Jubilats a Malanyeu, on gaudir l'escalada en placa ! 12-11-2023.

Al capdamunt de la piràmide central, entre les vies Sac d'impaciència i Francesc Sunyol tenim la via Jubilats.

                   

                             Malanyeu és sempre una aposta segura i si a més i anem a la tardor, encara més ja que a l'espectacle de colors i afegim que de baixada sempre aplegarem algún bolet !  Avui com a bons Jubilats anem a la via homònima oberta el Març de 2023 per en Joan Baraldés i Francesc Panyella;  oberta en el pany de paret esquerra del cúlmen de la piràmide que presenta la serralada gairebé al mig i visible des de ben lluny.  Sembla mentida però encara hi ha cabut aquesta línia entre les vies Sac d'impaciència i la Francesc Sunyol.

Aproximació:       Anem fins a Berga per l'eix del llobregat, passada la central tèrmica de Cercs  i poc després d'un túnel trobem el trencall a la dreta cap a Malanyeu;  carretera estreta i que podem trobar amb neu o gel, cura.   Al final de la carretera som al poble, mirem d'aparcar al costat de les escoles vigilant de no molestar els veïns.

Una pista encimentada voreja l'esglèsia, o si volem, travessem pel mig de les cases, anem baixant deixem a l'esquerra la masia de Cal Frare, a mitja recta cap a La Casanova agafem un camí a l'esquerra, primer planeja per baixar a travessar un torrent i pujar cap a la masia de cal Sastre;  no anem cap a Cal Vinyeta sinó que baixem una mica per ara travessar el Torrent de Malanyeu.   Com que anem al marge central de la paret, ens enfilarem per corriols poc evidents fins acostar-nos a la paret, hem d'enfilar-nos fins gairebé el cim de la piràmide pel seu vessant esquerra, si encara hi és trobarem el nom pintat a peu de placa.

Nom dibuixat a peu de via.

A la mantinguda i interessant placa del primer llarg.

Primer llarg:   solca la magnífica placa de foradets típica de Malanyeu amb una inclinació acusada i mantinguda sense arribar mai a la verticalitat absoluta com en altres vies ve més a la dreta.  Escalada d'anar fent, sense córrer, tot buscant peus i el millor forat entre les moltes possibilitats.   Al capdamunt la dificultat augmenta a V+ tornant a afluixar abans d'arribar a la reunió.   La continuació és l'excusa per arribar al cim, però ja no té l'elegància d'aquesta placa.

Molt tècnic de peus, placa de forats amb millor cantell al capdamunt.

Segón llarg:    Surt de la reunió a buscar una placa de forats  en tendència a la dreta amb un ressalt inicial i que una vegada superada per terreny trencat i brut arribem a la reunió.

Segona reunió.

Al tercer llarg ( Foto Josep Sanz)

Tercer llarg:     Surtim de la reunió flanquejant cap a l'esquerra i així encarar una placa inicialment potent per aleshores anar fent per placa fissurada que resseguim pel seu costat dret fins al cim on munto reunió d'un gran bloc carener.

Reunió al camí carener d'un bloc.

La bellesa de Malanyeu, captiva....

Descens:    Nosaltres vam baixar caminant pel carener en direcció a la casa de La Solaneta ( Est), també es podria baixar direcció ponent si tenim intenció de fer alguna altra via del sector esquerra.   Una altre possibilitat és rapelar per la via Francesc Sunyol en dos ràpels sempre que no hi hagi més cordades a la paret.

Ressenya del bloc Manel i Ita, uns bons amics.

Material:    Amb 14 cintes exprés passarem.   

Via Bages a Malanyeu, on el calcari esdevé foradat ! 16-09-2023.

Majestuosa muralla, la nostra via és just abans d'arribar a les Taules de la Llei i a l'esquerra d'un contrafort per on va la via Deila.

Malanyeu mai decep !  amb el Toni decidim anar a conèixer la via Bages, que ja havíem observat quan fèiem la via Dèila, molt propera.  Oberta per en Joan Baraldés i Francesc Panyella el Maig del 2022 és una via completament equipada amb dues parts ben diferenciades: les dues primeres tirades de caire esportiu amb un grau de 6b, obligat 6a/A0 i una segona part on ja sortim de la placa consta de dues tirades prou ben trobades que guanyen ressalts i plaques fins a sortir per dalt.

Aproximació:   

Anem fins a Berga per l'eix del llobregat, passada la central tèrmica de Cercs  i poc després d'un túnel trobem el trencall a la dreta cap a Malanyeu;  carretera estreta i que podem trobar amb neu o gel, cura.   Al final de la carretera som al poble, mirem d'aparcar al costat de les escoles vigilant de no molestar els veïns.

Una pista encimentada voreja l'esglèsia, o si volem, travessem pel mig de les cases, anem baixant deixem a l'esquerra la masia de Cal Frare, a mitja recta cap a La Casanova agafem un camí a l'esquerra, primer planeja per baixar a travessar un torrent i pujar cap a la masia de cal Sastre;  no anem cap a Cal Vinyeta sinó que baixem una mica per ara travessar el Torrent de Malanyeu.   Com que anem al marge dret de la paret, no ens enfilarem gaire i anirem seguint el corriol per sota les parets i quan estiguem aprop de Les evidents Taules de la Llei acabem de pujar a buscar la paret;  el peu de via és evident : un contrafort d'aspecte trencat i inestable, ja hi som, la via comença a l'esquerra del contrafort, parabolts visibles.

Des de la primera reunió el company.

Escalada tècnica, en aquest tram central molt mantinguda. A sota fent el flanqueig per entrar a la reunió.

Primer llarg :     Comença a la placa entre aquesta i el contrafort per on va la via Dèila, anirem seguint els bolts, primer en diagonal ascendent a la dreta per després adreçar-se fortament, trobant aquí el tram més dur on ens pot caldre fer algun A-0 si cal.  L'entrada a la reunió és en un bonic flanqueig horitzontal.

Inici de la monolítica placa del segon llarg

Segon llarg:     Podem aprofitar les dues primeres xapes de la Dèila o fer com vam fer nosaltres i desfer el flanqueig d'entrada  a reunió per a la vertical continuar amunt.  Passos molt tècnics que acaben esdevenint prou durs, mes o menys a mitja placa, per obligar a trèure els estreps, amb alguna sortida en lliure i A-0 arribem a la reunió.

Ens caldrà fer servir els estreps a partir de mitja placa amb sortides en lliure.

Malanyeu enamora....

Entrant a la tercera reunió.

Tercer llarg:     De la segona reunió fem un canvi de reunió caminant per una canal terrosa arribant a la segona reunió accesòria.   Comença per un tram delicat de roca que cal controlar per enllaçar un parell de plaques ben maques.

Inici del quart llarg, més relaxat.

Quart Llarg:      comença per terreny dolç fins a un ressalt on cal estudiar com superar-lo per entrar a un diedre.   Fem reunió en un arbre.

Ressenya dels amics Manel i Ita del seu blog homònim.

Descens:      Si només fem les dues primeres tirades podem baixar rapelant, si optem per continuar la via fins la carena aleshores la seguirem direcció est fins a trobar un prat de la masia La Solaneta, aquí trobem una pista que no seguirem ja que és més llarga, buscarem els senyals blancs i grocs del PR que ens deixaran altre cop a la mateixa pista però a les envistes de la Masia de Cal Llomà de la que seguint baixant arribem a Malanyeu.

Material:      Disset cintes exprés i l'estrep 1 o 2 depenent de la vostra traça....

via per gaudir apretant en aquest paradís del calcari, recomanable i combinable amb les seves veïnes.

Via Dèila a tocar de Les Taules de la Llei a Malanyeu. 12-02-2023.

La via Dèlia comença al contrafort visible entre la Paret del Devessó i les Taules de la Llei.

          El mes de febrer has de triar molt be on et poses si no vols passar molt de fred...Malanyeu és un magnífic recurs ja que l'orientació sud i com queda d'arrecert fa que puguem escalar malgrat el fred, fins i tot amb neu a peu de via.

Aproximació:  

Anem fins a Berga per l'eix del llobregat, passada la central tèrmica de Cercs  i poc després d'un túnel trobem el trencall a la dreta cap a Malanyeu;  carretera estreta i que podem trobar amb neu o gel, cura.   Al final de la carretera som al poble, mirem d'aparcar al costat de les escoles vigilant de no molestar els veïns.

Una pista encimentada voreja l'esglèsia, o si volem, travessem pel mig de les cases, anem baixant deixem a l'esquerra la masia de Cal Frare, a mitja recta cap a La Casanova agafem un camí a l'esquerra, primer planeja per baixar a travessar un torrent i pujar cap a la cal Sastre;  no anem cap a Cal Vinyeta sinó que baixem una mica per ara travessar el Torrent de Malanyeu.   Com que anem al marge drret de la paret, no ens enfilrem gaire i anirem seguint el corriol per sota les parets i quan estiguem aprop de Les evidents Taules de la Llei acabem de pujar a buscar la paret;  el peu de via és evident : un contrafort d'aspecte trencat i inestable, ja hi som.

Amb força fred comencem el camí cap a la paret.

L'aspecte de la primera tirada és lleig, però quan t'hi poses és prou bo.

El Josep comença el primer llarg.

El primer llarg sembla lleig, però ens sorprendrà.  El Josep s'hi posa i es va enfilant sense problemes, roca sanejada i ben assegurat.  cap a la meitat un tram dret i d'aspecte extrany que amb cura es deixa pujar prou be.   Tram final atlètic i de ressalts on cal vigilar alguns blocs grans, tanmateix a nosaltres no se'ns va moure res.

Tram d'aspecte trencat, però no farem caure res.

Primera reunió i el Santi fent els darrers metres.

El potent segon llarg ens farà suar.

El segon llarg és el de mes grau de la via, l'equipament ens facilitarà la progressió ja que ens caldrà fer algun A-0;  el tram central és la clau, com sempre a Malanyeu, si treballem be de peus no patirem tant.   Superat aquest resta algun tram divertit i un ressalt per entrar a reunió.

Superat el tram mes potent encara no es pot abaixar la guardia....

Segona reunió i el Josep fent el darrer muret.

El tercer llarg és més suau que l'anterior, comença per l'esquerra de la reunió tot superant unes graonades amb les assegurances espaïades;  ens situem sota un desplom que haurem de superar i aleshores flanquejar cap a la dreta per una vira, tram espectacular !
 

Superat el pas clau.

Al mur del quart llarg on tenim un pas de mirar-s'ho.

El darrer llarg comença per un tram indefinit amb poques assegurances a buscar un mur vertical on hi ha el tram clau, amb l'ajuda d'una savina ens podrem enfilar i superar-ho.    entrem en un tram de vegetació barrat per un mur, es ressegueix a l'esquerra fins a trobar un punt feble i amunt.   Es munta reunió el qualsevol alzina de les moltes que hi ha ja a la carena cimera.

Reunió cimera, a l'ombra i còmodament assegut.

Ben contents al carener de la Paret del Devessó.

Ressenya de l'amic Joan Asín

 

Via completament equipada, amb unes 14 cintes fareu.   Per la segona tirada pot anar be un estrep.  Oberta per en Francesc Panyella i Francesc Sunyol l'1 de maig 2013.   

Tot i l'abundant equipament s'ha d'escalar en els trams per sota V+, no és una via d'iniciació.

Ens va agradar prou, per mí recomanable.

Placa vertical i molts forats...Malanyeu, via Àngel Borràs. 11-01-2020.

Masia La Solaneta sobre les Taules de la Llei de la Paret del Devessó.

El dissabte 11, passada la disbauxa de "les festes" busquem un racó on la boira no ens faci la guitza...ara fa temps que no anem a Malanyeu i pensem que hi estarem be, és una raconada especial, per paisatge i per microclima, per poc que surti el sol, allà s'hi està molt be. Som una bona colla i això també ens ajuda a decidir-nos, car allà hi ha vies per tothom.

A l'esquerra de la marcada "V" resseguint una fissura, la nostra via.

Trobada a Cal Rosal per fer un mos i cap a Berga, passada la tèrmica de Cercs agafem el trencall a la dreta cap a Malanyeu, aparquem al costat de les escoles del poble. POdem travessar pel mig del poble, vigilant de deixar els vailets tancats, o millor revoltar per la pista que rodeja l'església de Sant Sadurní; deixem a l'esquerra la masia de Cal Frare per poc després seguir un corriol a l'esquerra que baixa a travessar el torrent per pujar cap a Cal Sastre, voregem el mas per anar a travessar ara el torrent de Malanyeu. D'aquí amunt seguint fites en tendència a l'esquerra primer, per tot seguit anar a la dreta en direcció a la gran fissura per on va la via que farem. Dubtava entre la dels Senzills o aquesta, pe`ro el fet d'anar tres m'ha decidit per l'Àngel Borràs que penso ens anirà millor, la dels Senzills millor assaborir-la en cordada de dos.

El Quique a la extranya primera tirada.

Comença el Quique, la primera tirada no se si l'agafem correctament, potser no ja que no hem trobat el clau que s'indica, però on hi havia menys vegetació és per on hem anat: un petit muret a protegir amb boixos, superat aquest gairebé caminant a buscar la reunió.

Des de la segona reunió, el company sortint del desplom i ja a la placa.

La segona tirada comença flanquejant a buscar la placa que tenim al damunt; roca fragmentada primer, ves que no hi hem trobat un pitó que hi havia. Ens situem al desplom, aquí les preses de mans són petites i arrodonides...m'agafa fred i ho provo de diferents maneres sense èxit...em caldrà tibar d'artifo per situar-me a la placa; una vegada a la mateixa, la dificultat no afluixa, cal descansar entre cintes i fer tibades de cinta! tanmateix cal escalar, ja que no s'arriba d'un anclatge a l'altre. A mitja placa ja m'he acostumat a la roca i escalo, sent l'entrada a reunió un festival de canto després del que venim, bufff fèia dies que no apretava tant.

El David lluitant la placa

Segona reunió i aspecte de la tercera tirada.

La tercera tirada comença potent, un muret vertical que hem de superar per anar a caçar un bolt, prou amunt; a la fissura potser s'hi pot posar un Àlien o Camalot mitjà, però n'hi ho vaig provar, hi ha bon canto i millor passar-ne via. Ens cal travessar una canal per anar a buscar la placa del costat, una sabina seca ens serveix per a protegir el pas. Ja a la placa, aquesta ens fa treballar tot buscant el millor forat dels molts que hi han, per anar progressant, escalada tècnica i gens intuitiva, de no voler còrrer. Ben vertical i net fins la reunió en una feixeta ben aèria.

Els companys a la segona reunió després d'haver entrat a la placa del costat.

Recuprant la sostinguda tercera tirada

Penjada tercera reunió.

Placa de la quarta tirada, i entrant a la reunió intermitja.

De la tercera reunió, prou incòmoda, en surto de seguida que els companys arriben, ara toca sontinuar amb la mateixa tònica de verticalitat i foradets...surto de la reunió per la dreta i vaig negociant els millors passos, un cordino llaçat a un boix és la segona assegurança, aquest és un dels punts "calents"; mes amunt, abans d'entrar a reunió torna a posar-se fi i cal mirar-s'ho. Trobo al costat d'una ferma Sabina una reunió, porto poc recorregut i dic que continuar, però tenim una cordada al darrera i em comenten que millor que m'aturi així ells podran deixar lliure la reunió. La veritat que va be aturar-se ja que aquesta reunió és molt còmoda a diferència de les anteriors i segur que les cordes han de pesar prou si continues, són 50 mtrs...

Cinquena reunió ja a la feixa sota la magnífica placa de sortida.

La cinquena tirada és senzilla i ens deixa a una feixa sota la placa cimera; aquí decideixo que acabarem per la darrera tirada de la via dels Senzills, que díuen és molt bona.

Sortim per la via dels Senzills, el David gaudint! i patint!!!

Ara sí, és el torn del David, fa poc temps que escala però evoluciona ràpid, així que a barallar-se amb el 6a! Comença finot, però amb canto de mans, a l'alçada de la tercera xapa la questió es complica...fa un petit saque...no passa res, ho torna a provar i endavant ! superat aquest tram la dificultat s'humanitza, però no s'hi val a badar, davant tenim unes plaques que cal saber negociar.

La tirada no afluixa ni cap al final!  a sota assegurant al Quique.

El David se'n surt amb nota! ha suat, sí, també ha flipat de com n'és de ferma aquesta roca.

La boira ressegueix la vall del Llobregat.

Foto carena i al camí de baixada.

Ja tots al cim gaudim de les vistes del Pedraforca i de la boira que entapissa la vall. Decidim baixar caminant tot resseguint la carena cap a l'est, grimpada divertida i paisatge superb. La carena mor als camps de la masia La Solaneta, solana i tranquil.la, quin racó de mon ! seguirem el sender PR de marques grogues i blanques fins a la pista, tot passant per la magnífica masia, El LLomà.

Itinerari aproximat de la via.

Via molt recomanable, on ens caldrà escalar entre assegurances, tot i que està prou ben equipada, no està cosida, excepte potser la segona tirada que marca 6b de continuïtat. Un estrep pot ser útil per l'entrada al desplom de la segona tirada. De material, alguna baga sabinera i joc d'Àliens per si ens cal, nosaltres no en vàrem posar cap. Obliga V+/A-0. Oberta l'any 2011 per Pere i Antoni Casanovas, Joan Casado i Toni Elviar.