Burí erràtic a La Nineta ( Sant Benet - Trinitats ) Montserrat. 10-07-2024.

Panoràmica de la Nineta treta del Blog del Manel i Ita.  Gràcies !

 

            A la zona de Sant Benet hi trobem agulles emblemàtiques per tots conegudes, com la Mòmia, l'Elefant i la seva Trompa, la Momieta, la Trumfa, El Gat, mes allunyada la Panxa del Bisbe....però resta una zona més baixa i amagada on hi trobem el Sereno, el PIto del Sereno, la Quarta de Trinitat, la Carota, el Pebrot i excel.lint enmig de totes elles : La Nineta.

Els Germans Masó ja s'hi van fixar obrint-hi el 2010 la via Burí erràtic per la seva cara Sud.   El nom ve donat per un burí que s'hi van trobar obrint el primer llarg, burí únic i que no presenta continuïtat amb cap possible via, d'aquí el nom....

Una tarda de juliol animat per en Jordi Ceballos que coneix la meva debilitat per les vies Masó ens hi acostem.

APROXIMACIÓ:      

Nosaltres vam pujar per la canal del Pou del Gat, aparcant el cotxe en un petit tram de la carretera que va a Can Maçana;   superada la costeruda i entretinguda canal entronquem amb el GR que seguirem en direcció al Monestir ( Sud).   Arribats a l'Ermita de la Trinitat anem a buscar la paret de la Quarta de Trinitats i la resseguim per la seva base tot enfilant una canal costeruda fins a desviar-nos a l'esquerra a buscar el peu de via sobrepassat el Pito del Sereno.

Es pot pujar pel Monestir direcció Sant Benet i baixar a Trinitats.

Després d'una bona suada ja som a peu de via !

Primer llarg:      Som davant una típica rampa de tercer/quart Montserratina que pujarem per on la roca ens agradi mes;   trobarem algun lloc on posar Tòtems/Àliens petits abans de la primera assegurança que protegeix un primer ressalt, en trobaremj un segon on també hi ha un bolt i el darrer abans d'iniciar un flanqueig horitzontal per arribar a la reunió.   La roca en aquest flanqueig és una mica trencada i ens farà escalar atents.

Primer llarg, placa de quart amb algun ressalt protegit. Fotos Jordi Ceballos.

Des de la reunió, el Jordi començant.

Recuperant el primer llarg i apunt d'iniciar el flanqueig horitzontal d'entrada a reunió.

Mur del segon llarg.

Segon Llarg:       Surtim en tendència a la dreta a buscar el mur desplomat abastant la primera assegurança, la segona ens farà estirar, l'Òscar és prou alt i un mestre en l'artifo ! el Jordi s'ho fa prou be, però això no s'acaba....cal flanquejar a l'esquerra i deixar els estreps, la roca aquí és cantelluda amb preses petites però bones, una bona tibada fins a situar-se i agafar el fil del lliure, sempre costa després d'una tibada d'artificial.    L'escalada és vertical fins al llavi superior quan ja s'ajeu i per una rampa anem a una Alzina on es fa reunió.

Començant l'artificial, amb un pas curiós del primer al segon bolt.

Continuació en lliure, amb bona roca i bon cop de gas !

Sortint del tram vertical del segon llarg, amb el Pito del Sereno de fons.  Foto Jordi Ceballos.

Tercer llarg:        Aquesta tirada ja no forma part de la via dels Masó, és la via Normal per arribar al cim;   completament desequipada haurem de dur alguns friends fins a l'1.

Comença amb una grimpada on cal controlar la roca, anem guanyant ressalts fins a situar-nos sota la berruga del cim.   Ens protegim a la fissura de la llastra de la dreta, que fa una mica de por....acabem d'enfilar-nos mirant d'anar cap a l'esquerra evitant sobrecarregar la zona delicada.

El cim gaudeix d'unes vistes impressionants ! Des del Serrat del Moro a La Mòmia, no ens cansem de fer fotos i admirar l'espectacle.

El tercer llarg és de la via Normal, desequipat.

Descens:      Un ràpel d'uns 25 metres pel vessant Sud a buscar una canal arbrada que ens deixa a peu de via.

Superar la berruga final demana una escalada delicada i atenta.

Material:    5 cintes exprés, Estreps i Flotants fins al 1 

Foto cim de la Nineta.

Preparant el descens admirem la contrada....

El Pito del Sereno

El Pito del Sereno i el Sereno.

Al davant la Carota i trèuen el cap els Flautats a la dreta i la Mòmia a l'esquerra, Aeri i Serrat del Moro al fons.

La Momieta i La Mòmia amb la Llastra característica.

Agulles de Trinitats. La Cara de la Vella, La Punxa i La Porra

Bona ressenya dels autors: Germans Masó Garcia.

Una via molt ben trobada en un entorn fantàstic.   Que no ens enganyi el grau amable de la ressenya, l'escalada hi és obligada amb poques possibilitats d'acompletar l'assegurament, escalada Montserratina total.

Escalant a l'ombra del Sòcol de Narieda, via de la Brownie. L'Alt Urgell. 07-06-2025.

El sòcol de Narieda des de l'aparcament.

 

        Aquest any hem tingut una primavera excel.lent amb molta aigua i temperatures fresques, però aquest final de maig i principis de juny s'ha acabat la fresca i ha entrat calor Sahariana.....cal escalar a l'ombra i on millor que al sòcol de Narieda?   Aquí la colla de la Seu ( Miquel Garrell, Pilar Perales, Ramon Rubio i Òscar Fernàndez, bons amics, hi han obert i restaurat un reguitzell de bones vies.

Anem una bona colla, el Josep, Àngels i Xavi aniran a Lo Nostre amic i nosaltres amb el Salvador i Josep Maria anem a la via de la Brownie.

Peu de via, foto superior Josep Maria Mallofré.

APROXIMACIÓ:

Anem cap a Oliana on esmorzem, d'allà continuem direcció Andorra    (C-14).   Passat Coll de Nargó girem a la dreta per agafar la L-401 tot travessant el Pont d'Espià;  de seguida girarem a l'esquerra direcció Fígols, tenim a la nostra dreta les parets de Narieda oest, trobarem un primer aparcament a l'esquerra que és prohibit, el següent, més gran és on aparcarem.  

Travessem la carretera i ens enfilem per un corriol on ara hi ha una cadena per ajudar a pujar i baixar;  anem seguint amb intuició el corriol en tendència a l'esquerra fins a un punt on la paret sembla mes baixa, aleshores enfilem amunt i sortim al sector inicial on trobem la Baron Rojo i el Nostre amic;     nosaltres resseguirem la base de la paret cap a la dreta, Sud, fins a trobar la Via de la Brownie, que comença just abans de començar a baixar a buscar les altres dues vies: Charlye 10 o Línies de Nazca, hi ha una corda fixa. 

Primer llarg:       just on comença la corda per ajudar a la baixada veurem un parabolt, és per aquí.   A l'inici anirem enllaçant plaques entre replans de vegetació, roca arrodonida on cal estar atent.    Actualment la línia està prou neta i s'escala be;    quan s'acaben aquests blocs entrem a una placa d'aspecte trencadís, amb llastretes, que també sembla prou sanejat i net.   amb cura es va pujant sense problemes fins la reunió, que resta mig amagada per la vegetació en un replà a la dreta, per poc que no me la salto....com a punt d'orientació és aprop d'un parabolt enfonsat, que pensava jo que era la reunió i algú havia malmès.

Primer llarg. Foto Salvador Berdajin.

A la placa abans d'entrar a la primera reunió.

Primera reunió a la dreta de la línia lògica, en un replà. Foto Salvador Berdajin.

Segon llarg, per plaques agradables i bona roca.

Segon llarg:       comença anant a buscar la placa, aquí gaudirem de bona roca i preses agraïdes que faran la progressió plaent.  La reunió és al peu del mur vertical que tenim a sobre.

Potent inici del tercer llarg. Foto Salvador Berdajin.

Tercer llarg:      del replà de la reunió comencem per l'esquerra amb un pas potent per xapar el primer bolt, continua amb preses franques i bones on haureu d'escalar segurs ja que la segona assegurança és molt amunt i fora de la línia lògica de progressió, una errada en aquest punt i caurem a sobre la reunió !   Una vegada xapat el segon bolt, ja més tranquil, continua la progressió en tendència a la dreta fins a un replanet del que ara ens enfilem amunt a l'esquerra per entrar a un bonic diedre de franca progressió.    Al tram inicial potser es podria posar quelcom de protecció, però no portàvem res.

Després de la placa vertical, entrem a un bonic diedre-

Tercera reunió. Foto Salvador Berdajin.

Quart llarg, placa vertical i fina on cal apretar les dents !

Quart llarg:     comença de la reunió una mica a la dreta per anar amunt tot seguit;  escalada de petites regletes i forats on haurem d'apretar les dents per encadenar!    El pas clau és a l'alçada de la tercera xapa.   Un bony a la dreta ens permet trobar les preses adients per superar-lo.   La continuació no dóna treba amb algun pas d'adherència al límit  fins al reunió, molt ben trobada !!!

Superat el pas clau, resta un tram on no et pots relaxar encara...

Descens:      nosaltres seguint les recomanacions dels aperturistes vam fer quatre ràpels amb corda simple de seixanta, d'aquesta manera t'estalvies sorpreses al recollir corda.    També es poden fer dos de seixanta però amb moltes probabilitats de que aquestes s'enganxin.

Fígols i Organyà amb la Vall de Cabó a l'esquerra.

Material:     Amb dotze cintes exprés es passa.    Segons el grau recomanable estreps i alguns flotants sobretot per a la tercera i quarta tirades.

Ressenya dels aperturistes i de Joan Asín, gràcies !

Via Sandra a la Mamelluda. Frares encantats. Montserrat. 11-05-2024.

La Mamelluda des de La Piràmide al fons el Bisbe, La Nana i El Morro Pla.

 

                       Arran de la piulada al Blog Manel i Ita d'aquesta via que desconeixíem, via Sandra a la Mamelluda, ens acostem a Frares a fer-hi una visita.

Som dues cordades, avui el Josep Coll m'acompanya i el Josep Maria Mallofré fa cordada amb el Manel Gomez, ens ho passarem molt be en aquest entorn solitari i frescal.

APROXIMACIÓ:         Aparquem a Can Maçana, entre setmana no es paga i els caps de setmana i festius són 6 euros o 4 si s'està federat.

Enfilem cap a Coll de Guirló agafant el trencall a la dreta al refugi d'Agulles, d'aquest continuem camí travessant la primera canal, la de l'Ou de Colom arribant a la segona canal, la Canal Ampla;  la remuntem passant per la balma d'en Herp fins a entroncar amb l'Alta Ruta d'Agulles i Frares al peu de l'aresta Brucs de l'agulla Sensenom;  seguim a la dreta cap a Frares i sense enfilar-nos anem a buscar la Caputxa, ens arribem al coll entre aquesta i el contrafort de la Mamelluda, resseguim la seva base fins al peu de l'aresta Brucs o via Anglada - Auqué;  revoltem l'agulla per anar a buscar el vessant sud, remuntem la canal fins a veure els primers parabolts sota una evident balma.

Primer llarg, que comença finot. Fotos: Josep Maria Mallofré dalt i Josep Coll sota.

Primer llarg:    L'entrada és potent i on es concentra la major dificultat com sol passar en aquests peus de via on la vegetació sempre hi manté humitat;   tanmateix la roca és molt bona i cantelluda permetent, no sense una bona apretada, superar els primers metres.     Deixem a l'esquerra  el balmat per anar enfilant la placa fins la reunió aprop del caire de l'agulla amb el vessant de l'aresta Brucs que podrem albirar.   Uns 20 metres intensos.

Escalada de placa amb la Piràmide de fons i l'agulla amagada al darrera.   Foto Josep Maria Mallofré.

Un pas més fort abans d'entrar a reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Primera reunió i primers metres del segon llarg.

Segon llarg:       Comencem una mica a l'esquerra de la reunió tot cercant els millors còdols per anar aleshores recta amunt en tendència a la dreta anant a buscar la mamella dreta;  la supera amb uns passos d'artificial equipat per salvar el balmat continuant amb un lliure elegant fins el replà sobre el mamellam.

La reunió és a l'esplanada aprofitant unes minses Savines.

Apropant-se a la mamella dreta que superem en artificial.   A sota  Foto Josep Maria Mallofré.

Després de dos passos d'estreps ja se surt en lliure.

El Josep a la segona reunió i fent el darrer pas d'estreps tot recuperant la tirada.  Foto Josep Maria Mallofré.

Des de l'Agulla Encantada en Manel i la Ita ens fan aquesta perspectiva, gràcies amics !

El tercer llarg supera la bola cimera amb millor rocam del que sembla. Fotos Josep Coll.

Tercer Llarg:    Comencem caminant a buscar la bola cimera, podem protegir a la base ( Friend) per enfilar el mur que presenta molt bona roca malgrat l'aspecte, ens enfilem a poc a poc anant a buscar un burí a la dreta i a lesquerra sota un llabi hi tenim un clau, poseu cinta ben llarga per evitar el ròssec de la corda.

D'aquí anem cap a la dreta resseguint una fissura amb bones preses de mans fins assolir el cim, al caire hi trobem una bona reunió de bolts amb cadena, possible ràpel.    Nosaltres decidim fer la reunió més amunt al replà de l'agulla on hi trobem un espit.

Tercer llarg des de l'Agulla Encantada gràcies al Manel i la Ita.

Descens:    Es pot fer un ràpel des de la instal.lació que hem trobat cap al vessant sud per on hem pujat o baixar desgrimpant pel vessant est;  no és difícil però no s'hi val a badar, nosaltres vam preferir deixar la corda passada com a passamà per assegurar el descens.

Des del cim es pot desgrimpar amb molt de compte o fer com nosaltres i deixar la corda de passamà.
Fotos superior Josep Coll i sota  Foto Josep Maria Mallofré.
 

Material:  Set cintes exprés, Estreps,  joc de friends o Àliens per a la tercera tirada.

Panoràmica des de l'Agulla Encantada, gràcies Manel i Ita;  A primer terme a l'esquerra l'Agulla Sensenom, a la dreta la Caputxa o agulla Vicenç Barbé, al fons la Nana i el Morro Pla.

Ressenya dels amics Manel i Ita que ens van inspirar amb la seva piulada aquesta ascensió.