Via Majó - Dalmau a la Paret oest del Cap de Mort, una petita joia oblidada. 04-03-2020.

El Cap de Mort, a la dreta el Cap de Mono i a l'esquerra la paret oest del Cap de Mort.

Panoràmica de la paret oest del Cap de Mort

El dia va allargant, fins les set tenim claror, això ens engresca a començar les "Afternoon sèssions". Amb el Jordi Ceballos reprenem això que tant ens agrada a tots dos explorar el nostre estimat Sant llorenç. Tenim vies amb practicament nul.la aproximació, al Cavall Bernat, a la Paret oest del Cap de Mort, a l'Esquirol, Punta de les onze hores...etc; finalment acordem explorar la via Majó - Dalmau ressenyada amb el nº 30 a la web Santllors.com Aquesta via me la va recomanar el Sergi Casals

Nimfa de Roca i Glaç

un altre enamorat de Sant Llorenç i que ha repetit moltes d'aquestes relíquies; em va comentar que no em perdés la darrera tirada, de roca sublim ! Buscant per internet només he trobat una piulada d'aquesta via, la va fer la Sílvia, que la va escalar amb el Sergi

Res de res No!

Entrada de la via, gens encoratjadora....a sota assegurament arborícola (foto J.Ceballos)

Per arribar a la via cal anar a Matadepera, allà pujar per la urbanització Cavall Bernat com si anèssim al Restaurant Cavall Bernat, passada l'escola Montcau la Mola trobem una rotonda, agafem la tercera sortida deixant una plaça amb jocs infantils a la dreta, aleshores recta fins al carrer Cavall Bernat on trenquem a la dreta per enfilar-lo recta amunt, tenim el Cavall al davant; al final del carrer girem a la dreta per tot seguit fer-ho a l'esquerra. Som als peus del Cavall, aparquem un carrer abans, a dreta o esquerra i comencem a caminar.
Són deu minuts escassos fins al coll del cavall.    Ja al coll anem a buscar la paret del Cap de Mort, la resseguim i de seguida que aquesta gira a Nord, ja som a peu de via.
 Haurem deixat abans un parell de vies d'esportiva equipades amb químics.
Després d'uns petits dubtes sobre on comença la via l'encertem: l'inici es desencoaratjador, cal grimpar entre blocs trencats fins a un gran Pi que aprofitem per llaçar com a primera assegurança. Avui començo jo i aprofito per fer de jardiner....continuo la grimpada tot trepitjant mes herba que roca, no hi aneu després de pluges... llaço un segon Pi i ja surto de la "selva"; aquí es pot fer reunió abans d'encarar el primer diedre diedre.

Al primer diedre, a sobre, el segon, mes vertical i atlètic.  Un espit amb plaqueta casolana.(fotos J.Ceballos)

Ja al diedre veig un espit amb plaqueta moderna enmig de la placa, això és un equipament posterior que va a aprofitar la millor roca per on mes tiba...a peu de diedre un Pi ajagut serveix per assegurar-nos, una vegada llaçat, baixo i pujo a caçar l'espit, d'aquí flanquejo a la dreta per on millor roca veig, quan amb alegria, al costa del diedre, veig un cap de burí! plaqueta recuperable i continuo.
 Ara ja mig en diedre-placa em vaig enfilant, al capdamunt un altre espit amb una plaqueta casolana prou ferma assegura la sortida que és trencada;   sóc en un replanet del que vaig a l'esquerra per entrar al segon diedre que vèia des de baix. Cal travessar un tram d'herba que millor no estigui moll...

Sortint del bonic segon diedre que ens farà treballar de valent !

El diedre comença potent, cal treballar en oposició primer per aixecar-se, aleshores ja en diedre anar progressant amb atenció...assegurat amb uns quants burins que no m'engresquen a fer filigranes i m'ajudaré d'una baga al peu per xapar el que més allunya, al bell mig del diedre.
Superat aquest tram prou delicat per fer en lliure, torno a posar-me en diedre i amb paciència em vaig enlairant.    S'acaben els burins i encara cal sortir, sembla que per l'esquerra hi ha bona roca, però la logica em porta per la fissura on al final hi ha una Alzina ben ferma; per protegir l'arribada col.loco un Tòtem del 0,5.

Primera reunió en unes Alzines ben fermes.

La reunió és en una feixa arbrada al peu del mur de sortida; Unes bones i vives Alzines serveixen per assegurar-nos. El Jordi xala tot pujant! quina via més maca !
 Al diedre final s'ho treballa amb cura sortint-li net, ara, el grau....només Vè? Doncs pensem que com dèien "abans" V+ o Masssss.....

Mur de sortida amb roca de la BONA de Sant Llorenç.

Al mur de sortida, amb una roca excel.lent! hi trobem un burí amb plaqueta d'alumini i just a sobre un espit amb plaqueta moderna, és la variant Pere Dinarès.
 El Jordi no en vol saber res d'aquests cants de sirenes...ell va de pet al diedre i xemeneïa, que l'Amadeu Pagès li ha dit que és per xalar!
Un merlet de llibre és la primera assegurança, aleshores caminant a buscar el diedre, la roca hi és tant bona que els metres van passant sense notar inseguretat. Força amunt un altre merlet! fantàstic! Abans de deixar el diedre i entrar a la xemeneïa un pont de roca.
Ja a la xemeneïa la progressió és franca i gens agobiant, fins i tot anant amb motxilla com era el meu cas. La roca hi ajuda molt. Quan no s'ho espera un altre cap de burí, aleshores ja gairebé s'acaba i col.locarà dos Tòtems mes per fer pràctiques que per que calguessin.
 A l'esquerra al caire de la cinglera hi ha un bolt amb anella, suposem que de la variant Pere Dinarès.

Començant el diedre-xemeneïa, a protegir.

Estudiant el proper merlet....

Entrant a la xemeneïa i gaudint-la.

Merlets i Pont de roca que podrem equipar.

Dalt la Cinglera tot admirant la Mola....

Assenyalant la sortida de la xemeneïa i foto Tarda ben aprofitada....

Bona nit Montserrat !

En vermell la Majó-Dalmau, en verd la variant Pere Dinarés i en Blau la variant Discoteca de la Manel Blanch que surt per la xemeneïa també.

Una via recomanable oberta per en Josep Majó Escalona i en Joan Miquel Dalmau l'any 1973.
Que no us desanimi el començament selvàtic! aneu-hi amb força bagues Sabineres i una plaqueta recuperable, els Àliens i Càmalots o Tòtems fins el 0,75 poden ser útils. Roca de Sant Llorenç, abstenir-se primmirats i addictes al Parabolt. Estrictament clàssica.
 Darrera tirada des-equipada però de bon equipar, fins i tot sobre-equipar ! Primera tirada si no fem reunió intermitja, uns 40 metres, hi hem utilitzat 11 bagues exprés. Segona tirada a equipar al gust i necessitats (20m).

Panoràmica de la paret que trobareu a

Santllors.com