Via Krak Tak a l'Agulla dels Pelats. Montroig. 05-11-2023.

L'Agulla dels Pelats tot aproximant des de l'aparcament.

          La tardor és una bona època per acostar-se al Montroig, amb el Ricard Rofes triem una via d'aventura on  només trobarem equipades les reunions;   la KrakTak  va ser oberta per Joan Cauvet i Josep Terraza l'any 1992 resseguint una evident línia de fissures.  

Aproximació:  Anem cap a Balaguer d'on continuem per la carretera que va a Àger  C-12.   Al Monestir de les Avellanes girem a la dreta per la LV 9046 fins a Vilanova de la Sal, travessem el poble i entrem a una pista de terra a la dreta, indicacions d'ermita de Montalegre;  anirem seguint aquestes indicacions fins a trobar un trencall a l'esquerra cap a l'ermita, nosaltres seguim recte fins a les envistes de les parets, aquí la pista s'enfila, nosaltres aparquem en una esplanada a la dreta de la que ja sortim caminant, fites, cap a l'Agulla dels Pelats tot travessant lña pista abans d'enfilar cap a peu de via.

Seguint alguna fita i sobretot la intuició ens adrecem cap a l'evident diedre que ratlla tota l'Agulla.  A peu de via hi trobem TAK picat a la roca.
 

La líni de la via ja es va fent evident...

Ja a peu de via amb TAK gravat 

Bonic i potent inici del primer llarg. Fotos Ricard Rofes.

Primera reunió.

Primer llarg:         Una placa fissurada inicialment fragmentada facilita la progressió, més amunt una fissura central que aprofitarem per assegurar-nos i fer un pas delicat i potent al caire de la llastra que ens permet superar-la, una vegada assolit aquest pas la progressió esdevé senzilla anar guanyant graonades vigilant la roca i evitant la vegetació que anem trobant, abans d'entrar a la reunió un tram terrós ens farà progressar ambcura.

Recuperant el primer llarg.

Fissura del segon llarg, que s'anirà definint com a diedre.

Segon llarg:     L'aspecte no és massa engrescador d'entrada, hem d'enfilar-nos per una torre d'aspecte trencat fins a un arbre, d'aquí ja entrem a la fissura-diedre de la tirada: aquesta fissura s'anirà redreçant i estrenyent fent la progressió entretinguda, sobretot per a la col.locació de les assegurances.   El tram més delicat és l'entrada a la reunió :  hem de sortir cap a la dreta i abandonar la protecció de la fissura.  La reunió no és res de l'altre dijous, un espit i un clau.

Segona reunió i al diedre fissura. Foto Ricard Rofes.

Potent començament del tercer llarg.

Al tram de 6a a protegir.

Tercer llarg:     Surt vertical de la reunió per guanyar un mur amb una fissura central que aprofitem per protegir-nos, la tibada inicial és potent.  Una vegada superat aquest pas anem cap a l'esquerra a buscar una altra fissura que ja no abandonarem fins el cim;  el tema és en entrar-hi, per la dreta és més senzill però no es pot protegir i l'entrada per l'esquerra cal fer un pas sense peus ja que tenim un petit sostret, el company se'n surt amb l'ajuda de l'estrep i ja situat a la fissura progressa tot protegint amb friends.   El tram superior millora la dificultat però la progressió esdevé atlètica, un sostret final l'evitem per l'esquerra arribant ja al cim de l'Agulla..

Recuperant el tercer llarg. Foto Ricard Rofes.

Material:     Donat que la via és completament desequipada ens caldrà anar proveïts d'un joc complert de Tòtems o similar fins el nº4 de Càmalot.   Els tamanys centrals es bo dur-los repetits.

Descens:          Del cim de l'agulla anem cap a la dreta a buscar la canal que ens deixa al peu de la mateixa.

Mes que contents al cim de l'agulla amb el Panta de Sant Llorenç de Montgai al fons.

A la canal de baixada.

Itinerari de la via i ressenyes dels autors i d'en Joan Asín.

Una via curta però intensa, són només tres tirades que ens deixaràn ben satisfets com s'hi haguèssim fet molts més metres, tanmateix si tenim ganes de més marxa, podem optar per fer alguna de les vies veïnes: Trending Tòpic, 66 Taks, Resol  o la recentment reequipada Café copa i Caliqueño.