Via Ui, ai, Uf sortint per la Sòrdenes mon Guef a Alòs de Balaguer. La Noguera. 24-10-2023.

Panoràmica del Pic de Castellàs al Serrat del Poll, podeu veure les línies de la majoria de vies.

 Escalada regulada de l'1 de gener al 30 de juny.  Accés caminant des de l'àrea de Píc-nic de la Font de l'Espadella.

A l'àrea de Píc Nic de la Font de l'Espadella haurem d'aparcar i continuar caminant.

Anem tota una colla a  Alòs de Balaguer a fer la via que ara fa una mica més d'un any van obrir dedicada als escaladors jubilats , emei Tortosa i Juan Luís Linares     ( Pintó).  Gràcies per la feina.

APROXIMACIÓ       

Arribem a Artesa de Segre, bon lloc per esmorzar als que venim del Vallès ( Bar l'Eixida, Forn Serra...) anem a buscar la LV 9137 direcció Vernet, Baldomar i Alòs, ja a Alòs seguim el riu Segre fins a trobar la Font del Pont, d'aquí surt un camí de terra que seguirem fins l'àrea d'esplai de la Font de l'Espadella;  abans es podia contnuar uns dos quilòmetres fins ben be a sota les parets, actualment aparquem aquí.   Seguirem caminant aquest dos quilòmetres fins al peu de la paret, a l'explanada on s'aparcava abans pujarem un tram direcció al congost de Mu i quan siguem al damunt del pujador ja enfilarem per coriol a buscar les parets, la nostra via és a l'esquerra de la Sòrdenes Mon Guef i abans de la Mision Impossible.

Primer llarg amb els companys a la segona tirada. Foto Josep Sanz.

Primer llarg:      Si ja heu escalat altres vegades aquesta paret, l'inici és com el de totes les vies del voltant, calcari amb bones preses però de tacte extrany a l'inici, cal vigilar on t'agafes ja que pot ser trencadís, més amunt millora.  L'equipament és el necessari amb possibilitats d'acompletar amb bagues a Savines i o friends.  La paret ha estat netejada de les llastres mes grans, cal però atenció.

Primera reunió Fotos Josep Sanz i Pere Ibarz.

Recuperant el primer llarg. Els companys Bellmunt i Ibarz a la via del costat.

Segon llarg:     segueix la mateixa tònica que el primer, potser amb millor rocam i un pel mes vertical.

Segon llarg

Tercer llarg:       Aquest és comú amb la veïna via Sòrdenes mon Guef, un muret inicial assegurat amb un bolt i la resta grimpar ressalts de molt bon fer fins a una feixeta ben còmoda sota els murs finals.   D'aquí farem un canvi de reunió per encarar els diedres de les dues següents tirades.

Des de la segona reunió els companys a la tercera.

Al quart llarg, un bonic i interessant diedre que sembla mentida encara no estés obert.

Quart llarg:      Anem a buscar el diedre evident, primer per terreny trencat i pedregós fins a situar-te de ple al diedre, aleshores l'escalada és d'anar cercant el millor pas per anar pujant sense complicacions, semiequipat haurem d'acompletar amb bagues i o friends alguns passos.  Entrada a reunió per una placa ben intressant a la dreta, essent aquesta ben còmoda.   Quan recupero aquesta tirada m'adono que m'acompanya una serp prou maca...la tinc tant aprop que li puc veure la nieta ben rrodona, el que em tranquilitza, però tanmateix escalo bàsicàment pel full de la dreta del diedre mirant d'evitar-la, al fer el flanqueig per entrara reunió la perdo de vista Ufff.

Recuperant el quart llarg i entrant a la reunió. Fotos Josep Sanz.

Cinquè llarg:      Continua l'evident diedre, sortim de la reunió cap a l'esquerra a atènye'l, aquests primers passos són curiosos i t'ho fan mirar fins que no ets ben encarat a la canal;  ja ben situat la progressió és amable fins al capdamunt on es tanca i et demana progressar per la placa de la dreta, amb un pas final acrobàtic per entrar al replà de la reunió.

Estètic diedre del cinquè llarg. Foto Josep Sanz.

Colobra que m'acompanya escalant el diedre.

Arribant al tram final on s'ha de tibar una mica mes. Foto Josep Sanz.

El Josep al tram final on cal progressar per la placa dreta amb entrada acrobàtica.

Continuem per la Sòrdenes Mon Guef, sisè llarg.

Sisè llarg:    Aquí s'acaba la via, però preferim sortir per dalt amb el que continuem per la Sòrdenes mon Guef, escalada agradable, de bon protegir amb friends i bagues per Savines.

Entrant a la sisena reunió. Foto Josep Sanz.

Últims passos abans de la reunió cimera, amb un penjat flanqueig.

Setè llarg:      Continua amb la mateixa tònica que l'anterior, salvant ressalts amb trams verticals i divertits de negociar amb trams on ens haurem d'autoprotegir.   Per arribar a la bretxa on s'acaba la via haurem de fer un pas aeri i espectacular.

Descens:      Fem d ela reunió cimera un ràpel d'uns 20 metres fins el fons d'una canal,  de la canal busquem una fissura/canal per la que ens enfilem fins a trobar el segon ràpel, anteriorment era d'uns boixos actualment està molt ben equipat amb anella i cadenes.  Amb uns 40 metres som a peu de la tartera per la que baixarem finsa trobar el camí del Congost de Mu

Tot baixant admirem el Congost de Mu.

Material:  Unes deu cintes exprés, joc de Tòtems fins el dos ( Taronja) i bagues Savineres.

Una via que ha sabut trobar un bon camí per anar a fer l'atractiu principal, el diedre.

Del capdamunt del diedre podem rapelar-lo i anar a buscar la baixada desfent el tram d'enllaç de la tercera reunió accesòria a la tercera;  per uns trams amb cadenes arribem al camí del Congost.    Semiequipada i de fàcil amanir.  

Recomanable.

Molt bona ressenya de l'amic Joan Prunera del seu blog Col.leccionista de Vies.