dimecres, 9 d’octubre del 2024

Jubilats a Malanyeu, on gaudir l'escalada en placa ! 12-11-2023.

Al capdamunt de la piràmide central, entre les vies Sac d'impaciència i Francesc Sunyol tenim la via Jubilats.

                   

                             Malanyeu és sempre una aposta segura i si a més i anem a la tardor, encara més ja que a l'espectacle de colors i afegim que de baixada sempre aplegarem algún bolet !  Avui com a bons Jubilats anem a la via homònima oberta el Març de 2023 per en Joan Baraldés i Francesc Panyella;  oberta en el pany de paret esquerra del cúlmen de la piràmide que presenta la serralada gairebé al mig i visible des de ben lluny.  Sembla mentida però encara hi ha cabut aquesta línia entre les vies Sac d'impaciència i la Francesc Sunyol.


Aproximació:       Anem fins a Berga per l'eix del llobregat, passada la central tèrmica de Cercs  i poc després d'un túnel trobem el trencall a la dreta cap a Malanyeu;  carretera estreta i que podem trobar amb neu o gel, cura.   Al final de la carretera som al poble, mirem d'aparcar al costat de les escoles vigilant de no molestar els veïns.

Una pista encimentada voreja l'esglèsia, o si volem, travessem pel mig de les cases, anem baixant deixem a l'esquerra la masia de Cal Frare, a mitja recta cap a La Casanova agafem un camí a l'esquerra, primer planeja per baixar a travessar un torrent i pujar cap a la masia de cal Sastre;  no anem cap a Cal Vinyeta sinó que baixem una mica per ara travessar el Torrent de Malanyeu.   Com que anem al marge central de la paret, ens enfilarem per corriols poc evidents fins acostar-nos a la paret, hem d'enfilar-nos fins gairebé el cim de la piràmide pel seu vessant esquerra, si encara hi és trobarem el nom pintat a peu de placa.

Nom dibuixat a peu de via.
A la mantinguda i interessant placa del primer llarg.


Primer llarg:   solca la magnífica placa de foradets típica de Malanyeu amb una inclinació acusada i mantinguda sense arribar mai a la verticalitat absoluta com en altres vies ve més a la dreta.  Escalada d'anar fent, sense córrer, tot buscant peus i el millor forat entre les moltes possibilitats.   Al capdamunt la dificultat augmenta a V+ tornant a afluixar abans d'arribar a la reunió.   La continuació és l'excusa per arribar al cim, però ja no té l'elegància d'aquesta placa.
Molt tècnic de peus, placa de forats amb millor cantell al capdamunt.


Segón llarg:    Surt de la reunió a buscar una placa de forats  en tendència a la dreta amb un ressalt inicial i que una vegada superada per terreny trencat i brut arribem a la reunió.
Segona reunió.
Al tercer llarg ( Foto Josep Sanz)

Tercer llarg:     Surtim de la reunió flanquejant cap a l'esquerra i així encarar una placa inicialment potent per aleshores anar fent per placa fissurada que resseguim pel seu costat dret fins al cim on munto reunió d'un gran bloc carener.
Reunió al camí carener d'un bloc.
La bellesa de Malanyeu, captiva....

Descens:    Nosaltres vam baixar caminant pel carener en direcció a la casa de La Solaneta ( Est), també es podria baixar direcció ponent si tenim intenció de fer alguna altra via del sector esquerra.   Una altre possibilitat és rapelar per la via Francesc Sunyol en dos ràpels sempre que no hi hagi més cordades a la paret.
Ressenya del bloc Manel i Ita, uns bons amics.

Material:    Amb 14 cintes exprés passarem.   

4 comentaris:

  1. Bé, té un primer llarg molt bo, i la resta més aviat sobra..... Potser ja s'hauria de tancar el tema de les obertures en aquesta paret!

    ResponElimina
  2. Bona escalada Jaume.
    Per nosaltres fer arribar al cim les vies sempre és un objectiu, tot i que la paret ja no sigui tant bona com en la part baixa.
    Si no agrada pujar fins a dalt, sempre es pot rapelar de la R.1 i fer una via del costat.
    Totes les opinions i objectius son respectables.
    Salut i a escalar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, gràcies pel comentari. D'opinions n'hi ha tantes....i com dius totes respectables. Salut i roca.

      Elimina