 |
| La paret Oest del Cap de Mort amaga una roca excel.lent i uns itineris sorprenents. |
Avui escric des del confinament recordant una tarda molt ben aprofitada de la setmana passada. Havíem començat amb el Jordi Ceballos fa quinze dies la temporada de tardes, encara curtes; per això vàrem triar una zona amb mínima aproximació: la Paret Oest del Cap de Mort a Sant Llorenç del Munt. Són deu minuts escassos fins a peu de via.
Heu d'anar a Matadepera i d'allà cap a la urbanització Cavall Bernat (Col.legi Montcau la Mola). Ja a la urbanització, passem la rotonda de l'escola agafant la tercera sortida. Continuem recta per girar a la dreta al segon trencall pel carrer Cavall Bernat, ja veureu el perquè del nom...
sempre amunt fins que al final haurem de girar a la dreta en forta pujada i tot seguit a l'esquerra.
Aparquem al segon trencall, carrer de Vista Alegre.
Continuem ja a peu fins a trobar els roquissars. Anem a buscar el coll entre el Cavall Bernat i el Cap de Mort per on passa un dels camins que puja a La Mola.
Del coll anem a buscar la base de la paret del Cap de Mort, que resseguim; passem pel peu d'algunes vies mítiques de la zona com la Sabadell o l'Encastament.
Sota d'un mur de còdols tres vies d'esportiva equipades per un dels "Gurus" de Sant Llorenç, l'Amadeu Pagès.
Continuem amunt, ens situem al vessant que mira a Nord, tenim ja el peu de via de la Majó-Dalmau que vam fer la primera tarda i si continuem trobem la paret, a la dreta una canal on comença l'objectiu d'avui i la via Camel que havia fet fa deu anys
Maya Jaumegrimp
 |
| La canal d'entrada és comuna amb la via Camel, en el punt que és el Jordi aquesta va a l'esquerra. |
Després de com ens ho vam passar de be a la via Majó-Dalmau, avui tornem engrescats, tenim poques referències de la via, però hem parlat amb un dels reequipadors que ens informa que en lliure surt 7a/7a+...va ser restaurada parcialment amb bolts el 2010 per a poder forçar-la en lliure.
Nosaltres hi anirem amb estreps i força material que el grau se'ns escapa.
 |
| Detall de la fissura que haurem d'equipar. ( foto Jordi Ceballos) |
Ja a peu de via veïem la línia, agosarada, resseguint una fissura desplomada. Identifiquem alguns bolts, no gaires
caldrà equipar la fissura! Per sort ja ho teníem previst, hem agafat un joc d'Àliens i amics fins el tres de Càmalot, així com unes quinze cintes exprés.
Som de bon conformar, avui comença el Jordi, li toca, i a mes penso que se'n sortirà millor que jo amb la feinada de l'artifo a equipar.
S'enfila per la canal fins que ha de començar a grimpar, en un bloc a peu de canal troba un pitó que tan aprofiten els que van a la Càmel con nosaltres.
 |
| Del diedre cal anar a la dreta si fem la variant directa. |
Superat el pitó hi ha un bolt a la dreta, prou amunt, a l'esquerra, un homònim de la Càmel.
Aquí ja cal penjar l'estrep, el següent bolt és força amunt, toca una sortida d'estreps delicada, el Jordi s'ho mira i no el convenç...torna al diedre, ell està en que la via no va per aquí, la ressenya dibuixa un tram de flanqueig horitzontal abans d'abastar-la.
En conseqüència continua pel diedre espaterrat a buscar la línia dibuixada a la ressenya.
Hi ho aconsegueix, troba uns quants burins rovellats a la paret del davant, és el tram horitzontal que buscàvem !
A posteriori, preguntant als reequipadors ens van dir que ells van equipar la variant directa, que ja existia.
Enigma resolt! Ara toca reprendre la línia i abastar la sucosa fissura.
 |
| Si continuem la canal, al fons es munta reunió i hi ha un tram horitzontal burinat per anar a cercar la fissura. |
 |
| Després d'investigar l'itinerari original, encara hi ha els burins, encarem la fissura. |
La progressió a la fissura serà treballosa i lenta, cal anar trobant la peça adient i aleshores testar-la...sí aguanta, m'hi penjo, continuo...l'està cosint, tant que mes amunt ha de recular a recuperar peces que potser mes amunt seran necessàries.
L'escalada artificial demana temps i paciència, i avui paciència sí, però temps...no li dic res al Jordi, però de reüll vaig veïent com el sol cada cop és més avall...em plantejo que com a molt farem aquesta tirada i avall...
el cap no deixa de burinar mentre el Jordi està híper-concentrat en la seva feina. Va progressant, quan trinca un dels espaïats bolts, la tensió s'alleugeix, però toca seguir amunt, s'acaba la fissura i ara la progressió serà de forat en forat.
 |
| Treballosa escalada tot triant quina peça hi queda millor... |
 |
| Abandonem la fissura, a sota el Jordi al pas de sortida on cal serrar les dents. |
El tram final se les porta, cal fer una sortida en lliure de les que fan rumiar-s'ho...al Jordi li caldrà molta concentració, jo des de sota li dono el meu suport moral, però s'ho ha de menjar tot sol, són aquells moments que et posen a cent...després de diferents temptatives finalment es decideix i abandona l'estrep, amb cura mil.limètrica aconsegueix engrapar una ma acceptable i surt a la feixeta, uns passos a la dreta i la xapa !
Reunió !!! Amb un bon crit descarrega tota la tensió del moment, buff aquí ha patit i jo he suat per ell.
 |
| Algun material del que ens penjarem. ( fotos Jordi Ceballos) |
La reunió és penjada, amb ambient, de peus molt còmoda,en una estreta feixa plana.
Preparada amb anelles per rapelar. Això ens anima a continuar, ja que en cas de fosquejar massa podrem baixar !
Recupero la tirada tant ràpid com puc, el Jordi en els llocs que havia tret catxarros, ha deixat alguna baga llarga
el que m'afavoreix la progressió. En passo prou via, ara però, em toca l'entrada a reunió, que renoi! com puc trec l'últim Tòtem i encaro la sortida: de sota semblava que els peus eren millor, però són en adherència, sort de trobar alguna presa cantelluda, a l'alçar-me abasto un bon forat on encabir-hi els dits, ja està! bufa amb la sortideta...
Al davant tenim l'aresta per on va la variant Discoteca, és a protegir i la fosca ens atrapa...caldrà flanquejar a buscar la Majó-Dalmau que ja coneixem.
 |
| Recuperant aquesta curta però superba tirada ( fotos Jordi Ceballos). |
 |
| Al davant, la variant Discoteca que va per l'aresta, a equipar...no tenim temps i flanquegem (foto Jordi Ceballos). |
El Jordi em diu de continuar, però prefereixo que continüi ell que està ben posicionat per a fer-ho.
El flanqueig no és pas senzill, té ambient i la roca no és una meravella. El pas està en progressar horitzontalment a l'esquerra, les mans en preses fragmentades i els peus a uns relleixos. Superat el pas troba un burí amb plaqueta que poca ajuda fa, si mes no moral... i ja el perdo de vista.
Ara és el meu torn, renoi amb la sortideta! els flanquejos ja sabeu que són tant fotuts pel primer com pel segon...i aquí el segon hi surt perdent....una vegada desmuntada la reunió tinc un pèndol de nasos! cal estudiar-ho be, sort d'uns relleixos de peu que permeten estabilitzar-te, les mans al mur fragmentat i gairebé levitant des-xapo el burí ! alça el flanqueig i la vieta de moment!
 |
| Fem la variant Pere Dinarès a la llum de les frontals. (fotos Jordi Ceballos). |
Arribo al bosquet comú amb la via Majó_Dalmau, fa estona que el sol s'ha amagat, resta una certa claror, però en res quedarem engolits per la fosca; abans de començar la darrera tirada ens posem els frontals.
Farem la variant Pere Dinarès ja que no podem fer la variant Discoteca.
Llaço el "Merlet" i continuo per la placa a buscar una expansió, espit, que hi ha mes amunt; la roca és molt bona, cantelluda i amb forats, quan engrapo la bona, amunt! xapo l'espit i entro a un relleix del que ja vaig a buscar el tram de xemeneïa comú amb la Majó-Dalmau. Trobo un cap de burí, hi poso la plaqueta corresponent i aleshores en tècnica de xemeneïa continuo pujant, la xemeneïa és prou ampla i la progressió és ràpida i còmoda.
Al caire del cingle un bolt amb anella que finalitza la via. Surto al pla i camino aleshores fins a zona segura i em preparo per a recuperar al Jordi.
 |
| Tranquils al coneixer el tram final, ens deixem atrapar per la fosca...te el seu encant ! |
Aquesta tirada per al Jordi serà tota a la llum del frontal, la gaudeix ! Avui ens ha atrapat el negre: Ens han cantat el Colacao o millor, ens han cantat les Puputs !
No ens esperàvem que la primera tirada ens donés tanta feina, hem estat hora i mitja per superar-la, aleshores la resta ja ha estat contra-rellotge. Amb la tranquil.litat que coneixíem la sortida, hem anat continuant, ja sabíem que sortíem de nit! per això portem frontal no?
Les llums de la plana del Vallès des d'aquí dalt fan goig.
Fer material tot gaudint d'aquest paisatge no te preu!
Ara toca baixar, ja coneixem el camí, la canal de les Gaites i d'aquí resseguint la muralla al coll del Cavall Bernat i al cotxe, és un moment. Sort dels frontals ! no us l'oblideu que mai se sap.
 |
| Jocs de llums, moments inesborrables... |
 |
| Fent material amb el Vallès als peus. |
 |
| Paisatges, llums que impacten.... |
 |
| Foto ens han cantat les Puputs! |
 |
| Itinerari aproximat i ressenya "original" que em va passar el Jordi. |
Una via recomanable, a la que cal anar-hi sense presses.
Nosaltres hem fet servir unes quinze cintes expres, un joc d'Àliens i Tòtems/Càmalots fins al tres. No estaria de mes repetir del 0,5 a l'1, dos estreps.
Oberta el 1980 per M.Peláez, O.Blanch i reequipada el 2010 variant directa per en Josep Escoda (Mohawk)
