Via La Calderilla a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgay.

A la paret de la Formiguera hi destaca aquesta fissura per on va la via d'avui.

 

                La paret de la Formiguera a Sant Llorenç de Montgai és un paradís per a hiverns anticiclònics o dies amb vent fort de nord.    A evitar en cas de boirades a la zona o en dies de forta calor i gens d'aire.     Aquest hivern hi hem anat sovint, el que ens ha permès d'anar tatxant vies com és el cas de la d'avui :  La Calderilla, oberta l'any 1979 per Josep Godoy i Jordi Muñoz i reequipada el 2017 pels mateixos autors amb l'ajuda de A. Sans.     Amb el Josep Maria  hi fem cap un 13 de gener d'enguany.

APROXIMACIÓ

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera, Abans d'arribar a la via Normal ja veurem la característica fissura en arc on comença la via, una pedra enganxada amb el nom ens confirma que som a la via.....potser no calia.

Per si tenim algun dubte....

Primer llarg:   Som davant la fissura que hem de recórrer, abans trobem un curt ressalt, ens hi enfilem i ja som dins l'escletxa, aquesta és ampla a baix i s'anirà tancant a mesura que ens enfilem;  escalem pel llavi de l'esquerra amb roca que et fa malfiar, però que és molt ben sanejada i és prou sòlida i franca.   Després del segon bolt ens toca passar a la placa, pas espectacular i bonic.  Una vegada situats, seguirem escalant per placa amb passos ben bonics fins a trobar la reunió sota el mur del segon llarg que es veu ben ferm.    El pas de la fissura a la placa sembla pitjor del que resulta en realitat, ara, prohibit caure, ja que aquesta seria lletja....

Cal enfilar-se a un sòcol per assolir la fissura. Foto Josep Maria Mallofré.

Arribant al tram clau, passar a la placa de l'esquerra. . Foto Josep Maria Mallofré.

Ja a la placa i arribant a l'airosa reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

El company abans d'entrar a la primera reunió.

El Tren de la Pobla o Tren dels Llacs ens saluda !

Segon llarg:      Surt recta amunt de la reunió, primer en tendència a la dreta per anar variant a mesura que ens enfilem i les preses manin.   Escalada de finura, de les d'anar cercant la millor presa per anar progressant, i no sempre les trobem a la vertical de l'assegurança.   Cap a la meitat de la tirada trobem un tram més finot, haurem de serrar les dents !  l'arribada a la reunió ja és més tranquil.la.   Molt ben equipat !

Començant la imponent placa del segon llarg.

Cal progressar amb calma tot estudiant cada pas.

Cap a mitja tirada trobem els passos més exigents.

Tercer llarg:     De la segona reunió anirem cap a la dreta seguint una mitja feixeta, flanqueig pràcticament horitzontal fins al final, en que trobem una placa de forats que hem d'encarar cap amunt;  travessem un diedre i per ell ens enfilem amb passos senzills i ben macos fins a la reunió, el tram final és superar un seguit de ressalts on la paret ja s'ajeu i la dificultat afluixa molt, tot un plaer.

Després de l'apretada de l'anterior llarg, gaudint del flanqueig. Foto Josep Maria Mallofré.

Material:     Via completament equipada on només necessitarem unes 14 cintes exprés + reunions.

Acabat el flanqueig  hem d'enfilar amunt amb passos ben divertits. Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:     Podem rapelar per alguna via veïna o baixar caminant : anirem en direcció est, fites i punts de pintura verda;un corriol ens deixa a les vies del tren, travessem un túnel  hi sortim al barranc per el que hem pujat, d'allà a l'aparcament.

Tram vertical amb bona roca tot un plaer d'escalar. Foto Josep Maria Mallofré.

Sant Llorenç de Montgai enamora....

Darrers metres per entrar a cim !

Foto Formiguera un cop mes !

Ressenya de l'amic Joan Asín del seu Blog homònim, gràcies.

     Una via de caire esportiu, per l'equipament, que ressegueix una fissura evident i quan aquesta es tanca passa a la placa, aquesta esdevé monolítica, amb les preses justes per a deixar-se fer en lliure.  El tram final decanta a la dreta per evitar uns murs desplomats, fent un flanqueig estètic que va a buscar un diedre canal de molt bon escalar, per gaudir !   Se'ns pot fer curta, aleshores podem rapelar i  anar a fer qualsevolde les moltes vies properes:  Isaac-Gabriel, Martinetti , normal etc.

Via Montsiciana a la Paret de la Xurulla. Àger. octubre 2023.

Panoràmica de la Paret de la Xurulla, la via va a l'esquerra del bosquet que talla la paret.

             A les parets d'Àger hi hem anat prou, la roca hi és molt bona i la llargada de les vies agradable...sempre al fer el descens passàvem a prop d'una bona colla de línies però mai ens hi vam aturar per a fer-les;   avui hi anem com a primer objectiu i triem la via Montsiciana a la Paret de la Xurulla o de Colobó, via oberta per  Marcos Díaz i Olga Serna l'any 2007 .

APROXIMACIÓ

Hem d'arribar-nos a Àger, municipi de la Noguera, agafem la pista asfaltada que puja al Parc Astronòmic del Montsec, la seguirem fins al capdamunt, quan fa estona que anem planejant direcció  nord-est trobem a la dreta una pista de terra que baixa al refugi de Colobor, l'agafem i la seguim deixant a la dreta el ramal que porta al refugi.   Aparcarem sota l'evident canal de Colobor en algun dels eixamplaments de la pista havent deixat enrrera les vies dels pany central de la paret.

Agafem el corriol que solem fer al baixar remuntant-lo fins a les parets, aleshores quan aquest fa un tomb a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta a buscar la base de la paret, sota unes alzines trobem el peu de via amb una M picada que ens ho confirma així com veurem força amunt alguna xapa.

Primer llarg, grau amable i assegurances on cal. Foto Josep Sanz.

Primera reunió.

Primer llarg          Guanyem el primer ressalt sota la brancada de les alzines per entrar a la placa que és d'entrada ajaguda i senzilla;  s'anirà redreçant tot superant ressalts, on hi trobarem alguna assegurança que protegeix el pas.   Al capdamunt farem un flanqueig a la dreta per entrar a la primera reunió ben còmoda.

Des de la primera reunió el company a peu de via i a baix apunt d'entrar.

Començant el segon llarg.

Segon llarg      Surt de la reunió per la dreta anant a buscar un diedre vertical que haurem de protegir, pas de 6a prou potent !  Una vegada superat anirem en tendència a la dreta per una placa que ens porta a un flanqueig aeri i espectacular quedant amagat de l'asegurador;  s'entra a la reunió per un tram recta amunt superat el flanqueig.

Assegurant el pas de 6a i ja superat.

Tercer llarg     De la segona reunió un pel incòmoda, haurem de fer un aeri flanqueig horitzontal, bons agafadors, per enfilar recta amunt a buscar el primer bolt, força amunt.....pas potent i espectacular, molt ben trobat.    Una vegada superat aquest primer tram l'escalada esdevé mes de placa i tranquil.la fins la reunió altre cop ben còmoda.

Arribant a la tercera reunió.

Espectacular començament del quart llarg enfilant-nos sobre la llastra.

Quart llarg      Som al davant d'una compacta placa calcària que té, a la dreta una llastra desenganxada, cap a ella haurem d'anar tot fent un flanqueig i enfilar amunt en bavaresa fins la punta, d'allà abandonem la seguretat dels tallants cantells per entrar a una magnífica placa d'adherència amb forats salvadors i regletes de dits on posarem a prova la goma cuita.   En cap moment et sents venut....quan ho sembla sempre surt el forat adient o la regleta salvadora, tirada sublim !  La gaudim.

Deixem enrrera la llastra per entrar en terreny d'adherència !

Ben contents al cimal i és que la via s'ho mereix !

Descens  Una vegada al cim de la carena ja podem plegar material i fer camí en direcció sud-est, primer tocarà pujar per després baixar a buscar la canal per on pujàvem i que és el descens habitual de les parets d'Àger.

Anant a buscar la canal de descens veïem aquest 600....quantes històries ens podria explicar !

Ressenya del Blog "Kutrescaladors". Gràcies Llorenç i Antxi.

Material     Amb una dotzena de cintes exprés passarem i com a via semiequipada que és un joc de Tòtems/Camalots fins el tres i  bagues savineres.

Aquesta paret de la Xurulla també és coneguda com a paret dels Sostres i gaudeix de molts altres itineraris per acompletar la jornada si és que com nosaltres ha estat el motiu de la visita, com la Supergosa, l'Estrella, la San Miguel, la Petit Mon etc.

Escalada atlètica i bastant potent en vies semiequipades la majoria, roca de la bona, animeu-vos !
 

Bukanan a la Roca dels Arcs, un gaudi vertical! 11-12-2021.

Desafiant i imponent, Roca dels Arcs !

              Roca dels Arcs a mí sempre m'imposa....és una mena d'escalada molt vertical i on no m'hi trobo còmode, però cal anar sortint de la zona de confort i tornar a aquesta magnífica paret.  Aquest dissabte hi anem amb el Jordi a fer una via oberta per l'amic Asín fa força anys;  darrerament només faig que repetir vies seves, i és que són molt bones, gràcies Joan i companys per aquestes línies.

Aproximació:

Haurem d'arribar-nos a Vilanova de Meià d'on travessarem el poble seguint la       L-913 direcció Llimiana;  aleshores aparcarem passat el Pilar del Segre, es travessa un pont per deixar el cotxe a un dels pètits eixamplaments que hi trobarem, gairebé ja al Pas Nou;  baixem per un corriol a travessar el torrent per enfilar el camí que travessa tota la feixa de la Roca dels Arcs, a l'alçada dels primers grans sostres vermellosos ja busquem sender per assolir la base de la paret.  La via és entre la Tàrrega i la Pastelina, una lletra B i una sageta picada a la pedra ens confirmen que ja hi som.

El Jordi a peu de via i gravada una B i sageta.

Primera tirada, amena i divertida. Foto Jordi Ceballos)

Al pas clau on un microtascó fa el fet. Fotos Jordi Ceballos)

              La primera tirada comença per un tram ajagut que s'agafa en diagonal de dreta a esquerra a buscar una Savina on la paret es redreça.  Abans haurem posat alguna peça en un forat.  Bona i abrasiva roca.

Llacem la savina i aleshores anem a la dreta a buscar un diedre curt  per on ens enfilarem, l'itinerari sap buscar les debilitats del mur fent l'escalada plaent i divertida.  La reunió en una feixa ben còmoda.

Primera reunió.

Recuperant la primera tirada, curiós flanqueig.

Començant la segona tirada i al punt on s'ha de flanquejar a la dreta.

                 La segona tirada surt ben vertical a buscar una Savina amb una baga, haurem de protegir aquest tram;  aleshores trobem un muret, aquí el company va a l'esquerra sota un sostre, l'aviso que ha de desgrimpar i fer un aeri flanqueig per sota l'altre sostre i enfilar-s'hi...superat aquest  la roca ens torna a portar cap a l'esquerra i la reunió.

Flanquejat el sostre recta amunt a buscar la segona reunió.

A la variant de la tercera tirada que va obrir el Gustavo Mañez, bona roca i ambient. Fotos Jordi Ceballos)

                  La tercera tirada comença per un terreny indefinit i d'aspecte rostollos, primer enfilem amunt per flanquejar a la dreta, la via original va per un diedre trencadot i la placa té un aspecte magnífic, amb roca abrasiva...vaja que anem per la placa, amb mes dificultat tècnica però espectacular i maca ( Oberta per Gustavo Màñez)

Des de la tercera reunió, el company a la segona.

A la placa de la variant.

La quarta tirada no te massa bona pinta, són un seguit de blocs esquarterats, tanmateix l'escalada hi és sòlida, no de gaire bon protegir però...quan mes amunt millor.  Arribada a la reunió al costat d'una immensa Savina a la dreta.

Aspecte trencat de la quarta tirada, però bona roca .

Cinquena tirada, baixa la verticalitat, roca excel.lent, sortida vibrant! Fotos Jordi Ceballos.

      La cinquena tirada comença plaent, roca d'escàndol i pendent amable, per anar trempant fins a un mur vertical al costat d'una Savina.  No se si la vam fer per on toca, però tot pujant la roca ens hi va portar.

Cinquena reunió i sisena tirada per sortir dalt de la paret.

             Això s'acaba, ens resten uns pocs metres per sortir, el Jordi fa la sisena tirada per un muret i ja és dalt;  arribar al cim i gaudir del Pirineu és un goig.

Ens ha agradat molt aquesta via, pel seu estil, per la seva roca prou adherent, i per com es deixa protegir.   Enhorabona als aperturistes: Xavier Samsó, Antoni Peris i Joan Asín que l'any 1983 van saber dibuixar aquesta línia.

Per baixar decidim no fer-ho pel descens de la dreta ja que ens fa por trobar-hi neu o glaç amb el que acabem de fer cim tot seguint corriols i alguna bona grimpada, baixant al coll amb la Roca Alta per resseguir aleshores la feixa anant a trobar el camí de pujada.

Sempre fa il.lusió admirar el paisatge des de dalt la Roca dels Arcs.

Ressenyes de l'amic Joan Asín

Joan Asin

 Via molt ben trobada, del tot recomanable en el seu estil: semiequipada amb bones possibilitats de protecció.  Hi necessitarem unes deu cintes express, tascons i Friends des de l'Àlien groc al número 2.