta mitja corda, anem amb seixantes, i continua...hauria de muntar reunió, deu ser a la placa fina, el sento cridar, Vigila! el que m'ho confirma, després continua marxant la corda poc a poc, però que no s'atura, que va marxant corda i sí se la menja tota! quan resta mig metre sento, Lliure!
    Superat el flanqueig, diferents ressalts amb la placa final i el mur dìnici del tercer llarg.
    Què deu haber fet el Toni? segur que se m'ha menjat el mur de la meva tirada!!! i sí quan surto sobre el muret després del flanqueig veig la placa sencera i la corda que marxa amunt, amunt....quina disfrutada el punyetero! abans de la reunió que hauria d'haber fet, una placa fina on hi ha un parell de pitons que marquen molt be el camí, sobre la sabina un tram molt atlètic i de col.locació que supero amb ganes, poc després surto a les ajagudes plaques finals on el Toni ha muntat reunió d'una gran sabina. Li foto la bronca per haber-se`m polit el meu tram maco de la tirada...ens fem un tip de riure tots dos, vaja tirada de luxe que s'ha marcat el Punyetero!!!.
    Rampes de sortida del mur del tercer llarg que es va "menjar" el Toni...
    Torno a sortir jo, el terreny és indefinit, vaig derivant tot buscant la millor roca i alguna sabina per assegurar-me, sembla ser que perdo la linia de via i aburrit de tan flanqueig veig una debilitat del mur i m'hi atanso tot escurçant la diagonal, una sabina m'assegura la superació. Per terreny imprecís altra volta decideixo fer reunió ja que el fregadis de la corda m'està dificultant molt la progressió, tanmateix tinc al davant un muret que potser no podré superar amb la que em queda.
    Terreny indefinit i perdedor de final de via.
    Ja som gairebé al cim altre cop, un muret divertit que el Toni es treballa molt be i en un moment és dalt .
    Muret de sortida, variant després de perdre la línia.
    No sé si serem els primers de sortir per aquest mur, però el tram per arribar aquí probablement no l'hagi fet gaire gent, algun que altre despistat com jo que, atabalat va decidir tallar camí i anar pel dret.
    Ben satisfets després d' assolir per segona vegada la Roca dels Arcs!
    L'aire fred del Pirineu ens refresca! tornem a ser aquí dalt, estem molt contents, les vies ens han agradat, potser la Navarro, al ser mes discontínua ens ha deixat amb ganes de mes, però la Tàrrega, que pensàvem mes senzilla ens ha omplert molt, però que molt! estètica, aèria, elegant, on cal ensumar per on anar!!

    Ressenyes que hem d'agraïr a

  • Escalatroncs
  • i a
  • Col.leccionista de Vies
  • Dues vies amb caràcter, de dificultat moderada però gairebé sense equipament, la Tàrrega la primera que es va obrir a la paret: l'any 1974 per Gabriel Balcells i Ramon Reynal i la Navarro l'abril de 1980 per P.Massip i F. Sandiumenge. Com la majoria de vies de la Roca els Arcs la verticalitat hi predomina, la roca hi és immillorable, tan per progressar com per equipar. Cal anar-hi preparat ja que abandonar no hi és fàcil i perdre la línia ens pot comportar força feina, grau consolidat i tècnica de flotants correcta, llavors a disfrutar!